Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2502443 Psicologia | OT | 4 | 2 |
No hi ha prerequisits.
Intervenció en psicologia de la salut és una assignatura de caràcter optatiu que forma part del Bloc A de la jmenció optativa en "intervenció psicològica en qualitat de vida" i s'imparteix al segon semestre del quart curs.
En el context de la menció aquesta assignatura te un caràcter formatiu generalista, aportant un marc conceptual centrat en la salutogènesis i eines metodològiques per intervenir fonamentalment en la promoció de la salut. Inclou tres blocs temàtics:
(1) Fonaments sobre els determinants de salut, la psicologia positiva i els comportaments saludables
(2) Desenvolupament de tècniques i procediments metodològics per les intervencions en l'àmbit de la promoció i prevenció de la salut, així com per dissenyar i avaluar programes de salut comunitari
(3) Analitzem dos àmbits aplicats de gran interès com són les conductes additives i la promoció i prevenció de la salut mental.
En finalitzar l’assignatura, l'estudiant serà capaç de:
BASES CONCEPTUALS
Tema 1. Prevenció i promoció de la salut: Els determinants socials de la salut.
Tema 2. Introducció a la Psicologia Positiva: Qualitat de vida i benestar psicològic.
DISSENY, PLANIFICACIÓ I AVALUACIÓ DE PROGRAMES
Tema 3. Disseny i planificació de programes de salut.
Tema 4. Avaluació de programes de salut.
HABILITATS PER A LA VIDA I ADAPTACIÓ AL CANVI
Tema 5. Intel·ligència emocional.
Tema 6. Autoestima.
Tema 7. Entrevista motivacional.
Tema 8. Consciència plena (Mindfulness).
APLICACIONS
Tema 9. Promoció i prevenció de la salut mental.
Tema 10/11. Conductes adictives: drogues i adiccions a noves tecnologies I i II.
La metodologia de treball combinarà tècniques didàctiques tradicionals amb metodologies més actives:
Dirigides:
Supervisades:
Autònomes:
Nota: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe magistral | 24 | 0,96 | 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16 |
Seminaris d'anàlisis i debat | 12 | 0,48 | 1, 2, 3, 4, 8, 9, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 12 | 0,48 | 3, 17 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 46 | 1,84 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 19 |
Lectura de textos | 20 | 0,8 | 6, 7, 10, 11, 19 |
Realització treballs | 32 | 1,28 | 1, 3, 8, 11, 12, 13, 14, 18, 19 |
A més d'aquestes indicacions pots consultar les pautes d'avaluació de la Facultat.
Les evidències d’aprenentatge
Evidència |
Descripció |
Autoria |
Pes (%) |
Format |
Via de presentació |
Temporització |
EV1 |
Prova tipus test |
individual |
30% |
escrit |
presencial |
1er periode avaluatiu |
EV2 |
Exposició resumida d'un article |
grup de 2 |
10% |
oral i escrit |
presencial i virtual |
triar tema i setmana del total programat |
EV3.1 |
Exposició pòster |
grup de 3-4 |
10% |
oral |
presencial |
Setmanes 13 o 14 |
EV3.2 |
Informe |
grup de 3-4 |
20% |
escrit |
presencial |
Setmanes 13 o 14 |
EV4 |
Prova tipus test |
individual |
30% |
escrit |
presencial |
2on periode avaluatiu |
La nota final és la suma ponderada de totes les evidències: (EV1*0,30)+(EV2*0,1)+(EV3.1*0,1)+(EV3.2*0,2)+(EV4*0,30)
Definició d’assignatura superada en l’avaluació continuada: implica la presentació mínima de 3 evidencies, sent obligatòria la presentació de la Ev1 i la EV4, i nota final igual o superior a 5 sobre 10. En cas de no assolir aquests requisits, la nota màxima a consignar a l’expedient acadèmic serà de 4.5 punts. No es poden establir sistemes per millorar la qualificació final a l'avaluació continua.
Descripció del sistema de recuperació final:
Definició d'estudiant no-avaluable: estudiant que ha lliurat evidències amb un pes inferior al 40%.
No se prevé que el estudiantado de 2ª matrícula o posterior se evalúe mediante una única prueba de síntesis no recuperable.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Evidència 1 | 30% | 2 | 0,08 | 4, 5, 6, 7, 9, 11, 12, 14, 15, 16, 19 |
Evidència 2 | 10% | 0 | 0 | 1, 3, 17, 18 |
Evidència 3.1 | 10% | 0 | 0 | 6, 8, 13, 17, 18 |
Evidència 3.2 | 20% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 8, 11, 13, 14, 16, 17, 19 |
Evidència 4 | 30% | 2 | 0,08 | 4, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 14, 15, 16, 19 |
Arcaya, L.A. y Subramanian, V.S. (2015). Desigualdades en salud: definiciones, conceptos y teorías. Revista Panamericana de Salud Publica 38(4), 261-271.
Anguera, M.T.,Chacón, S. y Blanco, A (2008). Evaluación de programas sociales y sanitarios. Madrid: Síntesis.
Borrell C, Díez E, Morrison J, Camprubí L. (2012). Las desigualdades en salud a nivel urbano y las medidas efectivas para reducirlas. Barcelona: Proyectos Medea e IneqCities.
Bizquerra, R. (coord.) (2012).Cómo educar las emociones? La inteligencia emocional en la infancia y adolescencia. Cuadernos Faro, Observatorio de la salud de la infancia y adolescencia. Hospital de Sant Joan de Deu.
Echeburúa, E., labrador, F.J. y Becoña, E. (2009). Adicción a las nuevas tecnologías en adolescentes y jóvenes. Madrid: Pirámide.
Forshaw, M. & Sheffield D. (2013). Health Psychology in Action. Oxford: Wiley-Blackwell.
Marks, D.F., Murray, M., Evans, B. y Vida Estacio, E. (2018) Health Psychology. Theory, Research and Practice. London: Sage. (5ª edition).
Miller, W. R., & Rollnick, S. (2009). Ten things that motivational interviewing is not. Behavioural and cognitive psychotherapy, 37(2), 129–140. https://doi.org/10.1017/S1352465809005128
Morgado, I.(2010). Emociones e inteligencia social. Barcelona: Ariel.
Monográfico (2018). The Journal of Positive Psychology. Dedicated to furthering research and promoting good practice.
Simón, V. (2015). Mindfulness: una perspectiva psicobiológica An. R. Acad. Med. Comunitat Valenciana, 16. Disponible on-line. https://www.uv.es/ramcv/2015/6_01_052_Vicente_Simon_txt.pdf
Vazquez,C. y Hervás, G. (Coords.) (2009). La ciencia del bienestar. Fundamentos de psicología positiva. Madrid: Alianza Editorial
No és necessari.