Logo UAB
2021/2022

Història de la Genètica

Codi: 101962 Crèdits: 3
Titulació Tipus Curs Semestre
2500890 Genètica OT 4 0
2504235 Ciència, Tecnologia i Humanitats OT 4 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Carlos Tabernero Holgado
Correu electrònic:
Carlos.Tabernero@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Altres indicacions sobre les llengües

A més del català, també es fan servir el castellà i l'anglès.

Prerequisits

No hi ha cap prerequisit.

Objectius

L’assignatura d’Història de la Genètica es cursa al 4rt curs del Grau de Genètica i forma part del grup de les assignatures optatives.

Els objectius fonamentals de l'assignatura són:

Introduir a l’estudiant a la consideració i experimentació de la història com vehicle de reflexió/construcció cultural, com instrument de recerca, documentació i popularització científiques, i com eina pedagògica en l’àmbit de la ciència. Dins de l’àmbit específic de la història de la genètica, donar a l’estudiant les eines necessaries per a identificar i analitzar críticament els principals corrents historiogràfics relatius a la genètica.

Introduir a l’estudiant al coneixement dels processos de generació, circulació, comunicació i gestió del coneixement científic (genètic), així com la seva intervenció en les transformacions socio - culturals al llarg de la història.

Introduir a l’estudiant a l’anàlisi del paper i la situació de la genètica i les seves relacions socials en l'actualitat i al llarg de la història. Considerar la importància social, cultural, estratègica i econòmica de la genètica i de la genòmica en les ciències de la vida, la salut i la societat. I així, donar a l’estudiant les eines necessàries per a sintetitzar, a partir de l'avenç històric de la genètica, una perspectiva de l'abast actual i futur d'aquesta ciència.

Competències

    Genètica
  • Desenvolupar l'aprenentatge autònom.
  • Percebre la importància estratègica, industrial i econòmica de la genètica i de la genòmica en les ciències de la vida, la salut i la societat.
  • Raonar críticament.
  • Saber comunicar amb eficàcia, oralment i per escrit.
  • Tenir capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  • Utilitzar i gestionar informació bibliogràfica o recursos informàtics o d'Internet en l'àmbit d'estudi, en les llengües pròpies i en anglès.

Resultats d'aprenentatge

  1. Desenvolupar l'aprenentatge autònom.
  2. Explicar que en el passat s'ha fet un ús il·lícit de la genètica per fomentar ideologies racistes.
  3. Raonar críticament.
  4. Saber comunicar amb eficàcia, oralment i per escrit.
  5. Sintetitzar, a partir de l'avenç històric de la genètica, una perspectiva de l'abast actual i futur d'aquesta ciència.
  6. Tenir capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  7. Utilitzar i gestionar informació bibliogràfica o recursos informàtics o d'Internet en l'àmbit d'estudi, en les llengües pròpies i en anglès.

Continguts

La història com vehicle de reflexió/construcció cultural, com instrument de recerca, documentació i popularització científiques, i com eina pedagògica en l’àmbit de la ciència. Dins de l’àmbit específic de la història de la genètica, identificar i analitzar críticament els principals corrents historiogràfics relatius a la genètica.

Desenvolupar una visió històrica de la genètica, identificant i caracteritzant les grans etapes històriques, i fent èmfasi en els processos de generació, circulació, comunicació i gestió del coneixement científic (genètic), així com la seva intervenció en les transformacions socio - culturals al llarg de la història.

Introduir a l’estudiant a l’anàlisi del paper i la situació de la genètica i les seves relacions socials en l'actualitat i al llarg de la història. Considerar la importància social, cultural, estratègica i econòmica de la genètica i de la genòmica en les ciències de la vida, la salut i la societat. I així, donar a l’estudiant les eines necessàries per a sintetitzar, a partir de l'avenç històric de la genètica, una perspectiva de l'abast actual i futur d'aquesta ciència.

 

Blocs distributius

A. Introducció a la història de la genètica dins de l’àmbit de la història de la ciència i, en particular, de la biologia.

B. L’herència al llarg de la història. Conceptes i relacions socio-culturals (fins el segle XVIII).

C. Les dues cultures i els pilars de la biologia contemporània (segle XIX).

D. De Mendel a la Teoria Sintètica de l’Evolució. La genètica i la visió històrica de la vida.

E. El desenvolupament de la biologia molecular: individu, societat i informació.

F. Genètica, genòmica, sociobiologia: debats i reptes.

Metodologia

Dirigides

(27%=20,25 hores)

Classes teòriques / sessions de discussió amb suport TIC

20,25

CE24

 

Supervisades (15%=11.25 hores)

Resolució de problemes treballats de manera autònoma i participació en les discussions

11.25

CE24, CT1, CT3, CT7, CT10, CT13

Autònomes (53%=39.75 hores)

 

 

Estudi individual, consulta de bibliografia i realització de treballs.

