Metodologia de la Recerca en Musicologia Històrica
Codi: 40827 Crèdits: 10| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4312637 Musicologia, Educació Musical i Interpretació de la Música Antiga | OT | 0 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Germán Gan Quesada
- Correu electrònic:
- German.Gan@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
Altres indicacions sobre les llengües
castellà, anglès, francèsEquip docent
- Jordi Rifé Santaló
- Maria Incoronata Colantuono
- Francesc Xavier Alern Vazquez
- Germán Gan Quesada
- Tess Knighton Bolton
Prerequisits
No hi ha cap prerequisit de matrícula, tret dels administratius generals per a la matrícula del màster.
Objectius
- Discutir diverses metodologies de recerca dins de l'àmbit de la musicologia històrica.
- Oferir eines útils de recerca, segons una doble dimensió teòric-pràctica, per a la recerca en arxius.
- Interpretar fonts documentals d'interès musical.
- Proporcionar estratègies de presentació i comunicació acadèmica dels resultats de recerca.
- Introduir a l'ús de les eines pròpies de les Humanitats Digitals per a la recerca musicològica.
Competències
- Analitzar i interpretar les fonts històriques i documentals en relació amb la música.
- Aplicar la capacitat crítica en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Distingir i aplicar les diferents metodologies de la recerca musicològica i de la recerca en educació musical orientades als projectes de recerca.
- Dur a terme activitats de recerca arxivística, hemerogràfica i bibliogràfica relacionades amb l'àmbit de la música.
- Plantejar propostes innovadores en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els diferents procediments metodològics de recerca que s'han desenvolupat en les últimes dècades en relació amb la musicologia de perspectiva històrica
- Aplicar de manera elemental aquests recursos per a obtenir diferents classes de dades sobre recerca en musicologia històrica
- Aplicar la capacitat crítica en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Discernir la idoneïtat de cada metodologia analítica i interpretativa en relació amb les problemàtiques abordades i amb cada tipus de font històrica i documental.
- Plantejar propostes innovadores en projectes de recerca musicològica i en projectes interpretatius.
- Utilitzar els recursos bàsics per a obtenir dades d'arxiu sobre recerca en musicologia històrica
- Valorar i aplicar les metodologies de recerca anteriors a cada tipus de projecte de recerca
Continguts
PART I. Prof. Maria Incoronata Cuolantonio (Març de 2022)
Al llarg de les dues sessions previstes es presentaran els orígens, les formes i les funcions litúrgiques d’un reguitzell de trops en relació al seu lloc dins del ritual litúrgic. S'analitzarà els sistemes de composició, la transmissió manuscrita i el context litúrgic d’un trop de Kyrie eleison, de la prosa Summi patris i de la seqüència Dies irae. De cada composició presentada seguirem la trajectòria al llarg dels segles, amb els conseqüents canvis en la modalitat de transmissió, funció i significat.
PART II. Prof. Tess Knighton (Març-Abril de 2022)
La reconstrucció històrica de l'experiència musical, en una doble dimensió social i quotidiana, enfronta importants reptes en períodes, com ara el Renaixement, dels quals només s'han conservat evidències escrites (fonts documentals i musicals) i iconogràfiques a partir de les quals l'investigador mira de determinar la significació i funció del fet musical al llarg d'aquell moment històric. Aspectes com ara la circulació de repertoris, el nivell d'alfabetització musical, la pràctica musical vocal i instrumental en els àmbits domèstic, institucional i ceremonial i les interrelacions entre músiques escrites i orals seran examinats mitjançant l'ús de metodologies diverses multidisciplinàries, el coneixement de la recerca en arxius i l'anàlisi i interpretació de les dades que ens hi aporten.
PART III. Prof. Francesc Xavier Alern Vázquez (Abril-Maig de 2022)
Els tractats i llibres de guitarra conservats a la Biblioteca Nacional de Catalunya des del 1714 al 1814 reflecteixen el pas progressiu de la guitarra barroca a la classicoromàntica. Analitzarem tots els aspectes relatius a la tècnica, el repertori i l’organologia continguts en aquests tractats i els posarem en relació amb alguns dels instruments històrics que es conserven a casa nostra.
PART IV. Prof. Jordi Rifé i Santaló (Maig de 2022)
Les classes es centraran en tres metodologies pròpies de la Musicologia històrica que s’apliquen a la recerca de la música dels segles XVII i XVIII. En aquest sentit, es proposa, primer, l’estudi de la notació dels segles esmentats; segon, aplicació del mètode de l’anàlisi retòrico-musical en el constructe del discurs musical; i, tercer, l’ús de la metodologia comparativa que ens pot aportar elements generadors d’un nou coneixement.
