Logo UAB
2021/2022

Llengua Espanyola: Variació i Discurs Oral

Codi: 103566 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2502758 Humanitats OB 2 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Carme de la Mota Gorriz
Correu electrònic:
Carme.DeLaMota@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:

Prerequisits

Per a poder cursar aquesta assignatura es requereixen uns coneixements lingüístics generals i un domini de l'expressió oral i escrita equiparables als que s'obté en haver finalitzat el batxillerat.

És recomanable tenir un nivell d'anglès que permeti llegir bibliografia en aquesta llengua.

Objectius

Amb l'assignatura es plantegen qüestions relatives a la llengua espanyola que permeten tant millorar la capacitat de comunicació com ampliar els coneixements lingüístics de l'estudiantat. Es pretén aconseguir que cada estudiant (a) disposi de coneixements i instruments que els permetin aprofundir en els factors que condicionen la variació en la llengua espanyola, (b) es familiaritzi amb els aspectes fonamentals de l'anàlisi del discurs i (c) disposi de la metodologia necessària tant per a poder analitzar discursos orals com per a desenvolupar les seves pròpies capacitats oratòries en situacions formals. 

En finalitzar el curs cada estudiant haurà après a:

(a) tenir una visió global de la situació actual de l'espanyol, prenent en consideració les seves diferents varietats;
(b) conèixer els principals recursos disponibles sobre l'espanyol;
(c) dominar els aspectes més importants de la norma prescriptiva de l'espanyol;
(d) raonar sobre els conceptes de variació, norma i estàndard;
(e) conèixer els mecanismes bàsics que regeixen la construcció de textos orals i escrits en espanyol;
(f) expressar-se oralment i per escrit en l'àmbit acadèmic de forma adequada i eficaç;
(g) analitzar el discurs amb un enfocament lingüístic i comunicatiu;
(h) estudiar les produccions lingüístiques des de la perspectiva de la pragmàtica;
(i) conèixer les bases teòriques de l'oratòria actual;
(j) emprar diversos tipus de material de suport i
(k) realitzar una exposició oral formal pera un públic.

S'haurà d'adquirir consciència del paper fonamental que, en qualsevol disciplina i àmbit laboral, exerceix l'ús correcte, adequat i reflexiu de llengua. Les produccions orals hauran d'estar ben estructurades, hauran de ser comprensibles, hauran de ser lingüísticament correctes i hauran de realitzar-se amb l'articulació clara, la pronunciació adequada i l'entonació pertinent, d'acord amb les necessitats del discurs oral formal.
 

Competències

  • Identificar les característiques de l'espai i del territori per a poder gestionar els recursos per al desenvolupament local i territorial.
  • Interpretar la diversitat social i cultural.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Utilitzar adequadament els recursos i les metodologies que s'empren en l'estudi de la cultura contemporània.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar i interpretar textos orals de diferent naturalesa.
  2. Aplicar i adaptar de manera coherent les característiques de la llengua estàndard en diferents situacions comunicatives.
  3. Conèixer les principals dades sobre la situació actual de la llengua (estatus jurídic, extensió territorial, nombre de parlants, etc.).
  4. Conèixer les principals institucions vinculades a la llengua (acadèmies, administracions públiques, fundacions, consorcis, etc.) i conèixer-ne les funcions i la trajectòria.
  5. Dominar els principals paràmetres de variació lingüística.
  6. Dominar les varietats del discurs oral, el nivell d'adequació i els graus de formalitat.
  7. Entendre el concepte de planificació lingüística i aplicar-lo.
  8. Expressar continguts i arguments de manera raonada en discursos (orals i escrits) de caràcter formal.
  9. Expressar-se de manera correcta, organitzada i adequada en una conversa o una presentació oral.
  10. Saber detectar i corregir qualsevol tipus d'inadequació (gramatical, ortogràfica, estilística, pragmàtica, argumentativa, etc.) en un text.

Continguts

Tema 1. Introducció i reflexions inicials. La facultat del llenguatge. Gramàtica universal i gramàtica particular. L'ús de la llengua. La variació lingüística. La llengua com a objecte d'estudi: lingüística interna i lingüística externa. Els prejudicis lingüístics. Llengües, dialectes, variants. Els criteris de valoració lingüística. Gramaticalitat, acceptabilitat, adequació i correcció. Variació i discurs oral. Les competències dels parlants. Les situacions formals i l'àmbit acadèmic. Reflexions inicials.

