Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501230 Ciències Biomèdiques | OB | 2 | 2 |
Per matricular-se d’aquesta assignatura, els alumnes han d’haver assolit els coneixements bàsics de Bioquímica, Biologia Molecular i Biologia Cel·lular de les assignatures que hagin cursat el primer curs del Grau
Objectius de l’assignatura:
Al final de curs, els alumnes hauran de:
- conèixer els components del sistema immunitari: molècules, cèl·lules i òrgans limfoides.
- comprendre la resposta immunitària innata i adaptativa, humoral i cel lular; les fases de la resposta immunitària i la regulació i homeòstasi del sistema immunitari.
- conèixer la comunicació entre components del sistema immunitari a travès del tràfic sanguini i limfàtic; i la localització anatòmica de la resposta immunitària.
- aplicar els coneixements de la resposta immunitària en infeccions per virus, bacteris, protozous, helmints i fongs.
- conèixer les tècniques immunològiques cel.lulars i moleculars aplicables als diferents sistemes biològics.
- saber aplicar les reaccions del sistema immunitari i la seva especificitat a l'estudi de biomolècules, al diagnòstic, a les vacunes i a la immunoteràpia.
- conèixer els fonaments bàsics de la immunopatologia
Continguts de l'assignatura*:
Bloc I. Immunologia bàsica (2 ECTS)
Bloc II. Organització de la Resposta Immunitària (2 ECTS)
Bloc III. Aplicacions de la Immunologia (1,5 ECTS)
Bloc IV. Introducció a la Immunopatologia (0,5 ECTS)
Bloc I. Immunologia bàsica: elements del Sistema Immunitari (2 ECTS)
Introducció: vista general del sistema immunitari
TEMA 1. Conceptes bàsics del sistema immunitari
Breu introducció al curs: descripció del temari, bibliografia recomanada, consells d'estudi, avaluació. Què és la Immunologia?
TEMA 2. Components i accions de la resposta immunitària
Elements del sistema immunitari: òrgans, cèl·lules i molècules. Definició d'immunitat innata o natural i adquirida o adaptativa. Concepte de resposta immunitària: Resposta humoral i cel·lular. Concepte de clonalitat antigènica.
Immunitat Innata
TEMA 3. Immunitat innata: inmediata i induïda
Definició. Mecanismes de resistència naturals. Sistema extern de defensa, barreres físiques i químiques. Senyals de perill. Patrons moleculars associats a patògens (PAMPS). Receptors de reconeixement de patrons (PRR). Cèl·lules de la immunitat innata: fagocits.
TEMA 4. El Sistema del Complement
Definició. Sistema enzimàtic d'activació en cascada. Nomenclatura. Productes d'hidròlisi. Vies d'activació del complement: via clàssica, via alternativa i via de les lectines. Regulació del sistema del complement. Activitat biològica.
TEMA 5. Cèl.lules de la resposta immunitària innata
Fagocits: neutròfils i macròfags. Mecanismes efectors: esclat respiratori i fagocitosi. Altres cèl·lules efectores: basòfils i eosinòfils, mastòcits. Focus d'inflamació.
Immunidad adaptativa - Receptors específics d'antigen i reconeixement d'antigen
TEMA 6. Receptor d'antigen de les cèl.lules B (BCR): estructura de les immunoglobulines
Cadenes lleugeres (VL-CL) i cadenes pesades (VH-CH). Lloc d'unió a l'antigen, regió frontissa, activitat biològica de la regió Fc. Dominis variable (V) i constant (C). Dominis variable: regió hipervariable (CDRs). Isotips: classes i subclasses de les Igs. BCR com a receptor d'antigen de membrana.
TEMA 7. Reordenament dels gensde les immunoglobulines
Gens codificants de les cadenes lleugera (L) i pesada (H). Recombinació dels segments gènics de la regió variable: V-D-J a la cadena pesada (H); V-J a la cadena lleugera (L). Mecanisme de recombinació somàtica. Generació de diversitat del repertori d'immunoglobulines.
TEMA 8. Interacció antigen-anticòs. Generació d'Anticossos Monoclonals
Classe conduïda pel Dr. Antoni Iborra, on s'explica què és un immunògen, com es generen els anticossos monoclonals i què ha significat per la ciència l'obtenció d'aquest tipus de reactius.