39.75

 

CE24, CT1, CT3, CT7, CT10, CT13

 

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

 

Tipus d’activitat

Activitat

Data i Títol

Recursos materials

Resultats d’aprenentatge

Dirigida

Classe magistral

(120 min)

Bloc A. Introducció a l’història de la genètica dins de l’àmbit de l’història de la ciència i, en particular, de la biologia.

 

CE24.01 - Sintetitzar, a partir de l'avenç històric de la genètica, una perspectiva de l'abast actual i futur d'aquesta ciència.

2 Classes magistrals

(120 min cadascuna)

Bloc B. L’herència al llarg de la història. Conceptes i relacions socio-culturals (fins el segle XVIII).

 

 

CE24.01 - Sintetitzar, a partir de l'avenç històric de la genètica, una perspectiva de l'abast actual i futur d'aquesta ciència.

2 Classes magistrals

(120 min cadascuna)

Bloc C. Les dues cultures i els pilars de la biologia contemporània (segle XIX).

 

 

CE24.01 - Sintetitzar, a partir de l'avenç històric de la genètica, una perspectiva de l'abast actual i futur d'aquesta ciència.

2 Classes magistrals

(120 min cadascuna)

Bloc D. De Mendel a la Teoria Sintètica de l’Evolució. La genètica i la visió històrica de la vida.

 

 

CE24.01 - Sintetitzar, a partir de l'avenç històric de la genètica, una perspectiva de l'abast actual i futur d'aquesta ciència.

CE24.02 - Explicar que en el passat s'ha fet un ús il·lícit de la genètica per fomentar ideologies racistes.

2 Classes magistrals

(120 min cadascuna)

Bloc E. El desenvolupament de la biologia molecular: individu, societat i informació.

                            

 

CE24.01 - Sintetitzar, a partir de l'avenç històric de la genètica, una perspectiva de l'abast actual i futur d'aquesta ciència.

CE24.02 - Explicar que en el passat s'ha fet un ús il·lícit de la genètica per fomentar ideologies racistes.

Classe magistral

(120 min cadascuna)

Bloc F. Genètica, genòmica, sociobiologia: debats i reptes.           

 

CE24.01 - Sintetitzar, a partir de l'avenç històric de la genètica, una perspectiva de l'abast actual i futur d'aquesta ciència.

CE24.02 - Explicar que en el passat s'ha fet un ús il·lícit de la genètica per fomentar ideologies racistes.

Subtotal: Classes magistrals, 20 hores

 

Supervisades

Resolució de problemes i participació activa en les discussions

Totes les sessions i tutories no programades

 

CE24.01 - Sintetitzar, a partir de l'avenç històric de la genètica, una perspectiva de l'abast actual i futur d'aquesta ciència.

CE24.02 - Explicar que en el passat s'ha fet un ús il·lícit de la genètica per fomentar ideologies racistes.

CT1 - Tenir capacitat d'anàlisi i de síntesi.

CT3 - Tenir capacitat d'organització i planificació.

CT7 - Saber comunicar amb eficàcia, oralment i per escrit.

CT10 - Raonar críticament.

CT13 - Desenvolupar habilitats d'autoaprenentatge i motivació per continuar la seva formació en el nivell de postgrau.

Subtotal: Participació activa en les discussions i tutories no programades: 11.25 hores
             

 

ACTIVITATS AUTÒNOMES

 

Estudi individual, consulta de bibliografia i realització de treballs.

 

 

CE24.01 - Sintetitzar, a partir de l'avenç històric de la genètica, una perspectiva de l'abast actual i futur d'aquesta ciència.

CE24.02 - Explicar que en el passat s'ha fet un ús il·lícit de la genètica per fomentar ideologies racistes.

CT1 - Tenir capacitat d'anàlisi i de síntesi.

CT3 - Tenir capacitat d'organització i planificació.

CT7 - Saber comunicar amb eficàcia, oralment i per escrit.

CT10 - Raonar críticament.

CT13 - Desenvolupar habilitats d'autoaprenentatge i motivació per continuar la seva formació en el nivell de postgrau.