Tema 2. Les varietats de la llengua. Les varietats temporals, geogràfiques, socials i situacionals. Vacil·lació i canvi lingüístic. Llengua, identitat, gènere, sexisme. Espontaneïtat, formalitat, planificació. Llengua oral i llengua escrita. Oralització.

Tema 3. Les fonts de documentació sobre la llengua. Descripció, explicació i prescripció. Recursos sobre l'espanyol: gramàtiques, diccionaris i llibres d'estil. Recursos digitals. Plataformes, corpus, atles. Aplicació pràctica.

Tema 4. La correcció normativa. Norma i ús. Revisió crítica de les fonts sobre norma. L'estàndard de la llengua. El procés d'estandardització. L'oficialitat. La norma policèntrica. Problemes freqüents de correcció normativa. Ortologia.

Tema 5. Anàlisi del discurs i pragmàtica. Textualitat i discursivitat. Competències i ús del llenguatge. Objectius i mètodes de l'anàlisi del discurs. L'anàlisi pragmàtica del discurs. La intenció comunicativa. La noció de context. El criteri d'adequació. La multimodalitat. La profunditat enunciativa. Subjectivitat i modalització. Els actes de parla. L'anàlisi de la conversa. Cooperació i màximes conversacionals. Rellevància i comunicació ostensiu-inferencial. La cortesia. Pragmàtica intercultural. La naturalesa intencional del discurs.

Tema 6. Oratòria actual. Introducció i exposició oral inicial. Qualitats apreciades en un discurs oral: reflexions inicials. La planificació. L'adequació. L'estructura. Com iniciar una exposició oral. La introducció. La conclusió. Com tancar una exposició oral. La veu. El cos com a instrument de la veu. Preparació i cura de l'instrument vocal. La respiració. La projecció de la veu. La claredat en l'articulació. L'ús expressiu de la veu. L'expressió verbal. La correcció normativa. Tècniques per a presentacions breus. El material de suport. La comunicació no verbal. El temor a parlar en públic. La ronda de preguntes i respostes. La improvisació.

Tema 7. Recapitulació, autoavaluació i reflexions finals. Síntesi sobre oratòria actual i preparació per a l'exposició final. L'anàlisi de la llengua oral. Enfocaments, teories, mètodes, aplicacions. Reflexions sobre el propi aprenentatge.

Metodologia

L'assignatura es desenvolupa seguint una metodologia activa, basada en la clase inversa. És imprescindible haver consultat els materiales proporcionats i estudiar abans de las classes (per comptes d'esperar, com en el mètode tradicional, a rebre primer una classe explicativa a l'aula).

El treball previ de cada estudiant servirà de punt de partida per a les pràctiques i activitats desenvolupades: comprovació mitjançant qüestionaris, resolució de dubtes, clarificació de temes, discussió, correcció d'exercicis, comentaris i pràctiques. La classe es concep com un entorn on dur a terme fòrums i tallers, en el qual és possible tant la pràctica individual com la interacció dins de grups reduïts d'estudiants i amb el grup-classe.

Es potenciarà el pensament crític, tant davant de problemes, dades o situacions de caràcter lingüístic com a l'hora de realitzar reflexions sobre el propi aprenentatge.

Es necessario emprar amb assiduïtat el campus virtual, perquè a través d'aquesta eina s'informa de qualsevol qüestió relacionada amb l'assignatura, es proporcionen els materials (bibliografia, enllaços, vídeos, presentacions, qüestionaris, jocs, etc.) i es lliuren les activitats.

Per a treballar en oratòria actual s'emprarà com a referència essencial un conjunt de 25 vídeos explicatiuss, amb exemples i preguntes de correcció automàtica. S'anirà avnaçant en la introspecció i la pràctica des del principi de curs. Algunes intervencions orals es gravaran i es faran servir per a l'anàlisi.

