Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500893 Logopèdia | FB | 1 | 2 |
No hi ha prerequisits oficials.
Conveniència de tenir coneixements bàsics sobre biologia cel·lular, física i química.
L’assignatura Anatomia i Fisiologia del Sistema Nerviós és de primer curs i desenvolupa el coneixement de les característiques generals de l’estructura i de la funció del Sistema Nerviós i de manera especial d’aquelles de les seves porcions involucrades en el control de la producció de la veu i de la parla, i de la generació del llenguatge.
Els objectius de l’assignatura són proporcionar de forma integrada els coneixements relacionats amb el Sistema Nerviós que permeten la producció de la veu i la parla i la generació del llenguatge en els éssers humans.
Justificació General:
El Grau de Logopèdia està plantejat com una Titulació Sanitària, i per tant, cal que en els cursos bàsics, es dugui a terme l’aprenentatge de l’estructura i la funció d’aquells òrgans que seran responsables de la producció de la veu i de la parla i de la elaboració del llenguatge. Aquests ensenyaments bàsics han de proporcionar a l’estudiant de la titulació les eines per enfrontar-se amb èxit amb les assignatures clíniques i, a més llarg termini, per poder dur a terme una tasca professional efectiva i rigorosa, basada en els coneixements científics.
El Logopeda és un professional que treballa per prevenir, detectar, identificar, avaluar, diagnosticar, proporcionar tractament i seguiment a persones de totes les edats amb risc de sofrir alteracions de la parla, veu, llenguatge, deglució i trastorns relacionats i que a mes ensenya, supervisa i dirigeix programes i activitats d’investigació relacionats amb les ciències afins i per tant ha d’utilitzar el mètode científic per mesurar tractaments, avaluar la eficàcia d’aquestos, modificar-los en funció de la seva valoració i difondre els resultats. Tot això ens permet justificar la importància d’aquesta assignatura pel futur professional.
Es a dir, que el logopeda ha de conèixer l’estructura i funcionament del sistema nerviós sensorial, motor i cognitiu per poder comprendre, diagnosticar, tractar, prevenir i investigar sobre les alteracions que afecten a la veu, la parla i el llenguatge.
SISTEMA NERVIÓS i ÒRGANS DELS SENTITS
1 . ANATOMIA DEL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
1.1 - Organització anatòmica del sistema nerviós
- Concepte i parts del sistema nerviós
- Elements cel·lulars del sistema nerviós
- Sistema nerviós central i perifèric
- Sistema nerviós autònom: simpàtic i parasimpàtic
- Cobertes del Sistema Nerviós: meninges
- Ventricles i líquid cefaloraquidi
- Vascularització del sistema nerviós
- Tècniques d'imatge per a l'exploració del Sistema Nerviós
1.2 - Telencèfal: Còrtex cerebral
- Morfologia: solcs i circumvolucions, lòbuls
- Estructura general del còrtex cerebral
- Substància blanca dels hemisferis cerebrals
- Àrees funcionals del còrtex cerebral
- Àrees corticals especialitzades en el llenguatge i la parla
- Altres àrees corticals relacionades amb el llenguatge i la parla
- Asimetria anatòmica i llenguatge
1.3 - Sistema Límbic
- Concepte
- Còrtex límbic
- Nuclis subcorticals
1.4 - Nuclis (ganglis) basals
- Classificació i conceptes fonamentals
- Morfologia i relacions dels nuclis basals
- Organització funcional dels nuclis basals
- Afectació dels nuclis basals i llenguatge
1.5 - Diencèfal
- Divisió
- Tàlem: morfologia i significació funcional
- Epítàlem
- Hipotàlem
1.6 - Tronc de l'encèfal
- Tronc de l’encèfal
- Morfologia: bulb, protuberància, mesencèfal
- Aspectes generals dels nervis cranials: nomenclatura i nuclis
- Nervis Parells cranials: descripció i funció
- Formació reticular
- Organització funcional dels nuclis del tronc de l'encèfal
1.7 - Cerebel
- Cerebel
- Morfologia i relacions del cerebel
- Organització funcional del cerebel
- Alteracions cerebel·loses i llenguatge
2. ANATOMIA DELS ÒRGANS DELS SENTITS
2.1 - Òrgan de la visió
- Anatomia de l'ull o globus ocular. Parets del globus ocular. Contingut de l'ull
- Vies òptiques
- Annexos oculars: aparell lacrimal, parpelles.
- Músculs de l'ull
2.2 - Òrgan de l’audició
- Anatomia de l’orella
- orella externa
- orella mitjana
- orella interna
- Via auditiva
3 . – FISIOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS
3.1 - Organització funcional del sistema nerviós
- Pars funcionals del sistema nerviós: sensorial, motora, d’integració
- Nivells d’organització funcional del sistema nerviós: medul·lar, subcortical i cortical
- Fenòmens elèctrics de les neurones: transport iònic per la membrana neuronal. Potencials de membrana i potencials d’acció, propagació del potencial d’acció. Conducció nerviosa i velocitat de conducció nerviosa.
