Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4313879 Estudis Teatrals | OT | 0 | 1 |
ET
Des d’una perspectiva diacrònica, el mòdul Història de la representació ofereix a l’estudiant una aproximació a les metodologies d’estudi de la representació teatral des de l’antiguitat fins al present, des del teatre clàssic al postdramàtic. S'abordarà l'anàlisi de casos il·lustratius atenent la relació del text dramàtic amb els codis espectaculars de la seva època. Es tindrà en compte la complexitat dels diversos aspectes que integren l'espectacle teatral, i també dels fenòmens parateatrals: dramatúrgia, direcció escènica, escenografia i arquitectura (espai escènic), interpretació (gest, mímica, paraula-veu), proxèmica, coreografia, elements materials i tècnics (il·luminació, so i música).
1. Del teatre dels orígens a la il·lustració (Rossend Arqués)
Aquest bloc abraça des dels orígens del teatre fins a la Il·lustració. Un arc de temps enorme, que, per facilitar-ne el tractament, s'il·lustrarà segons la seqüència següent: a) El teatre del renaixement: (i) Les arrels gregues del teatre occidental; (ii) L'escena medieval; (iii) Els nous mòduls del teatre occidental al renaixement; (iv). La commedia dell'arte; b) El teatre del segle d'or (Calderón i Lope de Vega); c) L'escena elisabetiana (Shakespeare); d) Tragèdia i comèdia d'estat; el cas francès Molière, Corneille, etc.); e) El naixement del drama burgès (Goldoni).
2. Del teatre romàntic al teatre èpic (Enric Gallén i Miquel Maria Gibert)
Aquest bloc abraça del teatre romàntic fins al teatre èpic i es proposa desenvolupar els aspectes teòrics amb les corresponents aportacions textuals i aplicacions espectaculars dels diferents apartats. En primer lloc, s'exposarà la teoria romàntica amb relleu de les dramatúrgies francesa (Victor Hugo) i alemanya (Schiller, Kleist, Büchner); en segon lloc, s'analitzarà el desenvolupament del teatre de bulevard (Labiche, Dumas fill, Sardou), tot destacant el teatre naturalista (Zola, Ibsen, Hauptmann, Txèkhov), fins a l'estudi del drama simbolista (Maeterlinck); en tercer lloc, s'incidirà en el llegat contemporani d'arrel naturalista (Shaw, Miller) o txhekoviana (Williams) amb la incursió d'un nou model de realisme (Pinter), i, en quart lloc, es plantejarà la teoria del teatre èpic i la seva plasmació literària i espectacular (Brecht, Piscator).
3. De les avantguardes al teatre postdramàtic (Anna Corral i Jordí Jané)
Aquest bloc abastarà des dels precedentsde les avantguardes històriques fins al teatre postdramàtic. En primer lloc, s'exposarà la teoria teatral i la literatura dramàtica del primer terç del segle passat: (i) precedents (Strindberg, Wedekind, Jarry, Apollinaire); (ii) futurisme (Marinetti, Maiakovski); (iii) teatre dadaista i surrealista (Tristan Tzara, Breton, Vitrac, Artaud); (iiii) expressionisme (Töller; els "esperpentos" de Valle-Inclán).
De l'herència del moviment dadaista i surrealista emergeix, a la postguerra, un nou teatre o teatre de l'absurd amb Genet, Adamov, Ionesco i Beckett. Finalment, s'abordarà el teatre postdramàtic: crisi tel teatre de text i emergència dels col·lectius teatrals (Living Theater, Théâtre du Soleil, The Footsbarn Travelling Theater, Els Joglars, La Fura dels Baus), i la posterior emergència d'un nou teatre de text (Müller, Veronese, Crimp, Batlle): crisi de la història, crisi de l'acció, crisi del personatge, crisi del diàleg, etc.
