Logo UAB
2021/2022

Literatura Francesa: Classicisme i Il·lustració

Codi: 103381 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2501913 Estudis d'Anglès i Francès OB 3 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Fátima Gutiérrez Gutiérrez
Correu electrònic:
Fatima.Gutierrez@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
francès (fre)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

No s'escau.

Objectius

Aquesta assignatura forma part de la formació nuclear dels Graus d’Estudis de francès i català, Estudis de francès i espanyol, Estudis de francès i anglès i Estudis de francès i clàssiques. L’assignatura Literatura francesa: Classicisme i il·lustració està inclosa a la matèria Història de la literatura francesa, matèria que té com a objectiu principal fer conèixer a l’estudiant els trets fonamentals de la literatura escrita en llengua francesa a través del coneixement dels seus autors més rellevants i de l’anàlisi de textos en la llengua d’origen així com la relació d’aquests autors i textos amb els altres moviments culturals francesos i europeus.

Competències

  • Aplicar les tècniques d'expressió oral i escrita en llengua francesa corresponents a diferents nivells de competència.
  • Demostrar el coneixement de la literatura en llengua francesa des dels seus orígens fins el s. XX.
  • Demostrar que coneix la història i la cultura de França i dels països de llengua francesa.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar un fet d'actualitat relacionant-lo amb els seus antecedents històrics.
  2. Conèixer els diferents enfocaments de la crítica literària i valorar a partir de textos literaris en llengua francesa els diversos contextos culturals des d'una perspectiva crítica.
  3. Conèixer i analitzar els principals moviments i eixos temàtics de la literatura en llengua francesa i situar els seus principals autors, així com les obres més representatives.
  4. Desenvolupar i assolir la maduresa crítica i la sensibilitat necessàries davant del text literari en llengua francesa com a producte comunicatiu, ètic i estètic.
  5. Explicar i analitzar els fonaments històrics de la cultura francesa, el marc geogràfic i socioeconòmic de França i la seva diversitat cultural.
  6. Explicar i analitzar els fonaments històrics i la cultura dels països de llengua francesa, el seu marc geogràfic i socioeconòmic i la seva diversitat cultural.
  7. Exposar els conceptes propis de la llengua, la lingüística i la literatura franceses.
  8. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  9. Pronunciar correctament en llengua francesa.
  10. Realitzar un treball individual en què s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.
  11. Redactar una síntesi i fer un comentari de text en llengua francesa.
  12. Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos científics.
  13. Resoldre problemes de manera autònoma.
  14. Treballar en equip respectant les diverses opinions.
  15. Usar adequadament la terminologia pròpia i específica dels estudis literaris.
  16. Utilitzar els recursos expressius propis del gènere assagístic i les tècniques i mètodes de la crítica textual.

Continguts

  1. Le Grand Siècle. 1.0. Fondements socio-culturels de la création : Monarchie absolue de droit divin; la Cour, les Salons, les Académies. L’esprit baroque : une esthétique de l’exubérance. La préciosité : un mouvement social et littéraire. L’esprit classique : une esthétique de l’harmonie. 1.1. Les grands courants de la pensée. La primauté de la raison : Descartes. Matérialisme et scepticisme : Gassendi. La primauté de la foi : Pascal. 1.2. La poésie. Malherbe contre Ronsard ; La Fontaine * Fables (se servir des animaux pour instruire les hommes) ; Boileau et la théorie de l’art classique. 1.3. Le roman. Saint-Réal et le roman historique. Mme de Lafayette * La Princesse de Clèves (un décor historique pour une analyse psychologique). 1.4. Le théâtre. Corneille : * Le Cid (stoïcisme et molinisme : une conception optimiste). Racine : Phèdre (jansénisme et fatalité : une conception pessimiste). Moliére (optimisme et pessimisme : lucidité) : * Tartuffe. 1.5. L’essai et l’autobiographie. Bossuet : la pédagogie et l’idéal oratoire ; Fénelon et le roman pédagogique ; La Rochefoucauld contre l’empire de l’amour-propre ; La Bruyère contre les “abus”. Mme de Sévigné, autoanalyse et chronique domestique du Grand Siècle. 1.6. La querelle des anciens et des modernes.

  2. Le Siècle des lumières. 2.0. Fondements socio-culturels de la création : L’origine de la conscience bourgeoise.Vers l’exaltation du moi. Les dieux suprêmes du panthéon illustré: Raison et Progrès. L’esprit de l’Illustration : L’Encyclopédie. 2.1. Les philosophes. Montesquieu philosophe de l’histoire : L’esprit des lois. Voltaire, archétype intellectuel du XVIIIe : * Romans et contes. Diderot, diversité créatrice : Le Neveu de Rameau. Rousseau et le discours autobiographique : * Les rêveries du promeneur solitaire. 2.2. Le théâtre. Du drame : Voltaire et Crébillon sur les voies de la tragédie classique. De la comédie : Lesage et Régnard sur les voies de Molière. La comédie larmoyante : Nivelle de la Chaussée. Diderot et Sédaine : le drame bourgeois et réaliste. Marivaux et “marivaudage”. Beaumarchais : Figaro. 2.3. Le roman. Roman de mémoires : Gil Blas de Lesage ; * Histoire du Chevalier Des Grieux et de Manon Lescaut de l’abbé Prévost ; Le paysan parvenu de Marivaux. Roman-lettre-mémoires : La vie de Marianne de Marivaux ; La religieuse de Diderot. Roman épistolaire :  Les lettres persanes de Montesquieu ; La nouvelle Éloïse de Rousseau ; * Les liaisons dangereuses de Laclos. Roman exotique et utopique : Restif de la Bretonne, Bernardin de Saint Pierre, Mercier. Roman moral (ou immoral) : Diderot, Restif, Sade. Roman fantastique: Lesage, Cazotte. 2.4. La crise poétique. Poésie didactique et descriptive. Le préromantisme d’André Chénier.

