Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501925 Ciència i Tecnologia dels Aliments | FB | 1 | 2 |
Tot i que no hi ha pre-requisits oficials, és convenient que l’estudiant tingui assolits:
1) Alguns conceptes bàsics de Química del batxillerat: estequiometria, dissolucions i equilibri químic.
2) Els coneixements de Química que s’han adquirit en l’assignatura “Química I” impartida en el primer semestre.
L’assignatura Química II en la titulació.
Es tracta d’una assignatura de primer curs, de formació bàsica, que reforça els fonaments bàsics de química general que té l’estudiant, introdueix el concepte de procés analític i desenvolupa les principals tècniques d’anàlisi química, clàssiques i instrumentals. Aquests coneixements i habilitats seran molt necessaris per l’estudiant en assignatures de cursos posteriors on es desenvolupen en profunditat les metodologies d’anàlisi d’aliments.
Les pràctiques de laboratori relacionades amb aquesta assignatura (anàlisi química clàssica i instrumental) es realitzaran en l’assignatura “Experimentació al laboratori”.
Objectius de l’assignatura:
1) Aplicar l’estequiometria per realitzar càlculs en reaccions químiques totalment desplaçades cap a la formació de productes.
2) Descriure, interpretar i aplicar el concepte d’equilibri químic i els diferents equilibris iònics en solució aquosa: àcid-base, precipitació, complexació i redox.
3) Reconèixer, descriure i diferenciar les diferents etapes d’un procés analític.
4) Descriure el fonament de les tècniques clàssiques d’anàlisi química (gravimetria i volumetria).
5) Descriure i diferenciar el fonament i la instrumentació de les principals tècniques instrumentals d’anàlisi (òptiques i electroquímiques).
6) Descriure les principals tècniques de separació cromatogràfiques.
7) Aplicar els fonaments de les diferents tècniques analítiques a la resolució de problemes d’anàlisi química.
Bloc I. Equilibri iònic
Reaccions químiques: estequiometria i equilibri químic. Equilibri àcid – base. Equilibri de solubilitat. Equilibri de formació de complexos. Electroquímica.
Bloc II. Procés analític i anàlisi química clàssica
Anàlisi química i procés analític. Anàlisi volumètrica. Volumetries àcid – base. Volumetries de formació de complexos. Volumetries redox. Volumetries de precipitació.
Bloc III. Anàlisi química instrumental
Anàlisi quantitativa instrumental: calibratge. Introducció als mètodes òptics d’anàlisi. Espectroscòpia d'absorció molecular. Espectroscòpia d'absorció i emissió atòmica. Potenciometria. Introducció a la cromatografia. Cromatografia de gasos.
Cromatografia líquida.
El desenvolupament del curs es basa en les següents activitats:
1) Classes teòriques (aula)
L’alumne adquireix els coneixements científics propis de l’assignatura assistint a les classes teòriques i complementant-les amb l’estudi personal. Les classes teòriques poden ser expositives i classes de treball individual o en grup; les primeres les activitats estan concebudes com un mètode fonamentalment unidireccional de transmissió dels coneixements del professor a l’alumne, mentre que les segones impliquen una interacció professor - alumne, i comptaran per la nota d'avalaució continuada.
2) Classes de pràctiques d'aula (problemes i seminaris)
En les classes de problemes es treballen els coneixements científics a partir de la resolució de problemes i/o casos pràctics. En aquestes classes ha d’existir una forta interacció entre alumnes i professor per tal completar i aprofundir en la comprensió dels coneixements treballats a les classes teòriques.
En les classes de seminaris l'alumne treballa individualment o en grup resolent exercicis i/o qüestions plantejades a la mateixa classe o pràviament.
Les sessions de problemes i seminaris han de servir, a més, per resoldre dubtes i aprofundir en determinats conceptes claus de l'assignatura.
Algunes d'aquestes activitats comptaran per la nota d'avaluació continuada.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes de pràctiques d'aula (problemes) | 11 | 0,44 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Classes de pràctiques d'aula (seminaris) | 5 | 0,2 | 2, 5, 6, 7, 10, 11, 13 |
Classes teòriques | 33 | 1,32 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 6 | 0,24 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Tipus: Autònomes | |||
Autoaprentatge | 31 | 1,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Estudi autònom | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades mitjançant:
a) Un control dels blocs I i II (individual), amb un pes del 35% de la nota final.
b) Un control del bloc III (individual), amb un pes del 35% en la nota final.
c) Evidències d'aprenentatge. Activitats individuals o en grup realitzades en les classes de teoria o pràctiques d'aula (problemes o seminaris), o fora de l'aula. Globalment tindran un pes del 30% en la nota final.
Per aprovar l’assignatura es demana:
a) Un mínim de 3,5 punts (sobre 10) en cadascun dels dos controls; en cas de no arribar a aquesta nota caldrà presentar-se a l’examen de recuperació del control corresponent. Per aprovar l'assignatura cal tenir un mínim de 3,5 punts en cada control una vegada realitzada la recuperació.
b) Un mínim de 3,5 punts (sobre 10) en les evidències d'aprenentatge. Aquesta part no és recuperable.
c) Un mínim de 5 punts (sobre 10) en la mitjana dels controls i les evidències d'aprenentatge, segons la ponderació establerta anteriorment.
Es considerarà que un estudiant no és avaluable si ha participat en activitats d’avaluació que representen ≤ 15% de la nota final.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Control del bloc I i II | 35 | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 12, 13, 14 |
Control del bloc III | 35 | 2 | 0,08 | 4, 8, 9, 10, 11 |
Evidències d'aprenentatge | 30 | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Bibliografia bàsica
- Anàlisi química quantitativa, D.C. Harris, trad. 6a ed, Reverté, 2006.
http://www.ingebook.com.are.uab.cat/ib/NPcd/IB_Escritorio_Visualizar?cod_primaria=1000193&libro=7708 (3th ed., on line)
- Principios de Análisis Instrumental, D.A. Skoog, F.J. Holler i T.A. Nieman,. 5a ed, McGraw Hill, 2001.
- Química General, Petrucci, Harwood, Herring, trad. 8a ed, Prentice Hall, 2007.
http://www.ingebook.com.are.uab.cat/ib/NPcd/IB_Escritorio_Visualizar?cod_primaria=1000193&libro=1262 (10a ed., on line)
Bibliografia complementària
- Principios de Química, Atkins, Jones, 3a ed, Medica Panamericana, 2005.
- Química Analítica, G.D. Christian, 6a. ed, McGraw-Hill, 2009
- Fundamentos de Química Analítica, D.A. Skoog, D.M. West i F.J. Holler, 2 vol, 4a ed, Reverté, 2000.
- Química Analítica, D.A. Skoog, D.M. West, F.J. Holler i S.R. Crouch, 7a ed,. McGraw-Hill, 2001.
- Principios de Análisis Instrumental, D.A. Skoog, F.J. Holler i T.A. Nieman,. 5a ed, McGraw Hill, 2001.
- Química Analítica Moderna, D. Harvey, Mc Graw-Hill, 2002.
- Técnicas analíticas de separación, M. Valcárcel, A. Gómez Hens, Reverté, 1988 (reimp. 2003).
Bibliografia de formulació inorgànica
- Introducción a la nomenclatura química, W.R. Peterson, Ed. Reverté, 2010.
- El llenguatge químic, I. Solà, M. Terradellas, I. Torra, Ed. JONC, 1986.
- Introducción a la formulación y nomenclatura química: Inorgánica - Orgánica, Miguel Paraira Cardona y otros, Ed. Vicens-Vives, 1995
No n'hi ha.