Logo UAB
2021/2022

Règim Jurídic de la Planificació

Codi: 104249 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2503710 Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial OB 2 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Ferran Pons Cánovas
Correu electrònic:
Ferran.Pons@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

No és indispensable que els estudiants tinguin uns coneixements previs en Dret. En els primers temes es faran referències bàsiques a l’ordenament jurídic, a les classes de normes i a la seva jerarquia, al règim de distribució de competències entre les diferents institucions publiques, a l’organització de les administracions públiques i a la planta judicial.

Objectius

L’objectiu de l'assignatura és que l’estudiant adquireixi una sèrie de competències bàsiques sobre el règim jurídic de l’ordenació urbanística i territorial i de la protecció del medi ambient, especialment des de la vessant dels instruments de planificació posats al servei d’aquestes disciplines. Es tracte de que l’estudiant prengui consciència de la rellevància de la interrelació i interdependència d’aquestes funcions públiques, que pugui detectar, definir i interpretar els elements bàsics del marc legal de la planificació territorial, urbanística i ambiental, que analitzi i utilitzi la informació i el coneixement de manera crítica, i que pugui transmetre aquest coneixement de manera verbal, escrita i gràfica, i utilitzant les noves tecnologies de comunicació i informació.

Amb aquestes finalitats, el contingut de l’assignatura s'estructura en quatre blocs temàtics. En el primer, format pels Temes 1 a 4, es tracta d’exposar un plantejament general sobre el marc jurídic de la planificació urbanística i territorial i de la protecció i planificació ambiental així com el tractament que se’n fa en la Constitució espanyola de 1978 i en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, juntament amb l’estudi de com es resol la incidència negativa que la ordenació i la planificació ambiental i territorial tenen en el dret a la propietat privada dels afectats per les intervencions administratives.

El segon bloc temàtic, integrat pels Temes 5 i 6, es dedica a l’estudi més detingut del marc jurídic de la planificació territorial i urbanística. S’exposarà la regulació dels diferents instruments d’ordenació territorial i de les figures de planejament urbanístic. Respecte a aquestes últimes, es posarà l’atenció en la classificació i qualificació urbanístiques, en el règim jurídic de les classes de sòl i en l’aprovació i alteració dels plans.

El tercer bloc (Temes 7 a 10) oferirà una visió general de quin és el règim jurídic aplicable a diversos subsectors ambientals que tenen un tractament normatiu independent i respecte als quals la tècnica de la planificació juga un paper rellevant: la protecció dels espais naturals, de la biodiversitat i del paisatge; el tractament de les aigües continentals; la ordenació de la costa i del litoral i la protecció del medi marí; i la protecció de la qualitat de l’aire.

En l’últim bloc de temes (Temes 11 a 14) s'estudiaran diversos aspectes que són transversals a la planificació urbanística, territorial i ambiental: garantir la participació dels ciutadans en els afers territorials i ambientals, afavorir la transparència i l’accés a la informació; l’avaluació ambiental estratègica dels plans i programes; l’impacte de la Directiva de Serveis en la determinació del model territorial i ambiental turístic, comercial i recreatiu, i la interrelació entre la planificació ambiental i territorial i els ordenaments sectorials (carreteres, ports, aeroports i patrimoni històric).

Competències

  • Aplicar la normativa bàsica legal territorial, ambiental i urbana a la planificació territorial i ambiental.
  • Integrar coneixements de diverses disciplines socials i ambientals amb l'objectiu de descriure i interpretar les dinàmiques espacials vinculades a les transformacions socials, econòmiques i ambientals.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Utilitzar el llenguatge científic i professional propi de les ciències socials.

Resultats d'aprenentatge

  1. Conèixer la normativa espanyola i catalana vigent en relació amb la planificació territorial i urbanística.
  2. Conèixer les bases del règim jurídic del planejament territorial i la planificació urbanística.
  3. Descriure el circuit administratiu de formulació, tramitació, aprovació, vigència i gestió de les figures de planificació urbanística.
  4. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  5. Utilitzar el llenguatge científic i professional propi de les ciències socials.

Continguts

Tema 1. Plantejament general sobre el marc jurídic de la planificació urbanística i territorial

L’evolució del dret urbanístic i territorial. La combinació de tres factors diferencials, però interrelacionats. L’evolució de les normes paral·lela a l’evolució de les necessitats. El progressiu augment de l’afectació negativa en el Dret a la propietat privada de les normes i de les tècniques urbanístiques. L’evolució del marc competencial sobre l’urbanisme. Els reptes i les necessitats actuals del dret urbanístic i de l’ordenació territorial: sostenibilitat, accés a l’habitatge, lluita contra la corrupció, millora de la governança i la contribució a la mitigació i a l’adaptació al canvi climàtic, entre altres.