Subtotal: 40,00 hores

 
         

 

 

LLIURAMENTS

DATA/ES

LLIURAMENT

LLOC

MATERIAL

RESULTATS D’APRENENTATGE

Data d’examen

Assaig escrit final en relació amb algun tema concret integrat en els continguts i competències de l’assignatura

Campus Virtual

Correu electrònic

Recollir, organitzar i presentar en format estandarditzat el resultat de les activitatsrealitzades al llarg de l’assignatura

En cas que les activitats i proves de l’assignatura no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de TEAMS, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques / sessions de discussió amb suport TIC 20,25 0,81 2, 5
Tipus: Supervisades      
Resolució de problemes treballats de manera autònoma i participació en les discussions 11,25 0,45 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Tipus: Autònomes      
Estudi individual, consulta de bibliografia, realització de treballs 39,75 1,59 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Avaluació

L'avaluació de l’assignatura és continuada en relació amb:

- La participació activa en les discussions de classe, la qual pot incloure presentacions de un o dues petits assaigs que s'assignaran durant el semestre (40% de la nota final: assaigs escrits; 20% de la nota final: presentació i participació).

- La preparació d’un breu assaig escrit final (40% de la nota final) en relació amb algun tema concret integrat en els continguts i competències de l’assignatura, i on l’estudiant haurà de demostrar la seva capacitat de situar històricament i d’analitzar críticament qualsevol problema relatiu a la història de la genètica. 

La puntuació final serà la suma dels punts obtinguts.
Per tal que l’avaluació sigui efectiva, l’estudiant ha de superar cadascuna de les diferents proves per separat.
Els/les estudiants/es que no hagin superat l’assignatura es podran presentar a una prova de recuperació.
Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haber estat prèviament avaluat dels blocs temàtics el pes dels quals equivalgui a un minim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura.
A més, per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haber obtingut almenys un 3,5 en la qualificació total de l'assignatura.
L'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final

En cas que les activitats i proves de l’assignatura no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussionsd’exercicis a través de TEAMS, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assaig escrit final 40% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Defensa oral de treballs 20% 0,75 0,03 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Participació activa en les classes (dues petits assaigs) 40% 1,5 0,06 2, 3, 5, 6, 7

Bibliografia

Es facilitaran fonts bibliogràfiques d'accés digital durant el semestre. A continuació, però, es detallen obres de referència que poden també utilitzar-se.

Bibliografia bàsica

BARONA, J.L. Història del pensament biològic. València, Universitat de València, Col·lecció Educació-Materials, 2003 (1998)

GIORDAN, A. (coord.) Conceptos de Biología, vols. 1&2. Madrid, Labor, 1988

JAHN, I., LOTHER, R. y SENGLAUB, K. Historia de la biología. Barcelona, Labor, 1990

MORANGE, M. A history of molecular biology. Harvard: Harvard University Press; 2000.

 

Bibliografia addicional 1

BOWLER, Peter J. (1995) Charles Darwin, el hombre y su influencia. Madrid: Alianza..

DARWIN, Charles (1985) The Origin of Species. London: Penguin Classics (1859).

DARWIN, Charles (1988) L'origen de les espècies. Barcelona : Edicions 62 (1859).

DARWIN, Charles. The Complete Works of Charles Darwin online <http://darwin-online.org.uk/>

DOBZHANSKY, T., AYALA, F.J., STEBBINS, G.L., VALENTINE, J.W. (1983) Evolución. Barcelona: Omega

GLICK, Thomas (ed.) (1988) The Comparative Reception of Darwinism. Chicago : The University of Chicago Press (1ª ed. 1974).

MAYNARD-SMITH, J. y SZATHMÁRY, E. (2001) Ocho hitos de la evolución. Barcelona: Tusquets (Metatemas) (1ª ed. 1999).

TEMPLADO, Joaquín (1982) Historia de las teorías evolucionistas. Madrid: Alhambra, (1ª ed. 1974)

 

DE CHADAREVIAN, Soraya. (2002) Designs for Life: Molecular Biology after World War II. Cambridge: Cambridge University Press.

FABIAN, A.C. (ed.) (2001) Evolución: sociedad, cienciay universo. Barcelona: Tusquets (Metatemas) (1ª ed. 1998).

JACOB, François (1973) La lógica de lo viviente: una historia de la herencia. Barcelona: Laia (1ª ed. 1970).

JACOB, François (1975) Lógica de lo viviente e historia de la biología. Barcelona: Laia (1ª ed. 1970).

KEVLES, Daniel; HOOD, Leroy (eds) (1992) The code of codes. Scientific and social issues in the Human Genome Project. Cambridge, MA: Harvard UniversityPress.

