Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500798 Educació Primària | OB | 3 | 2 |
Es recomana tenir aprovada l'assignatura D'EDUCACIÓ MUSICAL I VISUAL de segon curs.
Objectius formatius:
La naturalesa dels processos artístics i els seus recursos per a ser formalitzats.
Intervencions educatives en l'àmbit de l'educació performativa de les arts: imatge, objecte i espai.
Interpretació, escolta i creació musical com a base de la comprensió musical
Aplicacions didàctiques en l'àmbit de la música al voltant de l'audició, la cançó i la creació.
Bloc I. Art i educació. DIMENSIÓ CULTURAL/PERFORMATIVA
1. Les obres d’art com a font de coneixement: anàlisi de l’obra d’art.
1.1- Percepció, representació i interpretació de l’art.
Bloc II. Formació en la pràctica de l’art. DIMENSIÓ PRODUCTIVA/PERFORMATIVA
1. Pràctiques i projectes relacionats amb diferents moviments artístic i contextos culturals.
2. Comprensió i experimentació de la pràctica de l’art com a procés de coneixement.
Bloc III. L’educació artística a l’escola. LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA en un context metodològic d'educació performativa
1. El currículum de l’àrea d'art i la seva implementació a l’escola: Metodologies, processos i estratègies.
2. Escola, museus i centres culturals.
Bloc IV. Música i educació. DIMENSIÓ CULTURAL
1. La música en relació al context social i cultural.
Bloc V. Formació en la pràctica musical. DIMENSIÓ PRODUCTIVA I PERCEPTIVA DE LA MÚSICA
1. La interpretació, l’escolta i la creació musical a través de la veu, d’instruments o de materials sonors diversos.
1.1.- La cançó com a element bàsic de pràctica musical.
1.2.- L'audició musical i la comprensió de la música
Bloc VI. L’educació musical a l’escola. DIMENSIÓ DIDÀCTICA DE LA MÚSICA
1. L’Educació artística i cultural, una competència bàsica comunicativa
2. Principis metodològics fonamentals, recursos, materials i estratègies.
3. La interdisciplinarietat entre la música i altres àrees curriculars,
4. La funcióde la música a l’escola. Especialista versus generalista, la necessària col·laboració.
AUTÒNOMES
Disseny i creació d'intervencions educatives
Reflexions teòriques
DIRIGIDES
Presencial en gran grup
Exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Es realitza amb tot el grup classe i permet l’exposició dels principals continguts a través d’una participació oberta i activa per part dels estudiants.
Plantejament i organització dels exercicis i activitats que es realitzaran posteriorment en seminaris.
Realització d’activitats musicals col·lectives de la pràctica musical.
PROJECTE TRANSNATURA: EDUCACIÓ DE LES ARTS VISUALS. Transnatura és el títol del projecte pluridisciplinar dissenyat entre els equips docents de quatre de les assignatures de 3r curs del Grau en Educació Primària. Consisteix en una sortida de dos dies i una nit a la natura en la qual es vol proporcionar una vivència intensa i formativa en el medi natural que, a més a més de treballar objectius específics de cadascuna de les disciplines, també facilita l'abordatge d'aspectes transversals com per exemple la sostenibilitat, la vida saludable, la convivència i la relació entre escola i natura, entre d'altres.
Assignatures implicades: Didàctica de les Ciències Experimentals, Aprenentatge i Desenvoupament II, Educació Musical Visual i aprenentatge, Educació Física i la seva Didàctica I.
La sortida es durà a terme els dies 20 i 21 de setembre per als grups 31 i 41, i els dies 27 i 28 de setembre per als grups 21 i 71; així doncs inclou pernoctació.