Tema 2. Plantejament general sobre el marc jurídic de la protecció i de la planificació ambiental

Introducció al Dret ambiental. El marc internacional de la protecció jurídica del medi ambient. Els tractats, convenis i convencions més rellevants. La transcendència de l’ONU. La lluita contra el canvi climàtic: la CMNUCC i l’Acord de París de 2015. Evolució del dret ambiental de la Unió Europea. L’estructura institucional europea ambiental. Les directives i els reglaments ambientals. Els principis rectors de l’acció ambiental. El finançament de les actuacions ambientals. L’incompliment de la normativa ambiental europea: el procediment d’infracció.

Tema 3. El tractament de l’urbanisme, de l’ordenació territorial i del medi ambient en la Constitució espanyola de 1978 i en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

Els drets ideures contemplats en la Constitució espanyola i en els Estatuts d’Autonomia referits a l’habitatge, a l’ordenació territorial i al medi ambient. La distribució territorial de competències sobre ordenació del territori, urbanisme i protecció del medi ambient. L’organització administrativa. Les entitats urbanístiques i ambientals col·laboradores de l’administració.

Tema 4. La incidència de la ordenació i de la planificació ambiental i territorial en el dret a la propietat privada

Plantejament general sobre les actuacions públiques territorials i ambientals que incideixen negativament en el dret a la propietat privada. La configuració constitucional del dret a la propietat i de la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques. La funció social de la propietat privada i les actuacions delimitadores no subjectes a indemnització o compensació. Les actuacions públiques que requereixen la utilització de l’expropiació forçosa. Els danys patrimonials que poden ser indemnitzats en el marc de la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques.

Tema 5. El marc jurídic de la planificació territorial

La configuració i els principis de la ordenació del territori. Els instruments d’ordenació territorial. El pla territorial general. Els plans territorials parcials. Els plans territorials sectorials. Els plans directors territorials

Tema 6. El marc jurídic de la planificació urbanística

Els principis generals de l’actuació urbanística. Les figures de planejament urbanístic i els seus principis d’articulació. El planejament urbanístic general. Els plans directors urbanístics. El pla d’ordenació urbanística municipal. Concepte i finalitats. La classificació del sòl. El planejament urbanístic derivat. El control judicial de la discrecionalitat del planejament urbanístic.

Tema 7. La planificació dels espais naturals protegits. La protecció de la biodiversitat i del paisatge

Consideracions generals i característiques. Definició d’espai natural protegit i categories. La declaració d’espais naturals. El sistema d’espais protegits de Catalunya. Ordenació, planificació i gestió específica dels espais protegits. Els plans de protecció del medi natural i del paisatge. La protecció de la flora i fauna salvatge. Els plans de recuperació i de conservació de la fauna i flora amenaçades. Instruments de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

Tema 8. La planificació de les aigües continentals

Consideracions generals sobre les aigües continentals. Els aspectes interessants que hi concorren. Classes de masses d’aigua. Àmbits de gestió administrativa de les aigües continentals. Els objectius de la Directiva marc de l’aigua. Els usos de l’aigua. L’abastament d’aigua. El sistema o xarxa de sanejament. La planificació hidrològica. El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. L’avaluació i gestió dels riscos d’inundació.

Tema 9. La planificació de la costa i del litoral i la protecció del medi marí

El litoral i la costa: espais fràgils susceptibles de múltiples usos. La configuració i delimitació dels béns que formen el domini públic marítimo-terrestre (DPMT). Utilització i protecciódel DPMT. Les servituds que graven els terrenys privats confrontants amb al domini públic litoral. La protecció i ordenació del litoral per mitjà de la protecció dels espais naturals i dels plans urbanístics. La protecció i ordenació del medi marí: les estratègies marines de les diverses demarcacions i els plans d’ordenació del medi marí.

Tema 10. La planificació en la protecció de la qualitat de l’aire

Els efectes adversos molt significatius de la contaminació atmosfèrica per a la salut humana i el medi ambient. Les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera i la relació de contaminants atmosfèrics. Les estratègies de qualitat de l’aire. Els plans d’àmbit estatal, autonòmic i local per prevenir i reduir la contaminació atmosfèrica. El Pla d’actuació per la millora de la qualitat de l’aire, horitzó 2020 (PAMQA). Els plans d’acció a curt termini. Els plans locals pels gran municipis i per les aglomeracions.

Tema 11. La participació ciutadana, la transparència i l’accés a la informació ambiental i territorial

El dret de consulta. La participació pública en la conformació de les polítiques urbanístiques, territorials i ambientals. La transparència i l’accés a la informació: subministrament actiu i passiu o a petició dels ciutadans. L’acció popular en assumptes urbanístics i mediambientals.

Tema 12. L’avaluació ambiental estratègica dels plans i programes

Finalitat de l’avaluació ambiental estratègica. Plans i programes sotmesos a avaluació ambiental. Procediment d’avaluació. L’informe de sostenibilitat ambiental. La memòria ambiental.

Tema 13. L’ordenació i planificació dels usos i la Directiva 2006/123/CE, del 12 de desembre, relativa als serveis en el mercat interior (Directiva Bolkestein)

Els objectius de la Directiva Bolkestein. El seu impacte en el disseny del model comercial, turístic i recreatiu de les ciutats. L’establiment de restriccions a l’establiment d’activitats de serveis permitjà del planejament urbanístic.

