AGD :: Aplicatiu de Guies Docents v2.1

Arxiu en format PDF

2021/2022

L'Educació Plurilingüe: Tendències i Perspectives de Recerca

Codi: 43225 Crèdits: 6

Titulació	Tipus	Curs	Semestre
4313815 Recerca en Educació	OT	0	1

La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:: Melinda Dooly Owenby
Correu electrònic:: MelindaAnn.Dooly@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:: espanyol (spa)

Altres indicacions sobre les llengües

Segons el perfil de l’alumne, i en línia amb el contingut, la interacció plurilingüe és una part natural del curs. S'accepten materials i discussions en castellà, català i anglès.

Equip docent

: Maria Dolors Masats Viladoms

Prerequisits

No hi ha requisits previs tot i que els estudiants han d'estar preparats per treballar amb múltiples idiomes i en un context plurilingüe.

Objectius

Introducció a projectes multilingües en centres educatius dins el marc europeu.
Introducció a la investigació relacionada amb l'aprenentatge integrat de llengües i altres disciplines.
Se amb la investigació i la seva aplicació a la multiliteracidad i la multimodalitat.
Familiaritzar-se amb i comprendre la investigació i la seva aplicació a l'aprenentatge d'idiomes en contextos multilingües.
Familiaritzar-se amb i comprendre la investigació i la seva aplicació a la globalització i les habilitats digitals relacionades amb l'aprenentatge d'idiomes.

Competències

Analitzar dades d'acord amb la seva natura i elaborar resultats d'acords amb els propòsits de la recerca.
Comunicar els resultats de la recerca, el coneixement adquirit i les implicacions per a la pràctica, i adequar-ne el registre al públic i als protocols formals.
Incorporar les TIC en el procés d'investigació, la cerca i la gestió de la informació, l'anàlisi de dades i la difusió i la comunicació de resultats.
Planificar recerques d'acord amb problemes relacionats amb la pràctica, tenint en compte els avenços teòrics en el camp de coneixement.
Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
Recollir dades per a la recerca en coherència amb l'opció metodològica triada.
Reconèixer el coneixement aportat per la recerca en educació lingüística i literària com una eina imprescindible per a una societat més equitativa i respectuosa amb la igualtat d'oportunitats.
Reconèixer i relacionar els aspectes teòrics, empírics i socials del domini específic de recerca.
Treballar en equip i amb equips del mateix àmbit o interdisciplinaris.

Resultats d'aprenentatge

Analitzar els marcs teòrics de referència per a establir aquells que orienten la investigació.
Analitzar les tendències actuals de la investigació en l'aprenentatge integrat de llengües i continguts curriculars.
Buscar i analitzar referents teòrics.
Conèixer els aspectes rellevants dels contextos d'educació plurilingüe i analitzar-los com a objectes d'investigació.
Conèixer la investigació sobre els projectes d'educació plurilingüe al marc europeu.
Conèixer les possibilitats que ofereixen el treball en xarxa i l'aprenentatge de les llengües des de les aportacions de la investigació educativa.
Defensar oralment, utilitzant la tecnologia idònia, la investigació desenvolupada.
Dissenyar estratègies de recollida d'informació.
Elaborar conclusions tenint com a referència els objectius i qüestions de la recerca i els referents teòrics.
Elaborar l'informe d'investigació d'acord a l'estructura de protocols formals.
Identificar problemàtiques educatives i avaluar quines aproximacions metodològiques permeten donar-los resposta.
Identificar referents teòrics i avaluar-ne l’adequació per interpretar problemàtiques relatives a l'educació plurilingüe.
Incorporar les TIC en el procés d'investigació, la recerca i la gestió de la informació, l'anàlisi de dades i la difusió i comunicació de resultats.
Interpretar les polítiques i les situacions d'aprenentatge de llengües des de l'òptica de la investigació educativa en contextos de globalització, de multilingüisme i de multiculturalitat.
Jutjar la rellevància i pertinència teòrica i social d'una problemàtica d'investigació relativa a l'educació plurilingüe.
Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
Relacionar resultats en base a la seva procedència (fonts i / o instruments).
Treballar en equip i amb equips del mateix àmbit o interdisciplinaris.
Utilitzar els mètodes, tècniques i estratègies de recerca i elaborar el disseny pertinent al problema de recerca en el seu context.