L'assistència és obligatòria. En cas que algú no pugui assistir-hi per un motiu justificat, haurà d'acreditar-ho i realitzar un treball compensatori prèviament acordat amb el/la docent. Les activitats que es realitzin durant la sortida formaran part de l'avaluació continuada de les diferents assignatures. L'equip docent especificarà a principis de curs les evidències d'aprenentatge i els criteris d'avaluació corresponents. Els detalls relatius a horaris, preu, itinerari i equipatge es facilitaran a l'inici de curs.
Primeres infromacions sobre l'activitat:
Lloc: Vall de Núria (ens trobem directament a l’estació del Cremallera)
Dates sortida: 20 i 21 de setembre (grups 31 i 41) i 27 i 28 de setembre (grups 21 i 71)
Preu: 45 euros (inclou el cremallera, el sopar, el dormir, l’esmorzar i el dinar del segon dia)
Durant el 1r trimestre la UAB obre una convocatòria de beques per finançar la sortida
Tutoria informativa: Dijous 9 de setembre a les 13 (grups de matí) i a les 15 (grups de tarda). En aquesta tutoria caldrà fer el pagament.
Seminaris
Espais de treball en grup reduïts supervisat pel professorat on mitjançant anàlisi de documents, visionat de projectes artístics, propostes per a la creació,... s’aprofundeix en els continguts, ja treballats en el gran grup.
Realització dels exercicis i activitats dissenyats en les sessions de gran grup.
Exercitació pràctica musical i visual i plàstica en activitats específiques del treball de seminari.
Activitats d’exposicions orals, individuals o en grup. Comentaris i crítiques dels resultats.
Sortides a museus o altres centres artístics i audicions musicals.
SUPERVISADES
Tutories i altres activitats tutoritzades.
Nota: "Les sessions d'aquesta assignatura es basen en un treball de recerca i experimentació amb materials per part dels estudiants, que requereix d'una investigació basada en la documentació amb imatges i en el reciclatge de materials per a la creació artística. A més a més, la metodologia adoptada requereix pel seu bon desenvolupament que l'estudiant porti a l'aula materials especialitzats per a la realització de les activitats artístiques (pinzells i pintures, entre d'altres). El professorat recomanarà el material més adient per a les activitats programades, que tindrà un cost sostenible i podràser compartit entre els estudiants. Es cercaran mecanismes per poder garantir que l'estudiant pugui tenir-lo al seu abast en el cas de que no es disposi dels recursos necessaris."
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Presencial en gran grup | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13 |
Seminaris | 23 | 0,92 | 1, 2, 3, 4, 5, 9, 10, 13 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories i altres activitats tutoritzades | 25 | 1 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13 |
Tipus: Autònomes | |||
Disseny i creació d'intervencions educatives | 32 | 1,28 | 1, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 13 |
Reflexions teòriques | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 11, 12, 13 |
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats que es mostren en la graella que hi ha a continuació. L’assistència a les classes de gran grup i de seminari de l’assignatura és obligatòria: l’estudiant ha d’assistir a un mínim d’un 80% de classes, en cas contrari es considerarà no presentat.
Per a poder superar l’assignatura s’han d’haver aprovat cada una de les dues matèries de què consta, la d’educació visual i plàstica (50%) i la d’educació musical (50%). La nota final serà la mitja aritmètica entre les dues parts.
VISUAL: Els estudiants que durant el curs hagin fent un seguiment adequat de l’assignatura i tot i així els quedi algun aspecte no assolit se’ls donarà l’oportunitat de poder superar la matèria, realitzant un treball autònom addicional o refent alguna de les activitats lliurades o realitzades. S’haurà de revisar cada cas en funció de la situació de cada estudiant.
MÚSICA: Les activitats d’avaluació suspeses faran mitjana exceptuant la de l’examen oral, que haurà d’obtenir una nota mínima de 5. Si l’examen oral es suspèn es podrà optar a una reavaluació per poder fer mitjana amb la resta de notes. La nota màxima de la reavaluació serà un 5.
El plagi total o parcial, d’una de les activitats d’avaluació i/o la còpia en un prova d’avaluació és motiu directe per suspendre l’assignatura.
