Logo UAB
2021/2022

Anatomia i fisiologia del sistema nerviós

Codi: 101700 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500893 Logopèdia FB 1 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Guillermo García Alias
Correu electrònic:
Guillermo.Garcia@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Josep Reig Vilallonga
Guillermo García Alias
Christelle Serra Le Cheualier

Prerequisits

No hi ha prerequisits oficials.

Conveniència de tenir coneixements bàsics sobre biologia cel·lular, física i química.

Objectius

L’assignatura Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós és de primer curs i desenvolupa el coneixement de les característiques generals de l’estructura i de la funció del Sistema Nerviós i de manera especial d’aquelles de les seves porcions involucrades en el control de la producció de la veu i de la parla, i de la generació del llenguatge.

Els objectius de l’assignatura són proporcionar de forma integrada els coneixements relacionats amb el Sistema Nerviós que permeten la producció de la veu i la parla i la generació del llenguatge en els éssers humans.

Competències

  • Analitzar i sintetitzar informació.
  • Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d'informació.
  • Comprendre, integrar i relacionar nous coneixements fruit d'un aprenentatge autònom.
  • Comprendre, interpretar i expressar oralment i per escrit continguts propis de l'àmbit de la salut en una llengua estrangera.
  • Demostrar que es comprenen i s'empren correctament la terminologia i la metodologia pròpies de la recerca logopèdica.
  • Expressar-se de manera fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tant oralment com per escrit.
  • Integrar els fonaments biològics (anatomia i fisiologia), psicològics (processos i desenvolupament evolutiu), lingüístics i pedagògics de la intervenció logopèdica en la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals
  • Presentar una producció de la parla, una estructuració del llenguatge i una qualitat de la veu adequades.
  • Treballar en equips intradisciplinaris i interdisciplinaris.
  • Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació.
  • Utilitzar les tècniques i els instruments d'exploració propis de la professió i registrar, sintetitzar i interpretar les dades aportades integrant-les al conjunt de la informació.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar i sintetitzar.
  2. Buscar, avaluar, organitzar i mantenir sistemes d'informació.
  3. Comprendre, integrar i relacionar nous coneixements fruit d'un aprenentatge autònom.
  4. Comprendre, interpretar i expressar oralment i per escrit continguts propis de l'àmbit de la salut en una llengua estrangera.
  5. Expressar-se de manera fluida, coherent i adequada a les normes establertes, tant oralment com per escrit.
  6. Fer una exploració bàsica dels òrgans de la veu i la parla.
  7. Identificar i descriure la fisiologia del sistema nerviós i dels òrgans de la veu i la parla, així com les seves bases moleculars i cel·lulars.
  8. Identificar i descriure les característiques anatòmiques del sistema nerviós i dels òrgans de la veu i la parla.
  9. Interpretar correctament els resultats de l'exploració del sistema nerviós i dels òrgans de la veu i la parla.
  10. Mostrar una dicció correcta i una estructura sintàctica i del discurs adequada, en les presentacions públiques de treballs.
  11. Treballar en equips intradisciplinaris i interdisciplinaris.
  12. Utilitzar correctament la nomenclatura de la biologia cel·lular i l'anatomia humana i els principals termes de la fisiologia.
  13. Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació.

Continguts

Justificació General:

El Grau de Logopèdia està plantejat com una Titulació Sanitària, i per tant, cal que en els cursos bàsics, es dugui a terme l’aprenentatge de l’estructura i la funció d’aquells òrgans que seran responsables de la producció de la veu i de la parla i de la elaboració del llenguatge. Aquests ensenyaments bàsics han de proporcionar a l’estudiant de la titulació les eines per enfrontar-se amb èxit amb les assignatures clíniques i, a més llarg termini, per poder dur a terme una tasca professional efectiva i rigorosa, basada en els coneixements científics.