- Transmissió sinàptica: organització funcional de la sinapsi química. Característiques funcionals de la sinapsi química. Neurotransmissors i neuromoduladors . Receptors sinàptics.
- Fisiologia dels circuits neuronals. Arc reflex
3.2 - Fisiologia de l’activitat elèctrica cerebral.
- Activitat elèctrica cerebral. Electroencefalograma.
- Metabolisme, flux sanguini i funció cerebral. Mecanisme d’autoregulació del flux sanguini i del consum de glucosa. Mètodes funcionals d’estudi de l’activitat cerebral (PET, etc.)
- Regulació de l’activitat cerebral pels sistemes reticulars del tronc de l’encèfal
- Control neuro-hormonal de l’activitat cerebral
- Fisiologia del son: Fases del son i característiques funcionals. Efectes fisiològics del son.
3.3 - Funcions superiors de l’escorça cerebral : funcions intelectuals
- Organització funcional del neocòrtex
- Funcions del lòbul frontal: atenció, associació conceptual, consciència, pensament, interpretació de la realitat, filtre social, trets de personalitat.
- Funció simbòlica associativa de l’àrea de Wernicke.
- Funcions de l’escorça parieto-occipito-temporal (POT) en l’hemisferi dominant i no dominant. Dominància lateral del llenguatge. Experiències de Roger Sperry.
- Funcions del cos callós: relació inter-hemisfèrica
- Aprenentatge i memòria.
3.4 - Fisiologia de la sensibilitat somàtica del cap
- Organització funcional del sistema somatosensorial: tipus de receptors sensorials i transducció. Característiques i classificació de les fibres nervioses sensorials
- Fisiologia dels mecanorreceptors, termorreceptors i nociceptors del cap
- Fisiologia dels propioceptors de l’articulació temporomandibular
- Via somatosensorial: fisiologia del nucli espinal del trigèmin, del nucli sensitiu del trigèmin i del nucli mesencefàlic del trigèmin. Integracióde la informació somatosensorial: paper de l’escorça somatosensorial primària i secundària
3.5 - Fisiologia del sistema de control motor: activitat muscular i control segmentari
- Organització funcional del múscul esquelètic llis
- Mecanisme de la contracció muscular: múscul esquelètic vs múscul llis.
- Fisiologia de la unió neuromuscular. Unitat motora.
- Control segmentari de l’activitat muscular: receptors propioceptius dels músculs i tendons. Circuits neuronals o arcs reflexos. Activitat reflexa
- Reflexos bucofonatoris: reflex de deglució, reflex d’esternut, tos
- Reflexos del cap: reflex corneal o palpebral, reflex pupil·lar directe i consensuat, reflex d'acomodació.
3.6 - Fisiologia del sistema de control motor: control motor suprasegmentari
- Escorça motora: organització funcional. Ideació, planificació i execució dels moviments voluntaris.
- Ganglis vasals: organització funcional. Planificació i execució dels moviments automàtics.
- Cerebel: organització funcional. Coordinació dels moviments.
3.7 - Fisiologia del control nerviós de la veu i la parla
- Organització funcional del control nerviós de la laringe
- Característiques funcionals de la innervació sensorial de la laringe
- Característiques funcionals del control segmentari de la laringe: paper del nucli ambigu i dels nuclis premotors laríngics.
- Característiques funcionals del control suprasegmentari de la laringe: paper de la substància grisa periaqüaductal (PAG) i de l’escorça motora
- Organització funcional del control nerviós de la parla
- Programa motor de la parla: esdeveniments articulatoris i neuronals
- Paper de l’escorça motora, els ganglis basals i el cerebel en la producció de la parla
3.8 - Funcions superiors de l’escorça cerebral: llenguatge
- Organització funcional de les àrees corticals implicades en el llenguatge
- Mecanismes de la percepció i comprensió del llenguatge
- Mecanismes de control motor en l’emissió del llenguatge
4. FISIOLOGIA DELS ÒRGANS DELS SENTITS
4.1 - Sentit de la visió
- Fisiologia de l'ull. Diòptre ocular. Poder de refringència. Control de l'acomodació. Control neural del diàmetre pupil·lar. Agudesa visual. Camp visual. Campimetria.
- Fisiologia de la retina: epiteli pigmentat. Fotoreceptors i fototransducció. Funció de neurones de la retina.
- Fisiologia de les vies òptiques: característiques visuals de la via parvocel·lular i de la via magnocel·lular. Paper del cos geniculat lateral del tàlem.
- Integració central de la informació visual: organització funcional de l’escorça visual. Anàlisi del moviment i la posició. Anàlisi de la forma. Anàlisi del color. Anàlisi de la visió estereoscòpica.
4.2 - Sentit de l’audició
- Fisiologia de l’orella externa: captació i amplificació de les ones sonores
- Fisiologia de l'orella mitjana: fisiologia del sistema de transmissió. Reflex timpànic o estapedial. Timpanometria i impedanciometria.
- Fisiologia de l'orella interna: organització funcional de la còclea i transducció auditiva. Amplificador coclear. Potencial endococlear. Discriminació de freqüències i d’intensitats sonores.
