Logo UAB
2021/2022

Tendències de Recerca en l'Ensenyament de l'Escriptura

Codi: 43214 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
4313815 Recerca en Educació OT 0 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Marilisa Birello
Correu electrònic:
Marilisa.Birello@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)

Equip docent

Nayme Daniela Salas
Xavier Fontich Vicens

Prerequisits

No  hi ha prerequisits

Objectius

Mòdul obligatori de l’especialitat de Didàctica de la Llengua i la Literatura, i optatiu per a la resta d’especialitats

En aquest mòdul es presentarà l’estat actual de la investigació sobre l’escriptura i el seu ensenyament i aprenentatge. Es revisaran diferents aproximacions a l’escriptura i es destacaran les aportacions de la psicologia cognitiva, de la lingüística textual i enunciativa, i de la teoria sociocultural. Es consideraran especialment els fets que tenen lloc en l’espai de la didàctica de la llengua, és a dir, el de la interacció entre l’objecte d’aprenentatge –la llengua escrita-, l’alumne que aprèn i el docent que crea les condicions per aprendre.

Competències

  • Analitzar dades d'acord amb la seva natura i elaborar resultats d'acords amb els propòsits de la recerca.
  • Comunicar els resultats de la recerca, el coneixement adquirit i les implicacions per a la pràctica, i adequar-ne el registre al públic i als protocols formals.
  • Incorporar les TIC en el procés d'investigació, la cerca i la gestió de la informació, l'anàlisi de dades i la difusió i la comunicació de resultats.
  • Planificar recerques d'acord amb problemes relacionats amb la pràctica, tenint en compte els avenços teòrics en el camp de coneixement.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Recollir dades per a la recerca en coherència amb l'opció metodològica triada.
  • Reconèixer el coneixement aportat per la recerca en educació lingüística i literària com una eina imprescindible per a una societat més equitativa i respectuosa amb la igualtat d'oportunitats.
  • Reconèixer i relacionar els aspectes teòrics, empírics i socials del domini específic de recerca.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els marcs teòrics de referència per establir aquells que orienten la investigació en la didàctica de l'escriptura.
  2. Analitzar els processos d'ensenyament i aprenentatge de l'escriptura des de les aportacions de la investigació sobre diversitat lingüística i cultural de les societats actuals.
  3. Buscar i analitzar referents teòrics en relació amb l'ensenyament de l'escriptura.
  4. Defensar oralment, utilitzant la tecnologia idònia, la investigació desenvolupada.
  5. Dissenyar estratègies de recollida d'informació.
  6. Elaborar conclusions tenint com a referència els objectius i qüestions de la investigació i els referents teòrics en l'ensenyament de l'escriptura i en entorns plurilingües.
  7. Elaborar l'informe d'investigació d'acord a l'estructura de protocols formals.
  8. Identificar problemàtiques que aborden les investigacions sobre l'aprenentatge de la gramàtica i la construcció de la competència escrita.
  9. Identificar referents teòrics i avaluar-ne l’adequació per interpretar problemàtiques relatives a l'ensenyament de l'escriptura.
  10. Incorporar les TIC en el procés d'investigació, la recerca i la gestió de la informació, l'anàlisi de dades i la difusió i comunicació de resultats.
  11. Jutjar la rellevància i pertinència teòrica i social d'una problemàtica d'investigació relativa a l'ensenyament de l'escriptura.
  12. Promoure l'estudi i anàlisi de les investigacions sobre l'aprenentatge de la gramàtica i la construcció de la competència escrita.
  13. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  14. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  15. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  16. Recollir dades que permetin investigar sobre la llengua per millorar-ne els usos escrits: la funció de la gramàtica.
  17. Reconèixer les aportacions de la investigació en l'ensenyament de l'escriptura en entorns plurilingües.
  18. Reconèixer les aportacions dels diferents marcs teòrics en la didàctica de l'escriptura.
  19. Relacionar resultats en base a la seva procedència (fonts i / o instruments).
  20. Utilitzar els mètodes, tècniques i estratègies de recerca i elaborar el disseny pertinent al problema de recerca en el seu context.

Continguts

  • Recerca sobre el esenvolupament de l'escriptura. 
  • Recerca sobre el desenvolupament del procès d'escriptura.
  • Recerca sobre l'ensenyament de l'escriptura.
  • L'avaluació de la llengua escrita.
  • Relació entre escriptura i gramàtica. L'activitat metalingüística. Els coneixements gramaticals dels alumnes.
  • Una intervenció a l'aula per ensenyar a escriure.
  • Recerca sobre escriptura en llengües addicionals.
  • Recerca sobre creences i escriptura.