Continguts

Aquest mòdul és obligatori per als estudiants que s'especialitzen en l'àrea de Didàctica de la Llengua i la Literatura i és opcional per a les altres especialitats.

El mòdul tracta aspectes relacionats amb la investigació innovadora en l'àmbit de la didàctica de les llengües en el context de la globalització, la diversitat lingüística i la super-diversitat, el multiculturalisme i l'ús creixent de l'anglès com a lingua franca en diversos contextos educatius.

Els continguts inclouen:

Les bases teòriques de l'educació plurilingüe i intercultural;
Les característiques dels enfocaments que es centren en l'educació plurilingüe;
L'aplicació de la investigació qualitativa en contextos educatius multilingües (per exemple, la interacció plurilingüe a l'aula, en contextos digitals, i en contextos educatius informals).
Els enfocaments actuals sobre la recerca en el camp de l’ensenyament i l'aprenentatge de llengües mediats per la tecnologia.

Metodologia

L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les següents propostes didàctiques:

Classes magistrals/expositives per part de les professores.
Lectura d’articles i d’altres fonts documentals.
Anàlisi i discussió d'articles i fonts documentals.
Activitats empíriques: aplicació de conceptes de recerca sobre interaccions d'aula; anàlisi de contextos educatius plurilingües; resolució de problemes o casos.
Desenvolupament del treball final (en format article) i defensa oral dels treballs.

*Nota important: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol	Hores	ECTS
Tipus: Dirigides
Classes presencials; treball en grup	36	1,44
Tipus: Supervisades
Anàlisi i discussió col·lectiva d'articles i fonts documentals	36	1,44
Tipus: Autònomes
Elaboració del treball individual del mòdul. Participació en debats i tallers a l'aula.	78	3,12

Avaluació

Criteris d’avaluació del mòdul

Assistència i participació 15%

Es tindran en compte els següents aspectes:

L’assistència regular a les sessions de classe;
La puntualitat a la classe;
La participació activa en les activitats proposades a l’aula;
La col·laboració amb els companys de classe;
Facilitació i suport tant a l'aprenentatge dels companys com del seu propi procés d'aprenentatge.

Activitats realitzada durant el desenvolupament del mòdul (lectures, activitats de preparació per a classe, o de seguiment posterior a la classe, etc.) 35%

Es tindran en compte:

Lectura crítica dels textos i dels materials proposats;
La preparació prèvia a les classes;
Exploració, després de classe, dels fonaments teòrics necessaris per avançar en l’elaboració de les tasques d’avaluació i en la comprensió conceptual dels continguts del mòdul;
Execució de les tasques intermèdies per avançar cap al producte final (participació en el taller d’escriptura, lliurament d’esborranys, etc.);
Implicació en la resolució de les tasques empíriques de recerca proposades (estudis de casos, etc.).

Treball final (50%)

El treball final consisteix en:

L'elaboració d’un text escrit, en format d’article acadèmic en que es proposi unes petits anàlisi de dades justificades teòric i metodològicament.

Extensió de l'article: de 3.000 a 4.000 paraules. El text ha de seguir les pautes d'estil presentades en el taller d'escriptura acadèmica.

La defensa oral i la discussió de l'article durant una sessió de classe, tal com es faria en un congrés o en una conferència.

Es tindrà en compte el següent:

Sobre l’article acadèmic escrit:

El contingut: interès del tema, originalitat de l’enfocament; rigor investigador; resultats obtinguts;
Els aspectes comunicatius i formals: text coherent i entenedor que tingui totes les característiques de la redacció acadèmica i no utilitza un llenguatge discriminatori.

Sobre la defensa pública de l'article:

El contingut: exposició del marc teòric i metodològic de l’article, presentació i discussió de les dades; reflexions sobre les implicacions de l’estudi. Cal que estigui en compte a l’oient;
Les habilitats expositives: presentació ordenada i entenedora; bona organització de la presentació, ús del discurs acadèmic en la explicació i discussió sense fer servir un llenguatge discriminatori.

Un estudiant que ha suspès el curs pot recuperar-lo si lliura un segon article, el qual ha de tenir una extensió més llarga de 5000-6000 paraules i ha de complir els estàndards de qualsevol article a una revista científica.

