Logo UAB
2021/2022

Diferències i inclusió

Codi: 102083 Crèdits: 5
Titulació Tipus Curs Semestre
2500798 Educació Primària FB 3 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
David Duran Gisbert
Correu electrònic:
David.Duran@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

El fet de ser una assignatura de formació bàsica no té prerequisits per ser cursada, ara bé, el poder disposar dels coneixements que aporten les assignatures d’Aprenentatge i Desenvolupament I i II facilitarà la comprensió i estructuració dels continguts treballats.

Les competències i l’opció metodològica que es pren sí que requereixen una actitud participativa de l’estudiant, que es concreta en l’assistència i participació activa a l’aula, la predisposició a canvis conceptuals, el treball de lectura prèvia dels textos que es treballen a classe i el treball col·laboratiu amb els companys del petit grup. 

 

Situació COVID

La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries

Objectius

L’assignatura Diferències i inclusió forma part de la matèria Formació Bàsica: Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat (Ordre Ministerial ECI/3857/2007). Es tracta d’una formació bàsica, de caràcter obligatori, relacionada amb les matèries bàsiques de l’àrea del coneixement de Ciències Socials i Jurídiques: Educació i Psicologia. En el seu conjunt, la matèria té 15 crèdits ECTS, que es distribueixen en tres assignatures de caràcter obligatori, de 6, 4 i 5 crèdits respectivament: Aprenentatge i Desenvolupament I; Aprenentatge i Desenvolupament II i Diferències i Inclusió. Cada assignatura té una durada semestral i es situen als cursos segon i tercer.

Diferències i inclusió és una assignatura bàsica de 5 crèdits dins del Pla d’estudis de Graduat en Educació Primària. Conjuntament amb la resta d’assignatures del pla d’estudis, molt especialment les de pedagogia, sociologia i didàctiques específiques, s’orienta a la professionalització creixent de l’estudiant de Magisteri. Té l’objectiu d’ajudar a construir criteris per a l’anàlisi i comprensió de les pràctiques educatives escolars i desenvolupar habilitats per al disseny i la pràctica de l’ensenyament. Té especial interès perquè tracta de garantir la competència dels futurs professionals de l’educació en l’atenció a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat.

Els objectius formatius de l’assignatura són:

          I.Potenciar la capacitat de situar-se en el procés de transformació cap a l’escola inclusiva, tant des d’un puntde vista actitudinalcom pel desenvolupament de la pròpia pràctica.

          II. Comprendre els conceptes que fonamenten l’atenció a la diversitat.

          III. Conèixer, entendre i respectar les característiques individuals resultants de factors biològics, psicològics, culturals i socials, per tal de propiciar el màxim el desenvolupament de tots els infants sense discriminació.

          IV. Saber construir i aplicar criteris per intervenir i donar respostes a les necessitats educatives, mitjançant metodologies que promoguin la participació i l‘aprenentatge de tots els alumnes.

          V. Entendre la necessitat de la cooperació entre els diferents agents (professional, familiar, comunitari) implicats en la tasca educativa.

          VI. Desenvolupar una metodologia de treball a l’aula que faciliti la participació, el treball cooperatiu, la recerca documental, l' elaboració acurada de treballs i la relació teoria pràctica.

Competències

  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Analitzar críticament el treball personal i utilitzar els recursos per al desenvolupament professional.
  • Conèixer i aplicar a les aules les tecnologies de la informació i de la comunicació.
  • Desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació amb els estudiants i les seves famílies, atenent les necessitats pròpies dels estudiants. Assumir que l'exercici de la funció docent ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
  • Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat i que tinguin en compte la igualtat de gènere, la equitat i el respecte cap als drets humans que conformen els valors de la formació ciutadana.
  • Identificar dificultats d'aprenentatge, informar-les i col·laborar al seu tractament.
  • Identificar i planificar la resolució de situacions educatives que afecten a estudiants amb diferents capacitats i diferents ritmes d'aprenentatge.
  • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l'acció.
  • Reflexionar entorn les pràctiques d'aula per tal d'innovar i millorar la tasca docent. Adquirir hàbits i destreses per a l'aprenentatge autònom i cooperatiu i promoure'l entre els estudiants.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).

