Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500798 Educació Primària | OT | 4 | 0 |
Es suggereix que els estudiants que es matriculin en aquesta assignatura hagin cursat i aprovat l'assignatura de primer curs “Matemàtiques per mestres”, l’assignatura de segon curs: “Aprenentatge de les matemàtiques i currículum” i l’assignatura de tercer curs “Gestió i innovació a l’aula de matemàtiques”.
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l’estudiant mostri, en les activitats que se li proposin, una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.
Es tracta d'una assignatura optativa de quart curs que està centrada en el desenvolupament de competències professionals al voltant de la matemàtica i la seva capacitat per comprendre el món que ens envolta. Aquesta assignatura ha de donar eines i estratègies per al professorat que vulgui aprofundir en la didàctica de la matemàtica i la seva relació amb el món, tant des de la perspectiva de l'aplicació de les matemàtiques als mons físic o natural i sociocultural com des de la perspectiva de la inspiració en ambdós mons per a inspirar/crear matemàtiques i dissenyar, gestionar i avaluar intervencions en l'aula de matemàtiques de primària segons aquests referents.
S’imparteix quan l’alumnat ja ha cursat les assignatures obligatòries: Matemàtiques per mestres, Aprenentatge de les matemàtiques i currículum i Gestió i innovació a l’aula de matemàtiques, i que vulguin o bé cursar-la com assignatura de lliure elecció, o bé per obtenir la menció en didàctica de les matemàtiques. És per això que des de l’assignatura Matemàtiques per comprendre el món es vol incidir en el coneixement del món que ens envolta (tant físic i natural com social) des del punt de vista de les matemàtiques, per donar eines a fi d’oferir recursos i estratègies que permetin als/les futurs/es docents presentar una matemàtica amb sentit, utilitat i significat a primària.
Aquesta assignatura desenvolupa el coneixement pràctic i l’aplicació del currículum matemàtic de primària en la planificació, el disseny i l’avaluació de tasques i seqüències d’ensenyament i aprenentatge de continguts matemàtics. Es treballenaspectes de numeració i càlcul, relacions i canvi, espai i forma, mesura, i estadística i atzar per tal de comprendre el món que ens envolta i tenir eines didàctiques per a dissenyar intervencions a l’aula de matemàtiques de primària. Malgrat tot, això no vol dir que els processos i continguts matemàtics que es treballin hagin de limitar-se única i exclusivament als del currículum de primària, sinó que el/la mestre/a hauria de d’assolir les competències matemàtiques necessàries per a interpretar part del món que l’envolta i per a saber limitar-se i adaptar-se al nivell de primària a l’hora de portar-les a l’aula. El/la mestre/a ha de conèixer més del que necessita aprendre l’alumnat.
Es concreten els següents objectius específics:
La competència matemàtica del mestre no s’ha de reduir a la que ha d’assolir el seu alumnat, sinó que ha d’anar més enllà. Els continguts de l’assignatura venen determinats per dos aspectes. D’una banda, per la voluntat de comprendre alguns fenòmens corrents en la vida i en l’entorn contemporanis. D’una altra, la voluntat de portar-ne alguns a l’aula convertint-los en activitats d’ensenyament i aprenentatge matemàtic a fi i efecte de què l’alumnat de primària aprengui matemàtiques i comprengui millor el món en què viu. Des del punt de vista de les metodologies docents per a l'aula de Primària, el curs s'orienta a integrar el treball matemàtic en la dinàmica del treball per projectes, incidint en la competència de resolució de problemes contextualitzats i la modelització matemàtica.
Els fenòmens “del món” que s’estudiaran i conformaran els continguts de l’assignatura seran:
Comptar per conèixer
Com som?, com són?, com sóc?
Identificació i creació de patrons numèrics i geomètrics
Magnituds inabastables
Viure la mesura
Què significa mesurar?
Caminar en l’espai i en el temps
Estalvi pitagòric
Mesura de la incertesa
De quantes maneres es pot fer?
Agrupar-se
Pintar amb milions de colors
Codis QR
Anar d’un lloc a un altre
Matemàtiques a contextos quotidians
Videojocs
Enrajolant el pla
Mosaics: un fenomen cultural universal
iMATges
Fotografia matemàtica
Imatges que no s’entenen sense matemàtiques
Matemàtiques per a…
Informar-se (mitjans de comunicació)
Conèixer la ciutat (itineraris matemàtics)
Gaudir (jocs i esports)
Portar una vida sana (salut i consum)
Treballar (món laboral)
El protagonista en el procés d’ensenyament aprenentatge és l’estudiant i és sota aquesta premissa s’ha planificat la metodologia de l’assignatura.
- Exposicions de temes bàsics del temari (31 hores): es fa amb tot el grup classe a través d’una participació oberta i activa per part dels estudiants.
- Quan calgui una devolució, s’iniciarà amb una introducció on es compartiran els aprenentatges del seminari anterior. S’acaba amb la presentació de les tasques que cal desenvolupar al seminari i individualment.
- Espais de treball en grups reduïts dintre de l’aula supervisat pel professor on mitjançant l’anàlisi de documents o activitats d’investigació i ús de manipulatius s’aprofondeix en els continguts i temàtiques treballades al grup gran i es preparen els projectes (14 hores)
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Presencial en gran grup | 45 | 1,8 | 1, 5 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 30 | 1,2 | 1, 5 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball autònom | 75 | 3 |
L’avaluació de l’assignatura es durà a terme al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats que es mostren en la graella anterior. Les entregues de cadascun dels treballs estan previstes per als dies 21 de març (individual), 30 de maig de 2021 (en petit grup) i el 20 de juny de 2021 (individual).
