Història del Dret i de les Institucions
Codi: 102197 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500786 Dret | FB | 1 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Josep Cañabate Pérez
- Correu electrònic:
- Josep.Canabate@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- Sí
Equip docent
- Jose Antonio Gonzalez Clapham
- Laura Casas Diaz
- Daniel Vallès Muñío
- Stefania Giombini
- Alex Bas Vilafranca
- Alberto Estrada Rius
Prerequisits
L’assignatura Història del Dret i de les Institucions no requereix coneixements o requisits específics previs.
La teoria del grup 02 es fa en castellà, i el seminari 21 en castellà, el 22 i 23 en català.
La teoria del grup 01 es fa en català, i els tres seminaris es fan en català.
La teoría del grup 51 es fa en català, el seminari 51 i 52 es fan en català, el 53 es fa en castellà.
Objectius
Es tracta d’una assignatura de formació jurídica bàsica.
L’assignatura proporciona: a) el coneixement de l’estructura bàsica i l’evolució del dret peninsular en el marc de la història europea; i b) les claus històriques imprescindibles per a l’adquisició de la cultura jurídica que la complexitat dels nostres dies exigeix dels juristes.
La Introducció de l’assignatura ofereix la terminologia i els elements conceptuals i metodològics indispensables per a la seva comprensió.
En les altres seccions del programa, que constitueixen el cos de l’assignatura i que es refereixen als diferents períodes històrico-jurídics, s’expliquen sumàriament les bases econòmiques i socials de cadascun, les característiques generals del Dret amb els seus elements formatius, les fonts jurídiques (normatives, d’aplicació del Dret...) i les institucions més importants, centrat en el territori de l’Espanya actual i en les diferents comunitats polítiques en què ha estat dividida a través de la Història, i emmarcat en la cultura, la política i el Dret del món occidental.
L'assignatura també centra part del programa en l'anàlisi de la història social i jurídica amb perspectiva de gènere, de manera que les categories històriques i jurídiques tradicionals demostren la construcció en determinades etapes històriques d'un model basat en la discriminació per raó de sexe, amb la qual cosa l'anàlisi a través del gènere esdevé fonamental.
Competències
- Contextualitzar les diferents formes de creació del dret en la seva evolució històrica i en la seva realitat actual.
- Defensar i promoure els valors bàsics de la convivència en democràcia.
- Demostrar que es comprenen i es coneixen les principals institucions polítiques i privades en la seva gènesi i en el seu conjunt amb els seus respectius.
- Demostrar que es té una consciència crítica en l'anàlisi de l'ordenament jurídic i el desenvolupament de la dialèctica jurídica.
- Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
- Dominar les tècniques informàtiques per obtenir la informació jurídica (bases de dades de legislació, jurisprudència, bibliografia, etc.) i per comunicar dades.
- Gestionar informació de manera eficient: poder assimilar un volum de dades considerable en un tems limitat.
- Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
- Integrar la importància del dret com a sistema regulador de les relacions socials.
- Ser capaç de generar coneixements, tenir iniciativa i creativitat, innovar i aportar noves idees.
- Treballar en equip: poder formar part de grups de treball i també coordinar-los i prendre decisions que afectin tot el grup.
Resultats d'aprenentatge
- Contextualitzar, en els marcs històrics espanyol i europeu, les fonts del dret i les diverses modalitats de creació del dret.
- Contrastar l'estreta vinculació que hi ha al llarg de la història entre l'ordre jurídic, el social, el polític i l'econòmic.
- Defensar i promoure els valors bàsics de la convivència en democràcia.
- Definir la gènesi i l'evolució fonamental de les institucions públiques i privades a Espanya, des de l'edat mitjana fins a l'edat contemporània, i de les constitucions i els codis.
- Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
- Distingir críticament, en el marc d'una primera aproximació històrica, altres drets i altres raons jurídiques.
- Distingir els conceptes jurídics i l'acció de les institucions que responen a pràctiques socials inserides en contextos històrics determinats.
- Gestionar informació de manera eficient: poder assimilar un volum de dades considerable en un tems limitat.
- Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
- Revalorar la significació històrica del dret, no només com a manifestació del poder sinó sobretot com a emanació de la societat i els seus agents.
- Ser capaç de generar coneixements, tenir iniciativa i creativitat, innovar i aportar noves idees.
- Treballar en equip: poder formar part de grups de treball i també coordinar-los i prendre decisions que afectin tot el grup.
