Logo UAB
2021/2022

Agronomia i Economia Agrària

Codi: 102628 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2502445 Veterinària OB 1 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Elena Albanell Trullas
Correu electrònic:
Elena.Albanell@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

María José Milán Sendra
Josepa Plaixats Boixadera
Antoni Graupera García
Jordi Bartolomé Filella
Araceli Gort Esteve

Prerequisits

No hi ha prerequisits oficials però es convenient que l’estudiant repassi els continguts relacionats amb biologia de batxillerat.

Objectius

Es tracta d'una assignatura obligatòria de primer curs, que desenvolupa tant els aspectes científics i tècnics que l'home utilitza per a millorar el rendiment i la qualitat dels aliments d'origen vegetal emprats en l'alimentació animal, com comprendre els mecanismes que incideixen en la formació de preus, el funcionament dels mercats i la comercialització de productes agropecuaris.

Els objectius formatius concrets són:

1) Estudiar les característiques botàniques i fisiològiques i la seva relació amb la composició química i valor nutritiu de les principals espècies vegetals amb interès veterinari.

2) Donar els principals coneixements sobre les bases de la producció agrícola. Comprendre la relació planta-animal-medi.

3) Conèixer les principals espècies vegetals utilitzades en alimentació animal, els seus objectius productius i les diferents formes d’utilització.

4) Comprendre el funcionament dels mercats dels productes agropecuaris.

5) Conèixer el marc polític i econòmic en el que es desenvolupen l’activitat agrària i el sector agroalimentari.

Competències

  • Analitzar, sintetitzar, resoldre problemes i prendre decisions.
  • Buscar i gestionar la informació relacionada amb l'activitat professional
  • Demostrar que coneix les característiques botàniques, fisiològiques i la composició química de les espècies vegetals d'interès veterinari.
  • Demostrar que es coneixen i es comprenen els aspectes d'organització, econòmics i de gestió en tots els camps de la professió veterinària.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar, sintetitzar, resoldre problemes i prendre decisions.
  2. Buscar i gestionar la informació relacionada amb l'activitat professional
  3. Distingir els mecanismes que incideixen en la formació de preus, el funcionament dels mercats i la comercialització de productes agropecuaris.
  4. Explicar el marc polític i econòmic en què es desenvolupa l'activitat agrària i el sector agroalimentari.
  5. Identificar els elements tòxics de les plantes i la seva relació amb el valor nutritiu.
  6. Identificar la relació entre producció vegetal, composició química i valor nutritiu de les espècies utilitzades en alimentació animal.
  7. Utilitzar la terminologia econòmica de forma correcta i adequada.

Continguts

PROGRAMA DE TEORIA

BLOC I

Tema 1. Agricultura i Producció d’aliments. Concepte, origen i evolució de l’agricultura. Situació actual. Sistemes de producció. Relacions entre l’Agricultura i l’Alimentació animal, Economia i Medi ambient. Espècies cultivades i balanç productiu. Perspectives de l’Agricultura.

Tema 2. Clima i producció vegetal. Definició. Elements i factors del clima. Valors climàtics crítics pels vegetals. Regulació del creixement i desenvolupament vegetal. El clima com a factor limitant dels cultius. Agricultura, ramaderia i canvi climàtic.

Tema 3. El Sòl. Organització del sòl: Fase sòlida, líquida i gasosa. Constituents inorgànics i orgànics. Perfil i horitzons. Propietats físiques i químiques. L’atmosfera del sòl. El paper dels organismes edàfics.

Tema 4. La fertilització. Adobs i fertilitzants. Classificació. Adobs inorgànics i orgànics. Els purins: Impacte, gestió i aprofitament. Correcció de las propietats del sòl: esmenes.

Tema 5. Morfologia vegetal, creixement i desenvolupament. Característiques diferencials de la cèl·lula vegetal. L’arrel, la tija, les fulles, la flor, els fruits i les llavors. Cicles de desenvolupament i estats d’aprofitament.