El Logopeda és un professional que treballa per prevenir, detectar, identificar, avaluar, diagnosticar, proporcionar tractament i seguiment a persones de totes les edats amb risc de sofrir alteracions de la parla, veu, llenguatge, deglució i trastorns relacionats i que a mes ensenya, supervisa i dirigeix programes i activitats d’investigació relacionats amb les ciències afins i per tant ha d’utilitzar el mètode científic per mesurar tractaments, avaluar la eficàcia d’aquestos, modificar-los en funció de la seva valoració i difondre els resultats. Tot això ens permet justificar la importància d’aquesta assignatura pel futur professional.

Es a dir, que el logopeda ha de conèixer l’estructura i funcionament del sistema nerviós sensorial, motor i cognitiu per poder comprendre, diagnosticar, tractar, prevenir i investigar sobre les alteracions que afecten a la veu, la parla i  el llenguatge.

 

SISTEMA NERVIÓS i ÒRGANS DELS SENTITS

1 . ANATOMIA DEL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL

1.1 - Organització anatòmica del sistema nerviós

- Concepte i parts del sistema nerviós

- Elements cel·lulars del sistema nerviós

- Sistema nerviós central i perifèric

- Sistema nerviós autònom: simpàtic i parasimpàtic

- Cobertes del Sistema Nerviós: meninges

- Ventricles i líquid cefaloraquidi

- Vascularització del sistema nerviós

- Tècniques d'imatge per a l'exploració del Sistema Nerviós

1.2 - Telencèfal: Còrtex cerebral

- Morfologia: solcs i circumvolucions, lòbuls

- Estructura general del còrtex cerebral

- Substància blanca dels hemisferis cerebrals

- Àrees funcionals del còrtex cerebral

- Àrees corticals especialitzades en el llenguatge i la parla

- Altres àrees corticals relacionades amb el llenguatge i la parla

- Asimetria anatòmica i llenguatge

1.3 - Sistema Límbic

- Concepte

- Còrtex límbic

- Nuclis subcorticals

1.4 - Nuclis (ganglis) basals

- Classificació i conceptes fonamentals

- Morfologia i relacions dels nuclis basals

- Organització funcional dels nuclis basals

- Afectació dels nuclis basals i llenguatge

1.5 - Diencèfal

- Divisió

- Tàlem: morfologia i significació funcional

- Epítàlem

- Hipotàlem

1.6 - Tronc de l'encèfal

- Tronc de l’encèfal

- Morfologia: bulb, protuberància, mesencèfal

- Aspectes generals dels nervis cranials: nomenclatura i nuclis

- Nervis Parells cranials: descripció i funció

- Formació reticular

- Organització funcional dels nuclis del tronc de l'encèfal

1.7 - Cerebel

- Cerebel

- Morfologia i relacions del cerebel

- Organització funcional del cerebel

- Alteracions cerebel·loses i llenguatge

 

2. ANATOMIA DELS ÒRGANS DELS SENTITS

2.1 - Òrgan de la visió

- Anatomia de l'ull o globus ocular. Parets del globus ocular. Contingut de l'ull

- Vies òptiques

- Annexos oculars: aparell lacrimal, parpelles.

- Músculs de l'ull

2.2 - Òrgan de l’audició

- Anatomia de l’orella

- orella externa

- orella mitjana

- orella interna

- Via auditiva

 

3 . – FISIOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS

3.1 - Organització funcional del sistema nerviós

- Pars funcionals del sistema nerviós: sensorial, motora, d’integració

- Nivells d’organització funcional del sistema nerviós: medul·lar, subcortical i cortical

- Fenòmens elèctrics de les neurones: transport iònic per la membrana neuronal. Potencials de membrana i potencials d’acció, propagació del potencial d’acció. Conducció nerviosa i velocitat de conducció nerviosa.

- Transmissió sinàptica: organització funcional de la sinapsi química. Característiques funcionals de la sinapsi química. Neurotransmissors i neuromoduladors . Receptors sinàptics.

