Logo UAB
2021/2022

Tècniques de Realització Interactiva

Codi: 103033 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2501928 Comunicació Audiovisual OT 4 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Celina Navarro Bosch
Correu electrònic:
Celina.Navarro@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
anglès (eng)
Grup íntegre en anglès:
Sí
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Altres indicacions sobre les llengües

Opcional únicament per a respondre l'examen teòric.

Prerequisits

Per cursar aquesta assignatura cal tenir domini de l'idioma anglès perquè el curs es desenvolupa, completament, en aquest idioma. A més, l'alumnat ha de tenir disponibilitat per al treball creatiu i productiu en grup. L'assignatura es planteja com la culminació de processos d'aprenentatge en creació audiovisual, de manera que els coneixements adquirits en assignatures preliminars sobre guió, llenguatges, producció i realització audiovisual són necessaris. L'alumnat d'intercanvi que vulgui ser part de l'assignatura ha de tenir coneixements sobre producció avançada d'obres audiovisuals interactives.

Objectius

L'assignatura optativa Tècniques de realització interactiva (TRI) se situa dins de la matèria Creació Audiovisual, que dóna títol a la menció del mateix nom, i està formada per set assignatures optatives, a més d'una obligatòria, de sis crèdits ECTS cadascuna, impartides entre tercer i quart curs del grau de Comunicació Audiovisual. Els objectius de formació de TRI es deriven, per tant, dels del conjunt de la matèria: "proporcionar coneixements específics sobre les estratègies creatives desenvolupades per al disseny, producció, captació, edició i post-producció dels missatges de la Comunicació Audiovisual" (Facultat de Ciències de la Comunicació, Memòria de Grau, pàg. 58).

Competències

  • Aplicar la imaginació amb flexibilitat, originalitat i fluïdesa.
  • Demostrar capacitat creativa en la realització audiovisual.
  • Demostrar capacitat d'autoaprenentatge i autoexigència per aconseguir un treball eficient.
  • Demostrar capacitat de lideratge, negociació i treball en equip, així com resolució de problemes.
  • Demostrar consciència ètica i empatia amb l'entorn.
  • Demostrar esperit crític i autocrític.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en català i castellà com en una tercera llengua.
  • Divulgar els coneixements i les innovacions de l'àrea.
  • Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  • Gestionar el temps de manera adequada.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Utilitzar les tecnologies avançades per al desenvolupament professional òptim.
  • Valorar la diversitat i la interculturalitat com a base per a treballar en equip.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar els principis teòrics als processos creatius.
  2. Aplicar la imaginació amb flexibilitat, originalitat i fluïdesa.
  3. Aplicar les tecnologies i els sistemes utilitzats per processar, elaborar i transmetre informació per als nous gèneres i formats audiovisuals multimèdia.
  4. Demostrar capacitat d'autoaprenentatge i autoexigència per aconseguir un treball eficient.
  5. Demostrar capacitat de lideratge, negociació i treball en equip, així com resolució de problemes.
  6. Demostrar consciència ètica i empatia amb l'entorn.
  7. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  8. Desenvolupar l'esperit crític i autocrític.
  9. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en català i castellà com en una tercera llengua.
  10. Divulgar els coneixements i innovacions de l'àrea.
  11. Dominar les eines tecnològiques per a la realització audiovisual.
  12. Generar productes audiovisuals de qualitat i amb una estètica innovadora.
  13. Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  14. Gestionar el temps de manera adequada.
  15. Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  16. Utilitzar el llenguatge propi de cada un dels mitjans audiovisuals de comunicació a les seves modernes formes combinades o en suports digitals per a la realització de productes infogràfics.
  17. Utilitzar les tecnologies avançades per al desenvolupament professional òptim.
  18. Valorar la diversitat i la interculturalitat com a base per a treballar en equip.

Continguts

  1. Creativitat i processos creatius a la producció audiovisual interactiva.
  2. Narratives interactives (transmèdia, cross-media, multimèdia) en diferents gèneres audiovisuals i periodístics.
  3. Disseny i producciño de narratives interactives.
  4. Disseny centrat en l'usuari. Processos, modalitats i aplicacions. Disseny iteratiu.
  5. Usabilitat i accessibilitat.

Metodologia

L'adquisició de competències i coneixements per part de l'alumnat es farà mitjançant l'aplicació de variats procediments metodològics:

  1. Classes magistrals
  2. Exercicis de debat i reflexió a partir de lectures o materials audiovisuals subministrats per la professora en seminaris i / o produïts pels alumnes
  3. Exercicis pràctics de creació, planificació i realització audiovisual
  4. Presentació i avaluació de projectes.