Convé realitzar un seguiment continuat i actiu de l'assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Activitats dirigides 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Tipus: Supervisades      
Activitats supervisades 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Tipus: Autònomes      
Activitats autònomes 90 3,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Avaluació

 

Requisits per a aprovar l'assignatura

  • Per a aprovar l'assignatura és necessària una nota global igual o superior a 5 i haver obtingut una nota superior a 3,5 del treball en grupo, de l'examen i de l'exposició oral final.
  • Per a optar a la recuperació és necessario haver obtingut una nota global superior a 3,5.
  • L'exposició oral inicial, el treball en grup y el seguiment amb activitats continuades no estan subjectes a recuperació.
  • S'obtindrà un "no avaluable" si s'han aportat, com a màxim, aquestes dues proves: l'exposició oral inicial i el treball en grup.
  • En cas que el curs sí que sigui avaluable, si es deixa pendent alguna prova, la qualificació d'aquesta prova serà 0 i s'inclourà en el cálcul de la nota global.

 

Activitats avaluables

  1. Exposició oral inicial: 10 %
  2. Treball en grup: 15 %
  3. Examen: 35 %
  4. Exposició oral final: 30 %
  5. Participació activa (progressió i activitats continuades): 10 %


Elements avaluables

  • Coneixement i aplicació pràctica dels continguts del temari
  • Coneixement i domini de l'ús oral de la llengua oral formal
  • Expressió adequada, eficaç i lingüísticament correcta
  • Valoració de l'anàlisi dels aspectes gramaticals (fonètica, fonologia, morfologia, lèxic, sintaxi i semàntica) i pragmàtics de la llengua oral
  • Valoració de l'anàlisi dels aspectes fònics de la llengua oral
  • Pràctica dels procediments expositius i argumentatius
  • Capacitat per a crear textos orals originals
  • Utilització del mètode crític
  • Capacitat per a aplicar els coneixements a la pràctica
  • Disposició i habilitat per a treballar en grup
  • Desenvolupament de l'autocrítica i de la iniciativapersonal
  • Capacitat per aadaptar-se a situacions noves
  • Domini deles eines que serveixen de suport per a realitzar presentacions orals
  • Domini dels procediments habituals per a gravar i analitzar mostres orals


Observacions

En el cas de l'expressió escrita, s'entén que l'estudiant redacta paràgrafs i textos amb contingut ple. Es tindran en compte, òbviament, les faltes d'ortografia, la puntuació i l'estructura del discurs. L'expressió oral haurà de ser correcta i adequada a la situació comunicativa.

Es considera que es coneixen les normes generals de presentació d'un treball acadèmic.

En el contingut de l'assignatura es tenen en compte els aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procésdisciplinari que s’hi pugui instruir.Encas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En començar el curs s'explicaran tant la metodologia de l'assignatura com les proves avaluables. Més endavant es proporcionaran orientacions concretes per a cada prova. Les pautes amb la descripció detallada del contingut de les activitats avaluables, els criteris específics per a avaluar-les i les dates de lliurament podran consultar-se en l'espai docent virtual de l'assignatura. El procediment de revisió variarà en funció del tipus de prova i s'anunciarà oportunament.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. La professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
1 Exposició oral inicial 10 % 0 0 2, 6, 8, 9, 10
2 Treball en grup 15 % 0 0 1, 2, 5, 6, 8, 10
3 Examen 35 % 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10
4 Exposició oral final 30 % 0 0 1, 2, 5, 6, 8, 9, 10
5 Participació activa 10 % 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Bibliografia

 