PROJECTE TRANSNATURA: La natura com a font d’aprenentatge a la formació inicial dels mestres La primera setmana de setembre, es lliurarà un dossier amb tota la informació i activitats d'aprenentatge per a fer abans, durant i després de la sortida. El procés de creació artística, que s'iniciarà a la Transnatura, es reprendrà al febrer amb l’inici de l’assignatura; junt amb les evidències de les altres activitats desenvolupades durant la sortida.
|
TASQUES I DATES D'AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ:
MÚSICA
Tasca d’avaluació |
Tipologia d’activitat |
Data avaluació |
Data recuperació |
Treball d’audició_10% |
Grupal |
23 i 24/03/2022 |
Les tasques d’avaluació que estiguin suspeses es podran recuperar el 15 i 16/06/2021
|
Treball cançó i interdisciplinarietat_10% |
Grupal |
27 i 28 /04/2022 |
|
Treball creació_12,5% |
Grupal |
4 i 5/05/2022 |
|
Examen oral_12,5% |
Individual |
8 i 9/06/2022 |
*Taller concert didàctica_5%_INDIVIDUAL_abril 22
VISUAL
CARPETA D’APRENENTATGE |
Tipología d’activitat |
Data avaluació |
Data recuperació |
DIMENSIÓ CULTURAL. Reflexió sobre textos_5% |
Individual |
20/04/2022 (21 i 31) 21/04/2022 (41 i 71) |
22/06/2022 (21 i 31) 23/06/2022 (41 i 71)
*Lliurament de la carpeta d’aprenentatge/portfoli/web amb la revisió de les tasques no superades
|
DIMENSIÓ PRODUCTIVA. Procés de creació artística i altres activitats relacionades amb la Transnatura_15% |
Individual |
20/04/2022 (21 i 31) 21/04/2022 (41 i 71) |
|
DIMENSIÓ EDUCATIVA. Intervenció educativa interdisciplinar i inclusiva a través de les Arts_15% |
Grupal |
4/05/2022 (21 i 31) 5/05/2022 (41 i 71) |
|
LLIURAMENT FINAL DE LA CARPETA D’APRENENTATGE. Introducció, conclusions, disseny del portfoli o web_15% |
Individual |
15/06/2022 (21 i 31) 16/06/2022 (41 i 71) |
* RECUPERACIÓ:
VISUAL: Els estudiants que tinguin una nota entre el 4 i el 5, hauran de definir amb el professor (tutoria) aquells aspectes a millorarde l'assignatura, i lliurar la data prevista per a la recuperació. La nota màxima de la recuperació serà un 5.
MÚSICA: Els estudiants que obtinguin una nota final de cada part del’assignatura que estigui entre el 4 i el 5, podran optar a la recuperació, definint amb el professor (en una tutoria) aquells aspectes a millorar. La data d’entrega serà pactada amb el professor i la nota màxima que es podrà obtenir és un 5.
Un dels criteris necessaris per superar aquesta assignatura consistirà en demostrar, al llarg del curs, que l’estudiant té desenvolupades unes competències personals i socials imprescindibles per a ser “una bona mestra” / “un bon mestre”: participació activa a les classes, responsabilitat i rigor en el treball autònom, no jutjar, argumentar, ús adequat dels dispositius electrònics (mòbil, ordinador, etc.),pensament crític i conductes que afavoreixin un entorn amable i positiu, democràtic i a on es respectin les diferències. El/la professora de l’assignatura anirà observant, documentant les sessions i anotant evidències en relació a aquestes habilitats personals i socials de les estudiants; i s’aniran avaluant al llarg de l’assignatura.
Cal també, que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.
L'avaluació es fixarà també en les competències per al treball cooperatiu i en equip i serà sensible al gènere.