Concretament, es faran classes magistrals, seminaris, i sessions de pràctiques (realització i avaluació). En grups de treball, l'alumnat haurà de dissenyar una narrativa interactiva transmedia, produir-la i avaluar-la amb usuaris. L'alumnat presentarà l'experiència en una feina.

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 15 0,6 1, 2, 9, 11, 12, 16
Pràctiques de laboratori 22,5 0,9 1, 2, 4, 5, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17
Seminaris 15 0,6 1, 4, 7, 8, 9, 11, 12, 16, 18
Tipus: Supervisades      
Tutories 7,5 0,3 2, 4, 7, 8, 12, 15
Tipus: Autònomes      
Lectures, anàlisi i creació de productes 82,5 3,3 2, 5, 8, 12, 13, 16

Avaluació

L’assignatura consta de les activitats d’avaluació següents:

  • Projecte producció audiovisual interactiva (50%).
  • Examen teòric (20%).
  • Seminaris (30%).

Per poder aprovar l’assignatura, caldrà treure una nota mínima de 5 en el projecte, l'examen teòric i haver entregat tots els seminaris.

El treball comprèn la presentació detallada (i la seva avaluació) de les activitats de creació, producció audiovisual i anàlisi. També, comprèn la seva exposició en un dossier-informe de caràcter acadèmic-professional. Es realitzarà en grups i serà supervisat per la professora. Al final del curs, s'exposarà en una sessió davant del grup d'estudiants.

L'examen teòric es realitzarà a partir de les sessions teòriques de classe i del material discutit / produït en els seminaris.

Per a poder-se presentar a la recuperació de l’assignatura, s’haurà hagut d’obtenir la nota mitjana de 3. Es farà reavaluació de l'examen i les pràctiques. Els seminaris queden exclosos del procés de recuperació.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen teòric 20% 2 0,08 4, 6, 8, 9, 14, 15, 16, 18
Seminaris 20% 1,5 0,06 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 13, 14, 15, 16, 18
Treball (producció audiovisual interactiva) 60% 4 0,16 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18

Bibliografia

Blumenthal, Hank. & Xu, Yan. (2012). The ghost club storyscape: Designing for transmedia storytelling.IEEE Transactions on Consumer Electronics, 58 (2), 190-196.

Cooper, Alan., Reimann, Robert., Cronin, David & Noessel, Christopher. (2007).About face. The essentials of interaction design. Indianapolis: Wiley.

Cooper, Michael. (2016). Web accessibility guidelines for the 2020s. DOI: http://dx.doi.org/10.1145/2899475.2899492

Costa, Carmen., & Piñeiro, Teresa. (2012). Nuevas narrativas audiovisuales: multiplataforma, crossmedia y transmedia. El caso de Águila Roja (RTVE). Icono 14, 10(2), 102-125.

Fischer-Kafoury, Matthew. (2013). Transmedia Cohesion in Motion Picture Advertising. Communication Honors Theses, 9. Texas: Trinity University.

Gifreu-Castells, Arnau. (2014). El documental interactiu i transmèdia. Aproximació, estat de desenvolupament i anàlisi de casos en l’àmbit espanyol. Comunicació: Revista de Recerca i d’Anàlisi [Societat Catalana de Comunicació], 31(2) 19-45. DOI: 10.2436/20.3008.01.123

Greco, Gian María. (2016). On accessibility as a human right, with an application to media accessibility. In A. Matamala and P. Orero (eds.), Researching audio description. New approaches (pp. 11-33). London: Palgrave.

Guarinos, Virginia., Gordillo, Inmaculada, & Ramírez, María del Mar. (2011). El relato audiovisual transmediático. Esquivando los media tradicionales. Estudio de caso y propuestas creativas. Trípodos Extra, 577-585. Disponible en: https://idus.us.es/xmlui/bitstream/handle/11441/16227/file_1.pdf?sequence=1

Harris, Randy Allen. (2005). Voice interaction design. Crafting the new conversational speech systems. San Francisco: Elsevier.

Hayes, Gary P. (2011). How to write a transmedia production bible. A template for multi-platform producers. Screen Australia. Disponible en:  http://www.screenaustralia.gov.au/documents/sa_publications/transmedia-prod-bible-template.pdf . Último acceso el 6 de julio de 2018.