TEMA 9. Receptor d'antigen de la cèl.lula T (TCR): estructura i genètica
Receptor dels limfòcits T (TCR): característiques estructurals, organització gènica. Complex CD3: complex senyalitzador del TCR. Interacció trimolecular TCR/MHC/antigen. Epítops reconeguts pel TCR.
TEMA 10. Complex Principal d'Histocompatibilitat (MHC): síntesi, estructura i funció del MHC
Definició del Complex Principal d'Histocompatibilitat (MHC): classe I i classe II. Característiques estructurals. Funció del MHC. Proteïnes codificades en el MHC. Característiques dels pèptids antigènics que s'uneixen a les molècules de MHC de classe I i classe II. Polimorfisme i unió peptídica. Processament de l'antigen i biosíntesi de les molècules de l'MHC de classe I i classe II.
TEMA 11. Genètica del Complex Principal d'Histocompatibilitat
Organitzaciógenètica del MHC (HLA en humans). Localització en el genoma. Descripció de la regió de classe I. Loci "clàssics" de classe I: HLA-A, B, C. Característiques dels gens de classe I. Descripció de la regió de classe II: HLA-DP, HLA-DQ i HLA-DR. HLA-DM. Descripció de la regió de classe III. Propietats del MHC: polimorfisme, poligènia i codominància. HLA i malaltia.
Cèl·lules del sistema immunitari
TEMA 12. Cèl·lules presentadores d'antigen: cèl·lules dendrítiques
Hematopoesi i generació de subtipus cel·lulars. Macròfags com aAPC. Vies d'activació. Subtipus de macròfags. Cèl·lules Dendrítiques: APC professionals. Tipus de cèl·lules dendrítiques: convencionals i plasmacitoides.
TEMA 13. Limfòcits T: Selecció tímica i subpoblacions de limfòcits T
Ontogènia i maduració dels limfòcits T. Selecció tímica: selecció positiva i selecció negativa. Propietats essencials: restricció per l'MHC i tolerància a antígens propis. Poblacions de limfòcits T: TCR. Subpoblacions funcionals: cèl·lules T cooperadores o helper (Th), cèl·lules T citotòxiques (Tc), limfòcits T reguladors i cèl·lules NKT. Limfòcits T memòria.
TEMA 14. Limfòcits B: Selecció al moll d'os i subpoblacions de limfòcits B. Altres cèl·lules: cèl·lules NK i mastòcits, basòfils i eosinòfils.
Ontogènia i maduració dels limfòcits B. Tipus de limfòcits. Diferències fenotípiques i funcionals dels limfòcits.Funció efectora delslimfòcits B: producció d'anticossos i presentació d'antígens (APC). Subpoblacions de limfòcits B: limfòcits B-1iB-2.
Molècules mediadores del Sistema Immunitari
TEMA 15. Citocines i quimiocines
Citocines: definició, característiques generals i funció. Famílies de receptors de les citocines: estructura i funció. Quimiocines: estructura i funció. Tipus de receptors.
TEMA 16: Recirculació dels limfòcits: concepte de homing. Molècules coestimulatòries. Molècules d'adhesió.
La recirculació dels limfòcits a través de la circulació limfàtica i sanguínia. Tràfic leucocitari: rodament, activació, adhesió. i trasvasació. Famílies moleculars implicades: Selectines, molècules de la Superfamília de les immunoglobulines i integrines. Definició del concepte de homing dels limfòcits en els òrgans limfoides.
Bloc II. Organització de la Resposta Immunitària (2 ECTS)
Organització de la resposta immunitària
TEMA17: Organització dels òrgans del sistema immune
Descripció de l'estructura dels òrgans limfoides primaris. Classificació dels òrgans limfoides secundaris (OLS): limfonodes, melsa, MALT. Característiques anatòmiques i funcionals de les diferents àrees morfològiques dels OLS.