L’assistència a classe és obligatòria: l’estudiant ha d’assistir a totes les classes per ser avaluat. Es contempla un màxim d’incidències del 20%. En cas contrari, es considerarà no presentat.
També es considerarà no presentat l’estudiant que no hagi lliurat totes les activitats d’avaluació en els terminis establerts.
Cal que l’estudiant obtingui una qualificació mínima de 5 al treball individual i que la mitjana dels dos treballs en grup sigui superior a 5 per a poder ser avaluat globalment. Només hi haurà recuperació per al treball individual. Si la qualificació del treball individual és inferior a 5, els alumnes dispondran d'un termini de dues setmanes per refer-lo i que pugui tornar a ser avaluat (4 d'abril) .
La còpia o plagi de material en qualsevol activitat d’avaluació implica un zero en l'assignatura.
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.
En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot serretornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.
IMPORTANT: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Projecte 1: Treball individual | 30% | 0 | 0 | 1, 3, 5, 7, 8, 9 |
Projecte 2: Treball en petit grup | 35% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Projecte 3: Treball individual | 35% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 8, 9, 10, 12, 13, 14 |
Referències recomanades:
Albarracín, L. (2021). Large Number Estimation as a Vehicle to Promote Mathematical Modeling. Early Childhood Education Journal, 49(4), 681-691.
Albarracín, L., Badillo, E., Giménez, J., Vanegas, Y. & Vilella, X. (2018). Aprender a enseñar matemáticas en la educación primaria. Editorial Síntesis.
Albarracín, L., Chico, J., & Guinjoan, M. (2015). Aprendiendo a enseñar matemáticas a partir de la propia experiencia. Procedia-Social and Behavioral Sciences, 196, 113-119.
Albarracín, L., & Gorgorió, N. (2019). Using Large Number Estimation Problems in Primary Education Classrooms to Introduce Mathematical Modelling. International Journal of Innovation in Science and Mathematics Education, 27(2).
Albarracín, L., & Gorgorió, N. (2020). Mathematical Modeling Projects Oriented towards Social Impact as Generators of Learning Opportunities: A Case Study. Mathematics, 8(11), 1-20.
Albertí, M. (2009). Activitat matemàtica en l'àmbit laboral a l'inici del segle XXI. Implicacions per al currículum de l'ESO. Treball de recerca desenvolupat durant la llicència d'estudis retribuïda del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Borromeo Ferri, R. (2018). Learning how to teach mathematical modeling in school and teacher education. Springer International Publishing.
Pérez, C., Jiménez, E. R. B., & Couso, D. (2020). Indicadores de buena actividad matemática: Aplicación a la generalización de patrones. Uno: Revista de didáctica de las matematicas, (89), 65-70.
Pla-Castells, M., & Ferrando, I. (2019). Downscaling and upscaling Fermi problems. In Eleventh Congress of the European Society for Research in Mathematics Education (No. 22). Freudenthal Group; Freudenthal Institute; ERME.
Vanegas, Y., & Giménez, J. (2021). Prácticas matemáticas democráticas: Análisis de una experiencia escolar. Avances de Investigación en Educación Matemática, 19, 71-85.
Villalonga, J., & i Piquet, J. D. (2019). L'avaluació de la resolució de problemes. Noubiaix: revista de la FEEMCAT i la SCM, 44-53.
Altres referències:
Albarracín, L., Hernández-Sabaté, A., & Gorgorió, N. (2017). Los videojuegos como objeto de investigación incipiente en Educación Matemática. Modelling in Science Education and Learning, 10(1), 53-72.
Albertí, M. (2007). Interpretación matemática situada de una práctica artesanal. Tesi doctoral dirigida per la Dra. Núria Gorgorió. UAB.
Alsina, C. (2005). Geometría cotidiana: Placeres y sorpresas del diseño. Barcelona: Rubes. Alsina, C., Burgués, C., i Fortuny, J. M. (1987). Invitación a la didáctica de la geometría. Barcelona: Síntesis.
Bishop, A. (1999): Enculturación matemática. Las matemáticas desde una perspectiva cultural. Editorial Paidós. Barcelona.
D'Ambrósio, U., Giménez, J., Civil, M., i Díez, F. J. (2007). Educación matemática y exclusión. Barcelona: Graó.
Ferrando, I., Albarracín, L., Gallart, C., García-Raffi, L. M., & Gorgorió, N. (2017). Análisis de los modelos matemáticos producidos durante la resolución de problemas de Fermi. Boletim de Educação Matemática, 31(57), 220-242.
Gallego, C. (2005). Repensar el aprendizaje de las matemáticas: Matemáticas para convivir comprendiendo el mundo. Barcelona: Graó.
Gómez, J. (2000). Per un nou ensenyament de les matemàtiques. Barcelona: Ediciones Ceac.
Goñi, J. M. (2008). El desarrollo de la competencia matemática. Barcelona: Graó.
Hernández-Sabaté, A., Albarracín, L., Calvo, D., & Gorgorió, N. (2016). EyeMath: Identifying mathematics problem solving processes in a RTS video game. In Games and Learning Alliance (pp. 50-59). Springer International Publishing.
Hernández-Sabaté, A., Joanpere, M., Gorgorió, N., & Albarracín, L. (2015). Mathematics learning opportunities when playing a tower defense game. International Journal of Serious Games, 2(4), 57-71.
No hi ha programari específic.