*Nota important: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

L'estudiant que no pugui seguir el curs per raó de la COVID-19 serà atès mitjançant l'adaptació del seguiment de la docència i/o l'avaluació. El procediment per atendre aquestes situacions s’estableix per a tots els centres en els termes següents:

1. L'estudiant fa la seva sol·licitud al·legant elsmotius d'impossibilitat de seguiment de la docència sense necessitat de presentar cap certificació.
2. El deganat o la direcció de l'escola valora la sol·licitudi, si la considera adequada, la trasllada al docent responsable de l'assignatura corresponent per tal que en faci l'adaptació.

Els criteris generals comuns d'aplicació són els següents:

Malaltia Covid-19 patida personalment o al nucli familiar de convivència i situacions derivades de la malaltia.
Situacions laborals o de canvi laboral derivades de la situació.
Dificultats tècniques TIC i de connectivitat.
Cura de persones vulnerables.
Prestació de serveis relacionats amb la situació (sanitaris...).
Qualsevol altra situació generada pel context de la pandèmia de la Covid-19.

Activitats d'avaluació

Títol	Pes	Resultats d'aprenentatge
Activitats durant el desenvolupament del mòdul	35%	1, 4, 5, 11, 12, 15, 16, 17
Assistència i participació en les sessions	15%	2, 3, 4, 5, 6, 14, 20
Treball final (escrit i defensa oral)	50%	2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 17, 18, 19, 21

Bibliografia

Bibliografia recomanada (no totes les lectures d'aquesta llista s'utilitzaràn específicament durant les activitats dirigides, però són útils per al treball autònom.) Al començament del curs i durant el desenvolupament del mòdul es donarà bibliografia específica per poder realitzar les activitats que l’alumnat durà a terme. Els enllaços que consten en aquest document s’actualitzaran a principis de curs, si és necessari.