- Fisiologia de la via auditiva: funció dels nuclis coclears, del complex olivar superior i del col·licle inferior. Funcions del cos geniculat medial del tàlem
- Fisiologia de l’escorça auditiva: anàlisi de les freqüències i les intensitats de les ones sonores. Memòria auditiva
- Exploració de la sensibilitat auditiva. Audiometria.
Classes teòriques:
Exposició sistematitzada del temari de l'assignatura, donant rellevància als conceptes més importants.
L’alumne adquireix els coneixements científics bàsics de la assignatura assistint a les classes de
teoria, que complementarà amb l’estudi personal dels temes del programa.
Casos:
Plantejament de casos relacionats amb l’assignatura amb uns objectius de aprenentatge sobre els que l’alumne ha de treballar de manera individual o col.lectiva amb estudi personal.
Classes pràctiques:
Sessions de pràctiques per l’observació de les estructures anatòmiques i l’aprenentatge pràctic de
tècniques fisiològiques. S’hi promou el treball en grup i l'autoaprenentage actiu.
Elaboració i presentació d’un treball de revisió
A partir d’un conjunt de temes proposats per l’assignatura, els alumnes hauran de reunir-se en grups de no més de quatre persones, i elaborar un treball de revisió que haurà de ser presentat i defensat oralment i del que s'haurà de lliurar prèviament un resum de 4 fulls com a màxim.
Nota: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes pràctiques de laboratori | 15 | 0,6 | 5, 6, 9, 10 |
Classes teòriques | 31,5 | 1,26 | 1, 7, 8, 12, 13 |
Seminaris i casos | 6 | 0,24 | 2, 9, 12 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutorització presencial i virtual | 16 | 0,64 | 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració de treballs | 16 | 0,64 | 1, 2, 4, 11, 13 |
Estudi | 41 | 1,64 | 2, 3, 4, 6, 7, 8, 11, 12, 13 |
Preparació Seminaris | 12 | 0,48 | 1, 2, 4, 11, 13 |
Preparació de pràctiques | 9 | 0,36 | 2, 4, 5, 11, 13 |
Primer període avaluatiu: Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades mitjançant proves objectives, portafoli, solucions de casos i presentacions de treballs amb els instruments detallats en la taula d’evidències d’aprenentatge.
L’assignatura serà superada quan s’hagi assolit una nota igual o superior a 5 (escala 0-10) com mitjana del conjunt de EVs, sempre que s'hagi obtingut una nota de 5 o superior a les evidències EV1 i EV3.
Segon període avaluatiu: Proves de recuperació: Podran optar a realitzar alguna de les proves de recuperació (EV1 i/o EV3) aquell alumnat que no hagi assolit els criteris establerts per superar l’assignatura i que hagi estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura, sempre i quan la nota de curs no sigui inferior a 3,5 punts sobre 10.
Es considerarà com a “no avaluable” a l’alumne que no hagi lliurat com a minim EVs amb un pes total del 40%
Els estudiants de segona matrícula, o posteriori, poden quedar exempts de participar a les activitats pràctiques si han superat la EV5 del curs anterior. En aquest cas, se’ls hi guardarà la nota obtinguda per la EV5 encara que tindran dret a renunciar-hi per escrit i tornar-se a presentar des del començament de curs. Així doncs, el alumnes hauran de realitzar les proves objectivables sobre els coneixements d'estructura i funció (EV1 i EV3) i les proves de práctiques d'estrucutrua i funció (EV2 i EV4)
Al següent enllaç estan indicades lespautes d’avaluació de la facultat: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
<tdstyle="width: 15%;" align="left" valign="middle">30%
Codi Evidència | Temporalització | Denominació | Pes |
Format |
Autoria |
Via |
EV1 |
primer període avaluatiu | Prova objectivade resposta múltiple sobre coneixements d'Estructura | 30% | escrit | individual | presencial |
EV2 | primer període avaluatiu | Prova objectiva de pràctiques | 10% | escrit | individual | presencial |
EV3 | segon període avaluatiu | Provaobjectiva de resposta múltiple sobre coneixements de Funció | 30% | Individual | individual | presencial |
EV4 | segon període avaluatiu | Prova objectiva de pràctiques | 10% | escrit | individual | presencial |
EV5 | segon període avaluatiu | Portafoli i casos | 10% | ambdós | ambdues | presencial i virtual |
EV6 | segon període avaluatiu | Treballs | 10% | escrit | col·lectiva | presencial i virtual |
Format: escrit, oral o ambdós.
Autoria: individual, col·lectiva o ambdues.
Via: presencial, virtual oambdues.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
EV1 i EV3; Prova objectiva de resposta múltiple d'Estructura y de Funció | 60 | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 12, 13 |
EV2 i EV4; Prova objectiva de resposta múltiple pràctica d'Estructura i de Funció | 20 | 0,5 | 0,02 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12 |
EV5; Avaluació continuada del portfoli de pràctiques de laboratori i d'aula | 10 | 0,5 | 0,02 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
EV6; Preparació i presentació de treballs de revisió realitzats | 10 | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Bibliografía Fonamental
Bibloigrafía Complemetaria
no aplicable