- Utilitzar les fonts i els documents històrics, fent atenció especialment a les bases digitalitzades de textos i als bancs de prosopografia jurídica.
Continguts
Els diferents continguts s'agrupen en les següents unitats, que bàsicament consisteixen en una introducció general i quatre períodes identificables des del punt de vista jurídic (amb una expressió adoptada per alguns grans mestres de la historiografia jurídica italiana, podria dir-se que cadascun d'aquests períodes es correspon amb una experiència jurídica diversa, en la història i en relació amb el present):
1. Introducció metodològica i conceptual. Història i Dret: mètode comparatiu; consciència històrica del Dret; de l’humanisme a la ciència jurídica moderna. Importància de la Història i de la cultura jurídiques en la formació dels juristes. Història crítica del Dret. La nova història institucional. La historiografía jurídica i les seves escoles.
2. L'ordre jurídic medieval. Religió i Dret. La formació del ius commune. El naixement del jurista: escoles i universitats. El ius commune en les diferents branques jurídiques. Drets propis i pluralisme jurídic. Els drets dels regnes peninsulars.
3. Itineraris jurídics de L'Edat Moderna: Renaixement i humanisme jurídics. La Monarquia Universal: estat, guerra, hisenda, govern, gràcia i justícia. Una primera “globalització”: el problema de la conquesta d’Amèrica i de la incorporació de les Índies. El règim de Nova Planta. Dret i comerç: el ius mercatorum.
4. Crisi del Dret al final de l'Antic Règim. Iusnaturalisme racionalista. Sistema normatiu de l'Estat liberal del Dret. Revolució burgesa i Dret. Constitucions espanyoles (1812-1931). Codificació.Diversitat jurídica existent a Espanya.
5. Història del dret social a l'etapa contemporània. Anàlisi amb perspectiva de gènere de les principals normes socials aprovades en el trànsit de l'estat liberal a l'estat intervencionista.
6. Segona república espanyola. Totalitarismes i dictadura franquista.
Metodologia
ENQUESTES D'AVALUACIÓ DE L'ACTUACIÓ DOCENT
A principi de curs un cronograma serà publicat al campus virtual.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 19,5 | 0,78 | 1, 2, 6, 8, 10, 13 |
| Seminaris (presentacions orals, realització comentaris i test a l'aula, etc.) | 19,5 | 0,78 | 1, 2, 3, 7, 10, 12 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi | 36 | 1,44 | 1, 2, 5, 8, 9, 10 |
| Lectura de textos i preparació debats a l'aula | 35 | 1,4 | 1, 2, 6, 8, 10, 13 |
| Recerca materials i preparació activitats avaluables | 35 | 1,4 | 3, 4, 5, 6, 9, 11 |
Avaluació
Les activitats d'avaluació es poden realitzar al llarg del curs en part de manera individual i en part, en grup. L'avaluació és continuada i s'organitza en funció de les activitats formatives anteriorment descrites.
El sistema d' avaluació continuada combina l' assistència a les classes teòriques/magistrals, la participació activa als seminaris, la realització de les activitats avaluables (amb un pes global del 50%) i la superació de la prova final (amb un pes global del 50%). Atenent a que la prova final implica l'avaluació dels coneixements adquirits de manera acumulativa a través de les activitats d'avaluació continuada, és requisit imprescindible superar la prova final amb un 5/10.
Avaluació
1. Model d'avaluació
El model d'avaluació és continuada i té l'objectiu formatiu que alumnat i professorat pugui conèixer el grau d'assoliment de les competències per tal d'orientar el seu procés formatiu.
Valor de cada ítem d'avaluació: treballs individuals (20%); treball grupal (20%); prova final (50%); assistència i participació activa (10%).
2. Condicions par a ser avaluat
L'alumnat nomes podrà ser avaluat si assisteix a les classes amb un mínim del 80%, realitza un mínim del 80% dels treballs individuals, el treball de grup i la prova/s.
3. Requisits per a superar l'assignatura y recuperacions
Cal tenir una nota mínima de 5 en els quatre ítems que conformen l'avaluació. Si un alumne no supera la part d'avaluació corresponent al treball individual, al treball grupal o laprova final tindrà la possibilitat de recuperar el dia establert per re-avaluar. Els treballs individual i el treballs grupal es recuperan a través d'una o vàries preguntes teòriques sobre els continguts i matèries treballats a les respectives activitats.