PART IV. Prof. Germán Gan Quesada (Juny de 2022)
Comentari de diferents obres compostes al llarg del segle XX i les dues primeres dècades del segle XXI basades sobre les Cantigas de Santa María.
Celebració de una taula rodona i concert de presentació del llibre Santos y reliquias, ed. Maricarmen Gómez Muntané y Eduardo Carrero Santamaría (Primavera de 2022).
Metodologia
Les sessions del mòdul es desenvoluparan, amb una durada de 4 hores, els dijous tarda del segon quadrimestre (10 de març-2 de juny de 2022), a càrrec de cada professor/a responsable de la docència i amb la participació activa de l'alumnat. El seu contingut, de caire teòric-pràctic, emfasitzarà un acostament al repertori que s'hi tracti des de les perspectives analítica, paleogràfica i notacional.
Al començament de les activitats generals del mòdul, així com de la docència assignada a cada docent, l'alumnat rebrà un breu programa del contingut específic de les sessions, juntament amb una bibliografia complementària, si escau. Així mateix, es determinarà els possibles temes de treball, per a cada part avaluable i per al treball final, el seguiment dels quals serà preferentment presencial.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Assistència/participació a les sessions tèoric-pràctiques i participació a sessions d'avaluació | 60 | 2,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Preparació dels Treballs d'exposició pública | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures i comentari de textos | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Realització de transcripcions i anàlisis de partitures | 37 | 1,48 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
Avaluació
Els criteris d'avaluació del mòdul són:
- Assistència/participació mínima d'un 80% a les sessions del mòdul i assistència/participació obligatòria a la taula rodona programada, tret de circumstàncies excepcionals degudament justificades.
- Elaboració d'un treball (ressenya d'article o capítol, transcripció, anàlisi...) per a les parts II i III del recorregut docent.
- Preparació d'un projecte de recerca, tutoritzat per qualsevol docent responsable al mòdul, amb l'objectiu de ser exposat oralment [data prevista: 16/6/2022], segons la pràctica habitual, en durada i format, de la participació en congressos i simposis acadèmics.
- La superació dels quatre ítems d'avaluació és independent i obligatòria per a completar el recorregut del mòdul; els percentatges que s'hi adjudiquen són indivisibles. No es contemplarà la possibilitat de superar el mòdul sense el lliurament i avaluació positiva d'aquests quatre ítems i en cap cas es realitzaran mitjanes de qualificacions amb una nota parcial suspensa.
- La possibilitat de recuperació es limita a un percentatge màxim del 40%, prèvia consulta amb el professor responsable i en la data que s'estableixi al final de la docència del mòdul. La qualificació màxima assolible en el procés de recuperació d'aquests ítems és de 6.
- La data de revisió de les qualificacions dels ítems d'avaluació es comunicarà al moment de la seva publicació, via Aula Moodle de l'assignatura.
- Es considerarà "no avaluable" l'alumne que no lliuri cap element d'avaluació dels establerts en aquest apartat; en qualsevol altre cas, l'alumne haurà començat el procésd'avaluació i, per tant, rebrà la qualificació numèrica que li pertoqui sobre la base dels ítems lliurats.
OBSERVACIONS GENERALS
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació,es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació finald’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i participació a les sessions presencials | 20 % | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Projecte de recerca general | 40 % | 17 | 0,68 | 1, 3, 4, 5, 6 |
| Treball - Part II | 20 % | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
| Treball - Part III | 20% | 3 | 0,12 | 1, 2, 4, 6, 7 |
Bibliografia
Al començament de les sessions de cada part del mòdul es facilitarà a l'alumnat, si escau, una bibliografia/webgrafia específica per al desenvolupament dels seus continguts.
Apel, Willi. The Notation of Polyphonic Music: 900-1600. Cambridge: The Medieval Academy of America, 1961.
Ballester i Gibert, Jordi. "Representacions musicals en la pintura catalana del segle XVI", Revista Catalana de Musicologia, 2 (2004), pp. 53–61.
Bartel, Dietrich. Musica poetica: Musical-rhetorical figures in German Baroque music. Nebraska: University of Nebraska Press, 1997.
Caldwell, John. Editing Early Music. Early Music series 5. Oxford: Oxford University Press, Clarendon Press, 1987.
