Logo UAB
2021/2022

Estructures Socials Contemporànies

Codi: 106179 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics FB 1 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Julián Arturo Porras Bulla
Correu electrònic:
Desconegut

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
anglès (eng)
Grup íntegre en anglès:
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

- La majoria de les assignatures s’imparteixen en anglès. Es considera indispensable que els estudiants comptin amb un nivell d’anglès corresponent al B2 del marc de referència europeu, malgrat que per l’accés dels estudiants al grau no es preveu una prova específica de nivell de competència lingüística en anglès.  

Objectius

El curs té per objetiu familiaritzar els i les estudiants del grau amb les principals aportacions de la sociologia sobre els processos d'estructuració de la desigualtat social contemporanis. Es treballaran les diferents aproximacions teòriques als eixos d'estructuració de la desigualtat (especialment els de classe, gènere, ètnia i edat) i la seva aplicació empírica fent especial atenció als processos actuals d’estructuració. Tant les aproximacions teòriques com el marc històric es circumscriuen, bàsicament, a la formació de les societats capitalistes patriarcals occidentals.

Competències

  • Contrastar les principals teories polítiques contemporànies.
  • Explicar i sintetitzar coneixements adquirits en un nivell avançat de llengua anglesa.
  • Gestionar i aplicar dades a la resolució de problemes.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre información idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar des d'una perspectiva comparada les diferents lectures ideològiques de la desigualtat
  2. Comparar els diferents enfocaments teòrics sobre l'estructura social.
  3. Definir les implicacions dels principals debats sociològics sobre l'estructura social.
  4. Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  5. Descriure i comentar valorativament els nous plantejaments del pensament demoliberal.
  6. Escriure en llengua anglesa una ressenya d'una publicació, un videodocumental o un acte (conferència-seminari) adequada al contingut d'una o més assignatures de la matèria.
  7. Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  8. Que els estudiants puguin transmetre información idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat
  9. Recollir, processar i analitzar informació de manera crítica.
  10. Relacionar les definicions i les explicacions de la desigualtat amb els debats teòrics i metodològics generals.

Continguts

Introducció: La perspectiva sociològica

I. El vincle social: la relació individu / col·lectiu
1. El concepte d’institucionalització
2. El concepte de socialització
3. El concepte d’estructura social

II. L’estructura social: elements d’anàlisi i processos actuals
1. Estructura social i desigualtat social
2. La divisió del treball
3. La desigualtat per raó de classe social
4. La desigualtat per raó de sexe i de gènere
5. La desigualtat per raó de raça i d’ètnia
6. La desigualtat per raó d’edat i d’edat social
7. Estructures socials, canvi social i noves formes de desigualtat social
8. Estructures socials i globalització

 

Metodologia

Classes magistrals
Comentaris de textos en aula
Lectura de textos (en castellà i en anglès)
Treball en equip d'anàlisi empírica de les desigualtats socials.

La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes i seminaris 53 2,12 1, 2, 3, 8, 10
Tipus: Supervisades      
Tutories 4 0,16 1, 7, 9
Tipus: Autònomes      
Lectura de textos, treball en equip i redacció textos 91 3,64 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10

Avaluació

L'avaluació consta del lliurament de 3 evidències: 2 individuals, el pes de cada una és del 30% i 1 evidència en equip, el pes de la qual és del 40%.

A començament de curs es lliurarà una guia detalla de les activitats a realitzar.

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o  professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

Definició de No presentat: Un/a alumne tindrà la qualificació de “no presentat”, si ha lliurat menys del 30% de les evidències que calen per a obtenir una qualificació de l’assignatura. 

Recuperació: Per a poder accedir a la recuperació caldrà haver estat prèviament avaluat/da de com a mínim dues terceres parts de l’assignatura. Un/a alumne podrà recuperar fins a un 30% de les proves d’avaluació

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir. 

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Evidències escrites individuals: 2 evidències i prova compensatòria (si es necessari) 30%, 30% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10
Treball en equip 40% 0 0 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10

Bibliografia

A principis de curs s’indicaran les lectures obligatòries i el textos complementaris.