Resultats d'aprenentatge

  1. "Desenvolupar actituds favorables vers la intervenció per al desenvolupament de totes les persones siguin quines siguin les seves característiques personals; vers la interacció amb els familiars, la cooperació en equips professionals i institucions socioeducatives."
  2. "Identificar actituds i pràctiques educatives que facilitin l'adaptació als canvis i la millora docent (situar-se en una concepció del model social de les dificultats d'aprenentatge; en una concepció constructivista de l'E-A; i en el desenvolupament constant de la capacitat de col·laboració entre docents)."
  3. "Reconèixer les característiques comunes essencials de les principals singularitats educatives (discapacitat sensorial, intel·lectual i motor; trastorns de comportament i de relació; desigualtats socials i culturals; dificultats en el llenguatge oral i escrit) i els criteris de resposta educativa."
  4. Buscar informació, organitzar-la i presentar-la a classe utilitzant els recursos TIC.
  5. Comprendre el procés d'inclusió educativa per analitzar la pràctica docent i el context institucional que l'engloba.
  6. Comprendre i aplicar els conceptes que fonamenten l'atenció a la diversitat per tal d'ajustar l'acció docent a les necessitats educatives dels infants.
  7. Conèixer i valorar les diferents modalitats de formació permanent de professorat, tant formals com informals per a l'avenç cap a la inclusió.
  8. Conèixer instruments (com l'Index per a la Inclusió) que permetin la identificació de barreres a l'aprenentatge i a la participació, i aportin elements de millora a la pràctica educativa que repercuteixin directament en la presència, participació i èxit de tot l'alumnat, independentment de les seves característiques individuals.
  9. Dissenyar estratègies didàctico-organitzatives d'acord amb les necessitats i característiques de l'alumnat, tot afavorint l'atenció a la diversitat (aprenentatge cooperatiu, docència compartida, ...).
  10. Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l?àmbit de coneixement propi.
  11. Mostrar una actitud positiva en reconèixer la importància de situar-se en el procés de transformació cap a l'escola inclusiva, com a objectiu constant del docent i al llarg de la seva vida professional.
  12. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  13. Reconèixer que les característiques individuals són resultants de la interacció entre factors biològics, psicològics, culturals i socials, i respectar-ho, per tal de propiciar al màxim el desenvolupament de tots els infants sense discriminació.
  14. Reflexionar a l'aula, a la llum dels continguts treballats, sobre les experiències de pràctica professional, de forma crítica i constructiva.
  15. Saber construir i aplicar criteris per intervenir i donar respostes a les necessitats educatives, mitjançant metodologies que promoguin la participació i l'aprenentatge de tot l'alumnat.
  16. Valorar el treball en equip entre mestres i altres professionals en la identificació, avaluació i resposta a les necessitats educatives dels infants, i elaborar treballs en equip al llarg de l'assignatura.
  17. Valorar l'existència i la necessària identificació de barreres a l'aprenentatge i a la participació que pot trobar-se l'alumnat durant el procés d'E-A, així com els suports i recursos que es poden utilitzar per superar-les.
  18. Valorar la interacció entre iguals, entendre les bases de l'aprenentatge entre iguals com a procés d'ajuda a la reflexió i, a l'hora, per fomentar l'autonomia.

Continguts

1. Diferències

1.1. Fonts de diversitat personal, social i cultural.

1.2. Les diferències en l’educació escolar: problemes i reptes.

2. Inclusió

2.1. De la integració a la inclusió.

2.2. Conceptes clau en l’educació inclusiva: procés, barreres a la participació i a l’aprenentatge, suport.

2.3. Normativa internacional, estatal i autonòmica.

3. Escoles cap a la inclusió

3.1. Factors que condicionen els processos d’inclusió.

3.2. Planificació, implementació i avaluació dels plans de millora.

3.3. Participació de la comunitat escolar.

4. Resposta inclusiva a l’aula

4.1. Estratègies per a la inclusió: planificació per a tothom; diversificació d’activitats i ajudes, avaluació en grau d’assoliment.