Coelho, Victor A. The Cambridge Companion to the Guitar. Cambridge, etc.: Cambridge University Press, 2003.
Colantuono, Maria Incoronata – Camprubí, Adriana. "Facta sunt prosas novas: un excursus sul repertorio sequenziale a partire dall’analisi metrico-musicologica di una prosa nova tratta dal Messale ms. lat. 1333 BnF", Rivista Italiana di Musicologia [en premsa].
Gil, Salvador. Principios de música aplicados á la guitarra / por Salvador Gil para el uso de sus discípulos. Madrid: En la imprenta de Sancha, 1814.
Gregori i Cifré, Josep Maria. "Pere Vila (ca. 1465-1538), organista de las catedrals de Vic i València, probable autor del Magnificat a 4 (BC: M 1167, OLIM E: TarazC 2/3", Revista Catalana de Musicologia, 11 (2018), pp. 31–61.
Haug, Andreas. "Tropes", en The Cambridge History of Medieval Music, 2 vols., eds. Mark Everist i Thomas Forrest Kelly. Cambridge: Cambridge University Press, 2018, pp. 263-299.
Knighton, Tess. "Orality and Aurality: Contexts for the Unwritten Musics of Sixteenth-Century Barcelona’" en Hearing the City in Early Modern Europe, eds. Tess Knighton i Ascensión Mazuela-Anguita. Turnhout: Brepols, 2018, pp. 295–308.
Knighton, Tess. "Musical Instruments in the Domestic Sphere in Early Modern Barcelona", en Els sons de Barcelona a l’edat moderna, ed. Tess Knighton. Barcelona: Museu d'Història de Barcelona, 2016, pp. 131–151.
Kreitner, Kenneth. "The Ceremonial Soft Band of Fifteenth-Century Barcelona", en ‘Uno gentile et subtile ingenio’: Studies in Renaissance Music in honour of Bonnie J. Blackburn. Turnhout: Brepols, 2009, pp. 147–154.
Kruckenberg, Lori. "Sequence", en The Cambridge History of Medieval Music, 2 vols., eds. Mark Everist i Thomas Forrest Kelly. Cambridge: Cambridge University Press, 2018, pp. 300-356.
Mangado, Josep Maria. La guitarra en Cataluña (1769-1939). Londres: Tecla, 1998.
Mazuela-Anguita, Ascensión. "The Contribution of the Requesens Noblewomen to the Soundscape of Sixteenth-Century Barcelona through the Palau de la Comtessa", en Hearing the City in Early Modern Europe, eds. Tess Knighton i Ascensión Mazuela-Anguita. Turnhout: Brepols, 2018, pp. 197–217.
Moretti, Federico. Principios para tocar la guitarra de 6 órdenes. Madrid: Librería de Sancha, 1799.
Peláez Bilbao, Patricia - Tello Ruiz-Pérez, Arturo. "Conceptualizando la secuencia medieval", Cuadernos de Música Iberoamericana [en premsa].
Rifé i Santaló, Jordi. "The Kyries of J. S. Bach's B-minor Mass and Gottlob Harrer's D-major Mass (Harwv 32): Between Late Baroque and the 'Style Galant'", Bach Journal, 45/2 (2014) [http://www.jstor.org/stable/43489899].
Ruiz Jiménez, Juan. "La difícil transición hacia el Renacimiento", en Historia de la música en España e Hispanoamérica, vol. I, ed. Maricarmen Gómez Muntané. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 2009, pp. 319–365.
Ruiz Jiménez, Juan. "La transformación del paisaje sonoro urbano en la Granada conquistada", en Paisajes sonoros medievales, coords. Gerardo Fabián Rodríguez i Gisela Coronado. Mar de Plata: Universidad Nacional de Mar de Plata, Facultad de Humanidades, GIEM, 2019, pp. 139–186 (http://www.earlyurbansoundscape.com/earlyurbansoundscape/Publicaciones.html).
Tello Ruiz-Pérez, Arturo. "El significado de tropo y el concepto de género en el mundo medieval", Revista de Musicología, 29/1 (2006), pp. 45-58.
Torres Clemente,Elena. Manuel de Falla y las 'Cantigas' de Alfonso X el Sabio. Estudio de una relación continua y plural. Granada: Universidad de Granada, 2002.
Tyler, James - Sparks, Paul R. The guitar and its music: From the Renaissance to the Classical era. New York: Oxford University Press, 2002.
Programari
No escau.