Tema 6. Fisiologia de les plantes cultivades. Tipus de fotosíntesi: Plantes C3, C4 i CAM i el seu interès agrícola. Nutrició vegetal. Elements essencials. Absorció. Deficiències i Fitotoxicitat.

 

BLOC II

Tema 7. Les Gramínies. Classificació i morfologia. Cicles de desenvolupament i fructificació. Importància dels cereals en l’alimentació. Estructura del gra i la seva composició química. Processament industrial i subproductes dels cereals.

Tema 8. Cereals d’hivern i d’estiu. Cereals d’hivern. Cereals d’estiu. Utilització i valor nutritiu. Objectius productius.

Tema 9. Gramínies farratgeres. Fases de creixement. Característiques descriptives i de cultiu del raigràs i d’altres gramínies farratgeres. Utilització i valor nutritiu. Objectius productius.

Tema 10. Les Lleguminoses. Classificació i morfologia. Cicles de desenvolupament i fructificació. Fixació del nitrogen atmosfèric. Importància i situació de la seva producció a nivell mundial i nacional. Estructura i composició química. Elements tòxics i qualitat.

Tema 11. Lleguminoses de gra. La soia. Altres lleguminoses de gra. Utilització i valor nutritiu. Objectius productius.

Tema 12. Lleguminoses farratgeres. Característiques descriptives i de cultiu de l’alfals i d’altres lleguminoses farratgeres. Utilització i valor nutritiu. Objectius productius.

Tema 13. Altres cultius d'interès en alimentació animal. Arrels i tubercles d'interès farratger. Altres cultius. Utilització i valor nutritiu. Objectius productius.

Tema 14. Fonaments de praticultura. Concepte de pastura. Objectius del pasturatge. Prats naturals i prades cultivades.

Tema 15. Conservació de farratges.  Fenificació, deshidratació, fenolatge i ensitjat. Factors que afecten la qualitat del farratge.

 

BLOC III

Tema 16. Introducció a la economia. Concepte d’economia. El problema de l’assignació de recursos. La frontera de possibilitats de producció. Conceptes: cost d’oportunitat, eficiència, llei dels rendiments decreixents.

Tema 17. Las unitats de decisió. Els factors de producció. Delimitació i característiques dels mercats agraris. El mercat com a mecanisme d’ assignació.

Tema 18. La demanda. La funció de demanda. Factors que afecten a la demanda.

Tema 19. La oferta. La oferta de mercat. Factors que afecten a la oferta. L'elasticitat de la oferta i la demanda.

Tema 20. El mercat. El preu d’equilibri en un mercat de competència perfecta. Desplaçaments de la demanda i la oferta. Altres formes de mercat.

Tema 21. Aplicacions de la teoria del preu I. La inestabilitat de preus i rendes en el sector agropecuari. El control de preus i l'agricultura. La dinàmica de la oferta de productes agraris.

Tema 22. Aplicacions de la teoria del preu II. Efecte dels impostos i les subvencions. La dinàmica de la oferta de productes agraris. Intervencionisme en el sector agrari.

 

PROGRAMA DE SEMINARIS 

S1. Nivells d'organització i classificació dels organismes vius

S2. Composició química i valor nutritiu dels productes vegetals

S3. Plantes i fitoteràpia animal

S4. Alternativa i rotació de conreus

S5. Factors de producció. La frontera de possibilitats de producció

S6. Les funcions d’oferta i demanda i el punt d'equilibri del mercat

S7. La elasticitat de la oferta i la demanda

S8. Efectes de la Intervenció i la Política Agrària Comunitària (PAC)

S9. L'actual model mundial de producció d'aliments i la sobirania alimentària

 

 

PROGRAMA DE PRÀCTIQUES

P1. Bases de la producció agrícola d'interès veterinari

P2. Reconeixement d'aliments vegetals i microscòpia de primeres matèries d’origen vegetal

P3. La producció i el seu cost. La funció de producció i la llei dels rendiments marginals decreixents

P4. Índex, projeccions econòmiques i quadre macroeconòmic

 

Segons les restriccions que puguin imposar les autoritats sanitàries en funció de la evolució de la pandèmia , es podran dur a terme reduccions o prioritzacions dels continguts de l’assignatura.