4.2. Suports a la inclusió: aprenentatge entre iguals, docència compartida, col·laboració de la comunitat.

5. Condicions que poden comportar necessitats específiques de suport

5.1. Condicions de risc social, discapacitat, trastorns de comportament i de relació, sobredotació i dificultats d’aprenentatge.

5.2. Avaluació psicopedagògica i plans personalitzats de participació i aprenentatge.

Metodologia

La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Es portarà a terme un treball dirigit separat en dos formats diferents. Per una banda, un treball presencial en gran grup on es presentarà l'assignatura per part del professorat i els continguts en general. També s'utilitzarà per a la presentació per part dels estudiants, de treballs propis. Es realitza amb tot el grup classe. En altres sessions, hi haurà un desdoblament amb 2 espais de treball (1/2 del gran grup) supervisats pel professorat, i on es durà a terme l’exposició dels principals continguts a través d’una participació oberta i activa per part dels estudiants, mitjançant anàlisi de documents, resolució de casos o activitats diverses.

També s'espera un treball autònom de l'alumnat per a fer lectures teòriques de textos, preparació de les proves, preparació i anàlisi dels casos, activitats complementàries i tutories lliures, tant individuals com de grup. A l'hora, caldrà també dedicar-ho a la recerca, anàlisi i valoració d’informació referent al treball monogràfic.

Es portarà a terme un treball supervisat per a tutories de grup, o individuals si cal, amb la funció bàsicament de consulta i seguiment per a l'elaboració de les diferents activitats avaluatives.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Treball presencial en gran grup i desdoblament 38 1,52 1, 3, 4, 13
Tipus: Supervisades      
Prova individual final 3 0,12
Tutories de grup 22 0,88 1, 3, 4, 13
Tipus: Autònomes      
Treball autònom individual o de grup 62 2,48 1, 3, 4

Avaluació

Avaluació

L'avaluació es considera l'eina per recollir tant el procés com el resultat de l'aprenentatge. Es promourà periòdicament la reflexió sobre la marxa de la matèria, per tal de fer els ajustos que s'escaiguin. Pendent dels ajustaments que hi faci cada professor en relació al grup concret, es tendirà a avaluar:

·         Assistència a classe i lliurament de les tres activitats d’avaluació. Es consideren condicions necessàries per aprovar l’assignatura. L’estudiant ha d’assistir un mínim del 80% de les classes, en cas contrari es considerarà no aprovat. La mitjana de les tres puntuacions s’aplicarà superant la prova individual.

·         Dossier de síntesi de grup a presentar al final de l’assignatura (25% de la nota final). Aquest dossier ha de recollir sintèticament els continguts treballats (lectures i activitats), connexions de contingut, resolució de dubtes i ampliacions per interessos i aportar per a cada tema una reflexió que mostri l'apropiació que en fan els membres del grup: interès, utilitat... S’establirà un sistema de consulta i seguiment per a la seva elaboració. Es faran 2 lliuraments, el Dossier 1 (12,5%), a la meitat del semestre, i el Dossier 2 (12,5%) al final.

·         Treball en grup de caràcter obligatori per a la realització d’un monogràfic (25% de la nota final). Caldrà fer una recerca, anàlisi i valoració d’informació recollida en un centre educatiu, presentar-ho per escrit i oralment a classe. S’establirà un sistema de consulta i seguiment per a la seva elaboració.

·         Prova individual final, on l'estudiant haurà de demostrar la comprensió dels continguts bàsics de l'assignatura (50% de la nota final). L’elaboració del dossier ha de permetre consolidar els coneixements que s’avaluaran a la prova. Tindrà lloc el 16/6 (71) o el dia corrresponent de classe de la setmana del 22 a 26, per a la resta de grups.

·         Treballs voluntaris d’ampliació. Aquest tipus de treball –individual o en petit grup- significa l’ampliació d’un contingut –per tant, es vincula directament al temari de l’assignatura- i, a més de recollir informació va acompanyat d’un apartat pràctic. Pot arribar a modular la nota final de  0 a 2 punts (sempre que s’hagi superat la prova individual i s’hagin presentat les altres dues activitats obligatòries d’avaluació).