  • Alcoba, Santiago (coord.) (1999) La oralización. Barcelona: Ariel.
  • Aleza, Milagros (coord.) (2010) Normas y usos correctos del español actual. Valencia: Tirant lo Blanch.
  • Álvarez, Alfredo (2005) Hablar en español, Oviedo: Ediciones Nobel.
  • Bastardas Boada, Albert (1996) “Política y planificación lingüística”, en C. Martín Vide (ed.), Elementos de lingüística, Barcelona, Octaedro, pp. 341-360.
  • Battaner, Paz (dir.ª). 2003. Diccionario de uso del español de América y España. Barcelona: Spes Editorial.
  • Bernárdez, Enrique (1999) ¿Qué son las lenguas? Madrid: Alianza Editorial [Cap. 2: "De lenguas, dialectos, idiomas, hablas, jergas", pp. 33-59; Cap. 8: "¿Por qué cambian las lenguas?", pp. 207-227]
  • Bertuccelli Papi, Marcella (1993) ¿Qué es la pragmática?. Barcelona: Paidós (“Instrumentos Paidós”), 1995.
  • Blecua, José Manuel (1982) Qué es hablar, Barcelona: Salvat editores: 32-33.
  • Brehler, Reiner (2000) Prácticas de oratoria moderna. Mostrarse seguro, hablar convincentemente, Madrid: Ed. El Drac, 2ª ed.
  • Briz, Antonio (coord.) (2008) Saber hablar, Madrid: Aguilar, Instituto Cervantes.
  • Bustos Sánchez, Inés (2003) La voz: la técnica y la expresión, Barcelona: Paidotribo.
  • Caravedo, Rocío (2003) "Problemas conceptuales y metodológicos de la lingüística de la variación", en Francisco Moreno et al. (coords.), Lengua, variación y contexto. Estudios dedicados a Humberto López Morales. Madrid: Arco Libros, vol. 2: 541-557.
  • Caravedo, Rocío (2014) Percepción y variación lingüística. Enfoque sociocognitivo, Madrid/Frankfurt: Iberoamericana/Vervuert.
  • Carbó, C., J. Llisterri, M. J. Machuca, C. de la Mota, M. Riera y A. Ríos (2003) "Estándar oral y enseñanza de la pronunciación del español como primera lengua y  como lengua extranjera", ELUA, Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante,  17: 161-179
  • Calsamiglia, Helena y Amparo Tusón (1999) Las cosas del decir. Manual de análisis del discurso. Barcelona: Ariel. 3ª ed., 2012.
  • Casas, Mariona; Castellà, Josep M. i Vilà Santasusana, Montserrat (2016) Els secrets de parlar en públic. Guia pràctica, Vic: Eumo Editorial.
  • Cassany, Daniel (1995) La cocina de la escritura. Buenos Aires: Anagrama.
  • Company Company, Concepción (2016) “Políticas panhispánicas hoy. Un asunto de identidad y seguridad”, VII Congreso Internacional de la Lengua Española. Panel: Nuevos retos de la política lingüística panhispánica. San Juan de Puerto Rico, 18 de marzo de 2016.
  • Cortés, Maximiano (2002) Didáctica de la prosodia del español: la acentuación y la entonación, Madrid: Edinumen.
  • Cros, Anna (2003) Convencer en clase. Argumentación y discurso docente. Barcelona:  Ariel.
  • Cuervo, M. y Diéguez, J. (1981) Mejorar la expresión oral, Madrid: Narcea.
  • de-la-Mota Gorriz, Carme (2021) Oratoria actual [Canal de vídeos, Polimedia UAB]. Con la colaboración de Cecilia Gassull Bustamante y Rosa Maria Raich Escursell. Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible en: https://polimedia.uab.cat/canal/oratoria-actual
  • de-la-Mota, Carme y Gemma Puigvert (2012) "Retórica, prosodia y gesto en la comunicación política: la voz de Gaspar Llamazares", Oralia, 15:241–278.
  • de-la-Mota, Carme y Emma Rodero (2011) “La entonación en la información radiofónica”, Anejo de Quaderns de Filologia. “La Entonación hispánica”, Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, Universitat de València.
  • de-la-Mota, Carme y Emma Rodero (2010)“La demarcación entonativa y el énfasis en la locución de los editores de boletines informativos radiofónicos" XXXIX Simposio Internacional de la Sociedad Española de Lingüística (SEL), Facultad de Filología de la Universidad de Santiago de Compostela, 1-4 de febrero de 2010. Publicación en CD-ROM (ISBN 978-84-693-8655-2)
  • de-la-Mota, Carme y Beatriz Belda (2010) "Sobreacentuación en la locución de boletines informativos en radio: Radio Nacional de España”. XXXIX Simposio Internacional de la Sociedad Española de Lingüística (SEL), Facultad de Filología de la Universidad de Santiago de Compostela, 1-4 de febrero de 2010. Publicación en CD-ROM (ISBN 978-84-693-8655-2)