Alam, F., Stein, A. i Rosemberg, C.R. (2011). “Te explicó qué quiere decir”, “te digo cómo se llama”. Interacciones niño-niño en torno a vocabulario no familiar, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 4(4), 56-71. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.442
Andreani , H.A. (2014). Wawqes Pukllas. Prácticas juveniles de escritura quichua (Argentina), Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 7(4), 38-56. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.537
Anguera Cerarols, C. (2013). L’ensenyament de l’espai geogràfic en una aula d’anglès de primària, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 6(4), 33-53. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.549
Antoniadou, V. (2011). Virtual collaboration, ‘perezhivanie’ and teacher learning: A socio-cultural-historical perspective, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 4(3), 53-70. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.424
Antoniadou, V. i Dooly, M. (2017). Educational ethnography in blended learning environments. A: E. Moore i M. Dooly (eds.) Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 237-263). Dublin, Ireland/Voillans, France: Research-publishing.net. DOI: https://doi.org/10.14705/rpnet.2017.emmd2016.626 (també disponible en Català)
Ballena, C., Masats, D. i Unamuno, V. (2020). The transformation of language practices: Notes from the Wichi community of Los Lotes (Chaco, Argentina). A: E. Moore, J. Bradley i J. Simpson (eds.), Translanguaging as transformation: The collaborative construction of new linguistic realities (pp.76-92). Bristol: Multilingual Matters.
Beacco, J.-C., Coste, D., van de Ven, P.-H. i Vollmer, H. (2010). Langues et matières scolaires – dimensions linguistiques de la construction des connaissances dans les curriculums, Strasbourg: Conseil de l’Europe. Veure: Plateforme de ressources et de références pour une éducation plurilingue et interculturelle.
Beacco, J.-C., Coste, D., van de Ven, P.-H. i Vollmer, H. (2010). Language and school subjects-Linguistic dimensions of knowledge building in school curricula. Strasbourg: Conseil de l’Europe.
Birello, M., Llompart, J. i Moore, E. (2021). Being a plurilingual speaker versus becoming a linguistically sensitive teacher: contradictions in the discourses of initial teacher education students. International Journal of Multilingualism (early view). https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/14790718.2021.1900195
Borràs, E. i Moore, E. (2019). The plurilingual and multimodal management of participation and subject complexity in university CLIL teamwork. English Language Teaching, 12(2), 100-112.https://doi.org/10.5539/elt.v12n2p100
Blommaert, J. i Backus, A. (2011). Repertoires revisited: ‘Knowing language’ in superdiversity. Working papers in urban language & literacies, no. 67. Tilburg: Tilburg University.
Corona, V. (2017). Un acercamiento etnográfico al estudio de las variedades lingüísticas de jóvenes latinoamericanos en Barcelona. A: E. Moore i Melinda Dooly (eds.), Qualitative approaches to research on plurilingual education / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe / Enfoques cualitativos para la investigación en educación plurilingüe (pp. 151-169). Dublin, Ireland/Voillans, France: Research-publishing.net. DOI: https://doi.org/10.14705/rpnet.2017.emmd2016.626 (també disponible en anglès)
Corona, V., Nussbaum, L. i Unamuno, V. (2013). The emergence of new linguistic repertoires among Barcelona'syouthof Latin American Origin, International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16(2), 182-194. https://doi.org/10.1080/13670050.2012.720668
Coste, D.; Moore, D., i Zarate, G. (2009). Plurilingual and pluricultural competence. Strasbourg: Council of Europe.
Dooly, M. (2011).Divergent perceptions of telecollaborative language learning tasks: Tasks-as-workplan vs. task-as-process, Language Learning & Technology, 15(2), 69-91.https://doi.org/10125/44252
Dooly, M. (2017). A mediated discourse analysis (MDA) approach to multimodal data. A: E. Moore i M. Dooly (eds.) Qualitative approaches to research in plurilingual language learning environments / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe (pp. 189-211). Dublin: Research-publishing.net. (també disponible en Català)
Dooly, M. i Davitova, N. (2018). ‘What can we do to talk more?’ Analysing language Learners’ online interaction. Hacettepe University Journal of Education, Special Issue: Conversation Analytic Studies on Teaching and Learning Practices: International Perspectives, 33, 215-237.
Dooly, M. i Masats, D. (2011). Closing the loop between theory and praxis: New models in EFL teaching, ELT Journal, 65(1), 42-51. https://doi.org/10.1093/elt/ccq017
Dooly, M. i Masats, D. (2020). 'What do you zinc about the project?': Examples of technology-enhanced project-based language learning. A:G. Beckett i T. Slater (eds.), Global perspectives on project-based language learning, teaching, and assessment: Key approaches, technology tools, and frameworks (pp. 126–145). NY/Milton Park, Abingdon: Routledge.
Dooly, M., Moore, E. i Vallejo, C. (2017). Research ethics. A: E. Moore i M. Dooly (eds.), Qualitative approaches to research in plurilingual language learning environments / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe (pp. 351-362). Dublin: Research-publishing.net. (També disponible en castellà)
Dooly, M. i Vallejo, C. (2018). Bridging across languages and cultures in everyday lives: an expanding role for critical intercultural communication. Language & Intercultural Communication (Special Issue), 18(1), 1-8. https://doi.org/10.1080/14708477.2017.1400508
Dooly, M. i Vallejo, C. (2020). Bringing plurilingualism into teaching practice: a quixotic quest? Special Issue: International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23(1), 81-97. https://doi.org/10.1080/13670050.2019.1598933
Erling, E. i Moore, E. (2021). Introduction: Socially just plurilingual education in Europe: Shifting subjectivities through researchandaction, International Journal of Multilingualism, 1-11. https://doi.org/10.1080/14790718.2021.1913171
Gajo, L. (2011). Trabajar en otra lengua para elaborar saberes en una disciplina. A C. Escobar Urmeneta i L. Nussbaum (eds.) Aprendre en una altra llengua. Learning through another language. Aprender en otra lengua (pp. 53-70). Bellaterra: Servei de Publicacions UAB.
Gandulfo, C., i Nussbaum, L. (2016). Hablantes bi/plurilingües y prácticas educativas: Perspectivas etnográficas e interaccionistas, Signo y Seña, 29, 5-10.
Garcia, O. (2009). Education, multilingualism and translanguaging in the 21st century. A O. Garcia (ed.) Bilingual education in the 21st century: A global perspective (pp. 140-158). Wiley-Blackwell: Oxford.
Hall, J.K., Cheng, A., i Carlson, M. T. (2006). Reconceptualizing multicompetence as a theory of language knowledge, Applied Linguistics, 27(2), 220–240.https://doi.org/10.1093/applin/aml013
