Acollida i inclusió de les persones immigrants
Codi: 101671 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500260 Educació Social | OT | 3 | 2 |
| 2500260 Educació Social | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Roser Girós Calpe
- Correu electrònic:
- Roser.Giros@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Erika Dominguez Antillano
Prerequisits
"Acollida i inclusió de les persones immigrades"forma part de la menció "Educació d'adults".
Es recomana cursar simultàniament o haver cursat alguna de les assignatures incloses a la mateixa menció, com ara: estratègies didàctiques per a la formació de persones adultes, estratègies de mediació, orientació i inserció sociolaboral o educació per a la salut.
Objectius
institucionals com a referents generals on s'emmarca l'actuació d'un educador/a social en un territori concretL'assignatura contribueix a conèixer les dinàmiques pròpies dels processos migratoris al nostre país i a Europa, comprendre’n la seva complexitat i adquirir una mirada estratègica sobre com gestionar la diversitat cultural en l’acollida i la inclusió de persones migrades en les societats multiculturals, amb una atenció preferent a l’àmbit educatiu. Els objectius principals que es persegueixen són: Els objectius principals que es persegueixen són:
Els objectius principals que es persegueixen són:
- Comprendre les causes i dinàmiques dels processos migratoris contemporanis
- Entendre els factors que incideixen en el desenvolupament dels processos d'acollida i inclusió de les persones immigrades.
- Conèixer el marc normatiu d’aquest camp i les seves implicacions per a l'educació.
- Entendre el valor i el significat de les polítiques culturals i els models de gestió de la diversitatcultural enels processos d'inclusió de la població migrada.
- Conèixer programes, projectes i metodologies interculturals en educació social, en l'àmbit de l'educació formal e informal.
- Conèixer les dinàmiques d’acollida, escolarització i transició educativa associades a l’alumnat de família migrada
- Comprendre els factors socials que generen racisme a la societat i les estratègies d’una educació antiracista
Competències
- Educació Social
- Acompanyar les persones en els seus processos de creixement i emancipació.
- Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord als principis deontològics de la professió.
- Aplicar les competències socioemocionals necessàries per gestionar les relacions humanes.
- Contextualitzar l'acció socioeducativa en funció dels diferents paradigmes teòrics que han elaborat les ciències de l'educació i en funció del context socio-històric dels individus, grups i institucions.
- Dissenyar de manera articulada plans, programes, projectes, activitats i tasques en diversos contextos socioeducatius.
- Dissenyar i desenvolupar processos de participació ciutadana i acció socio-comunitària.
- Dominar els coneixements teòrics i aplicats de les diferents Ciències de l'Educació que li permetin desenvolupar la capacitat d'anàlisi i observació de la realitat social i educativa.
- Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i respecte als drets humans.
- Participar en els debats teòrics que afecten la professió i que afecten els diferents àmbits d'actuació.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).
- Utilitzar informació i coneixement de les diferents fonts i contextos (informes, articles, etc.) propis de les ciències socials.
Resultats d'aprenentatge
- Acceptar, entendre i mostrar sensiblitat amb la població en dificultat social.
- Adquirir valors i actituds de respecte cap als diversos mitjans socials i culturals que són propis de les nostres societats contemporànies.
- Analitzar els aspectes deontològics de l'educació social en el treball amb persones en risc d'exclusió.
- Aplicar estratègies de mediació senzilles que permetin incrementar l'autonomia i la qualitat de la convivència dels grups multiculturals.
- Avaluar de manera crítica els propis prejudicis i estereotips personals que impedeixen una mirada intercultural de la realitat social.
- Clarificar els dilemes i debats ètics que planteja el treball amb població immigrada en una situació de desigualtat social com l'actual.
- Comprendre i respectar la diversitat com a factor d'enriquiment educatiu.
- Comprendre les característiques i condicionaments que conformen les propostes educatives en contextos de diversitat.
- Comprendre les diferents fases del procés migratori per identificar les diferents necessitats socioemocionals derivades de l'esmentat procés per a cada fase.
- Conèixer els principals plans i programes de l'admisnitració educativa per a la inclusió social i educativa de la població immigrada.
- Conèixer i utilitzar les principals fonts de generació de coneixement científic sobre la exclusió social a Catalunya i Espanya.
- Conèixer la rica i àmplia diversitat de situacions de les dones immigrades al país.