MONOD, Jacques (2000) El Azar y la Necesidad. Barcelona, Tusquets (Metatemas) (1ª ed. 1970).

SCHRÖDINGER, Erwin (2001) ¿Qué es la vida? Barcelona: Tusquets (Metatemas) (1ª ed. 1944).

WATSON, J.D. (STENT G.S., ed.) (1980) The Double Helix. Nueva York: Norton (1ª ed. 1968)

WATSON, J.D. (2004) La Doble Hélice. Barcelona: RBA (1ª ed. 1968)

 

APPLE, Rima D.; APPLE, Michael W. (1993) Screening Science. Isis 84(4): 750-754.

CRICHTON, Michael (1991) Jurassic Park. Londres: Arrow (1ª ed. 1990).

CRICHTON, Michael (1994) Parque Jurásico. Barcelona: Plaza & Janés (1ª ed. 1990).

ELENA, Alberto. (2002) Ciencia, Cine e Historia: de Méliès a 2001. Madrid: Alianza

FONT-AGUSTÍ, Jordi (coord.) (2002) Entre la Por i l'Esperança: Percepció de la Tecnociència en la Literatura i el Cinema. Barcelona: Proa.

NIETO GALAN, Agustí (2011) Los públicos de la ciencia. Expertos y profanos a través de la historia. Madrid: Marcial Pons.

SECORD, James (2004) Knowledge in Transit, Isis 95, 654-672

SHINN, Terry; WHITLEY, Richard (eds.) (1985) Expository Science. Forms and Functions of Popularization. Reidel: Dordrecht., pp. 3-28.

SNOW, Charles P. (1965) Les dues cultures ila Revolució Científica. Barcelona: Ediciones 62 (1ª ed. 1959).

SNOW, Charles P. (1993) The Two Cultures. Cambridge: Cambridge University Press (1ª ed. 1959).

SPIELBERG, Steven (1993) Jurassic Park. Universal Pictures [DVD].

VV.AA. (1983). Journal of Contemporary History 18(3). [Monográfico sobre “cine e historia”].

VV.AA. (1989). Sylva Clius 8. [Monográfico sobre “cine e historia de la ciencia”].

VV.AA. (2006). Fotogrames de ciència. Mètode 48: 57-108. / Anuario 2006: 198-237 [Monográfico sobre “ciencia y cine”].

VV.AA. (2009). Focus: Historicizing ‘Popular Science’. Isis 100(2): 310-368.

 

Bibliografia addicional 2

Rothfels, Nigels. Savages and beasts. The birth of the modern zoo. Baltimore: The Johns Hopkins University Press; 2002.

Cittadino, Eugene. Nature as the laboratory. Darwinian plant ecology in the German empire, 1880-1900. Dordrecht (Holland): Reidel publishing company; 1990.

Farber, Paul Lawrence. The emergence of ornithology as a scientific discipline: 1760-1850. Cambridge: Cambridge University Press; 1982.

Bowler, Peter J. Theories of human evolution. A century of debate, 1844-1944. Baltimore: The Johns Hopkins University Press; 1986.

Kay, Lily E. Who wrote the book of life? A history of the genetic code. Stanford, California: Stanford University Press; 1993

Worster, Donald. Nature’s economy. A history of ecological ideas. 2nd edition. Cambridge: Cambridge University Press; 1994.

Bud, Robert. The uses of life. A history of biotechnology. Cambridge: Cambridge University

Weindling, Paul. Health, race and German politics between national unifications and Nazism, 1870-1945. Cambridge: Cambridge University Press; 1989.

Ellegard, Alvar. Darwin and the general reader. The reception of Darwin’s Theory of evolution in the British periodical press, 1859-1872. Chicago: The University of Chicago Press; 1990.

Olby, Robert. Origins of mendelism. Chicago: The University of Chicago Press; 1985.

Turney, Jon. Frankenstein’s footsteps. Science, genetics and popular culture. New Haven: Yale University Press; 1998.

Marouf Arif Hasian, Jr. The rhetoric of eugenics in Anglo-American thought. Georgia: The University of Georgia Press; 1996.

Bashford Alison, Levinell Philippa, Eds. The Oxford handbook of the history of eugenics. Oxford; New York: Oxford University Press; 2010.

Programari

A més d'eines web i d'Office, com ara el campus virtual, el correu electrònic, Google docs, word, powerpoint i excel, es faran servir eines com wetransfer, dropbox o el lector d'arxius audiovisuals VLC.