Metodologia

L’activitat formativa es desenvoluparà a partir de les dinàmiques següents:

  • Classes magistrals/expositives per part del professor/a
  • Lectura d’articles i fonts documentals
  • Anàlisi i discussió col·lectiva d'articles i fonts documentals
  • Pràctiques d'aula: resolució de problemes / casos / exercicis.
  • Presentació / exposició oral de treballs.
  • Tutories.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes presencials en gran grup 36 1,44
Tipus: Supervisades      
Anàlisi i discussió col·lectiva d'articles i fonts documentals. Pràctiques d'aula: resolució de problemes i exercicis. 36 1,44
Tipus: Autònomes      
Lectura d'articles i fonts documentals. Elaboració del treball individual del mòdul. Participació a fòrums de discussió. 78 3,12

Avaluació

L'avaluació del mòdul es realitzarà mitjançant les activitats que s'assenyalen.

La nota final serà la mitjana ponderada de les activitats previstes. Per poder aplicar aquest criteri serà necessari obtenir com a mínim un 5 a totes les activitats, les realitzades durant el desenvolupament del mòdul i a la memòria/treball final del mòdul.

L'assistència a classe és obligatòria. Per poder obtenir una avaluació final positiva l'estudiant haurà d'haver assistit a un mínim d'un 80% de les classes.

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència, participació i activitats realitzades a les sessions de classe 30% 0 0 1, 2, 3, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 15, 16, 17, 18, 19, 20
Exposició oral del treball 20% 0 0 4, 14
Treball escrit individual final 50% 0 0 7, 10, 13

Bibliografia

Allal, L. (2006). La fonction de régulation de l’évaluation: constructions théoriques et  limites empiriques. In Figari, G.; Mottier Lopez, L. (eds): Recherche sur l’évaluation  en éducation (pp. 223-230). L’Harmattan.

Arfé, B., Dockrell, J., & Berninger, V. (2016). Writing development in children with hearing loss, dyslexia or oral language problems. Implications for assessment and instruction. Oxford University Press.

Bañales, G., Ahumada, S., Graham, S., Puente, A., Guajardo, M., Muñoz, I. (2020). Teaching writing in grades 4–6 in urban schools in Chile: a national survey. Reading and Writing, 33(10), 2661-2696. https://doi.org/10.1007/s11145-020-10055-z

Barcelos, A. M., & Kalaja, P. (2013). Beliefs in Second Language Acquisition: Teacher. In C.A. Chapelle (Ed.), The Encyclopedia of Applied Linguistics (pp. 1-6). Wiley-Blackwell.

Basturkmen, H. (2012). Review of research into the correspondence between language teachers' stated beliefs and practices. System, 40(2), 282-295.

Bazerman, CH. (2002) “What is not institutionally visible does not count: The problem of making activity assessable, accountable, and plannable. In Ch. Bazerman i D. Russell: Writing Selves/Writing Societies: Research from Activity Perspectives. Perspectives on Writing. Fort Collins, Colorado: The WAC Clearinghouse and Mind, Culture, and Activity. Consultable a http://wac.colostate.edu/books/selves_societies/

Bazerman, Ch. (2005). Writing Across the Curriculum. Parlor Press /WAC Clearinghouse.

Bazerman, Ch. (dir.) (2008) Handbook of research on writing : history, society, school, individual, text.  New York: Lawrence Erlbaum.

Bazerman, Ch. , Lile, j., Bethel, L., Chavkin, T., Fouque, D. & Garufis, J. (2016) Escribir a través del curriculum. Una guía de referencia.  Universidad Nacional de Córdoba   
https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&ved=0ahUKEwjxvZDTkZbWAhVBSRoKHU6zDvkQFggvMAE&url=http%3A%2F%2Fwww.uepc.org.ar%2Fconectate%2Fwp-content%2Fuploads%2F2016%2F10%2FEscribir-a-traves-de-Curriculum.pdf&usg=AFQjCNGwwHDLdiYQtKoFRdFjptXghVIzDQ

Bazerman, Ch. & Prior, P. (eds.) (2004). What writing does and how it does it : an introduction to analyzing texts and textual practices. Lawrence Erlbaum Associates.

Bergeron, R. & Riente, R. (dir.) (2009). Les publications du Québec Français. Numéro hors série : Enseigner la grammaire nouvelle: pourquoi et comment?

Bernié, J.-P. (2001). “Genres discursifs scolaires, genres de l’activité et conceptualisation”. A J.-P. Bernié (dir.) Apprentissage, Développement et Significations”. Presses Universitaires de Bordeaux.

Bigas, M (2000). El lenguaje escrito, a M. Bigas & M. Correig (eds.) Didáctica de la lengua en educación infantil. Síntesis

Borg, S. (2003). Teacher cognition in language teaching: a review of research on what teacher think, know, believe, and do. Language Teaching, 36(2), 81-109.