TEMA 18: Resposta immunitària cel.lular
Activació de les cèl·lules T: primer, segon i tercer senyal. Paper dels coreceptors CD4 i CD8. Descripció de la via de senyalització i activació dels factors de transcripció NFkB, NFAT i AP-1. Definició de la sinapsi immunològica. Tipus de cèl·lules T efectores i factors de transcripció de linatge cel·lular. Mecanismes efectors de les cèl·lules Thelper i cèl·lules T citotòxiques.
TEMA 19: Resposta immunitària humoral
Antigens T depenents i T indepenents. Activació dels limfòcits B: primer i segon senyal. Col·laoració T-B. Generació del centre germinatiu. Limfòcits T helper fol·liculars. Maduració de la resposta B: hipermutació somàtica, maduració per afinitat i canvi d'isotip. Paper efector de les immunoglobulines. Limfòcits B de memòria.
TEMA 20: Regulació de la resposta immunitària
Definició del concepte de tolerància perifèrica i comparació amb els mecanismes de la tolerància central. Principals mecanismes reguladors de la resposta immunològica: segons senyals, mecanismes d'inducció d'apoptosi, citocines reguladores, receptors inhibidors (motius ITIMs). Limfòcits reguladors Tregs i Bregs
Resposta immune en front de patògens imecanismes d'evasió
TEMA 21: Resposta immunitària en front de bacteris
Vies d'entrada dels bacteris. Paper de les cèl·lules dendrítiques convencionals. Resposta immunitària efectora en front dels bacteris extracel·lulars i intracel·lulars. Mecanismes d'evasió.
TEMA 22: Resposta immunitària en front de fongs i paràsits
Característiques de les infeccions fúngiques. Elements que dirigeixen la resposta immunitària efectora contra fongs, helmints i protozoos. Mecanismes d'evasió.
TEMA 23: Resposta immunitària en front de virus
Característiques de les infeccions virals: tropisme cel·lular. Cèl·lules dendrítiques plasmacitoides. Resposta immunitària en front a virus. Mecanismes d'evasió.
Bloc III. Aplicació experimental de la Immunologia (1,5 ECTS)
Tècniques experimentals relacionades amb la Immunologia i la seva aplicació
Reacció antigen anticòs. Disseny d'un marcatge amb anticossos primari i secundari. Tinció de seccions de teixits per immunohistoquímica (IHC), immunofluorescència (IF). Tinció de suspensions cel·lulars i anàlisi per citometria de flux.Descripció de les tècniques experimentals per definir la funcionalitat de les cèl·lules T. Determinació de citocines: ELISA en placa, ELISpot, tinció intracitoplasmàtica. Assajos de proliferació i citotoxicitat. Determinació d'expansions monoclonals: seqüenciació del CDR3.
Bloc IV. Introducció a la Immunopatologia (0,5 ECTS)
TEMA 24: Introducció a la Immunopatologia associada a la resposta immunitària
Definició i exemples dels tres tipus de patologies associades al sistema immunitari: reaccions d'hipersensibilitat, autoimmunitat i immunodeficiències.
TEMA 25: Immunoteràpia. Vacunes
Formes d'intervenció sobre la resposta immune. Immunitzaciópassiva. Immunització activa inespecífica. Vacunes definició i importància en la salut pública. Tipus de vacunes: gèrmens atenuats i inactivats. Vacunes generades mitjançant tècniques biotecnològiques.
*Llevat que les restriccions imposades per les autoritats sanitàries obliguin a una priorització o reducció d’aquests continguts.
Els temes del programa s'impartiran 29 sessions de docència teòrica.
Pràctiques d'aula (PAUL) es faran dues activitats per reforçar els continguts teòrics i donar eines per entendre els articles científics relacionats amb la matèria.També es treballaran competències transversals com buscar bibliografia, exposar en públic.
La informació sobre cada tema i les pautes d'aplicació es desaran al Campus Virtual de la UAB (Moodle). Els alumnes plantejaran els dubtes a sessions de tutories amb el professor.