Les classes tindran caràcter de seminari. Es treballarà a partir de la lectura de textos teòrics que es comentaran a classe, així com de l'estudi dels textos dramàtics de lectura obligatòria. El programa s'il·lustrarà amb gravacions audiovisuals, sempre que sigui possible. Cada sessió serà dedicada a l’exposició del tema del dia per part de professor i al debat amb els estudiants sobre la lectura obligatòria corresponent a la sessió i els textos crítics afins.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes expositives i exposició de treballs | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Elaboració d'informes i treballs, lectura d'articles i estudi personal | 90 | 3,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Tipus: Supervisades | |||
Debats i tutories | 90 | 3,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
La nota final del mòdul es decidirà a partir de l'avaluació conjunta dels professors del mòdul. Serà el resultat de: la qualificació del treball monogràfic (50%); l'assistència i la participació a classe (20%), i lectures proposades i els exercicis optatius addicionals (25%).
L'estudiant que no pugui acreditar una assistència superior al 60% no serà avaluat.
Control de lectures: cada professor habilitarà el sistema que consideri més adequat per ratificar l'acompliment del programa de lectures exigit.
Treball monogràfic: cada estudiant elaborarà un treball monogràfic, tutoritzat per un dels professors del mòdul, sobre algun dels aspectes relacionats amb els temes tractats en els diferents blocs.
El treball ha de tenir una extensió de 10-15 pàgines i ha d'acomplir els requisits d'un treball acadèmic habitual, tot incloent-hi la bibliografía. Pel que fa a la bibliografia, s'ha de seguir obligatòriament alguns dels sistemes més emprats (vegeu, per exemple: http://www.ea-journal.com/pdf/Ea-Normas-para-citacion-y-bibliografia.pdf).
La detecció de plagi (parcial o integral) en el treball o en qualsevol dels exercicis proposats implica el suspens del mòdul complet. Procés i activitats d’avaluació programades, amb indicació del valor assignat a l’avaluació continuada i a les proves finals.
NOTES ADDICIONALS
1. En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
2. En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’un mateix mòdul, la qualificació final d’aquest mòdul serà 0.
3. En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència a tutories | 10 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Assistència i participació activa a l'aula | 30 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Lliurament d'informes i treballs | 60 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
A. BIBLIOGRAFIA GENERAL
Allegri, Luigi. L'arte e il mestiere. L'attore teatrale dall'antichità ad oggi. Roma: Carocci, 2005.
Alonge, Roberto, Davico Bonino, Guido (eds.). Storia del teatro moderno e contemporaneo. Torino: Einaudi, 2000, 4 vols.
VV.AA. Antología de teorías teatrales: el aporte reciente de la investigación en Francia. A cura de E.Garnier, F. Gómez Grande, A. Corral. Bilbao: Artez, 2015.
Batlle, Carles; Foguet, Francesc; Gallén, Enric (Coords.). La representació teatral. Barcelona: UOC, 2003.
Benjamin, Walter. El drama barroco alemán. Obras Completas. Vol. I, 1, Madrid: Abada editores, 2006
Biet, Christian, Triau, Christophe. Qu'est-ce que le théâtre?. Paris: Gallimard, 2006.
Bobes Naves, María del Carmen. Semiótica de la escena. Análisis comparativo de los espacios dramaticos en el teatro europeo. Madrid: Arco, 2001.
Brockett, Oscar G., Hildy, Franklin J. History of the theatre. Boston: Pearson, 200710.
Hubert, Marie-Claude. Histoire de la scène occidentale: de l'antiquité à nos jours. París: Colin, 1992.
Hubert, Marie-Claude. Les grandes théories du théâtre. Paris: Colin, 2008.
Lehmann, Hans-Thies. Le théâtre postdramatique. Paris: L'Arche, 2002 (original en alemany, Frankfurt: Verlag der Autoren, 1999)
Pavis, Patrice. Le théâtre contemporain. París: Nathan, 2002.
Pavis, Patrice. Diccionario del teatro. Barcelona, Paidós, 1998 (1996).