Borg, S. (2019). Language Teacher Cognition: Perspectives and debates. A X. Gao (ed.). Second Handbook of English Language Teaching (pp.1149-1170). Springer International.

Bronckart, J-P (1996). Activité langagière, textes et discours. Pour un interactionisme socio-discursif. Delachaux et Niestlé.

Camps, A. (2003).  “Text, procés, context, activitat discursiva: punts de vista diversos sobre l’activitat d’aprendre i d’ensenyar a escriure”. In  A. Camps (comp.) Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Graó (versió en castellà: Graó, 2003).

Camps, A. (comp.) (2003). Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Barcelona: Graó (versió en castellà: Graó, 2003).

Camps, A. i Ribas, T. (1998). Regulación del proceso de redacción y del proceso de aprendizaje: función de las pautas como instrumentos de evaluación formativa, Textos de didáctica de la lengua y la literatura, 16, 49-60.  http://textos.grao.com/

Camps, A.; Guasch, O.; Milian, M.; Ribas, T. (2000). Metalinguistic Activity: the link between writing and learning to write. In A. Camps i M. Milian (eds.) Metalinguistic Activity in Learning to Write; pp.103-124 (versió castellana a M. Milian y A. Camps (eds.) El papel de la actividad metalingüística en el aprendizaje de la escritura. Rosario (Argentina): Homo Sapiens.

Castelló, M. (2017). Mirarse en el espejo: de comunicar lo que se ha aprendido a aprender comunicando. Textos de didáctica de la lengua y la literatura, 76, 7-13. http://textos.grao.com/

Castelló, M.; Milian, M. (1997). Enseñar y aprender estrategias en el proceso de composición escrita. In M.L. Pérez Cabaní (coord.) La enseñanza y el aprendizaje de estrategias desde el curriculum; pp. 117-135. UdG / Horsori.

Bañales, G., Castelló, M. & Vega, N. (2016). Enseñar a leer y escribir en la educación superior. Propuestas educativas basadas en la investigación. Tamaulipas: Universidad Autónoma de Tamaulipas. https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=2&ved=0ahUKEwia9J37lJbWAhXDWBoKHa_HCFYQFggwMAE&url=https%3A%2F%2Fwww.researchgate.net%2Fprofile%2FMontserrat_Castello%2Fpublication%2F313160432_Banales_Castello_y_Vega_Ensenar_a_leer_y_escribir%2Fdata%2F58917f5c458515aeac92d5bb%2FBanales-Castello-y-Vega-Ensenar-a-leer-y-escribir.pdf&usg=AFQjCNG4jXR7mWVzQG0RSxPWEp-2hgudlg

Chabanne, J-Ch., Bucheton, D. (dirs.) (2002). Parler et écrire pour penser, apprendre et se construire. L’écrit et l’oral réflexifs. PUF.

Cope, B., Kalantzis, M. (eds.) (1993).  The Powers of Literacy. The Falmer Press.

Davin, K. J., Chavosan, I., Donato, R. (2018). Images of past teachers: Present when you teach. System, 72, 139-150

Dominguez, G. & Barrio, J-L (1997). Los primeros pasos hacia el lenguaje escrito. Una mirada al aula. La Muralla

Ferreiro, E., & Teberosky, A. (Eds.). (1979). Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño. Siglo XXI.

Freedman,A.; Medway, P. (comp.) (1994). Learning and teaching genre. Heineman/Boynton-Cook.

Graham, S., MacArthur, Ch., & Hebert, M. (2018). Best Practices in Writing Instruction, 3rd Edition. Guildford Press.

Guasch, O. (2001). L’escriptura en segones llengües. Graó.

Hsiang, T. P., Graham, S. Yang, Y.-M. (2020). Teachers’ practices and beliefs about teaching writing: a comprehensive survey of grades 1 to 3 teachers. Reading and Writing.

Hyland, K. (2002). Teaching and Researching Writing. Longman.

Hyland K. (2016). Methods and methodologies in second language writing. System, 59, 116-125

Jaubert, M., Rebière, M. (2005).  Learning science by writing. L1 Educational Journal, 5/3.

Jaubert, M.. Rebière,M.(2005). Émergence d’un concept en didactique du français: la secondarisation. Colloque Épistemologie des didactiques des disciplines. Bordeaux.

Jaubert, M.; Rebière, M.; Bernié, J.-P. (2003). L’hypothèse “communauté discursive”: d’où vient-elle? où va-t-elle?. Les Cahiers Théodile, 4, 51-80.

Johnson, K.E., & Golombek, P. R. (2016). Mindful L2 teacher education: a sociocultural perspective on cultivating teachers' professional development. Routledge.