EQUIP DE PROFESSORES:
|
UNITATMUSICA |
UNITAT VISUAL |
G21 |
Ruth Ortín |
Laia Novés |
G31 |
Cristina González |
Glòria Vives |
G41 |
Blanca Pujol |
Imma Pla |
G71 |
Núria Molins |
Laia Novés |
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
BLOC I. Art i educació. DIMENSIÓ CULTURAL_VISUAL. INDIVIDUAL | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 5, 8, 10, 12 |
BLOC II. Formació en la pràctica de l'art. DIMENSIÓ PRODUCTIVA_VISUAL. INDIVIDUAL | 20% | 0 | 0 | 3, 5, 6, 7, 9, 10, 13 |
BLOC III. L'educació artística a l'escola. LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA_VISUAL. GRUP | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
BLOC IV. Música i educació. DIMENSIÓ CULTURAL. | 10% | 0 | 0 | 2, 6, 8 |
BLOC VI. L'educació musical a l'escola. DIMENSIÓ DIDÀCTICA DE LA MÚSICA. | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Bloc V. Formació en la pràctica musical. DIMENSIÓ PRODUCTIVA I PERCEPTIVA DE LA MÚSICA. | 15% | 0 | 0 | 3, 7, 13 |
EDUCACIÓ DE LES ARTS VISUALS
Acaso, M. (2009). La educación artística no son manualidades. Nuevas prácticas en la enseñanza de las artes y la cultura visual. Madrid: Catarata
Aguirre, I. (2005). Teorías y prácticas en educación artística. Navarra: Universidad Publica de Navarra.
Alle, M. W. (2004). Ideology and currículum (3rd ed.). New York: Routledge.
Arnheim, R. (1993). Consideraciones sobre la educación artística. Barcelona: Paidós.
Bamford, A. (2009). El factor ¡Wuau! El papel de las artes en la educación. Barcelona: Octaedro
Berger, J. (2001). Modos de ver. Barcelona: Gustavo Gili.
Bosch, E. (2009). Un lloc anomenat escola. Barcelona: Graó.
Chalmers, F. G.(2003). Arte, educació i diversidad cultural. Barcelona: Paidós.
Chapman, S. N. (2015). Arts Immersion: Using the arts as a language across the primary school curriculum. Australian Journal of Teacher Education, 40 (9). Doi:10.14221/ajte.2015v40n9.5
Chomsky, N. (2003). Chomsky on democracy education. New York: Roudledge Falmer.
De Bartolomeis, F. (1994). El color de los pensamientos y de los sentimientos. Barcelona: Octaedro.
Dewey, J. (2008). El arte como experiencia. Barcelona: Paidós
Efland, A. (1993). Consideraciones sobre la educación artística. Barcelona. Paidós
- (2002). Una historia de la educación del arte. Tendencias intelectuales y sociales en la enseñanza de las artes visuales. Barcelona: Paidós
- (2004). Arte y cognición. La integración de las artes visuales en el currículum. Barcelona: Octoedro
Efland, A., Freedman, K., Sruhs, P. (2003). La educación y el arte posmoderno. Barcelona: Paidós
Eisner, E. W. (2004). El arte y la creación de la mente. Barcelona: Paidós.
- (2002). Ocho importantes condiciones para la enseñanza y el aprendizaje. Arte, individuo y sociedad, 47-55. Recuperat de: https://artistica.mineduc.cl/wp-content/uploads/sites/58/2016/04/ocho-condiciones-para-la-ensenanza-del-arte.pdf
- (1998). El ojo ilustrado. Indagación cualitativa y mejora de la práctica educativa. Barcelona: Paidós.
- (1995). Educar la visión artística. Barcelona: Paidós.
Gardner, H. (2000). La educación de la mente y el conocimiento de las disciplinas. Barcelona: Paidós
- (1999). Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica. Barcelona: Paidós.
- (1994). Educación artística y desarrollo humano. Barcelona: Paidós.