Per aprovar l'assignatura a re-avaluació cal tenir igualment un 5 a tots els ítems. Si no s'obté aquesta qualificació mínima a cada ítem, encara que la mitja aritmètica dels quatre ítems d'avaluació superi el 5, la nota final a l'acta serà suspès 4'5.
Atenent a que es tracta d'una segona oportunitat, la nota màxima de proves i treballs recuperats és de 5.
4. Presentacions fora de termini
No s'accepten, salvant situacions de força major. L'alumne obtindrà un 0 en la pràctica no entregada.
5. Excuses
Les excuses per complir amb les obligacions degudes a malaltia o a raons de força major podran ser acceptades sempre que es compti amb un certificat oficial. Absències per raons acadèmiques hauràn de ser prèviament acceptades pel professorat.
6. Conductes fraudulentes
Un/a alumne que copiï o intenti copiar a un examen tindrà un 0 en aquesta prova. Un/a alumne que presenti una pràctica en el que hi hagi indicis de plagi o que no pugui justificar els arguments de la seva pràctica obtindrà un 0 i rebrà una advertència.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació activa a classe i fòrum/assistència | 10% | 1 | 0,04 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13 |
| Proves escrites | 50% | 2 | 0,08 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 13 |
| Treball indvidual (lectures, assajos, comentaris de text, etc.), treball en grup (debats, treballs, etc.) | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Bibliografia
Bibliografia recomanada:
OBLIGATÒRIA
Marta LORENTE, Jesús VALLEJO (coords.), Manual de Historia del Derecho, València, Tirant lo Blanch, 2012.
(Disponible a https://cataleg.uab.cat/iii/encore/record/C__Rb2040831__Smanual%20de%20historia%20del%20derecho__Orightresult__U__X7?lang=cat&suite=def)
RECOMENADA
Tomás DE MONTAGUT, Història del Dret espanyol, Barcelona, UOC, 1999.
Bartolomé CLAVERO, Manual de historia constitucional de España, Madrid, Alianza Editorial, 1989.
Francisco TOMÁS Y VALIENTE, Manual de Historia del Derecho, Madrid, Tecnos, 1983 (4ª edº).
José Antonio ESCUDERO, Curs d'Història del Dret: fonts i institucions politicoadministratives, San Vicente del Raspeig, Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2008.
Guadalupe GÓMEZ FERRER-MORANT, "Hacia una redefinición de la identidad femenina: las primeras décadas del siglo XX", Cuadernos de historia contemporánea, ISSN 0214-400X, Nº 26, 2004, págs. 9-22.
Paolo GROSSI, Europa y el Derecho, Barcelona, Crítica, 2007.
Paolo GROSSI, El orden jurídico medieval, Madrid, Marcial Pons, 1996.
António M. HESPANHA, Cultura jurídica europea. Síntesis de un milenio (edº d’A. Serrano), Madrid, Tecnos, 2002.
Marta LORENTE, Jesús VALLEJO (coords.), Manual de Historia del Derecho, València, Tirant lo Blanch, 2012.
Tomás DE MONTAGUT, Història del Dret espanyol, Barcelona, UOC, 1999.
Alfredo J. MARTÍNEZ GONZÁLEZ, Formación Historica del derecho. Del primitivismo jurídico al Ius Commune, Tecnos, Madrid 2019
Gloria NIELFA, ¿El siglo de las mujeres?, Cuadernos de historia contemporánea, ISSN 0214-400X, Nº 21, 1999, págs. 63-82.
Sebastià SOLÉ, Lliçons d'Història del Dret i de les Institucions (autoedició).
Arenal: Revista de historia de mujeres, ISSN 1134-6396, Vol. 1, Nº 1, 1994 (Ejemplar dedicado a: Lahistoria de las mujeres en Europa. Revisión teóricay metodológica).
Recursos on-line
Revista Historia Constitucional http://www.historiaconstitucional.com/index.php/historiaconstitucional
Ius Fugit https://iusfugit.com/
Quaderni Fiorentini http://www.centropgm.unifi.it/quaderni/indici.htm
Cuadernos de Historia del Derecho https://revistas.ucm.es/index.php/CUHD
Revista de Dret Històric Català https://raco.cat/index.php/RevistaDretHistoric
Journal of Legal Pluralism and Unofficial Law https://www.tandfonline.com/toc/rjlp20/current
Revista de Historia de Estudios Histórico-jurídicos http://www.rehj.cl/index.php/rehj
Programari
Cap programari