- Fisiologia dels circuits neuronals. Arc reflex

3.2 - Fisiologia de l’activitat elèctrica cerebral.

- Activitat elèctrica cerebral. Electroencefalograma.

- Metabolisme, flux sanguini i funció cerebral. Mecanisme d’autoregulació del flux sanguini i del consum de glucosa. Mètodes funcionals d’estudi de l’activitat cerebral (PET, etc.)

- Regulació de l’activitat cerebral pels sistemes reticulars del tronc de l’encèfal

- Control neuro-hormonal de l’activitat cerebral

- Fisiologia del son: Fases del son i característiques funcionals. Efectes fisiològics del son.

3.3 - Funcions superiors de l’escorça cerebral : funcions intelectuals

- Organització funcional del neocòrtex

- Funcions del lòbul frontal: atenció, associació conceptual, consciència, pensament, interpretació de la realitat, filtre social, trets de personalitat.

- Funció simbòlica associativa de l’àrea de Wernicke.

- Funcions de l’escorça parieto-occipito-temporal (POT) en l’hemisferi dominant i no dominant. Dominància lateral del llenguatge. Experiències de Roger Sperry.

- Funcions del cos callós: relació inter-hemisfèrica

- Aprenentatge i memòria.

3.4 - Fisiologia de la sensibilitat somàtica del cap

- Organització funcional del sistema somatosensorial: tipus de receptors sensorials i transducció. Característiques i classificació de les fibres nervioses sensorials

- Fisiologia dels mecanorreceptors, termorreceptors i nociceptors del cap

- Fisiologia dels propioceptors de l’articulació temporomandibular

- Via somatosensorial: fisiologia del nucli espinal del trigèmin, del nucli sensitiu del trigèmin i del nucli mesencefàlic del trigèmin. Integracióde la informació somatosensorial: paper de l’escorça somatosensorial primària i secundària

3.5 - Fisiologia del sistema de control motor: activitat muscular i control segmentari

- Organització funcional del múscul esquelètic llis

- Mecanisme de la contracció muscular: múscul esquelètic vs múscul llis.

- Fisiologia de la unió neuromuscular. Unitat motora.

- Control segmentari de l’activitat muscular: receptors propioceptius dels músculs i tendons. Circuits neuronals o arcs reflexos. Activitat reflexa

- Reflexos bucofonatoris: reflex de deglució, reflex d’esternut, tos

- Reflexos del cap: reflex corneal o palpebral, reflex pupil·lar directe i consensuat, reflex d'acomodació.

3.6 - Fisiologia del sistema de control motor: control motor suprasegmentari

- Escorça motora: organització funcional. Ideació, planificació i execució dels moviments voluntaris.

- Ganglis vasals: organització funcional. Planificació i execució dels moviments automàtics.

- Cerebel: organització funcional. Coordinació dels moviments.

3.7 - Fisiologia del control nerviós de la veu i la parla

- Organització funcional del control nerviós de la laringe

- Característiques funcionals de la innervació sensorial de la laringe

- Característiques funcionals del control segmentari de la laringe: paper del nucli ambigu i dels nuclis premotors laríngics.

- Característiques funcionals del control suprasegmentari de la laringe: paper de la substància grisa periaqüaductal (PAG) i de l’escorça motora

- Organització funcional del control nerviós de la parla

- Programa motor de la parla: esdeveniments articulatoris i neuronals

- Paper de l’escorça motora, els ganglis basals i el cerebel en la producció de la parla

3.8 - Funcions superiors de l’escorça cerebral: llenguatge

- Organització funcional de les àrees corticals implicades en el llenguatge

- Mecanismes de la percepció i comprensió del llenguatge

- Mecanismes de control motor en l’emissió del llenguatge

 

4. FISIOLOGIA DELS ÒRGANS DELS SENTITS

4.1 - Sentit de la visió

- Fisiologia de l'ull. Diòptre ocular. Poder de refringència. Control de l'acomodació. Control neural del diàmetre pupil·lar. Agudesa visual. Camp visual. Campimetria.

