Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | FB | 1 | 1 |
- La majoria de les assignatures s’imparteixen en anglès. Es considera indispensable que els estudiants comptin amb un nivell d’anglès corresponent al B2 del marc de referència europeu, malgrat que per l’accés dels estudiants al grau no es preveu una prova específica de nivell de competència lingüística en anglès.
El curs té per objetiu familiaritzar els i les estudiants del grau amb les principals aportacions de la sociologia sobre els processos d'estructuració de la desigualtat social contemporanis. Es treballaran les diferents aproximacions teòriques als eixos d'estructuració de la desigualtat (especialment els de classe, gènere, ètnia i edat) i la seva aplicació empírica fent especial atenció als processos actuals d’estructuració. Tant les aproximacions teòriques com el marc històric es circumscriuen, bàsicament, a la formació de les societats capitalistes patriarcals occidentals.
Introducció: La perspectiva sociològica
I. El vincle social: la relació individu / col·lectiu
1. El concepte d’institucionalització
2. El concepte de socialització
3. El concepte d’estructura social
II. L’estructura social: elements d’anàlisi i processos actuals
1. Estructura social i desigualtat social
2. La divisió del treball
3. La desigualtat per raó de classe social
4. La desigualtat per raó de sexe i de gènere
5. La desigualtat per raó de raça i d’ètnia
6. La desigualtat per raó d’edat i d’edat social
7. Estructures socials, canvi social i noves formes de desigualtat social
8. Estructures socials i globalització
Classes magistrals
Comentaris de textos en aula
Lectura de textos (en castellà i en anglès)
Treball en equip d'anàlisi empírica de les desigualtats socials.
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes i seminaris | 53 | 2,12 | 1, 2, 3, 8, 10 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 4 | 0,16 | 1, 7, 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de textos, treball en equip i redacció textos | 91 | 3,64 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10 |
L'avaluació consta del lliurament de 3 evidències: 2 individuals, el pes de cada una és del 30% i 1 evidència en equip, el pes de la qual és del 40%.
A començament de curs es lliurarà una guia detalla de les activitats a realitzar.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Definició de No presentat: Un/a alumne tindrà la qualificació de “no presentat”, si ha lliurat menys del 30% de les evidències que calen per a obtenir una qualificació de l’assignatura.
Recuperació: Per a poder accedir a la recuperació caldrà haver estat prèviament avaluat/da de com a mínim dues terceres parts de l’assignatura. Un/a alumne podrà recuperar fins a un 30% de les proves d’avaluació
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Evidències escrites individuals: 2 evidències i prova compensatòria (si es necessari) | 30%, 30% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10 |
Treball en equip | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10 |
A principis de curs s’indicaran les lectures obligatòries i el textos complementaris.
Manuals i textos introductoris
AAVV (2010). Societat catalana 2010. Barcelona: Asociació Catalana de Sociologia.
AAVV (2013). "La lucha por la igualdad". Gaceta Sindical, nº 20.
AAVV (2016). La situación social en España 2015. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.
ANSART, P. 1993 (1990). Las sociologías contemporáneas. Buenos Aires: Amorrortu.
BERGER, P.L. 1989 (1963). Invitació a la sociologia. Barcelona: Herder.
BERGER, P.L., LUCKMANN, T. 1988 (1966). La construcció social de la realitat. Barcelona: Herder.
CARABAÑA, J. (2017). Ricos y pobres. Madrid: La Catarata.
CASTELLS, M. (2015). Redes de indignación y esperanza: los movimientos sociales en la era de internet. Madrid: Alianza.
CORCUFF, Ph. 1998 (1995). Las nuevas sociologías. Construcciones de la realidad social, Madrid: Alianza. Ciencias Sociales.
CROMPTON, C. 1994 (1993). Clase y estratificación. Madrid: Tecnos.
DURAN, M.A. (2012) El trabajo no remunerado en la economía global. Bilbao: Fundación BBVA. https://digital.csic.es/bitstream/10261/76517/3/Duran_Trabajo_No_Remunerado.pdf
ELIAS, N. 2000 (1987). La sociedad de los individuos. Barcelona: Península. Historia, Ciencia y Sociedad, 293.
ESTIVILL, J. (coord.), (2010). L’Observatori Català de la Pobresa, la Vulnerabilitat i la Inclusió Social. Fonaments i precedents europeus. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.
FEDERICI, S. (2010). Calibán y la bruja: mujeres, cuerpo y acumulación primitiva. Madrid: Traficante de Sueños.
FEITO, R. 1995. Estructura social contemporánea. Madrid: Siglo XXI.
FINKEL, L. 1994. La organización social del trabajo. Madrid: Pirámide
FITOUSI, JP i ROSANVALLON, P. 1997. La nueva era de las desigualdes sociales. Buenos Aires. Manantial
FUNDACIÓN FOESSA (2012). La pobreza y la exclusión en la crisis, un reto estructural. Madrid: Funfación Foessa.
FUNES, Mª J. Y ADELL, R. 2003. Movimientos sociales: cambio social y participación. Madrid. UNED.
GIDDENS, A. 1989 (1980). La estructura de clases en la sociedades avanzadas. Madrid: Alianza. Alianza Universidad 236.
KERBO, H. R (1998) Estratificación social y desigualdad Madrid: McGraw Hill
LENSKI, G. E. 1993 (1969). Poder y privilegio. Barcelona: Paidós. Paidós básica, 68.
LUCAS, A. (coord.) (2007). Estructura social de las sociedades avanzadas. Madrid: Pearson Educación.
MARQUÉS, J.V. 1990 (1980). No és natural. València: Tres i quatre. El grill, 9.
MILLS, C.W. 1987 (1959). La imaginació sociològica. Barcelona: Herder.
MORIN, E. (1995). Sociología, Madrid: Tecnos.
RAMBLA, X. (cood.) 2008. Les fractures de l’estructura social. Bellaterra. UAB Servei de publicacions.
REQUENA, M.; SALAZAR, L. i RADL, J. (2013). Estratificación social. Madrid: McGraw Hill.
ROCHER, G. 1990 (1973). Introducción a la sociología general. Barcelona: Herder.
SASSEN, S. 2007. Una sociología de la globalización. Buenos Aires, Katz.
SCOTT, J. (2010) ‘Gender: Still a Useful Category of Analysis?’, Diogenes, 57(1), pp. 7–14. doi: 10.1177/0392192110369316.
SUBIRATS, J. (dir.) 2005. Perfils d’exclusió social urbana a Catalunya. Barcelona, UAB – IGOP.
WALLERSTEIN, I. (1996) Abrir las Ciencias Sociales. México: Fondo de Cultura Económica
WRIGHT, E. O. (2018). Comprender las clases sociales. Madrid: Akal.
-