Junqueira, L. & Payant, C. (2015). “I just want to do it right, but it’s so hard”: A novice teacher’s written feedback beliefs and practices. Journal of Second Language Writing, 27, 19-36

Kalaja, P. , & Barcelos, A. M. (2013). Beliefs in Second Language Acquisition: Learner. In C.A. Chapelle (Ed.), The Encyclopedia of Applied Linguistics (pp. 1-7). Wiley-Blackwell.

Kress, G. (1985). Linguistic processes in sociocultural practice. Oxford University Press.

Kress, G. (1993). “Genre as Social Process”. A B. Cope i M. Kalantzis (comp.) The Powers of Literacy , pp. 22-37. The Falmer Press

Kubaniova, M. & Feryok, A. (2015). Language teacher cognition in applied linguistics research: rivisitingthe territory, redrawing the boundaries, reclaiming the relevance. Modern language Journal, 99, 435-449.

Lee, I. (2019). Teacher written corrective feedback: Less is more. Language Teaching, 1–13. doi:10.1017/s0261444819000247

Manchón, R. M. (2020). (Ed.) Writing and language learning. Advancing research agendas. John Benjamins Publishing.

McArthur, Ch., Graham, S. & Fitzgerald, J. (2006). Handbookof Writing Research. Guilford Press.

McArthur, Ch., Graham, S. & Fitzgerald, J. (2016). Handbook of Writing Research, 2nd Edition. Guilford Press.

Meek, M. (2004). En tornoala cultura escrita (fragments) . Fondo de Cultura Económica (versió original anglesa: On Being Literate. London: The Bodley Head, 1991)

Nelson, N. (2001) Writing to Learn. A P. Tynjälä, L. Mason & K. Lonka (eds.) Writing as a Learning Tool (pp.23-36). Kluwer Academic Publishers.

Olson, D., & Torrance, N. (Eds.). (1995). Cultura escrita y oralidad. Gedisa

Perera, J., Aparici, M., Rosado, E., & Salas, N. (Eds.). (2016). Written and Spoken Language Development Across the Lifespan: Essays in Honour of Liliana Tolchinsky (Vol. 11). Springer.

Phipps, S., & Borg, S. (2009) Exploring tensions between teachers grammar teaching beliefs and practices. System, 37, 380-390.

Reuter, Y. (éd.) (2007) Dictionnaire des concepts fondamentaux des didactiques. De Boeck

Ribas, F., Perine, C. (2018). Whats does it mean to be an English teacher in Brazil? Student teachers' beliefs through narratives in a distance education programme. Applied Linguistics Review, 9(2-3), 273-305

Ribas, T. (2001). Què pot aportar l’avaluació formativa a l’ensenyamenti l’aprenentatge de l’escriptura?. Articles de Didàctica de la llengua i la literatura,  25, 31-41.  http://textos.grao.com/

Ribas, T. (2010). La evaluación en el área lingüística. Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura, 53, 10-21. http://textos.grao.com/

Ribas, T.; Fontich, X. & Guasch, O. (eds.) (2014) Grammar at School. Research on Metalinguistic Activity in Language Education. Peter Lang

Ribas, T.; Milian, M.; Guasch, O.; Camps, A. (2002). La composición escrita como objeto de reflexión. A J.M. Cots I L. Nussbaum (eds.) Pensar lo dicho. La reflexión sobre la lengua y la comunicación en el aprendizaje de lenguas; pp.167-184. Milenio.

Ribera, P. (2008). El repte d’ensenyar a escriure. L’inici de la producció de textos en Educació Infantil. Perifèric, eds. / Universitat de València

Sánchez, Emilio (2010). La lectura en el aula. Graó.

Schneuwly, B. (1985). La construction sociale du langage écrit chez l’enfant. In B. Schneuwly i J.-P. Bronckart (dirs.) Vygotsky Aujourd’hui. Delachaux et Niestlé.

Seoane, R. C., Jiménez, J. E., Gutiérrez, N. (2020). Pre-service teachers’ implicit theories of learning to write. European Journal of Teacher Education, 43:2, 165-190.

Sévérac, P. (coord.) (2007). Lire et écrire. Sciences Humaines, eds.

Smagorinsky, P. (2006) Research on composition: multiple perspectives on two decades of change. Teachers College.

Solé, I. (2005). PISA, la lectura y sus lecturas”, Aula de Innovación Educativa, 139, 22-27.

Teberosky & L. Tolchinsky (Eds.) (1995), Másallá de la alfabetización. Santillana.

Teberosky, A.; Soler, M. (eds.) (2003) Contextos de alfabetización inicial. Horsori.

Tolchinsky, L. (2003). The cradle of culture and what children know about writing and numbers before being taught. Psychology Press.

Watson, A. (2015). The problem of grammar teaching: a case study of the relationship between a teacher’s beliefs and pedagogical practice. Language and Education, 29:4, 332-346

Programari

No s'utilitzarà cap instrument en particular.