Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501913 Estudis d'Anglès i Francès | OB | 3 | 2 |
No s'escau.
Aquesta assignatura forma part de la formació nuclear dels Graus d’Estudis de francès i català, Estudis de francès i espanyol, Estudis de francès i anglès i Estudis de francès i clàssiques. L’assignatura Literatura francesa: Classicisme i il·lustració està inclosa a la matèria Història de la literatura francesa, matèria que té com a objectiu principal fer conèixer a l’estudiant els trets fonamentals de la literatura escrita en llengua francesa a través del coneixement dels seus autors més rellevants i de l’anàlisi de textos en la llengua d’origen així com la relació d’aquests autors i textos amb els altres moviments culturals francesos i europeus.
Le Grand Siècle. 1.0. Fondements socio-culturels de la création : Monarchie absolue de droit divin; la Cour, les Salons, les Académies. L’esprit baroque : une esthétique de l’exubérance. La préciosité : un mouvement social et littéraire. L’esprit classique : une esthétique de l’harmonie. 1.1. Les grands courants de la pensée. La primauté de la raison : Descartes. Matérialisme et scepticisme : Gassendi. La primauté de la foi : Pascal. 1.2. La poésie. Malherbe contre Ronsard ; La Fontaine * Fables (se servir des animaux pour instruire les hommes) ; Boileau et la théorie de l’art classique. 1.3. Le roman. Saint-Réal et le roman historique. Mme de Lafayette * La Princesse de Clèves (un décor historique pour une analyse psychologique). 1.4. Le théâtre. Corneille : * Le Cid (stoïcisme et molinisme : une conception optimiste). Racine : Phèdre (jansénisme et fatalité : une conception pessimiste). Moliére (optimisme et pessimisme : lucidité) : * Tartuffe. 1.5. L’essai et l’autobiographie. Bossuet : la pédagogie et l’idéal oratoire ; Fénelon et le roman pédagogique ; La Rochefoucauld contre l’empire de l’amour-propre ; La Bruyère contre les “abus”. Mme de Sévigné, autoanalyse et chronique domestique du Grand Siècle. 1.6. La querelle des anciens et des modernes.
Le Siècle des lumières. 2.0. Fondements socio-culturels de la création : L’origine de la conscience bourgeoise.Vers l’exaltation du moi. Les dieux suprêmes du panthéon illustré: Raison et Progrès. L’esprit de l’Illustration : L’Encyclopédie. 2.1. Les philosophes. Montesquieu philosophe de l’histoire : L’esprit des lois. Voltaire, archétype intellectuel du XVIIIe : * Romans et contes. Diderot, diversité créatrice : Le Neveu de Rameau. Rousseau et le discours autobiographique : * Les rêveries du promeneur solitaire. 2.2. Le théâtre. Du drame : Voltaire et Crébillon sur les voies de la tragédie classique. De la comédie : Lesage et Régnard sur les voies de Molière. La comédie larmoyante : Nivelle de la Chaussée. Diderot et Sédaine : le drame bourgeois et réaliste. Marivaux et “marivaudage”. Beaumarchais : Figaro. 2.3. Le roman. Roman de mémoires : Gil Blas de Lesage ; * Histoire du Chevalier Des Grieux et de Manon Lescaut de l’abbé Prévost ; Le paysan parvenu de Marivaux. Roman-lettre-mémoires : La vie de Marianne de Marivaux ; La religieuse de Diderot. Roman épistolaire : Les lettres persanes de Montesquieu ; La nouvelle Éloïse de Rousseau ; * Les liaisons dangereuses de Laclos. Roman exotique et utopique : Restif de la Bretonne, Bernardin de Saint Pierre, Mercier. Roman moral (ou immoral) : Diderot, Restif, Sade. Roman fantastique: Lesage, Cazotte. 2.4. La crise poétique. Poésie didactique et descriptive. Le préromantisme d’André Chénier.