- (1987). Arte, mente y cerebro. Barcelona: Paidós.
Hall, C., & Thomson, P. (2017). Inspiring school change: transformaing education through the creative arts. New York, London: Routledge.
Hernández, F. (1997). Educación y cultura visual. Sevilla: Publicaciones MCEP.
Hoyuelos, A. (2012). Les imatges fotogràfiques com a documentació narrativa. In-fàn-ci-a, 188, 7-14.
Iwai, K. (2003). La contribución de la educación artística en los niños. Recuperat de: http://www.ibe.unesco.org/publications/Prospects/ProspectsPdf/124s/iwas.pdf
Logan, L. (1980). Estrategias para una enseñanza creativa. Barcelona: Oikos-Thau.
López Fernández Cao,M. (coord.) (2006). Creación y posibilidad. Aplicaciones del arte en la integración social. Madrid: Editorial Fundamentos.
Malins, F. (1983). Mirar un cuadro: para entender la pintura. Madrid: Hermann Blume.
Marín, R. (2005). Investigación en Educación Artística. Granada: Universidad de Granada y Universidad de Sevilla.
Matthews, J. (2002). El arte de la Infancia y la Adolescencia. La construcción del significado. Barcelona, Paidós.
Morón, M. i París, G. (2013). Espacios de creación artística en la escuela. Arte y movimiento, 9, 53-63.
Nobel, A. (2005). Education through art (the Steiner School Approch). Great Britain: Floris Books.
Rodari, G. (2004). Gramàtica de lafantasia, introducció a l’art d’inventar històries. Barcelona: Columna Edicions, S.A.
Rogers, C. (1978). Libertad y creatividad en la educación. Barcelona: Paidós Educador Contemporáneo.
Stern, Arno (2016). Del dibujo infantil a la semiología de la expresión. Valencia: Samaruc.
Stern, André (2015). Yo nunca fui a la escuela. Valencia: Litera.
Tatarkiewicz, W. (2002). Historia de seis ideas, Madrid: Tecnos.
Tonucci, F. (1986). A los tres años se investiga. Barcelona: Hogar del Libro S.A.
Vecchi, V. (2013). Arte y creatividad en Reggio Emilia. Nadrid: Morata
Vigotsky, L. S. (1982). La imaginación y el arte en la infancia. Madrid: Akal.
TRANSNATURA. La natura com a font d’aprenentatge a la formació inicial dels mestres.
Abad, M. i Viedma, B. (2014). Caminar como técnica para pensar. Recuperat de: http://www.yorokobu.es/filosofia-de-caminar/
Bernadas, P. (editor) (2018). El arte de caminar. Barcelona: Altaïr Magazine
Careri, F. (2017). Walkscapes. El andar como práctica estética. (4a. edició). Barcelona: Gustavo Gili.
Carson, R. (2012). El sentido del asombro. Madrid: Ediciones Encuentro SA.
Cobo, D. (2017). El bosque habitado - 200 años con Thoreau, padre de la Ecología. [Audio] Recuperat de: http://www.rtve.es/alacarta/audios/el-bosque-habitado/bosque-habitado-200-anos-thoreau-padre-ecologia-diego-cobo-09-07-17/4105898/
Educación emocional en el medio natural (2014). [Vídeo] Recuperat de: http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-debate-educacion-emocional-medio-natural/2916478/
El sentido del asombro (2012) [Vídeo] Recuperat de: http://www.rtve.es/alacarta/videos/ultimas-preguntas/ultimas-preguntas-sentido-del-asombro/1539438/
Freire, H. (2014). Educar en verde. Barcelona: Graó.
Freire, H. Pedagogía verde. Recuperat de: http://educarenverde.blogspot.com.es/
Gros, F. (2015). Andar, una filosofía. (3a. edició). Madrid: Taurus.
Hazlitt, W. i Stevenson, R. (2015). Caminar. Madrid: Nórdica Libros.