Tema 14. La interrelació entre la planificació ambiental i territorial i els ordenaments sectorials

Les tensions entre diferents concepcions d’ús del territori i a l’exercici de competències sectorials amb implicacions territorials. El tractament urbanístic de diferents sistemes generals de comunicacions i de béns culturals: carreteres, ports, aeroportsi patrimoni històric. La planificació de les infraestructures.

Metodologia

Per desenvolupar les activitats d’ensenyament s’utilitza una combinació de classe magistral, estudi de casos i enfoc pràctic i dinàmic, i es persegueix un clima en el que estigui present una actitud activa dels estudiants, captant la seva atenció i interès i a la vegada que estiguin atents, concentrats i puguin participar. Per cada tema que forma el contingut de l’assignatura s’elabora un llistat de “qüestions clau”, que han d’ajudar als estudiants a detectar els aspectes bàsics i més importants de cada tema, i a la vegada seran útils per poder estudiar i detectar possibles preguntes de l’examen. Aquest llistat es penja al campus virtual i també la versió escrita s’entrega a classe a cada un dels estudiants en la sessió en que es comença el tema, per tal de que les llegeixin. I quan s’acaba d’impartir la docència del tema els estudiants han de tornar a llegir les qüestions clau, i han de ser capaços de poder respondre mentalment al major nombre possible de qüestions. Si ho poden fer vol dir que durant les sessions han aprofitat el temps i han après els aspectes clau de cada tema.

L’estructuració dels temes i de la docència també és un aspecte fonamental. De cada tema es fa un esquema o guió dels aspectes que es tractaran, guió que també es posa a disposició dels estudiants, tant a través del campus virtual com de fulls escrits que s’els hi entrega a classe.

S’utilitza l’ordinador de l’aula per tal de projectar tot el material que serveix d’instrument de la docència: esquemes, preceptes normatius, extractes de sentències, notícies, imatges, etc. Al campus virtual es penja molt material docent a disposició dels estudiants: esquemes, disposicions, sentències, material elaborat per les mateixes administracions públiques i altres institucions, etc. Quan a la bibliografia, s’anima als estudiants a que utilitzin algun manual; per això a la guia docent i al programa de cada assignatura es recomanen dos o tres.

Quan correspongui, el professor destinarà uns quinze minuts d'alguna classe per a permete que els/les estudiants puguin respondre les enquestes d'avaluació de l'actuació docent i d'avaluació de l'assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Explicacions del temari 25 1 1, 2, 3
Presentació de material 25 1 1, 2, 3
Tipus: Supervisades      
Preparació de les proves i treballs 24 0,96 1, 2, 4, 5
Tipus: Autònomes      
Estudi per a les proves 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5
Lectures de llibres, articles i d'altres materials 20 0,8 1, 2, 3
Realització d'exercicis i pràctiques 20 0,8 4, 5

Avaluació

1. Periòdicament, els/les estudiants realitzaran lectures, treballs, exercicis i/o pràctiques sobre els temes objecte d’estudi i s’entregaran al professor en la data fixada. La nota dels exercicis, treballs i/o pràctiques avaluables equival a un 30 % de la nota final (3 punts sobre 10). NO SERAN RECUPERABLES, és a dir, no hi haurà la possibilitat de que, per superar la nota dels exàmens, els estudiants realitzin algun treball o exercici.

2. Els/les estudiants realitzaran dos exàmens parcials tipus test corresponents a la meitat i al final del temari, de caràcter lliberatori, en les dates que siguin fixades en les primeres setmanes de classe, equivalents cadascun a un 35 % de la nota final (3,5 punts + 3,5 punts sobre 10). En cas de suspendre algun d'aquests exàmens parcials, l’estudiant es tindrà que examinar de la matèria el dia de l’examen de recuperació.

Solament es farà mitjana entre les notes dels parcials quan aquestes no estiguin descompensades.

3. Per aquells/es estudiants que no hagin aprovat cap dels dos exàmens parcials, l’examen de recuperació equivaldrà a un 70 % de la nota final (7 punts sobre 10).

4. La nota final resultarà de la suma de la nota dels exercicis i pràctiques avaluables i les notes dels exàmens.

5. Solament podran presentar-se a l’examen de recuperació els/les estudiants que hagin obtingut en els exàmens parcials una nota final igual o superior a 2,5 punts (sobre 10). Com ja s'ha apuntat, els treballs avaluables no són recuperables.

6. En el moment de realització de cada examen, el professor informarà l'alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions

7. L'estudiant rebrà la qualificació "No avaluable" sempre que no hagi realitzat més del 50 % de les activitats d'avaluació.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de Teams. El professor vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir.