La lecture du texte est obligatoire si le signe * le précède
En termes generals, es dirigirà l’aprenentatge mitjançant el següent conjunt de tècniques i accions:
- Classe magistral amb suport TIC i discussió col·lectiva
- Pràctica d’expressió escrita i oral en llengua francesa
- Lectura comprensiva de textos
- Realització d’exercicis individuals i en grup, tant escrits como orals
- Realització d’activitats autònomes
- Intercanvis a classe (professor-estudiant, estudiant-estudiant)
Es treballarà amb documents autèntics en llengua francesa.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques sobre el contingut de l'assignatura | 15 | 0,6 | 4, 15 |
Correcció de diversos qüestionaris (sobre elements de cultura general / sobre lectures obligatòries) correcció dels treballs | 5 | 0,2 | 3, 7, 15 |
Exposicions dels estudiants de temàtiques literàries, donant lloc a comentaris i debats | 10 | 0,4 | 4, 7, 14, 15 |
Lectura de textos en grups donant lloc a comentaris i debats | 10 | 0,4 | 4, 14 |
Treballs de redacció a partir de textos i de problemàtiques literàries | 10 | 0,4 | 7, 8, 10, 11, 13 |
Tipus: Supervisades | |||
Aprendre a fer dissertacions, comentaris literaris, anàlisis literàries argumentades a partir de fragments de textos | 5 | 0,2 | 4, 7, 10, 11, 13, 15 |
Tutories per a les exposicions i la correcció dels treballs lliurats | 5 | 0,2 | 4, 8, 10, 14, 15 |
Tipus: Autònomes | |||
Consulta de pàgines web | 4 | 0,16 | 4, 15 |
Estudi personal | 40 | 1,6 | 3, 4, 13, 15 |
Lectura de textos del dossier, llibres de lectura obligatòria i articles literaris sobre temes treballats a classe o estudiats individualment | 26 | 1,04 | 3, 4, 15 |
L’avaluació del curs serà contínua, i inclourà la feina feta al llarg del curs, tant les diverses proves com els treballs lliurats durant tot el semestre :
Per participar a la reavaluació, l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. Només tenen dret a la reavaluació els/les alumnes que, havent suspès, tinguin almenys una nota mitjana final de 3,5. Les presentacions orals i les tasques relacionades amb l’activitat docent diària queden excloses de la reavaluació.
Es considerarà com a ‘NO AVALUABLE’ l’alumne que hagi realitzat menys de 2/3 parts de les activitats d'avaluació.
La recuperació consistirà en un examen de síntesi de la part recuperable de la avaluació
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, s'informarà l’alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions.
El plagi: El plagi total i parcial de qualsevol dels exercicis es considerarà automàticament un SUSPENS (0) de l’exercici plagiat. PLAGIAR és copiar de fonts no identificades, sigui una sola frase o més, fent-ho passar per producció pròpia (això inclou copiar frases o fragments d’Internet i afegir-los sense modificacions al text que es presenta com a propi), i és una ofensa greu.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Casos particulars:Els estudiants francòfons hauran de complir les mateixes condicions d’avaluació que la resta d’estudiants.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Realització d'una exposició oral | 20% | 4 | 0,16 | 2, 3, 8, 10, 13, 15, 16 |
Realització de 1 treball escrit | 40% | 6 | 0,24 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 14, 15 |
Realització de 2 proves d'avaluació formativa | 40% | 10 | 0,4 | 1, 3, 4, 7, 8, 9, 12, 13, 14, 15 |
Manuels :
- Abraham, P. (dir) (1965-77), Manuel d´histoire littéraire de la France, EE.SS., Paris.
- Pichois, Cl. (dir) (1968-78), Littérature Française, Arthaud, Paris.
- Prado, J. Del (dir) (1994), Historia de la literatura francesa, Cátedra, Madrid.
Monographies classiques:
Baroque et Classicisme :
- Rousset, J. (1954), La littérature de l’âge baroque en France, Corti, Paris.
- Raymond, M. (1985), Baroque & renaissance poétique, Corti, Paris.
- Bray, R. (1951), La formation de la doctrime classique, Nizet, Paris.
- Clarac, P. (1969), L’âge classique, Arthaud, Paris.
- Adam, A. (1970), Le téâtre classique, P.U.F., Paris.
- Adam, A. (1969), Romanciers du XVIIe siècle, Gallimard, Paris.
- Rousset, J. (1968), L’intérieur et l’extérieur. Essai sur la poésie et le théâtre classique, Corti, Paris.
Illustration :
- Hazard, P. (1934), La crise de la conscience européenne, Boinvin, Paris.
- Darcos, W. et Tartayre, B. (1986), Le XIIIe siècle en Littérature, Hachette, Paris.
- Proust, J. (1965), L’Encyclopédie, A. Colin, Paris.
- Barguillet, F. (1981) Le Roman au XVIIIe siècle, P.U.F., Paris.
- Larthomas, P. (1980), Le théâtre en France au XVIIIe siècle, P.U.F. Paris.
- Coulet, H. (1966), Le roman jusqu’à la Révolution, A. Colin, Paris.
- Rossell, A. et Springer, B. (edit) (1996) La Ilustración y el Romanticismo como épocas literarias encontextos europeos, Servei de Publicacions de la U.A.B.
3. Web :
- http://www.site-magister.com/classicis.htm
- http://www.bibliolettres.com/w/pages/page.php?id_page=234
Skype