Per poder sumar els percentatges de cada activitat d’avaluació i obtenir la nota final, cal que s’hagi superat la prova individual final, s’hagin lliurat les altres dues activitats, i s’hagi assistit a classe com a mínim un 80% de les sessions.

Els estudiants que hagin tret més d’un 3,5 en la prova individual, però no arribin a superar-la tindran opció a una recuperació en la forma que s’anunciarà.  La recuperació, que tindrà lloc lel 30/6 (grup 71) i 8/7 (resta de grups), es resoldrà en Apte/No apte. En cas d’Apte la qualificació de la prova individual serà 5 i entraran a fer mitjana la resta de notes d'equip.

El plagi total o parcial, d'una de les activitats d'avaluació i/o la còpia en un prova d'avaluació és motiu directe per suspendre l'assignatura.

Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Dossier de síntesi de grup 25% 0 0 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 16, 17, 18
Prova individual final 50% 0 0 3, 6, 8, 9, 11, 13, 15, 16, 17, 18
Treball monogràfic de grup 25% 0 0 1, 3, 4, 5, 12, 14, 15, 16, 17
Treball voluntari d'ampliació (pot modular la nota final de 0 a 2 punts) 0 0 1, 4, 9, 11, 15, 16

Bibliografia

Ainscow, M. (1995). Necesidades especiales en el aula. Guía para la formación del profesorado. Madrid: Narcea.

Ainscow, M. (2001). Desarrollo de escuelas inclusivas. Ideas, propuestas y experiencias para mejorar las instituciones escolares. Madrid: Narcea.

Albertí, M. i Romero, L. (2010). Alumnado con discapacidad visual. Barcelona: Graó.

Alegret, J.; Castanys, E. i Selllarès, R. (2010). Alumnado en situación de estrés emocional. Barcelona: Graó.

Alsina, G.,  Saumell, C., i Arroyo, À. (2011). Alumnado con dificultades de regulación del comportamiento (I). Infantil y primaria (Vol. I). Barcelona: Graó.

Arnaiz, P. (2003). Educación inclusiva: una escuela para todos. Málaga: Aljibe.

Bassedas, E. (2010). Alumnado con discapacidad intelectual y retraso del desarrollo. Barcelona: Graó.

Booth, T. i Ainscow, M. (2002). Index for Inclusion. Bristol: Centre for Studies on Inclusive Education. (2005) Índex per a la inclusió. Guia per a l’avaluació i millora de l’educació inclusiva. Barcelona: ICE-UB.

Bolea, E. i Gallardo, A. (2010). Alumnado con dificultades de regulación del comportamiento. Barcelona: Graó.

Cardona, C. (2005). Diversidad y educación inclusiva. Madrid: Pearson.

Cardona, C.; Gomar, C. Palmés, C. i Sadurní, N. (2010). Alumnado con pérdida auditiva. Barcelona: Graó.

Duran, D. (2016). Aprensenyar. Evidències i implicacions educatives d'aprendre ensenyant. Barcelona: Horsori.

Duran, D. (Coord.), Flores, M., Oller, M., Corcelles, M., Miquel, E., i Blanch, S. (2018). Llegim i escrivim en parella: Tutoria entre iguals, amb implicació familiar, per a la competència comunicativa. Barcelona: Horsori.

Duran, D.; Giné, C. i Marchesi, A. (2010). Guia per a l’anàlisi, la reflexió i la valoració de practiques inclusives. Barcelona. Generalitat de Catalunya.

Duran, D. i Monereo, C. (2021). Entramat. Mètodes d'aprenentatge cooperatiu i col·labroratiu. Barcelona: Horsori.

Echeita, G. (2006). Educación para la inclusión o educación sin exclusiones. Madrid: Narcea.

Echeita, G. I Verdugo, M. A. (2004). La Declaración deSalamanca sobre Necesidades Educativas especiales 10 años despúes. Valoración y Perspectiva. Salamanca: Inico.

Flores, M., Duran, D., i Albarracín, L. (2016). (En)Raonem en parella. Tutoria entre iguals per a la resolució cooperativa de problemes quotidians. Barcelona: Horsori.