 

Metodologia

La metodologia utilitzada en aquesta assignatura per assolir el procés d’aprenentatge es bassa en que el alumne treballi la informació que se li posa al seu abast. La funció del professor és donar-li la informació o indicar-li on pot aconseguir-la, tutoritzant-li perquè el procés d’aprenentatge pugui portar a terme eficaçment. Per assolir aquest objectiu, l’assignatura es basa en les següents activitats:

Classes teòriques: Amb aquestes classes l’alumne adquireix els coneixements científico-tècnics bàsics de l’assignatura que ha de completar amb l’estudi personal dels temes explicats. En aquestes classes el professor realitzarà una primera exposició de la matèria indicant quins son els aspectes més rellevants, així mateix guiarà al estudiant en el seu treball personal.

Seminaris: Els seminaris són sessions amb un nombre reduït d’alumnes amb una doble missió. D’una banda es treballen els coneixements científic-tècnics exposats a les classes teòriques per a completar la seva comprensió i aprofundir en ells desenvolupant activitats diverses: anàlisi d’informació, resolució de qüestions, aprenentatge basat en problemes, etc. D’altra banda, són un fòrum natural per afavorir la discussió i l’intercanvi d’idees i de coneixements. La missió dels seminaris és promoure la capacitat d’anàlisi i síntesi, el raonament crític i la capacitat de resolució de problemes. A més a més aquestes sessions permeten que el professor realitzi un seguiment del estudiant i que el estudiant prengui consciència dels seus avenços en la matèria.

Pràctiques: L’objectiu de les classes pràctiques es completar, aplicar i reforçar els coneixements adquirits a les classes teòriques i seminaris. Durant les sessions de pràctiques de laboratori, els alumnes treballaran diferents materials (sòls, llavors, farines i plantes), realitzant diferent tipus d’anàlisis i observacions. A més es realitzarà una sessió pràctica a l’aula d’informàtica. A cada pràctica l’alumne prepararà un document que lliurarà al professor de l’assignatura al finalitzar la pràctica.

Mètode del cas: Els alumnes realitzaran un cas de la part d’Agronomia. Es pretén que l’alumne a partir d’una situació realpugui resoldre un problema plantejat. La missió del cas pràctic és promoure la capacitat d’anàlisi, el raonament i l’expertesa en la resolució de problemes.

 

 

La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques 22 0,88 1, 3, 4, 5, 6, 7
Pràctiques 20 0,8 1, 3, 5, 6
Seminaris 10 0,4 1, 3, 4, 6, 7
Tipus: Autònomes      
Cas pràctic 12 0,48 1, 6
Estudi i resolució de problemes 59 2,36 1, 3, 4, 5, 6, 7
Preparació de dossiers i portfoli 25 1 2, 3, 4, 5, 6, 7

Avaluació

Exàmens. S’avaluarà individualment els coneixements assolits per l’alumne a la assignatura. Es realitzaran dues proves parcials escrites tipus test (d’elecció múltiple uniresposta i V/F), que podran fer mitjana si s’ha obtingut una nota ≥ 4,5. Aquesta avaluació te un pes sobre la qualificació final del 80%, distribuït en 50% el primer parcial i 30% el segon parcial.

Pràctiques d'Agronomia. Les sessions pràctiques son obligatòries avaluant-se tant l’assistència de l’alumne com la seva actitud. Durant les sessions practiques es realitzaran proves per avaluar l’aprofitament i la consecució de les competències especifiques de cada pràctica. Aquesta avaluació te un pes global del 7%.

Cas pràctic d'Agronomia. Es valorarà la capacitat de síntesi i la coherència en la discussió dels resultats i la presa de decisió i tindrà un valor del 9% sobre la nota final de la assignatura.