Le Breton, D. (2017). Elogio del caminar. Madrid: Siruela.
Pallasmaa, J. (2016). Habitar. Barcelona: Gustavo Gili.
Thoreau, H. D. (2017). Caminar. Barcelona: Angle Editorial.
Walser, R. (2017). El Paseo. Madrid: Siruela.
ART I NATURA:
RECURSOS WEB
Art Education from Democratic Life. Recuperat de: www.naea-reston.org/olc/pub/NAEA/home/
Arts Education Partnership. Recuperat de: www.aep-arts.org
Hoja de ruta para la Educación Artística. (2006). Recuperat de: http://portal.unesco.org/culture/es/ev.php-URL_ID=39546&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html
Morón, M. (2005). L’art del segle XX a l’escola. Recuperat de: http://www.marmoron.com/lartdelseglexxalescola/html/index.htm
National Art Education Association. NAEA. Recuperat de: www.naea-reston.org
Sociedad Internacional de Educación por el Arte. Insea.Recuperat de: http://insea.org/insea/sociedad-internacional-de-educaci%C3%B3n-por-el-arte
Unitat de Didàctica de les Arts Plàstiques. Facultat de CCEE. UAB. Recuperat de: http://www.uab.cat/servlet/Satellite/el-departament/didactica-de-les-arts-plastiques-1243492964927.html Enllaços de interés. Recuperat de: https://www.uab.cat/web/la-docencia/educacio-de-les-arts-visuals-1345742628701.html
Currículum d’Educació Primària. Recuperat de: http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/primaria/
EDUCACIÓ MUSICAL
Andreu, M.; Godall, P.(2010). La música integrada en el currículo de primaria y la adquisición de competencias básicas. Aula de innovacion educativa. 190:16-20.
Blacking, J. (1994). Fins a quin punt l'home és music? Vic: Eumo
Bonal, E; Casas, M; Casas, N. (2005). Diversita't. Cançons, danses... activitatsi recursos per a la convivència en la diversitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Fundació Bofill. (inclou 2 CDs)
Casalles, M; Manent, R.; Roma, R.; Vilar, R. (2001). Cançoner de butxaca. Tarragona: Edicions el Mèdol i Generalitat de Catalunya.
DDAA: Cançons populars i tradicionals a l'escola. Propostes didàctiques i metodològiques. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.
Hargreaves, D. J. (1998). Música y desarrollo psicológico. Barcelona: Graó.
Maideu, J. (1996). Assaig. Cançons i exercicis. Barcelona: Eumo editorial.
Maideu, J. (1997). Música, societat i educació. Berga: Amalgama.
Malagarriga, T; Valls, A. (2003). La audición musical en la Educación Infantil. Barcelona: CEAC (inclou CD)
Small, C. (1989). Música, sociedad y educación. Madrid: Alianza.
Swanwick, K. (1991). Música, pensamiento y educación. Madrid: Morata y MEC.
Tafuri, J. (2006). ¿Se nace musical? Barcelona: Graó.
Ulrich, M. (1982). Atlas de música. Alianza Editorial. Colección Atlas.
Valls, A., Calmell, C. (2010). La música contemporània catalana a l'escola. Barcelona: Dinsic.
RECURSOS DIDÀCTICS
XTEC. Escola oberta. Recuperat de: http//www.xtec.cat/recursos/musica/index.htm
El raconet de musica. Recuperat de: http://phobos.xtec.net/clopez13/
El calaix de músic. Recuperat de: http://grups.blanquerna.url.edu/musical/
Cançoner. Recuperat de: http://www.prodiemus.com/
Crestomatia (Cançoner: Joaquim Maideu). Recuperat de: http://www.xtec.cat/recursos/musica/crestoma/crestoma.htm
Cançons populars i tradicionals a l’escola. Recuperat de:
http:// www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/doc_20517154_1.pdf
Programes d'edició de vídeo, audio i imatge.