- Fisiologia de la retina: epiteli pigmentat. Fotoreceptors i fototransducció. Funció de neurones de la retina.

- Fisiologia de les vies òptiques: característiques visuals de la via parvocel·lular i de la via magnocel·lular. Paper del cos geniculat lateral del tàlem.

- Integració central de la informació visual: organització funcional de l’escorça visual. Anàlisi del moviment i la posició. Anàlisi de la forma. Anàlisi del color. Anàlisi de la visió estereoscòpica.

4.2 - Sentit de l’audició

- Fisiologia de l’orella externa: captació i amplificació de les ones sonores

- Fisiologia de l'orella mitjana: fisiologia del sistema de transmissió. Reflex timpànic o estapedial. Timpanometria i impedanciometria.

- Fisiologia de l'orella interna: organització funcional de la còclea i transducció auditiva. Amplificador coclear. Potencial endococlear. Discriminació de freqüències i d’intensitats sonores.

- Fisiologia de la via auditiva: funció dels nuclis coclears, del complex olivar superior i del col·licle inferior. Funcions del cos geniculat medial del tàlem

- Fisiologia de l’escorça auditiva: anàlisi de les freqüències i les intensitats de les ones sonores. Memòria auditiva

- Exploració de la sensibilitat auditiva. Audiometria.

Metodologia

Classes teòriques:

Exposició sistematitzada del temari de l'assignatura, donant rellevància als conceptes més importants.

L’alumne adquireix els coneixements científics bàsics de la assignatura assistint a les classes de

teoria, que complementarà amb l’estudi personal dels temes del programa.

Casos:

Plantejament de casos relacionats amb l’assignatura amb uns objectius de aprenentatge sobre els que l’alumne ha de treballar de manera individual o col.lectiva amb estudi personal.  

Classes pràctiques:

Sessions de pràctiques per l’observació de les estructures anatòmiques i l’aprenentatge pràctic de

tècniques fisiològiques. S’hi promou el treball en grup i l'autoaprenentage actiu.

Elaboració i presentació d’un treball de revisió

A partir d’un conjunt de temes proposats per l’assignatura, els alumnes hauran de reunir-se en grups de no més de quatre persones, i elaborar un treball de revisió que haurà de ser presentat i defensat oralment i del que s'haurà de lliurar prèviament un resum de 4 fulls com a màxim.

Nota: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes pràctiques de laboratori 15 0,6 5, 6, 9, 10
Classes teòriques 31,5 1,26 1, 7, 8, 12, 13
Seminaris i casos 6 0,24 2, 9, 12
Tipus: Supervisades      
Tutorització presencial i virtual 16 0,64 9
Tipus: Autònomes      
Elaboració de treballs 16 0,64 1, 2, 4, 11, 13
Estudi 41 1,64 2, 3, 4, 6, 7, 8, 11, 12, 13
Preparació Seminaris 12 0,48 1, 2, 4, 11, 13
Preparació de pràctiques 9 0,36 2, 4, 5, 11, 13

Avaluació

Primer període avaluatiu: Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades mitjançant proves objectives, portafoli, solucions de casos i presentacions de treballs amb els instruments detallats en la taula d’evidències d’aprenentatge.

L’assignatura serà superada quan s’hagi assolit una nota igual o superior a 5 (escala 0-10) com mitjana del conjunt de EVs, sempre que s'hagi obtingut una nota de 5 o superior a les evidències EV1 i EV3.

Segon període avaluatiu: Proves de recuperació: Podran optar a realitzar alguna de les proves de recuperació (EV1 i/o EV3) aquell alumnat que no hagi assolit els criteris establerts per superar l’assignatura i que hagi estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura, sempre i quan la nota de curs no sigui inferior a 3,5 punts sobre 10.