*Llevat que les restriccions imposades per les autoritats sanitàries obliguin al canvi a la modalitat no presencial. En aquest cas, s’adaptarà el seu format a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes expositives | 29 | 1,16 | 4, 5, 6, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 23, 24 |
Pràctiques d'aula | 14 | 0,56 | 25 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 56 | 2,24 | 6 |
Interpretació de dades experimentals publicades | 15 | 0,6 | 25 |
Preparació de treballs en format d'aprenentatge cooperatiu | 25 | 1 | 25 |
L’avaluació de l’assignatura serà individual i continuada a travès de les següents proves, entenent per avaluació continuada la possibilitat que l'alumne té veure com va el seu aprenentatge i poder tenir temps a la millora durant el curs.
ACTIVITATS DOCENTS QUE S'AVALUEN:
Examens parcials: El parcial 1 és el 30% i el parcial 2 el 35% de la nota final. Seran exàmens de tipus test de preguntes amb 5 opcions a escollir una. En la correcció es restarà 1/5 del valor de cada pregunta per resposta incorrecta. L'estudiant haurà de contestar el 70% de les preguntes de l'examen per ser avaluat. La duració de cada prova serà d’un màxim de 2 hores.
Aprenentatge cooperatiu format per tres activitats
Activitats realitzades en grup, l'aprenentatge cooperatiu (AC) ajuda a la col·laboració entre iguals, desenvolupament de les capacitats d’autoaprenentatge, de síntesi i de comunicació escrita i oral dels alumnes.
1) Problemes sobre tècniques experimentals (TE): Aquesta part de l'assignatura s'avaluarà amb un 10%. Activitat realitzada en anglès i constarà d'un qüestionariamb problemes sobre tècniques experimentals relacionades amb la immunologia.
2) Aprenentatge Basat en Problemes (ABP). L’avaluació representarà el 10% de la nota final de l'assignatura. Activitat realitzada en anglès i es basa en la presentació d'un article de recerca.
3) Aprenentatge Basat en Projectes (ABPrj). L’avaluació representarà el 15% de la nota final de l'assignatura. Activitat realitzada en anglès i es basa en el disseny d'un projecte de recerca a partir d'una hipòtesi donada.
L'assistència a les PAUL ha de ser del 80% com a mínim i per això es passarà un llistat a signar durant la sessió.
Examen Final: Es programarà un examen final pels alumnes que no hagin assolit el mínim necessari o que vulguin apujar la nota. Es podrà recuperar el parcial que no s'hagi aprovat o ambdós en el cas que no s'hagi aprovat cap dels dos. Presentar-se significa renunciar a la nota del parcial al que es presenta.
AVALUACIÓ:
1) Les proves són: 30% primer parcial, 35% segon parcial, 30% Aprenentatge Cooperatiu
2) Per aprovar: Els alumnes han d'assolir un mínim de 4,5 /10 en totes les proves per fer el sumatori de l'avaluació de l'assignatura i poder compensar la nota entre proves. Per aprovar, el resultat final ha de ser ≥5 /10.
3) Per recuperar: Els alumnes que no hagin aprovat amb el sumatori dels dos examens parcials, podran examinar-se del parcial suspès. En el cas de no aprovar cap parcial durant el curs, s'haurà de fer un examen final.
4) El mateix càlcul es farà pels alumnes que vulguin apujar nota. Això implica RENUNCIAR a la nota obtinguda en el parcial que es vol millorar.
5) No presentar-se a qualsevol de les proves ha d’estar justificat. El motiu ha de ser suficientment important per considerar fer l'examen un altre dia. La justificació s'ha de presentar al professor el més aviat possible, enviant el document per correu electrònic.
L'estudiant que no es presenti a cap examen se'l qualificarà com a NO AVALUABLE.
*Les proves d’avaluació es realitzaran presencialment, llevat que les restriccions imposades per les autoritats sanitàries obliguin al canvi a la modalitat no presencial. En aquest cas, s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació en la qualificació final) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Aprenentatge cooperatiu (treball en grup) | 30% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 25 |
Examen Parcial 2 | 35% | 3 | 0,12 | 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 23, 24 |
Examen Recuperació (només si no s'ha assolit 50% en els parcials) | Primer parcial 30% / Segon parcial 35% | 4 | 0,16 | 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 23, 24 |
Examen parcial 1 | 30% | 2 | 0,08 | 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13 |
No cal més programari que l'Office 365 disponible a la UAB.