  • de-la-Mota, Carme (2009) “El análisis fonético y fonológico de la lengua oral. Tendencias y retos actuales” en Carme de-la-Mota y Gemma Puigvert (Eds.)  La investigación en Humanidades, Madrid: Editorial Biblioteca Nueva: 149-170.
  • de-la-Mota, Carme (2015) “La adecuación a la situación discursiva: la voz y la comunicación no verbal de la periodista y política Uxue Barkos”. En Elena A. Pleuchova (Ed.) Problemas actuales de la lingüística ibero-románica, Universidad Federal de Kazan, Rusia: 9-18.
  • Escandell, María Victoria (1996) “Conceptos básicos de pragmática”, en Introducción ala pragmática. Barcelona: Ariel, pp. 30-47.
  • Escandell Vidal, María Victoria (2005) La comunicación, Madrid: Gredos.
  • Escandell Vidal, Mª Victoria ; Victoria Marrero Aguiar; Celia Casado Fresnillo; Edita Gutiérrez Rodríguez; Nuria Polo Cano y Pilar Ruiz-Va Palacios (2014) Claves del Lenguaje Humano, Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces [cap. 2, punto 3.2]
  • Escobar, Anna María (2010) “Variación lingüística”. En: José Ignacio Hualde, Antxon Olarrea y Anna María Escobar Introducción a la lingüística hispánica. Cambridge: Cambridge University Press. 2ª edición, corregida y aumentada, cap. 6: 329-364.
  • García Mouton, Pilar (2003) Así hablan las mujeres: Curiosidades y tópicos del uso femenino del lenguaje, Madrid: La esfera de los libros.
  • García Carbonell, Roberto (1981) Todos pueden hablar bien en público, Madrid: Edaf, 2001.
  • Gómez Torrego, Leonardo (2006) Hablar y escribir correctamente: gramática normativa del español actual, Madrid: Arco/Libros.
  • Gómez Torrego, Leonardo (2011) Ortografía y gramática. Las normas académicas: últimos cambios, Madrid: SM.
  • González Ferrán, Judith (coord.) (2015) El español más vivo: 300 recomendaciones para hablar y escribir bien, Barcelona: Fundeu-BBVA, Espasa Libros.
  • Guerrero Ramos, Gloria (1995) Los neologismos en el español actual. Madrid: Arco/Libros.
  • Hernández Guerrero, José Antonio y María del Carmen García Tejera (2004) El arte de hablar: manual de retórica práctica y de oratoria moderna, Barcelona: Ariel.
  • Hualde, JoséIgnacio (2010) “Historia de la lengua española”. En: José Ignacio Hualde, Antxon Olarrea y Anna María Escobar Introducción a la lingüística hispánica. Cambridge: Cambridge University Press.2ª edición, corregida y aumentada, cap. 5: 275-326.
  • Instituto Cervantes (2013) Las 500 dudas más frecuentes del español, Madrid: Espasa.
  • Instituto Cervantes (2016) El español: una lengua viva. Informe 2016, Departamento de Comunicación Digital del Instituto Cervantes.
  • Leonetti, Manuel (2014) “¿Por qué nos hacen gracia los chistes? El estudio pragmático del humor verbal”, conferencia impartida el 9 de abril de 2014 en el Aula II de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Zaragoza. Disponible en: https://youtu.be/HQ0JwjWoduQ
  • López Valero, Amando (1996) “Tipología textual y técnicas de expresión oral”, Lenguaje y textos, 9: 115-133.
  • Luca, Marta Ofelia Pierro de (1983) Didáctica de la lengua oral, Buenos Aires: Kapelusz.
  • Martín Zorraquino, María Antonia y José Portolés (1999) ¨Los marcadores del discurso¨. En Violeta Demonte e Ignacio Bosque (Coords.) Gramática descriptiva de la lengua española, Madrid: Espasa, vol. 3: 4051-4214.
  • Medina Moya, José Luis,  Beatriz Jarauta Borrasca y Francesc Imbernon Muñoz(2012) La enseñanza reflexiva en la educación superior, Cuadernos de Docencia Universitaria, 17, ICEUAB. Barcelona: Octaedro.
  • Merayo, Arturo (2001) Curso práctico de técnicas para hablar en público, Madrid: Tecnos. 2ª ed.
  • Montolío, Estrella (2014) Manual de escritura académica y profesional, Barcelona: Ariel.
  • Moreno Cabrera, Juan Carlos (2000) La dignidad e igualdad de las lenguas. Crítica de la discriminación lingüística, Madrid: Alianza, 2016.