Quadre resum de les activitats avaluables

1r. Examen parcial: 35 % de la nota

2n. Examen parcial: 35 % de la nota

Treballs avaluables: 30 % de la nota

 

Plagi
La copia o plagi de material, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen una falta que serà sancionada amb un zero a l'activitat. En cas de reincidència es suspendrà tota l'assignatura.
Recordem que esconsidera "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a. "Plagi" és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi, sense citar les fonts, siguin en paper o en format digital. Veure documentació de la UAB sobre "plagi" a: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html.

Així mateix, en cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exercicis i treballs 30 % 1,5 0,06 4, 5
Prova final 35 % 2,25 0,09 1, 2, 3, 5
Prova parcial 35 % 2,25 0,09 1, 2, 3, 4, 5

Bibliografia

REFERÈNCIES DOCTRINALS i LLOCS WEB GENERALS 

Referències doctrinals

ALONSO TIMÓN, A.J.(2018): Introducción al Derecho Urbanístico, Tirant lo blanch, Valencia.

ALLENDE LANDA, J. (2000): Medio ambiente, ordenación del territorio y sostenibilidad, Bilbao.

ALONSO GARCÍA, E. y LOZANO CUTANDA, B. (Dirs.)(2006): Diccionario de Derecho Ambiental, Iustel, Madrid.

CAMPINS ERITJA, M. et al. (2011): Environmental Law in Spain, Kluwer Law.

CASADO CASADO, L. i FUENTES i GASÓ, J.R.(2008): Medi ambient i ens locals, Cedecs, Barcelona.

DE GATTA SÁNCHEZ, D.(2012): Sistema jurídico-administrativo de protección del medio ambiente, Ratio Legis.

ESTEVE PARDO, J.(2008): Derecho de Medio Ambiente, Marcial Pons.

FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ, T.R.(2001): Estudios de Derecho Ambiental y Urbanismo, Pamplona.

FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ, T.R. (2017): Manual de Derecho Urbanístico, Civitas Thomson Reuters, Cizur Menor.

GIFREU i FONT, J. (2012): L’ordenació urbanística a Catalunya, Marcial Pons, Madrid.

LASAGABASTER HERRATE, I. (2004): Derecho ambiental. Parte especial, IVAP, Oñati.

LÓPEZ RAMÓN, F.i ESCARTÍN, V. (DIRS.)(2013): Bienes públicos, urbanismo y medio ambiente, Marcial Pons, Madrid.

LÓPEZ RAMÓN, F.(2018): Manual de Derecho Ambiental y Urbanístico, Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza.

LOZANO CUTANDA, B. (Dir.)(2014), Tratado de Derecho Ambiental, CEF, Madrid, 2014.

LOZANO CUTANDA, B., y ALLI TURRILLAS, J-C. (2020): Administración y Legislación Ambiental, Dykinson, Madrid.

MartÍn Mateo, R., Tratado de Derecho Ambiental, Trivium, Madrid, 4 Vols.

MARTÍN MATEO, R., Manual de Derecho Ambiental, Aranzadi, Navarra, 2003.

ORTEGA ÁLVAREZ, L., ALONSO GARCÍA, C. y VICENTE MARTÍNEZ, R.D. (2013): Tratado de Derecho Ambiental, Tirant lo blanch, Valencia.

PONCE SOLÉ, J. (Dir.) (2019): El derecho, la ciudad y la vivienda en la nueva concepción del desarrollo urbano, Atelier, Barcelona.

RIVERO YSERN, J.L.(2018): Manual básico de Derecho Urbanístico, Tecnos, Madrid.

RUIZ-RICO RUIZ, G. et al. (2008): Derecho Ambiental, Tirant lo blanch, Valencia.

TRAYTER JIMÉNEZ, J.M. (2019): Derecho urbanístico de Cataluña, Atelier, Barcelona, 5ª Ed.

TRAYTER JIMÉNEZ, J.M. (Dir.)(2017): El desenvolupament de l’autogovern en matèria de territori, paisatge, litoral i urbanisme, Institut d’Estudis de l’Autogovern, Barcelona, pp. 55-91.

Llocs web

http://agendaurbanacatalunya.cat Agenda urbana de Catalunya

https://ec.europa.eu/futurium/en/urban-agenda Agenda urbana de la UE

http://territori.gencat.cat/ca/06_territori_i_urbanisme/observatori_territori/ Observatori del territori

Infraestructura verda de Catalunya i serveis ecosistèmics http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/avaluacio_ambiental/infraestructura-verda-i-serveis-ecosistemics/

REFERÈNCIES DOCTRINALS i LLOCS WEB PER TEMES

Tema 1. Plantejament general sobre el tractament jurídic de la planificació urbanística i territorial

ALCARAZ RAMOS, M. (Dir)(2007): El Estado de Derecho frente a la corrupción urbanística, La Ley, Madrid.

ALONSO TIMÓN, A.J.(2018): Introducción al Derecho Urbanístico, Tirant lo blanch, Valencia.

ALLENDE LANDA, J. (2000): Medio ambiente, ordenación del territorio y sostenibilidad, Bilbao.

FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ, T.R.(2001): Estudios de Derecho Ambiental y Urbanismo, Pamplona.

FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ, T.R. (2017): Manual de Derecho Urbanístico, Civitas Thomson Reuters, Cizur Menor.

GIFREU i FONT, J. (2012): L’ordenació urbanística a Catalunya, Marcial Pons, Madrid.

LÓPEZ RAMÓN, F.(2018): Manual de Derecho Ambiental y Urbanístico, Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza.

RIVERO YSERN, J.L.(2018): Manual básico de Derecho Urbanístico, Tecnos, Madrid.

trayter Jiménez, j.m. (2017): Derecho urbanístico de Cataluña, Atelier, Barcelona.

trayter Jiménez, j.m. (Dir.)(2017): El desenvolupament de l’autogovern en matèria de territori, paisatge, litoral i urbanisme, Institut d’Estudis de l’Autogovern, Barcelona, pp. 55-91.

Tema 2. Plantejament general sobre el tractament jurídic de la protecció i de la planificació ambiental

Alonso GarcÍa, E. (1993): El Derecho Ambiental de la Comunidad Europea, 2 vol. Civitas, Madrid.

borràs pentinat, s. (Dir.) (2013): Retos y Realidades de la Adaptación al Cambio Climático. Perspectivas Técnico-Jurídicas, Thomson Reuters Aranzadi, Cizur Menor.

BORRÀS PENTINAT, S.(2014): Los regímenes internacionales de protección del medio ambiente, Tirant lo blanch, Valencia.

GARCÍA URETA, A.(2006): Estudios de Derecho Ambiental Europeo, Pamplona.

HINOJO ROJAS, M. Y GARCÍA GARCÍA-REVILLA, M.(2016): La protección del medio ambiente en el derecho internacional y en el derecho de la Unión Europea, Tecnos, Madrid.

KRAMER, L. (1999): Derecho Ambiental y Tratado de la Comunidad Europea, Marcial Pons, Madrid.

JUSTE RUIZ, J.(2014): La protección del medio ambiente en el ámbito internacional y en la Unión Europea, Tirant lo Blanch, Valencia.

SALINAS ALCEGA, S.(2014): El cambio climático: entre cooperación y conflicto. Propuesta desde el derecho internacional, Thomson Reuters/Aranzadi, Cizur Menor.

Sarasíbar Iriarte, M. (2006): Régimen Jurídico del Cambio Climático, Lex Nova, Valladolid.

VERCHER NOGUERA, A. (Dir.)(2008): Derecho Europeo Medioambiental: la protección del medio ambiente en la Unión Europea. Aspectos críticos, Madrid. 

www.ramsar.org Convenció Ramsar

 http://www6.gencat.net/a21cat/ds_almon/local.htm      Agenda 21 local de Catalunya

http://www.cinu.org.mx/temas/des_sost/instrumentos.htm Centre d’Informació de Nacions Unides sobre Dret del Medi Ambient

http://www.ipcc.ch Grup Intergovernmental d’Experts sobre el Canvi Climàtic

http://unfccc.int/portal_espanol/items/3093.php Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic

http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic Web del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya

http://www.pnuma.org/       Programa de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient

http://www.c3e.ihcantabria.com Visor geo-web sobre el canvi climàtic a Espanya

https://www.cites.org.esp Convenció sobre el comerç internacional d’espècies de fauna i flora amenaçades

http://europa.eu/legislation_summaries/environment/index_es.htm Síntesi de la legislació europea sobre medi ambient

http://ec.europa.eu/environment/index_es.htm Portal de la Comissió de la UE sobre noticies en matèria de medi ambient

http://www.eea.europa.eu/es        Portal de l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA)

https://petiport.secure.europarl.europa.eu/petitions/es/show-petitions Peticions presentades davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu 

Tema 3. El tractament de l’urbanisme, de l’ordenació territorial i del medi ambient en la Constitució espanyola de 1978 i en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

CANOSA USERA, R.(2000): Constitución y medio ambiente, Madrid.

CASADO, L., FUENTES, J.R., JARIA, J. y PALLARÉS, A.(2010): La externalización de las funciones de control e inspección en materia de protección del medio ambiente, Atelier, Barcelona.

EMBID IRUJO, A., El derecho a un medio ambiente adecuado, Madrid, 2008.

Esteve Pardo, J. (Coord.), Derecho del medio ambiente y Administración Local, Civitas, Madrid, l996.

PONT CASTEJÓN, I.(2005): “Un nuevo reto en materia competencial: Estado y Comunidades Autónomas ante las exigencias del Protocolo de Kyoto”, a Los retos de la aplicación del protocolo de Kyoto en España y Canadá, Mar Campins Eritja (Coord.).

RUIZ-RICO RUIZ, G.(2001): El Derecho constitucional al medio ambiente, Valencia.

Tema 4. La incidència de la ordenació i de la planificació ambiental i territorial en el dret a la propietat privada

PONS CÀNOVAS, F. (2004): La incidencia de las intervenciones administrativas en el Derecho de propiedad. Perspectivas actuales, Marcial Pons, Madrid.