Llompart Esbert , J. (2014). Ressources en transformation: multimodalitat, plurilingüismo, acquisizione – seen from an interactional perspective. Una entrevista amb Lorenza Mondada, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 7(4), 79-87. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.607
Llompart, J., Masats, D.,Moore, E. i Nussbaum, L. (2020). 'Mézclalo un poquito': plurilingual practices in multilingual educational milieus. Special Issue: International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23(1),98-112. https://doi.org/10.1080/13670050.2019.1598934
Llompart, J. i Moore, E. (2020). La reflexión para la didáctica lingüísticamente inclusiva, Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura, 88, 55-60.
Llompart-Esbert, J. i Nussbaum, L. (2020). Collaborative and participatory research for plurilingual language learning. A: E. Moore, J.Bradley i J. Simpson (eds.), Translanguaging as transformation: The collaborative construction of new linguistic realities (pp. 216-249). Clevedon: Multilingual Matters.
Markee, N. (2008). Towards a learning behavior tracking methodology for CA-for SLA, Applied Linguistics, (29)3, 404–427. https://doi.org/10.1093/applin/amm052
Masats, D. (2017). L'anàlisi de la conversa al servei de la recerca en el camp de l'acquisició de segones llengües (CA-for-SLA). A: E. Moore i M. Dooly (eds.), Qualitative approaches to research in plurilingual language learning environments / Enfocaments qualitatius per a la recerca en educació plurilingüe (pp. 293-320). Dublin: Research-publishing.net. (també disponible en anglès)
Masats, D., Nussbaum, L. i Unamuno, V. (2007).Whenthe activity shapes the repertoire of second language learners. A: L. Roberts, A. Gürel, S. Tatar i L. Martí (eds.) EUROSLA Yearbook (selected papers of EUROSLA 16 and 15 conferences): Volume 7 (pp. 121-147). Amsterdam: John Benjamins.
Masats, D. i Unamuno, V. (2001). Constructing social identities and discourse through repair activities. A: S.H. Foster-Cohen i A. Nizegorodcew (eds.) EUROSLA Yearbook: Volume 1 (pp. 239–254). Amsterdam: John Benjamins.
Menti, A.B. i Alam, F. (2014). Los gestos y la enseñanza de palabras poco familiares: ¿Cuándo emplean las maestras información gestual?, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 7(1), 17-32. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.510
Migdalek, M.J. i Rosemberg, C.R. (2012). La función de los gestos durante la planificación del juego en el jardín de infantes, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 5(3), 25-43. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.457
Moore, E. (2014). Constructing content and language knowledge in plurilingual student teamwork: Situated and longitudinal perspectives, International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 17(5), 586-609. https://doi.org/10.1080/13670050.2013.860947
Moore, E., Borràs, E. i Nussbaum, L. (2013). Plurilingual resources in lingua franca talk: An interactionist perspective. A: H. Haberland, D. Lønsmann i B. Preisler (eds.) Language alternation, language choice and language encounter in international tertiary education (pp. 53-84). Dordrecht: Springer.
Moore, E. i Nussbaum, L. (2011). Què aporta l'anàlisi conversacional a la comprensióde les situacions d'AICLE. A: C. Escobar Urmeneta i L. Nussbaum (eds.) Aprendre en una altra llengua. Learning through another language. Aprender en otra lengua (pp. 93-117). Bellaterra: Servei de Publicacions UAB.
Moore, E. i Llompart, J. (2019). De la didàctica de les llengües a la didàctica del plurilingüisme. CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 2(2), 57-65. https://doi.org/10.5565/rev/clil.27
Moore, E. i Nussbaum, L. (2014). Building a multilingual university in institutional policies and everyday practices. A J.W. Unger, M. Krzyżanowski i R. Wodak (eds.) Multilingual encounters in Europe’s institutional spaces (pp. 243-269). London: Continuum.
Moore, E. i Nussbaum, L. (2013). La lingüística interaccional y la comunicación en las aulas, Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 63, 43–50.
Moore, E. i Patiño-Santos, A. (2014). Plurilingual resources for ‘welcoming’ at a university service for international students, Journal of Multilingual and Multicultural Development, 35(4), 406-425. https://doi.org/10.1080/01434632.2013.874437
Moore, E., Nussbaum, L. i Borràs, E. (2013). Plurilingual teaching and learning practices in ‘internationalised’ university lectures. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 16(4), 471–493. https://doi.org/10.1080/13670050.2012.702724
Nussbaum, L., Moore, E. i Borràs, E. (2013). Accomplishing multilingualim through plurilingual activities. A: A-C. Berthoud, F. Grin i G. Lüdi (eds.), Exploring the dynamics of multilingualism: The DYLAN project (pp. 229-252). Amsterdam: John Benjamins.
Nussbaum, L. (2013). Socialisation langagière et construction des identités. A B.Falaize, Ch. Heimberg i O. Louves (eds.) L’école et la nation (pp. 195-206). Lyon: ENS Éditions.
Nussbaum, L. (2013). De las lenguas en contacto al habla plurilingüe. A V. Unamuno i A. Maldonado (eds.) Prácticas y repertorios plurilingües en Argentina (pp. 273-283). Bellaterra: GREIP-UAB.
Nussbaum, L. (2013). Interrogations didactiques sur l’éducation plurilingue. A V. Bigot, A. Bretegnier i M. Vasseur (eds.) Vers le plurilinguisme? 20 ans après (pp. 85-93). Paris: Albin Michel.
Nussbaum, L. (2014). Una didàctica ‘sociolingüística’ de les llengües? Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 7(3), 1-13. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.590
Nussbaum, L. i Unamuno, V. (2014). Luces y sombras de la educación plurilingüe en España y América Latina. A: C.Lomas (ed.) La educación lingüística, entre el deseo y la realidad. Competencias comunicativas y enseñanza del lenguaje (pp. 203-215). Barcelona: Octaedro.
Nussbaum, L. i Unamuno, V. (eds.) (2006). Usos i competències multilingüesentre escolars d’origen immigrant. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
Thorne, S.L. (2013). Language learning, ecological validity, and innovation under conditions of superdiversity, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 6(2), 1-27. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.526
Unamuno, V. (2010). Plurilingüismo y formación de maestros indígenas en la Argentina, Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 3(2), 88-97. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.211
Unamuno, V. i Maldonado, A. (eds.) (2013). Prácticas y repertorios plurilingües en Argentina. Bellaterra: GREIP.
Vallejo,C. (2020). Child-volunteer socialisation in an after-school programme: a case study about transcaring and transformation, Language and Intercultural Communication, 10(6), 513-530. https://doi.org/10.1080/14708477.2020.1763378
Vallejo, C. i Dooly, M. (2020). Plurilingualism and translanguaging: emergent approaches and shared concerns. Introduction to the special issue, Special Issue: International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23(1), 1-16. https://doi.org/10.1080/13670050.2019.1600469