  • Moreno Fernández, Francisco (2005) Principios de sociolingüística y sociología del lenguaje. Barcelona: Ariel. 2.ª ed. actualizada.
  • Moreno Fernández, Francisco (2009) La lengua española en su geografía. Madrid: Arco/Libros.
  • Navarro Tomás, Tomás (1944) Manual de entonación española, Nueva Cork, Hispanic Institute. Cuarta edición: Madrid, Guadarrama (Punto Omega, 175), 1974.
  • Poyatos, Fernando (2002) Nonverbal Communication Across Disciplines, Amsterdam: John Benjamins,3 volúmenes.
  • Penny, Ralph (2000) Variation and Change in Spanish, Cambridge, Cambridge University Press. Trad. esp. de Juan Sánchez Méndez: Variación y cambio en español. Madrid, Gredos, 2004. [Capítulos 1 y 2. “Introduction: language variation”.]
  • Puchol, Luis (1997) Hablar en público. Nuevas técnicas y recursos para influir a una audiencia en cualquier circunstancia, Madrid: Editorial Díaz de Santos.
  • Real Academia Española Española (2014) Diccionario de la lengua española, Madrid: Espasa Libros. 23.ª ed [Actualizado en el 2020, en línea 23.4]
  • Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua (2009-2011) Nueva gramática de la lengua española, Madrid: Espasa, 3 vols. y DVD.
  • Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua (2010) Ortografía de la lengua española, Madrid: Espasa.
  • Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua(2013) El buen uso del español, Madrid: Espasa.
  • Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua (2018) Libro de estilo de la lengua española según la norma panhispánica, Madrid: Espasa.
  • Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua (2019) Glosario de términos gramaticales. Madrid: Ediciones Universidad de Salamanca.
  • Regueiro Rodríguez, María Luisa y Daniel M. Sáez Rivera (2013) El español académico. Guía práctica para la elaboración de textos académicos, Madrid: Arco/Libros.
  • Reyes, Graciela (1995) El abecé de la pragmática, Madrid: Arco Libros.
  • Reyes, Graciela (1998) “Registros, estilos y tipos de textos (cuáles son las variedades de la lengua escrita)”, en Manual de redacción. Cómo escribir bien español. Madrid: Arco/Libros, pp. 47-80.
  • Reyes, Graciela (1990) La pragmática lingüística. El estudio del uso del lenguaje, Barcelona: Montesinos.
  • Reyzábal, M.ª Victoria (1993) La comunicación oral y su didáctica, Madrid: La Muralla.
  • Studer, Jurg (1998) Oratoria: El arte de hablar, disertar, convencer, Madrid: Editorial El Drac.
  • Tusón Valls, Amparo (2002) ¨El análisis de la conversación: entre la estructura y el sentido¨, Estudios de Sociolingüística, 3(1): 133-153.
  • Tusón Valls, Jesús (1996) Los prejuicios lingüísticos, Octaedro. 2010.
  • Val.Es.Co. (2014) ¨Las unidades del discurso oral¨, Estudios de Lingüística del Español, 35: 13-73.
  • Vilà i Santasusana, Montserrat (coord.) (2005) El discurso oral formal. Contenidos de aprendizaje y secuencias didácticas, Barcelona: Editorial Graó.

 

Durant el curs es proporcionaran altres recursos en línia.

Programari

 

Per a preparar el material de suport de les intervencions orals es suggereixen els programes comuns dels paquets d'ofimàtica (com ara PowerPoint, Keynote, OpenOffice Impress, Publisher i Open Office Draw, entre d'altres) i l'aplicació Prezi (https://prezi.com/es/).

Par a gravaar i transmetre vídeo es suggereix OBS Studio (https://obsproject.com/es).

Para la l'edició de vídeo es suggereixen Filmora (https://filmora.wondershare.net/es/), OpenShot (https://www.openshot.org/es/), Shotcut (https://shotcut.org/) i VSDC Video Editor (http://www.videosoftdev.com).

Per a gravar i editar so es suggereix Audacity (https://audacity.es) i, si a més cal fer anàlisi acústica, Praat (https://www.fon.hum.uva.nl/praat).

L'elecció dels programes dependrà dels objectius, el sistema operatiu i les preferències personals. Entre d'altres, poden consultar-se aquests enllaços per tal de localitzar els programes més convenients: CNET Download (https://download.cnet.com/), Softonic (https://www.softonic.com/) i Tucows (https://tucows.com/).