PONS CÀNOVAS, F. (2006): “Intervención pública en la actividad privada para la protección ambiental. Limitaciones a los derechos de propiedad y de libertad de empresa”, a Diccionario de Derecho Ambiental, Enrique Alonso García y Blanca Lozano Cutanda (Directors), Iustel, Madrid, pp. 778 a 789.

Tema 5. El marc jurídic de la planificació territorial

LÓPEZ RAMÓN, F.(1995): Estudios jurídicos sobre ordenación del territorio, Aranzadi, Pamplona. 

Tema 6. El marc jurídic de la planificació urbanística

ALONSO TIMÓN, A.J.(2018): Introducción al Derecho Urbanístico, Tirant lo blanch, Valencia.

FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ, T.R.(2001): Estudios de Derecho Ambiental y Urbanismo, Pamplona.

FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ, T.R. (2017): Manual de Derecho Urbanístico, Civitas Thomson Reuters, Cizur Menor.

GIFREU i FONT, J.(2012): L’ordenació urbanística a Catalunya, Marcial Pons, Madrid.

LÓPEZ RAMÓN, F.(2018): Manual de Derecho Ambiental y Urbanístico, Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza.

RIVERO YSERN, J.L.(2018): Manual básico de Derecho Urbanístico, Tecnos, Madrid.

trayter Jiménez, j.m. (2017): Derecho urbanístico de Cataluña, Atelier, Barcelona.

Registre de planejament urbanístic de Catalunya http://tes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=loadSenseCriteris

Tema 7. La planificació dels espais naturals protegits

ALLI TURRILLAS, J.C. (2008): La protección jurídica de la biodiversidad, Montecorvo.

BARRENA MEDINA, A.M. (2014): La Protección in situ de las Especies Silvestres, Thomson Reuters/Aranzadi, Cizur Menor.

DE ROJAS MARTÍNEZ-PARETS, F.(2006): Los espacios naturales protegidos, Thomson Reuters Aranzadi, Cizur Menor.

GARCÍA URETA, A.(2010): Derecho Europeo de la Biodiversidad. Aves silvestres, hábitats y especies de flora y fauna, Iustel, Madrid.

JIMÉNEZ JAÉN, A.(2000): El régimen jurídico de los espacios naturales protegidos, MacGraw Hill, Madrid.

LAGUNA DE PAZ, J.C., Libertad y propiedad en el derecho de caza, Marcial Pons, Madrid, 1997.

LÓPEZ RAMÓN, F. (coord.)(1995): Régimen jurídico de los espacios naturales protegidos, Zaragoza.

- NIETO GARRIDO, E., La protección de la fauna salvaje en el ordenamiento jurídico español, Lex Nova, Valladolid, 2000.

- REQUEJO CONDE, C., La protección penaldela Fauna. Especial consideración del delito de maltrato de los animales. Comares, Sevilla, 2010. 

http://www.cbd.int/ Convenio sobre diversidad biológica

http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/fauna-flora-animals-companyia/ Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural . Fauna, flora i animals de companyia

http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies/ Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Conservación de especies silvestres

http://www.fauna-iberica.mncn.csic.es Proyecto fauna ibérica

http://ec.europa.eu/environment/nature/biodiversity/intro/index_en.htm Web de biodiversidad de la UE

Tema 8. La planificació de les aigües continentals

ALDOMÀ, I. (2012): La batalla per l’aigua, Pagès editors, Lleida.

AAVV (2014): Aproximació a les problemàtiques de la gestió de l’aigua a Catalunya, Agbar Fundació, Barcelona.

CASADO CASADO, L. (2004): Los vertidos en aguas continentales. Las técnicas de intervención administrativa, Editorial Comares, Granada.

CASADO CASADO, L.(2005): La regulación delos vertidos en aguas continentales en el Derecho Comunitario, Cedecs, Barcelona.

EMBID IRUJO, A. (Dir.) (1994): La calidad de las aguas (Dir.), Civitas, Madrid.

PONT CASTEJÓN, I.(2004): “El procedimiento administrativo de autorización de vertidos a aguas continentales ante el reto de una Administración hidráulica eficaz”, a Revista Aranzadi de derecho ambiental, núm. 5, pp. 15 a 36.

SANZ RUBIALES, I.(1997): Los vertidos en aguas subterráneas. Su régimen jurídico, Marcial Pons, Madrid.

http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca/ Agència catalana de l’aigua

http://hispagua.cedex.es    Web del Sistema Espanyol d’informació sobre l’aigua del Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas

www.iagua.es          Web sobre el sector del agua

http://water.europa.eu/ Web sobre el sistema d’informació d’aigua d’Europa

http://infoagua.net   Portal de l’aigua 

Tema 9. La planificació de la costa i del litoral i la protecció del medi marí

AGUIRRE i FONT, J.M. (2007): L’ordenació del litoral català: Els plans directors urbanístics del sistema costaner, Atelier, Barcelona.