Giné, C. (coord.) (1996). Trastorns del desenvolupament i Necessitats Educatives Especials. Barcelona: UOC.   /   Intervenció psicopedagògica en els transtorns del desenvolupament. Edició del 2000.

Giné, C.; Duran, D.; Font, J.; Miquel, E. (coord.) (2020). L'educació inclusiva. De l'exclusió a la plena participació de tot l'alumnat. Barcelona: Horsori.

Gispert, D. i Ribas, L. (2010). Alumnado con dificultades en el aprendizaje de la lectura. Barcelona: Graó.

Gonzalez, R.M. i Guinart, S. (2010). Alumnado en situación de riesgo social. Barcelona: Graó.

Guirado, A. i Martínez, M. (2011). Alumnado con altas capacidades. Barcelona: Graó.

Hanko, G. (1993) Las necesidades educativas especiales en las aulas ordinarias. Barcelona: Paidós.

Hostal, C. (coord.)(2011).  Alumnado con trastorno del espectro autista. Barcelona: Graó.

Huguet, T. (2006). Aprendre junts a l’aula.Una proposta inclusiva. Barcelona: Graó.

Oller, C. i Colomé, E. (2010). Alumnado de otras culturas. Barcelona: Graó.

Macarulla, I. i Saiz, M. (2009). Buenas prácticas de esculea inclusiva. La inclusión de alumnado con discapacidad: un reto, una necesidad. Barcelona. Graó.

Marchesi, A. i Martín, E. (1998) Calidad de Enseñanza en tiempos de cambio. Madrid, Alianza.

Marchesi, A. Coll, C. i Palacios, J. (2001). Desarrollo psicológico y educación. 3. Trastornos de desarrollo y necesidades educativas especiales. Madrid: Alianza Editorial.

Martínez, M. i Guirado , A. (2012). Altas capacidades intelectuales. Barcelona. Graó.

Ministerio De Asuntos Exteriores y Cooperación (2010). La Convención Internacional de Naciones Unidas sobre los Derechos de las personas con Discapacidad vistapor sus protagonistas. Madrid: Down España.

Monereo, C.; Castelló, M.; Bassols, M.; Miquel, E. (1998) Instantànies. Projectes per atendre la diversitat. Barcelona: Edicions 62.

Moya, A. (2002). El profesorado de apoyo. Málaga: Alijibe.

Pujolàs, P. (2003). Aprendre junts alumnes diferents. Vic: Eumo.

Rosell, C.; Soro-Camats, E. i Basil, C. (2010). Alumnado con discapacidad motriz. Barcelona: Graó.

Sellarès, R., Alegret, J., i Castanys, E. (2010). Alumnado en situación de estrés emocional. Barcelona: Graó.

Stainback, S. i Stainback W. (1999). Aulas inclusivas. Madrid: Narcea.

Topping, K., Buchs, C., Duran, D., i Van Keer, H. (2017). Effective peer learning: From principles to practical implementation. London & New York: Routledge.

Topping, K., Duran, D.,i Van Keer, H. (2015). Using Peer Tutoring to Improve Reading Skills. New York: Routledge.

Urmaneta, M. (2010). Alumnado con problemas de salud. Barcelona: Graó.

Revistes: 

Boletín del Real Patronato de Prevención y de Atención a Personas con Minusvalía. Madrid.

Journal of Inclusive Education. London: Routledge 

Revista de l’Associació Catalana d’Atenció Precoç (ACAP). Barcelona

Revista de Educación Especial. Salamanca. Amarú.

Revista de Educación Inclusiva. Universidad de Jaén.

Revista Españolade Síndrome de Down. Santander: Fundación Síndrome de Down.

Revista Internacional de Educación Inclusiva. Chile.Siglo Cero. Madrid: FEAPS.

Suports. Revista Catalana d’Educació inclusiva i Atenció a les diversitats. Vic: EUMO.

 

Enllaços web:

http://www.edu365.cat/

http://www.xtec.cat/dnee/

http://www.xtec.cat/eap/index.htm

http://portal.unesco.org/education/

http://www.inclusion.org.uk/

 

 

Programari

No n'hi ha programari específic.