Recursos educatius oberts / Open Educational Resources (OER):

Making Literacy Meaningful: Dooly, M, Masats, M., Pascual Calvo, X. i Vallejo, C. (2019). FAQs about plurilingual Education: Key issues and some informed answers.
Making Literacy Meaningful: Dooly, M. i Vallejo, C. (2019). Teaching pronunciation across languages.
Making Literacy Meaningful: Dooly, M. i Vallejo, C. (2019). Creatingan inclusive supportive language environment.
Making Literacy Meaningful: Dooly, M. i Vallejo, C.(2019). Crear un ambient inclusiu per donar suport a l’aprenentatge de la llengua.
Making LiteracyMeaningful: Dooly, M. i Vallejo, C. (2019).First and other language acquisition: Activities for promotion of language learning across all levels.
Making Literacy Meaningful: Dooly, M. i Vallejo, C. (2019).Identifyingand working with the different levels of linguistic competence of the newcomer.
Making Literacy Meaningful: Pascual Calvo, X. (2019). La gestió de la diversitat lingüística a l’aula: un repte per al professorat.
Making Literacy Meaningful: Pascual Calvo, X. (2019). Els primers passos vers l’escriptura: Entrevista a Maria Montes Valls.

Programari

Tecnologia utilitzada en aquest mòdul:

VLE Moodle
Editor de vídeo (opcional - per a anàlisi de dades)
Lector PDF
Editor de documents
Punctualmente es pot introduir altres plataformes segons les necessitats dels continguts. El seu ús sempre serà acompanyat amb instruccions explícites.