Estructura de la Comunicaciķ
Codi: 104764 Crčdits: 6| Titulaciķ | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2503868 Comunicaciķ de les Organitzacions | FB | 1 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Corominas Piulats
- Correu electrōnic:
- Maria.Corominas@uab.cat
Utilitzaciķ d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritāria:
- catalā (cat)
- Grup íntegre en anglčs:
- No
- Grup íntegre en catalā:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Angel Castellanos Diaz
Prerequisits
És recomanable el seguiment de les informacions d’actualitat sobre el sistema de mitjans, principalment a Catalunya, Espanya i Europa, així com de les tendències de canvi als mercats transnacionals i globals de la comunicació.
Objectius
Aquesta assignatura introdueix l’alumnat en el coneixement dels trets estructurals dels sistemes de mitjans i les indústries comunicatives i culturals. Es farà una aproximació als factors polítics, econòmics i socials que conformen o contribueixen a la conformació d’aquests sistemes, i les estratègies dels diferents actors (organismes reguladors, grups de comunicació, entitats empresarials i professionals, etc.).
A més de descriure els trets estructurals dels sistemes de mitjans, s’aporten claus d'interpretació sobre els perquès de la seva configuració, per la qual cosa es té en compte el marc històric, econòmic, polític, social, cultural i tecnològic en què es desenvolupen.
L'atenció es focalitza principalment en els contextos català i espanyol, emmarcant-los dins de l'Europa occidental. També es té present l’àmbit internacional, en el context de l’era digital i la globalització mediàtica. Es posarà l'èmfasi en la incidència d'internet i la digitalització en el redisseny de l'estructura de la comunicació.
Els objectius centrals de l'assignatura són desenvolupar una actitud reflexiva i la capacitat de poder analitzar críticament fets comunicatius d'actualitat.
Competčncies
- Cercar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i de document útil per a lelaboraciķ de missatges.
- Demostrar un coneixement adequat del mķn contemporani en les dimensions social, econōmica, política i cultural.
- Diferenciar les principals teories relatives a la comunicaciķ de les organitzacions, que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents āmbits.
- Gestionar el temps de manera adequada i ser capaį de planificar tasques a curt, mitjā i llarg terminis.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una ārea d'estudi que parteix de la base de l'educaciķ secundāria general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avanįats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informaciķ, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sāpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocaciķ d'una manera professional i tinguin les competčncies que se solen demostrar per mitjā de l'elaboraciķ i la defensa d'arguments i la resoluciķ de problemes dins de la seva ārea d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Contrastar i verificar la veracitat de les informacions aplicant criteris de valoraciķ.
- Definir els conceptes bāsics de la comunicaciķ.
- Descriure l'estructura dels mitjans de comunicaciķ i les seves dināmiques.
- Exposar per escrit i oralment la síntesi de les anālisis realitzades.
- Identificar els fonaments estructurals del sistema comunicatiu.
- Interpretar i discutir documents de les principals teories de la comunicaciķ.
- Planificar i executar treballs acadčmics en l'āmbit de la teoria, la histōria i l'estructura de la comunicaciķ.
- Presentar els treballs de l'assignatura en els terminis previstos i mostrar-ne la planificaciķ individual o grupal aplicada.
- Relacionar els sistemes de comunicaciķ amb l'evoluciķ cultural de la societat contemporānia.
- Trobar el que és substancial i rellevant en documents de l'assignatura.
Continguts
1. Delimitació conceptual i perspectives teòriques. Què és un sistema de mitjans? Tipologia i característiques. Sistemes mediàtics comparats.
2. Anàlisi d'actors que contribueixen a l'articulació dels sistemes de mitjans: Grups de comunicació, associacions empresarials, organismes de mesura d'audiències i empreses de telecomunicacions amb negocis a l'àmbit audiovisual. El paper de l'Estat i dels reguladors independents.
3. Anàlisi de sectors mediàtics (premsa, ràdio i televisió). Panorama i característiques de l'oferta. Nous serveis i nous mitjans. Transformació dels models de consum i de negoci.
Metodologia
Dos terços de la docència (classes teòriques) es desenvoluparan amb el grup complet i un terç, en seminaris amb grups reduïts.
Les sessions amb tot el grup es portaran a terme fonamentalment a partir de classes magistrals, en què s’explicaran els continguts dels blocs temàtics i s’aclariran els dubtes relatius a les lectures que hagin de fer els/les estudiants i al treball resultant de l’autoaprenentatge.
