Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501913 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 3 | 0 |
2501913 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 4 | 0 |
No s'escau
Acquérir les instruments théoriques et méthodologiques nécessaires pour apprendre à lire “en profondeur” un texte littéraire.
Qu’est-ce que la littérature?
L’essence et la spécificité de l’objet littéraire :
Perception “académique”.
Perception socio-historique.
Perception formelle.
Perception psychanalytique
3. Les Fondements de la création littéraire :
Une création symbolique dans le langage :
Espaces littéraires (Topoi).
Temps littéraires (Kairoi).
Personnages littéraires (Personae).
Lexiques littéraires (Logoi).
Un espace culturel de lecture.
Les méthodologies :
Appréhension valorative (le jugement).
Appréhension historique (le contexte).
Appréhension formelle (la surface).
Appréhension figurative (la profondeur).
5. Vers une lecture critique du texte littéraire :
Structure formelle.
Structure symbolique.
Structure mythémique.
En termes generals, es dirigirà l’aprenentatge mitjançant el següent conjunt de tècniques i accions: - Classe magistral amb suport TIC i discussió col·lectiva - Pràctica d’expressió escrita i oral en llengua francesa - Lectura comprensiva de textos - Realització d’exercicis individuals i en grup, tant escrits como orals - Realització d’activitats autònomes - Intercanvis a classe (professor-estudiant, estudiant-estudiant) Es treballarà amb documents autèntics en llengua francesa
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Correcció de diversos qüestionaris (sobre elements de cultura general / sobre lectures obligatòries) correcció dels treballs | 5 | 0,2 | 6 |
Exposicions dels estudiants de temàtiques literàries, donant lloc a comentaris i debats | 10 | 0,4 | 5 |
Lectura de textos en grups donant lloc a comentaris i debats | 10 | 0,4 | 4 |
Treballs de redacció a partir de textos i de problemàtiques literàries. | 10 | 0,4 | 11 |
Treballs de redacció a partir de textos i de problemàtiques literàries. | 15 | 0,6 | 3 |
Tutories per a les exposicions i la correcció dels treballs lliurats | 5 | 0,2 | 6, 9 |
Tipus: Supervisades | |||
Treballs de redacció a partir de textos i de problemàtiques literàries. | 5 | 0,2 | 9, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal | 40 | 1,6 | 8, 9 |
lectura de textos del dossier, llibres de lectura obligatòria i articles literaris sobre temes treballats a classe o estudiats sols | 30 | 1,2 | 9, 11, 16 |
L'avaluaciò del curs serà contínua, i inclourà la feina feta al llarg del curs, tant les diverses proves con els treballs lliurats durant tot el semestre:
1. Examen de contenus.
2. Examen de lectures obligatoires.
3. Travail individuel concernant un des textes indiqués dans la bibliographie.
4. Travail individuel pratique.
Per participar a la recuperació, l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. Només tenen dret a la recuperació els/les alumnes que, havent suspès, tinguin almenys una nota mitjana final de 3,5. Les presentacions orals i les tasques relacionades amb l’activitat docent diària queden excloses de la recuperació.
Es considerarà com a ‘NO AVALUABLE’ l’alumne que hagi realitzat menys de 2/3 parts de les activitats d'avaluació.
La recuperació consistirà en un examen de síntesi de la part recuperable de la avaluació
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, s'informarà l’alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions.
El plagi: El plagi total i parcial de qualsevol dels exercicis es considerarà automàticament un SUSPENS (0) de l’exercici plagiat. PLAGIAR és copiar de fonts no identificades, sigui una sola frase o més, fent-ho passar per producció pròpia (això inclou copiar frases o fragments d’Internet i afegir-los sense modificacions al text que es presenta com a propi), i és una ofensa greu.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Liurament/Presentació de 2 treballs | 50 | 15 | 0,6 | 1, 2, 10, 11, 12, 14, 15 |
Realització de 2 proves davaluació formativa | 50 | 5 | 0,2 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 13, 16 |
Lectures obligatoires:
Prado, J. del (1983), Cómo se analiza una novela, Alhambra Universidad, Madrid.
Durand, G. (1960), Les structures anthropologiques de l’imaginaire, Bordas, Paris.
Gutiérrez, F. (2012). Mitocrítica. Naturaleza, función, teoría y práctica, Milenio, Lleida.
BIBLIOGRAPHIE GÉNÉRALE :
Critique historique :
Guillén, C. (1985), Entre lo uno y lo diverso, Crítica, Barcelona.
Halkin, L.E. (1973), Initiation à la critique historique, A. Colin, Paris.
Welleck, R. et Warrem, A. (1969), Teoría literaria, Gredos, Madrid.
Critique sociologique et marxiste :
Barbéris,P. (1973), Lectures du réel, EE.SS., Paris.
Escarpit, R. (dir) (1970), La littérature et le social. Flammarion, Paris.
Goldmann, L. (1975), Pour une sociologie du roman. Gallimard, Paris.
Critique psychanalytique :
Mauron, Ch. (1963), Des métaphores obsédantes au mythe personnel. Corti, Paris.
Le Galliot, J. (1977), Psychanalyse et langage littéraire, Nathan, Paris.
Fernández, D. (1992), L’arbre jusqu’aux racines.Psychanalyse et création. L.G.F., Paris.
Formalisme, structuralisme :
Barthes, R. (1977), Poétique du récit, Seuil, Paris.
Genette, G. (1966-69-73), Figures I, II, III. Seuil, Paris.
Todorov, T. (1968), Qu’est-ce que le structuralisme? Seuil, Paris.
Critique thématique :
Richard, J.-P. (1979), Microlectures, Seuil, Paris.
Poulet, G. (1971), La conscience critique, Corti, Paris.
Starobinsky, J., (1970), La relation critique, Gallimard, Paris.
Structuralisme figuratif :
Durand, G. (1979), Figures mythiques et visages de l’oeuvre, Berg Inetnational, Paris.
Durand, G. (1996), Introduction à la mythodologie, Albin Michel, Paris.
Thomas, J. (dir) (1998), Introduction aux méthodologies de l’imaginaire, Ellipses, Paris.
Bachelard, G. Omnia Opera.
Skype