Es considerarà com a “no avaluable” a l’alumne que no hagi lliurat com a minim EVs amb un pes total del 40%

Els estudiants de segona matrícula, o posteriori, poden quedar exempts de participar a les activitats pràctiques si han superat la EV5 del curs anterior. En aquest cas, se’ls hi guardarà la nota obtinguda per la EV5 encara que tindran dret a renunciar-hi per escrit i tornar-se a presentar des del començament de curs. Així doncs, el alumnes hauran de realitzar les proves objectivables sobre els coneixements d'estructura i funció (EV1 i EV3) i les proves de práctiques d'estrucutrua i funció (EV2 i EV4)

Al següent enllaç estan indicades lespautes d’avaluació de la facultat: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html

 

<tdstyle="width: 15%;" align="left" valign="middle">30%

Codi Evidència Temporalització Denominació Pes

Format

Autoria

Via

EV1

 primer període avaluatiu Prova objectivade resposta múltiple sobre coneixements d'Estructura 30% escrit individual presencial
EV2  primer període avaluatiu Prova objectiva de pràctiques 10% escrit individual presencial
EV3  segon període avaluatiu Provaobjectiva de resposta múltiple sobre coneixements de Funció 30% Individual individual presencial
EV4  segon període avaluatiu Prova objectiva de pràctiques 10% escrit individual presencial
EV5  segon període avaluatiu Portafoli i casos 10% ambdós ambdues presencial i virtual
EV6  segon període avaluatiu Treballs 10% escrit col·lectiva presencial i virtual

 

Format: escrit, oral o ambdós.

Autoria: individual, col·lectiva o ambdues.

Via: presencial, virtual oambdues.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
EV1 i EV3; Prova objectiva de resposta múltiple d'Estructura y de Funció 60 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 12, 13
EV2 i EV4; Prova objectiva de resposta múltiple pràctica d'Estructura i de Funció 20 0,5 0,02 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12
EV5; Avaluació continuada del portfoli de pràctiques de laboratori i d'aula 10 0,5 0,02 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13
EV6; Preparació i presentació de treballs de revisió realitzats 10 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13

Bibliografia

Bibliografía Fonamental

  1. Anthony Seikel, David G. Drumright,Anatomy and Physiology for Speech, Language, and Hearing.6th edition. 2019
  2. Purves D, Auguste GJ, Fitzpatrick D, Katz LC, LaMantia AS, McNamara JO. Invitación a la neurociencia. Ed Panamericana, 2001.

Bibloigrafía Complemetaria

  1. Crossman AR, Neary D. Neuroanatomia: texto y atlas en color. 3ª edición, Elsevier-Masson, Barcelona 2007.
  2. Cuetos F. Neurociencia del Lenguaje. Ed. Panamericana, Madrid. 2012.
  3. MacKenna BR, Callander R. Fisiologia Ilustrada. 5ª ed. Ed. Churchill Livingstone. 1990.
  4. McFarland . Atlas de Anatomia en Ortofonia. Elsevier-Masson, Barcelona, 2008.
  5. Rodríguez S, Smith-Agreda JM. Anatomia de los órganos del lenguaje, visión y audición. 2ª edició. Ed. Panamericana. Madrid, 2004.
  6. Tortora. Derrikson. Principios de Anatomía y Fisiología. 11ª edición. Ed. Panamericana. Madrid, 2006.
  7. Webb WG, Adler RK. Neurología para el logopeda. 5ª edición, Elsevier-Masson, Barcelona, 2010.
  8. W. WEBBR. K. ADLER NEUROLOGÍA PARA EL LOGOPEDA. Elsevier. 5th edition. 2010
  9. JORDI PEÑA-CASANOVA MANUAL DE LOGOPEDIA (4ª ED.). Elsevier 2013

Programari

no aplicable