     

    La lecture du texte est obligatoire si le signe * le précède

 

Metodologia

En termes generals, es dirigirà l’aprenentatge mitjançant el següent conjunt de tècniques i accions:
- Classe magistral amb suport TIC i discussió col·lectiva
- Pràctica d’expressió escrita i oral en llengua francesa
- Lectura comprensiva de textos
- Realització d’exercicis individuals i en grup, tant escrits como orals
- Realització d’activitats autònomes
- Intercanvis a classe (professor-estudiant, estudiant-estudiant)
Es treballarà amb documents autèntics en llengua francesa.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques sobre el contingut de l'assignatura 15 0,6 4, 15
Correcció de diversos qüestionaris (sobre elements de cultura general / sobre lectures obligatòries) correcció dels treballs 5 0,2 3, 7, 15
Exposicions dels estudiants de temàtiques literàries, donant lloc a comentaris i debats 10 0,4 4, 7, 14, 15
Lectura de textos en grups donant lloc a comentaris i debats 10 0,4 4, 14
Treballs de redacció a partir de textos i de problemàtiques literàries 10 0,4 7, 8, 10, 11, 13
Tipus: Supervisades      
Aprendre a fer dissertacions, comentaris literaris, anàlisis literàries argumentades a partir de fragments de textos 5 0,2 4, 7, 10, 11, 13, 15
Tutories per a les exposicions i la correcció dels treballs lliurats 5 0,2 4, 8, 10, 14, 15
Tipus: Autònomes      
Consulta de pàgines web 4 0,16 4, 15
Estudi personal 40 1,6 3, 4, 13, 15
Lectura de textos del dossier, llibres de lectura obligatòria i articles literaris sobre temes treballats a classe o estudiats individualment 26 1,04 3, 4, 15

Avaluació

L’avaluació del curs serà contínua, i inclourà la feina feta al llarg del curs, tant les diverses proves com els treballs lliurats durant tot el semestre :

  1. 1 treball escrit: els temes i les modalitats es distribuiran en començar el curs.
  2. 2 exàmens sobre els continguts del curs i les lectures.
  3. 1 exposició oral: el tema i la forma es distribuiran en començar el curs.

 

Per participar a la reavaluació, l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. Només tenen dret a la reavaluació els/les alumnes que, havent suspès, tinguin almenys una nota mitjana final de 3,5.  Les presentacions orals i les tasques relacionades amb l’activitat docent diària queden excloses de la reavaluació. 

Es considerarà com a ‘NO AVALUABLE’ l’alumne que hagi realitzat menys de 2/3 parts de les activitats d'avaluació.

La recuperació consistirà en un examen de síntesi de la part recuperable de la avaluació

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, s'informarà l’alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions.

El plagi: El plagi total i parcial de qualsevol dels exercicis es considerarà automàticament un SUSPENS (0) de l’exercici plagiat. PLAGIAR és copiar de fonts no identificades, sigui una sola frase o més, fent-ho passar per producció pròpia (això inclou copiar frases o fragments d’Internet i afegir-los sense modificacions al text que es presenta com a propi), i és una ofensa greu.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

Casos particulars:Els estudiants francòfons hauran de complir les mateixes condicions d’avaluació que la resta d’estudiants.

 

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Realització d'una exposició oral 20% 4 0,16 2, 3, 8, 10, 13, 15, 16
Realització de 1 treball escrit 40% 6 0,24 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 14, 15
Realització de 2 proves d'avaluació formativa 40% 10 0,4 1, 3, 4, 7, 8, 9, 12, 13, 14, 15

Bibliografia

  1. Manuels :

     

    - Abraham, P. (dir) (1965-77), Manuel d´histoire littéraire de la France, EE.SS., Paris.

    - Pichois, Cl. (dir) (1968-78), Littérature Française, Arthaud, Paris.

    - Prado, J. Del (dir) (1994), Historia de la literatura francesa, Cátedra, Madrid.

     

  1. Monographies classiques:

     

    Baroque et Classicisme :

    - Rousset, J. (1954), La littérature de l’âge baroque en France, Corti, Paris.

    - Raymond, M. (1985), Baroque & renaissance poétique, Corti, Paris.

    - Bray, R. (1951), La formation de la doctrime classique, Nizet, Paris.

    - Clarac, P. (1969), L’âge classique, Arthaud, Paris.

    - Adam, A. (1970), Le téâtre classique, P.U.F., Paris.

    - Adam, A. (1969), Romanciers du XVIIe siècle, Gallimard, Paris.

    - Rousset, J. (1968), L’intérieur et l’extérieur. Essai sur la poésie et le théâtre classique, Corti, Paris.

    Illustration :

    - Hazard, P. (1934), La crise de la conscience européenne, Boinvin, Paris.

    - Darcos, W. et Tartayre, B. (1986), Le XIIIe siècle en Littérature, Hachette, Paris.

    - Proust, J. (1965), L’Encyclopédie, A. Colin, Paris.

    - Barguillet, F. (1981) Le Roman au XVIIIe siècle, P.U.F., Paris.

    - Larthomas, P. (1980), Le théâtre en France au XVIIIe siècle, P.U.F. Paris.

    - Coulet, H. (1966), Le roman jusqu’à la Révolution, A. Colin, Paris.

    - Rossell, A. et Springer, B. (edit) (1996) La Ilustración y el Romanticismo como épocas literarias encontextos europeos, Servei  de Publicacions de la U.A.B.

     

    3. Web :

     

    - http://www.site-magister.com/classicis.htm

    - http://www.bibliolettres.com/w/pages/page.php?id_page=234

 

Programari

Skype