Seminaris d'Agronomia. Les competències assolides durant las sessions de seminaris seran avaluades en els exàmens i amb una prova especifica que tindrà un pes del 3% sobre la qualificació final.

Seminaris i Pràctiques a l'Aula d'Informàtica d'Economia Agrària. L'assistència i participació de l’estudiant es valorarà amb un 1% de la nota final, sempre i quan la assistència no sigui inferior a 5 sessions.

Per aprovar l'assignatura, és necessària una nota minima de 5, d'acord a les ponderacions previament indicades i haver assistit a les sessions pràctiques.

No presentats. Es considerarà no presentat a l’alumne que no s’hagi presentat a cap examen parcial.

 

 

L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

 

 

 

 

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Cas pràctic 9% 0 0 1, 2, 6
Exàmens 80% 2 0,08 3, 4, 5, 6, 7
Pràctiques 7% 0 0 1, 2, 3, 5
Seminaris 4% 0 0 1, 3, 7

Bibliografia

 

-   AGUADO J.C., LACALLE M., CEPEDA I. (2005) Lecciones básicas de Economía. Ed. Thomson. Madrid.

 

-   CAÑEQUE V., SANCHA J. (1998) Ensilado de forrajes y su empleo en la alimentación de rumiantes. Ed. Mundi-Prensa, Madrid.  

 

- DÍAZ R.O. (2010) Utilización de pastizales naturales. Ed. Brujas.

 

http://www.digitaliapublishing.com.are.uab.cat/a/35400/

 

-   GIMENO J.J., GUIROLA J.M. (1997) Introducción a la Economía. Microeconomía. McGraw-Hill/Interamericana de España S.A. Madrid.

 

-   GUERREO A. (1999) Cultivos herbáceos extensivos. Ed. Mundi-Prensa, Madrid.

 

-   GUERRERO A. (2000) El suelo, los abonos y la fertilización de los cultivos. Ed. Mundi-Prensa, Madrid.

 

-   LIPSEY R.G. (1999) Introducción a la Economía Positiva. (13ª edición), (12 primeros capítulos). Ed. Vicens-Vives, S.A. Barcelona.

 

-   LIPSEY R.G., CHRYSTAL K.A. (2002) Introducción a la microeconomía. Ed. Vicens-Vives, S.A. Barcelona.

 

-   MUSLERA PARDO E. (1991) Praderas y Forrajes: producción y aprovechamiento. Ed. Mundi-Prensa, Madrid.

 

-   PINDYCK R.S. (2009) Microeconomía (7ª edición). Ed. Prentice Hall, cop. Madrid.

 

- PORTA J., LÓPEZ-ACEVEDO M., POCH R.M. (2008) Introducción a la edafología: uso y protección del suelo. Ed. Mundi-Prensa, Madrid.

 

https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/uab/detail.action?docID=3175738&query

 

-   URBANO TERRÓN P. (2001) Tratado de Fitotecnia general. Ed. Mundi-Prensa, Madrid.

 

-   VANDENBERGHE N. (1995) Breve teoría del mercado para la Economía Agraria. Ed. Acribia, S.A. Zaragoza.

 

-   VILLALOBOS F.J., MATEOS L., ORGAZ F., FERRES E. (2002) Fitotecnia: bases y tecnologías de la producción agrícola. Ed. Mundi-Prensa, Madrid.

 

https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/uab/detail.action?docID=3175785&query

 

 

Enllaços web

 

+ FAO (Food and Agriculture Organization): http://www.fao.org/

 

+ MAPA (Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación): http://www. https://www.mapa.gob.es/

 

+ DAR (Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural): http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/

 

+ Servei meteorològic de Catalunya: https://www.meteo.cat/

 

+ Informació agrària: http://www.infoagro.com/

 

+ Comisión Europea (Alimentos, agricultura, pesca): 

 

 https://ec.europa.eu/info/food-farming-fisheries_es

 

 

 

Programari

Microsoft Office i Microsoft Teams