Als seminaris es realitzaran activitats d'aprofundiment, en alguns casos a partir de documents (notícies, textos acadèmics o altres). Es posaran en comú i es discutiran qüestions d'actualitat, amb la participació activa de l'alumnat, per tal d'actualitzar el temari i identificar elements clau referents a l'evolució dels sistemes de mitjans.
El plantejament de l'assignatura procurarà incorporar la perspectiva de gènere en tots els vessants possibles, des del continguts a les dinàmiques de treball i participació de l'alumnat. S’empraran metodologies que propiciïn la igualtat de gènere i les actituds no sexistes que facilitin la intervenció a l'aula tant dels alumnes com de les alumnes.
El calendari detallat amb el contingut de les diverses sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l'alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l'adequat seguiment de l'assignatura.
En una de les sessions de l’assignatura es destinaran uns 15 minuts perquè l’alumnat pugui respondre les enquestes d’avaluació de l’actuació docent i d’avaluació de l’assignatura.
En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà de les adaptacions que hi pugui haver en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulaciķ, per a la complementaciķ per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluaciķ de l'actuaciķ del professorat i d'avaluaciķ de l'assignatura/mōdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Seminaris | 17 | 0,68 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Teoria | 34 | 1,36 | 2, 3, 4, 5, 6, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Avaluaciķ | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9 |
| Tutories | 5,5 | 0,22 | 2, 3, 5, 10 |
| Tipus: Autōnomes | |||
| Estudi personal | 80,5 | 3,22 | 2, 3, 5, 6, 9, 10 |
Avaluaciķ
Avaluació continuada i recuperació
Per a l'alumnat de primera matrícula, s'aplica l'avaluació continuada. L'assignatura consta de les activitats d'avaluació següents:
- Dos exàmens parcials (format tipus test) sobre els continguts teòrics, cadascun dels quals representa el 30% de la qualificació final. Si s’aproven, tots dos exàmens són alliberatoris de matèria.
Per superar l'assignatura, s'han d'aprovar obligatòriament els dos exàmens parcials (Nota mínima: 5). Els dos exàmens són recuperables: no hi ha nota mínima per anar a la recuperació però és imprescindible haver fet la prova (el parcial o els parcials corresponents).
Si no es fa un dels dos exàmens parcials la qualificació final serà "no avaluable".
En el supòsit que no se superi lun dels dos exàmens parcials, la qualificació definitiva de l'assignatura serà la que s'obtingui en aquest examen (o la mitjana, si queden tots dos suspesos).
2. Diversos exercicis relatius a les qüestions tractades al seminari, que representaran el 30% de la qualificació. Pel seu caràcter vinculat a l'actualitat, aquestes activitats d’avaluació no seran recuperables.
3. Intervenció als seminaris. Es valorarà de manera qualitativa la intervenció i la participació en els seminaris, que representarà el 10% de la nota final. Aquesta activitat d’avaluació no serà recuperable.
Estudiants a partir de la segona matrícula
A partir de la segona matrícula l’alumnat pot triar entre avaluació continuada (descrita a l'apartat anterior) i avaluació mitjançant una prova de síntesi mitjançant un examen final (tipus test) i amb opció de recuperació (no hi ha nota mínima, és imprescindible haver fet l'examen per optar a recuperació). La qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi. En el supòsit que no se superi la recuperació de l'examen final, la qualificació definitiva de l'assignatura serà la que s'obtingui en aquest examen.
S'entendrà que l'alumnat a partir de la segona matrícula que no comuniqui explícitament per correu electrònic i en el termini anunciat a principi de curs la seva opció d'avaluació farà la prova de síntesi.
Calendari
Les dates de les activitats d’avaluació i de recuperació seran anunciades el dia de presentació de l’assignatura. La informació també serà disponible al Campus Virtual.
Plagi
L'estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat...) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació tindrà una qualificació de 0 en aquest acte d'avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l'assignatura serà 0.