Perrelli, Franco. Storia della escenografia. Dall'antichità al Novecento. Roma: Carocci, 2002.
Ryngaert, Jean-Pierre. Introduction à l'analyse du théâtre.[París]: Dunod, 1991.
Sarrazac, Jean- Pierre. (ed.). Lexique du drame moderne et contemporani. Paris: Circé, 2005. (En català, Barcelona: Institut del Teatre, 2008).
Sarrazac, J. P. Poétique du drame moderne. De Henrik Ibsen à Bernard-Marie Koltès. Paris: Seuil, 2012.
Szondi, Peter. Teoria del drama modern (1880-1950). Barcelona: Institut del Teatre, 1988.
The Oxford encyclopedia of Thetre & Performance, ed. By D. Kennedy, New York: Oxford University Press, 2003, 2 vols.
Viala, Alain. Histoire du Théâtre. París: PUF, 2010.
B. BIBLIOGRAFIA PER BLOCS
1. Primer bloc
1.1. Lectures obligatòries:
Maquiavel, La mandràgora (dins Teatre del Renaixement. Barcelona: Edicions 62, 2004); La Madrágora (dins El príncipe. La Mandrágora. Madrid: Càtedra, 1998).
Calderón, Pedro. La vida es sueño (Madrid: Cátedra, 2008).
Shakespeare, William, The Merry Wives of Windsor; Las alegres comadres de Windsor (Trad. Luis Astrana Marín, Madrid: Alianza editorial, 2009); Les alegres casades de Windsor (Trad. de Josep Maria de Segarra, 1945; Trad. de Salvador Oliva, 1988).
Molière, Le Tartuffe; El Tartuf o l’Impostor (Barcelona: Edicions de l’Institut del Teatre, 2003); El Tartufo. (Madrid: Cátedra, 2004)
Goldoni, Carlo. L'hostalera (Barcelona: Institut del Teatre, 1996); La posadera. (Barcelona: Planeta, 1991).
2. Segon bloc
Lectures obligatòries:
Schiller, F. Els bandits (Barcelona: Institut del Teatre, 1996); Los bandidos (Madrid: Cátedra, 2006).
Ibsen, H. Casa de nines (Barcelona: Proa, 2004); Casa de muñecas (Madrid: Cátedra, 1999).
Maeterlinck, M. La intrusa (Barcelona: Institut del Teatre, 1984); La intrusa (Madrid: Cátedra, 2000).
Brecht, B. L'òpera de tres rals (Barcelona: Institut del Teatre, Vol. I, Teatre complet. 1998); La ópera de cuatro cuartos (Madrid: Alianza, 2000).
Pinter, H. El muntaplats (Barcelona: Edicions 62, Essencial, 1994); El montaplatos (Buenos Aires: Losada, 2005).
3. Tercer bloc
Lectures obligatòries:
Jarry, Alfred. Ubú, rei. (Barcelona: Institut del Teatre, 1983); Ubú, rey (Madrid: Cátedra, 2005).
Apollinaire, G. Les Mamelles de Tirèsies : drama sobrerealista en dos actes i un pròleg (Barcelona: Edicions del Mall, 1986).
Wedekind, Frank. Lulu: la capsa de Pandora: una tragèdia-monstre (Barcelona: Proa, 2001); Lulú (Madrid: Cátedra, 1993).
Beckett, Samuel. Los días felices (Madrid: Cátedra, 2006); Dies feliços. Teatre complet II. (Barcelona: Institut del Teatre, 1996).
Müller, Heiner. Quartet. Edició per determinar
Vinaver, M. Los trabajos y los días (Madrid: Asociación Cultural Teatro del Astillero, 2007).
Enllaços
History of Theatre: http://youtu.be/dmBDfl9YJY4; http://youtu.be/FxqqHr0-6Lo; http://youtu.be/a0xWwhW_SuU; http://youtu.be/5GIkxkO14eo; http://youtu.be/JeZTYoiROkM; http://youtu.be/l8vaTMiyJLg
-