Aguirre i font, j.m. (2014): El régimen jurídico del litoral catalán. Especial referencia a la reforma de la Ley de Costas operada por la Ley 2/2013 y al nuevo Reglamento General deCostas aprobado por Real Decreto876/2014, Atelier, Barcelona.

ARIZA, E., PONS CÀNOVAS, F. i BRETON, F. (2016): “Is socio-ecological culture really being taken into account to manage conflicts in the coastal zone ? Inputs from the Spanish mediterranean beaches”,Ocean & Coastal Management,núm. 134, pp. 183-193.

carro fernández-valmayor, j.l., ferreira fernández, j. y Nogueira López, a (Coords.) (2014): La nueva regulación de lascostas, Instituto Nacional de Administración Pública, Madrid.

Menéndez Rexach, a. (2014): “La nueva regulación de las costas: un giro hacia el dominio privado marítimo-terrestre”, en La nueva regulación de las costas, Instituto Nacional de Administración Pública, Madrid, pp. 13 a 55.

-        (2015a): “La Ley de Costas de 1988: aspectos clave de su génesis, aplicación y reforma”, en El litoral de Andalucía: norma y naturaleza, rodríguez vidal, j. y Núñez lozano, m.c. (Eds.), Servicio de publicaciones de la Universidad de Huelva, Huelva, pp. 173-193.

-        (2015b): “Definición legal de la ribera del mar: las novedades del Reglamento de Costas”, en Revista de Derecho Urbanístico y Medio Ambiente, núm. 295, pp. 17-44.

-        (2016): “¿Es conforme al derecho europeo la prórroga de las concesiones de costas?”, en Revista de Derecho Urbanístico y Medio Ambiente, núm. 309, pp. 131-157.

Núñez lozano, m.c. (2013): La reforma de la Ley de Costas de 2013, Tirant lo blanch, Valencia.

-       (2016): Estudios jurídicos sobre el litoral, Tirant lo blanch, Valencia.

Pérez Gálvez, j.f. (Dir.)(2013): Costas y urbanismo. El litoral tras la Ley 2/2013, de protección y uso sostenible del litoral y de modificación de la Ley de Costas, La Ley/El Consultor, Madrid.

-       (2014): El nuevo derecho de costas, La Ley/El Consultor/Bosch, Barcelona.

Pons cànovas, f. (2015):El nuevo régimen jurídico de las costas. ¿Contribuirá de forma eficaz a la protección y al uso sostenible del litoral?, Thomson Reuters/Aranzadi, Cizur Menor.

-       (2017):“El fallido hotel de El Algarrobico: crónica jurídica del despropósito”, Revista de Derecho Urbanístico y Medio Ambiente, num. 312, pp. 17-68.

-       (2018): “Análisis sobre la contribución de la determinación de los bienes de dominio público marítimo-terrestre a la capacidad de adaptación de la costa a los impactos del cambio climático”, en Homenaje al Profesor Ángel Menéndez Rexach, Vol. II, Francisco Javier Jiménez de Cisneros Cid (Dir.), Thomson Reuters Aranzadi, Cizur Menor, pp. 461-497.

-       (2019): “Resiliencia de la costa a los impactos del cambio climático después de la reforma de la normativa costera”, Revista de Derecho Urbanístico y Medio Ambiente, núm. 329, mayo-abril, pp. 125-182.

Tema 10. La planificació en la protecció de la qualitat de l’aire

BENSUSAN MARTÍN, M.P.(2014): Regulación jurídico-administrativa de la contaminación atmosférica, Thomson Reuters/Aranzadi, Cizur Menor.

LOPERENA ROTA, D. (Dir.)(2010): La calidad del aire yla protección de la atmósfera, Aranzadi, Cizur Menor.

PÉREZ GABALDÓN, M. (2013): La gestión intergubernamental de la política de cambio climático en Espanya, Aranzadi.

SARASÍBAR IRIARTE, M.(2007): Régimen jurídico del cambio climático.

RODRÍGUEZ MARTÍNEZ, I. (Dir)(2014): La negociación de emisiones GEI en los mercados de carbono: régimen y regulación, Cizur Menor, Aranzadi.

VILLAVICENCIO CALZADILLA, P. (coord.)(2013): Retos y realidades de la adaptación al cambio climático: perspectivas técnico-jurídicas, Cizur Menor, Aranzadi. 

Tema 11. La participació ciutadana, la publicació del planejament i l’accés a la informació ambiental i territorial

LOCATELLI GUTIÉRREZ, M.F.(2014): “Derecho de acceso a la información ambiental y protección de datos personales: ponderación de intereses”, Revista Aranzadi de Derecho Ambiental, núm. 27, enero-abril, pp. 251 a 290.

- PIGRAU SOLÉ, A. (Dir.)(2008): Acceso a la información, participación pública y acceso a la justícia en materia de medio ambiente: diez años del Convenio de Aarhus, Atelier, Barcelona.

- RAZQUIN LIZARRAGA, J.(2007): Información, participación y justicia en materia de medio ambiente, Aranzadi, Pamplona. 