Activitats d'avaluaciķ
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen parcial 1 | 30% | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 9 |
| Examen parcial 2 | 30% | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 8, 9 |
| Intervenciķ als seminaris | 10% | 1 | 0,04 | 1, 4, 8, 9 |
| Seminari (exercicis) | 30% | 3 | 0,12 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10 |
Bibliografia
ALBORNOZ, Luis A.; SEGOVIA, ANA i. & ALMIRÓN, Núria (2020) Grupo Prisa: media power in contemporary Spain. Nova York: Routledge. DOI https://doi.org/10.4324/9780429297717 [Via UAB]
BIRKINBINE, Benjamin J.; GÓMEZ, Rodrigo & WASKO, Janet (2016) Global Media Giants. Nova York; Londres: Routledge http://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&scope=site&db=nlebk&db=nlabk&AN=1271614 [Via UAB]
CEREZO, Pepe (2018) Los medios líquidos: la transformación de los modelos de negocio. Barcelona: UOC https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/uab/detail.action?docID=5513924 [Via UAB]
CIVIL i SERRA, Marta; LÓPEZ, Bernat eds. (2019) Informe de la comunicació a Catalunya 2017-2018. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Col·lecció Lexikon Informes, 7: https://incom.uab.cat/occ/informe/
CONSELL DE L’AUDIOVISUAL DE CATALUNYA Butlletí d’informació sobre l’audiovisual de Catalunya https://www.cac.cat/index.php/acords-recerca/biac-%28-informes-del-sector-quadrimestrals-%29 (Informes quadrimestrals)
CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA (2020) Informe 2019. L'audiovisual a Catalunya. Barcelona: Consell de l'Audiovisual de Catalunya. https://www.cac.cat/acords-recerca/informes-del-sector-audiovisual
CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA (2017) Llibre blanc de l'audiovisual de Catalunya. Barcelona: Consell de l’Audiovisual de Catalunya https://www.cac.cat/sites/default/files/2018-03/Acord_6_2017_llibre_blanc_0.pdf
FERNÁNDEZ ALONSO, Isabel (ed.) (2017) Austeridad y clientelismo. Política audiovisual en España en el contexto mediterráneo y de la crisis financiera. Barcelona: Gedisa. http://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&scope=site&db=nlebk&db=nlabk&AN=2352584 [Via UAB]
GARCÍA SANTAMARÍA, José Vicente (2016) Los grupos multimedia españoles. Análisis y estrategias. Barcelona: Editorial UOC. http://site.ebrary.com/lib/bibliotequesuab/detail.action?docID=11286116 [Via UAB]
GIFREU, Josep (dir.) i COROMINAS, Maria (coord.) (1991) Construir l'espai català de comunicació, Barcelona: Centre d'Investigació de la Comunicació.
HALLIN, Daniel i MANCINI, Paolo (2008) Sistemas de medios comparados. Tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política. Barcelona: Hacer.
HARDY, Jonathan (2008) Western Media Systems. Londres: Routledge.
HAVENS,Timothy; LOTZ, Amanda (2012) Understanding Media Industries. New York: Oxford University Press.
LAMUEDRA GRAVÁN, María (coord.) (2012) El futuro de la televisión pública. La necesaria alianza con la ciudadanía. Madrid: Editorial Popular.
LEVI, Simona (2019) #FakeYou. Fake news i desinformació, Barcelona: Raig Verd
MIGUEL DE BUSTOS, Juan Carlos & CASADO DEL RÍO, Miguel Ángel (coords.) (2012) Televisionesautonómicas. Evolución y crisis del modelo público de proximidad. Barcelona: GEDISA.
MYTTON, Graham; DIEM, Peter & HEIN VAN DAM, Piet (2016) Media Audience Research: A Guide for Professionals. Londres: Sage http://site.ebrary.com/lib/bibliotequesuab/docDetail.action?docID=11171005 [Via UAB]
NEIRA, Elena (2016) La Otra pantalla: redes sociales, móviles y la nueva televisión. Barcelona: UOC http://www.digitaliapublishing.com/a/43910 [Via UAB]
PARISER, Eli (2017) El filtro burbuja: Cómo la web decide lo que leemos y lo que pensamos, Barcelona: Penguin Random House Grupo Editorial
PAVLICK, John V; McINTOSH, Shawn (2019) Converginc Media: a new introduction to mass communication. Oxford University Press
PEIRANO, Marta (2019). El enemigo conoce el sistema: Manipulación de ideas, personas e influencias después de la economía de la atención, Barcelona: Debate
ZALLO, Ramón (2016) Tendencias en comunicación. Cultura digital y poder. Barcelona: Gedisa. https://ebookcentral.proquest.com/lib/uab/detail.action?docID=4908814 [Via UAB]
Webs:
Barlovento Comunicación https://www.barloventocomunicacion.es/
Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) – Blog https://blog.cnmc.es/
COMUNICACIÓ 21 https://comunicacio21.cat/
Guia de la radio: http://guiadelaradio.com/
Durant el curs se suggeriran altres referències bibliogràfiques complementàries i altres fonts en línia per aprofundir els continguts explicats i fer un seguiment de l'actualitat del sector.
Programari
Ofimàtica