Jenkins, Henry. (2006). Convergence culture: Where old and new media collide. New York: New York University Press.

Kapetilini, Victor., & Nardi, Bonnie.A. (2006). Acting with technology. Activity theory and interaction design. Cambridge: MIT.

Lallemand, Carine., Gronier, Guillaume., & Koening, Vincent. (2016). User experience: A concept without consensus? Exploring practicioners perspectives through an international survey. Computers in Human Behaviour, 43, 35-48.  http://dx.doi.org/10.1016/j.chb.2014.10.048   

Lopez Cintas, Jorge. (2007). Por una preparación de calidad en accesibilidad audiovisual. Trans. Revista de traductología, 11, 45-59.

Moloney, Kevin T. (2011). Porting transmedia storytelling to Journalism. Master thesis. Denver: University of Denver. Disponible en: http://www.colorado.edu/Journalism/photojournalism/Transmedia_Journalism.pdf.

Orozco Gómez, Guillermpo., & Francés i Domènec, Miquel. (2019). Documentación y producción transmedia de contenidos audiovisuales. Madrid: Síntesis.

Pardo, Federico. (2011).  New media and transmedia for documentary storytelling: a comprehensiveapproach. Master thesis. Montana: Montana State University. Available at: http://scholarworks.montana.edu/xmlui/bitstream/handle/1/2011/PardoF0811.pdf?sequence=1. Último acceso el 6 de julio de 2018.

Quiñones, Daniel & Rusu, Cristian (2017). How to develop usability heuristics: A systematic literature review. Computer Standards & Interfaces, 52, 89-122. DOI:  https://doi.org/10.1016/j.csi.2017.03.009

Rubin, Jeff & Chisnell, Dana. (2008). Handbook of usability testing. How to plan, design and conduct effective tests. Indianapolis: Wiley.

Rubio-Tamayo, José Luis., Gertrudix Barrio, Manuel., & García García, Francisco (2017).  Immersive environments and virtual reality: Systematic review and advances in communication, interaction and simulation  Multimodal Technologies and Interact, 1-21. DOI :10.3390/mti1040021 

Scolari, Carlos Alberto (2013). Narrativas transmedia. Cuando todos los medios cuentan. Barcelona: Deusto.

Scolari, Carlos Alberto (2009).  Transmedia storytelling: Implicit consumers, narrative worlds, and branding in contemporary media production. International Journal of Communication,3, 586-606.

Scolari, Carlos Alberto. (2017). Las leyes de la interfaz. Madrid: Gedisa.

Schneiderman, Ben., Plaisant, Catherine.,Cohen, Maxine., Jacobs, Steven., Elmqvist, Niklas., Diakopoulos, Nicholas. (2018). Designing the user interface: Strategies for effective human-computer-interaction. Essex: Pearson.

Soto-Sanfiel, María T. (2009). Interactividad y contenido como factores de disfrute en las ficciones interactivas. Revista Latina de Comunicación Social, 64. Available at: http://www.revistalatinacs.org/09/art/853_UAB/54_77_Soto_et_al.html

Soto-Sanfiel, María T. & Igartua, Juan José (2016). Cultural proximity and interactivity in the processes of narrative reception. In. J. Arts and Technology,9(2), 87-107. Available at: http://diarium.usal.es/jigartua/files/2012/07/Soto-Sanfiel-Igartua-IJAT-2016.pdf

Soto-Sanfiel, María T., Aymerich-Franch, Laura., & Romero, E. (2014). Personality in interaction: how the Big Five relate to the reception of interactive narratives. Comunicación y Sociedad, 27(3), 151-186. Available at: http://search.proquest.com/docview/1625907638/fulltextPDF/E40DE4644FD42E5PQ/1?accountid=15292 Último acceso el 6 de julio de 2018.

Tidwell, Jenifer. (2011). Designing interfaces. Sebastopol: O`Reilly.

Torrado Morales, Susana., Ródenas Cantero, Gabriel., & Ferreras Rodríguez, José G. (ed.) (2017). Territorios y narrativas audiovisuales. Barcelona: Editorial UOC.

Veglis, Andreas (2012).  From cross media to transmedia reporting in newspaper articles. Publishing Research Quaterly, 28(4), 313-324. Available at: http://academia.edu/2122434/From_Cross_Media_to_Transmedia_Reporting_in_Newspaper_Articles

Programari

Per a la realització del treball final de l'assignatura s'utilitzaran programes de software lliure.