Manuals i textos introductoris

AAVV (2010). Societat catalana 2010. Barcelona: Asociació Catalana de Sociologia.

AAVV (2013). "La lucha por la igualdad". Gaceta Sindical, nº 20.

AAVV (2016). La situación social en España 2015. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.

ANSART, P. 1993 (1990). Las sociologías contemporáneas. Buenos Aires: Amorrortu.

BERGER, P.L. 1989 (1963). Invitació a la sociologia. Barcelona: Herder.

BERGER, P.L., LUCKMANN, T. 1988 (1966). La construcció social de la realitat. Barcelona: Herder.

CARABAÑA, J. (2017). Ricos y pobres. Madrid: La Catarata.

CASTELLS, M. (2015). Redes de indignación y esperanza: los movimientos sociales en la era de internet. Madrid: Alianza.

CORCUFF, Ph. 1998 (1995). Las nuevas sociologías. Construcciones de la realidad social, Madrid: Alianza. Ciencias Sociales.

CROMPTON, C. 1994 (1993). Clase y estratificación. Madrid: Tecnos.

DURAN, M.A. (2012) El trabajo no remunerado en la economía global. Bilbao: Fundación BBVA. https://digital.csic.es/bitstream/10261/76517/3/Duran_Trabajo_No_Remunerado.pdf

ELIAS, N. 2000 (1987). La sociedad de los individuos. Barcelona: Península. Historia, Ciencia y Sociedad, 293.

ESTIVILL, J. (coord.), (2010). L’Observatori Català de la Pobresa, la Vulnerabilitat i la Inclusió Social. Fonaments i precedents europeus. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.

FEDERICI, S. (2010). Calibán y la bruja: mujeres, cuerpo y acumulación primitiva. Madrid: Traficante de Sueños.

FEITO, R. 1995. Estructura social contemporánea. Madrid: Siglo XXI.

FINKEL, L. 1994. La organización social del trabajo. Madrid: Pirámide

FITOUSI, JP i ROSANVALLON, P. 1997. La nueva era de las desigualdes sociales. Buenos Aires. Manantial

FUNDACIÓN FOESSA (2012). La pobreza y la exclusión en la crisis, un reto estructural. Madrid: Funfación Foessa.

FUNES, Mª J. Y ADELL, R. 2003. Movimientos sociales: cambio social y participación. Madrid. UNED.

GIDDENS, A. 1989 (1980). La estructura de clases en la sociedades avanzadas. Madrid: Alianza. Alianza Universidad 236.

KERBO, H. R (1998) Estratificación social y desigualdad Madrid: McGraw Hill

LENSKI, G. E. 1993 (1969). Poder y privilegio. Barcelona: Paidós. Paidós básica, 68.

LUCAS, A. (coord.) (2007). Estructura social de las sociedades avanzadas. Madrid: Pearson Educación.

MARQUÉS, J.V. 1990 (1980). No és natural. València: Tres i quatre. El grill, 9.

MILLS, C.W. 1987 (1959). La imaginació sociològica. Barcelona: Herder.

MORIN, E. (1995). Sociología, Madrid: Tecnos.

RAMBLA, X. (cood.) 2008. Les fractures de l’estructura social. Bellaterra. UAB Servei de publicacions.

REQUENA, M.; SALAZAR, L. i RADL, J. (2013). Estratificación social. Madrid: McGraw Hill.

ROCHER, G. 1990 (1973). Introducción a la sociología general. Barcelona: Herder.

SASSEN, S. 2007. Una sociología de la globalización. Buenos Aires, Katz.

SCOTT, J. (2010) ‘Gender: Still a Useful Category of Analysis?’, Diogenes, 57(1), pp. 7–14. doi: 10.1177/0392192110369316.

SUBIRATS, J. (dir.) 2005. Perfils d’exclusió social urbana a Catalunya. Barcelona, UAB – IGOP.

WALLERSTEIN, I. (1996) Abrir las Ciencias Sociales. México: Fondo de Cultura Económica

WRIGHT, E. O. (2018). Comprender las clases sociales. Madrid: Akal.

Programari

-