Tema 12. L’avaluació ambiental estratègica

DE APOCADA ESPINOSA, A.(2014): Régimen jurídico de la evaluación ambiental. Comentario a la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental, Thomson Reuters/Aranzadi, Cizur Menor.

FERNÁNDEZ TORRES, J.R.(2009): La evaluaciónambiental estratégica deplanes y programas, Aranzadi/Thomson Reuters, Navarra.

NIETO MORENO, J.E. (2011): Elementos estructurales de la evaluación ambiental de planes y programas, Aranzadi. 

Avaluació ambiental de plans i programes. Generalitat de Catalunya http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/avaluacio_ambiental/avaluacio_ambiental_de_plans_i_programes/ 

Tema 13. L’ordenació i planificació dels usos i la Directiva 2006/123/CE, del 12 de desembre, relativa als serveis en el mercat interior (Directiva Bolkestein)

ARANA GARCÍA, E. (2018): “La intervención local en las viviendas de uso turístico a través de la zonificación urbanística: requisitos y consecuencias”, en Homenaje al Profesor Ángel Menéndez Rexach, Vol. II, Francisco Javier Jiménez de Cisneros Cid (Dir.), Thomson Reuters Aranzadi, Cizur Menor, pp. 665-691.

BLASCO ESTEVE, A. (2010): “La planificación territorial de las zonas turísticas en España”, Revista de Derecho Urbanístico y Medio Ambiente, núm. 262, diciembre, pp. 17-69.

CASADO CASADO, L., FUENTES i GASÓ, J.R. y GIFREU FONT, J. (Dirs.)(2013): Prestación de Servicios, Administraciones Públicas y Derecho Administrativo. Especial referencia al Derecho Ambiental, Tirant lo Blanch, Valencia.

CASADO CASADO, L. (2013): “Excepciones al marco normativo de la libre prestación de servicios. La protección del medio ambiente como razón imperiosa de interés general”, en Prestación de Servicios, Administraciones Públicas y Derecho Administrativo. Especialreferencia al Derecho Ambiental, CASADO CASADO, L., FUENTES i GASÓ, J.R. y GIFREU FONT, J. (Dirs.), Tirant lo Blanch, Valencia, pp. 283-349.

LÓPEZ PÉREZ, F. (2009): El impacto de la Directiva de Servicios sobre el urbanismo comercial, Atelier, Barcelona.

NOGUERA DE LA MUELA, B. (2013): “Las repercusiones de la Directiva de Servicios en la implantación de los equipamientos comerciales. El nuevo régimen previsto en Cataluña tras la Ley 9/2011, de 29 de diciembre, de promoción de la actividad económica”, en Prestación de Servicios, Administraciones Públicas y Derecho Administrativo. Especial referencia al Derecho Ambiental, CASADO CASADO, L., FUENTES i GASÓ, J.R. y GIFREU FONT, J. (Dirs.), Tirant lo Blanch, Valencia, pp. 253-280.

PÉREZ FERNÁNDEZ, J.M. (2012): “La Directiva de Servicios y su Impacto en la Ordenación del Gran Equipamiento Comercial”, en La Termita Bolkestein. Mercado único vs. derechos ciudadanos, NOGUEIRA LÓPEZ, A. (Dir.), Thomson Reuters/Civitas, Cizur Menor, pp. 325-368.

PERNAS GARCÍA, J.J. (2012): “El efecto desregulador de la Directiva de servicios y su incidencia en la ordenación administrativa ambiental”, en La Termita Bolkestein. Mercado único vs. derechos ciudadanos, NOGUEIRA LÓPEZ, A. (Dir.), Thomson Reuters/Civitas, Cizur Menor, pp. 271-323.

SANZ LARRUGA, J., GARCÍA PÉREZ, M. y PERNAS GARCÍA, J.J. (Dirs.)(2013): Libre mercado y protección ambiental: intervención y orientación ambiental de las actividades económicas, INAP, Madrid.

VILLAREJO GALENDE, H. (2008): Equipamientos comerciales. Entre el urbanismo y la planificación comercial, Editorial Comares, Granada. 

Tema 14. La interrelació entre la planificació ambiental i territoriali els ordenaments sectorials

PONS CÀNOVAS, F. (1994): Incidència de les infraestructures portuàries en l'ordenació del territori. El cas del port de Maó,  Consell Insular de Menorca, Maó.

PONS CÀNOVAS, F. (2001): El régimen jurídico de la ordenación de los espacios portuarios, Cedecs Editorial, Barcelona.

PONS CÀNOVAS, F.(2013): “Puertos, urbanismo y medio ambiente”, a Bienes públicos, urbanismo ymedio ambiente,Fernando López Ramón y Víctor Escartín (Dirs.), Marcial Pons, Madrid, pp. 483-526.

 

Programari

7-Zip

Adobe Acrobat Reader DC

Google Chrome

Microsoft Edge

Microsoft Office

Mozilla Firefox

VLC media player