- Conèixer les estructures de participació ciutadana existents a Catalunya en l'actualitat.
- Desenvolupar un anàlisi crític de la diversitat cultural que impliqui l'assumpció d'una concepció dinàmica de la cultura, de la identitat i de la diversitat en si mateixa.
- Dissenyar i executar accions educatives de prevenció d'actituds i actuacions de discriminació.
- Distingir entre un model intercultural i un model multicultural de gestió de la diversitat cultural en l'espai social.
- Identificar i valorar la multiplicitat de referents històrics, socials, polítics i legals propis de l'educació inclusiva.
- Reconèixer la naturalesa assimiladora, segregadora, integradora o inclusiva de les propostes d'acció socioeducativa dirigides a treballar amb població immigrada.
- Reconèixer les persones extrangeres o pertanyents a grups minoritzats (p.e. gitanos) com a ciutadans amb plens drets i llibertats en igualtat de condicions que el conjunt de la ciutadania.
- Respectar i valorar el potencial de totes les persones independentment de les limitacions funcionals que puguin tenir.
- Saber buscar i interpretar les dades estadístiques relatives a la població estrangera.
Continguts
Contingut
1. Migracions, acollida i inclusió a Catalunya en un context Europeu
1.1. El procés migratori: significats i condicions per a l'acollida i inclusió.
1.2. Migracions contemporànies. Règims de (im)mobilitat
1.3. Dinàmiques comunitàries. Migració gènere i família.
1.4. Migracions i Estat. Marc normatiu d'estrangeria i implicacions per a l'acollida.
1.5. Integració cultural, diàspores, decolonialitat.
2. Gestió de la diversitat. Polítiques i metodologies d’intervenció intercultural
2.1. La perspectiva intercultural aplicada a l’acció social.
2.2. La perspectiva de gènere i la mirada interseccional a l’educació social.
2.3. Polítiques culturals, gestió de la diversitat i projectes interculturals en àmbit formal.
2.4. Acollida i inclusió de l'alumnat de família migrada a l’escola.
2.5. El racisme. Concepte, dimensions i intervenció
3. Àmbits d’intervenció de l’educació social fora escola
3.1. La gestió de la cultura des de la transformació social.
3.2. Processos de transició i de formació post-obligatòria de l'alumnat de minories.
3.3. Refugiades i demandants d’asil
3.4. Persones joves que migren soles
3.5. Formació i inserció de dones migrades
Metodologia
Les activitats formatives dirigides (presencials en gran grup) es desenvoluparan a partir de:
- Exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari.
- Debats sobre temes rellevants amb una prèvia lectura d'articles, informes i texts de referència.
- Treball amb els i les estudiants a partit de lectures i altres activitats preestablertes.
* La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries
* Es destinaran uns 15 minuts de classe per a permetre que l'estudiantat pugui respondre les enquestes d’avaluació de l’actuació docent i d’avaluació de l’assignatura o mòdulà
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Presencial en gran grup | 45 | 1,8 | 19, 20, 21 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Treball grupal | 30 | 1,2 | 6, 19, 21 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball individual, articles i activitats | 75 | 3 | 3, 6, 19, 20, 21 |
Avaluació
L'avaluació comprèn tres tipus d'activitats:
- Avaluació continuada individual (20%). L’estudiant haurà d’aportar evidències dels seus progressos en el desenvolupament del temari de forma continuada i acordada amb el professorat.
- Prova de síntesi individual al final de l'assignatura (40%)
- Treball grupal tutoritzat (40%)
La nota final serà la mitja ponderada de les activitats previstes. Per poder aplicar aquest criteri serà necessari obtenir com a mínim un 5 a cadascuna d'aquestes activitats. Les activitats d'avaluació individuals són recuperables. La nota de la re-avaluació no serà superior al 5
L'assistència a classe és obligatòria. L’absència cal justificar-la d’acord amb els criteris i la normativa vigents. Per poder obtenir una avaluació final positiva l'estudiant haurà d'haver assistit a un mínim d'un 80% de les classes.
Dates previstes de les proves d'avaluació:
La prova escrita individual 25 de gener del 2022. Re-avaluació l'1 de febrer del 2022.
La presentació dels treballs de grup està prevista un cop finalitzat el temari de l'assignatura.
La devolució dels treballs d'avaluació es farà com a màxim 15 dies hàbils després de la data de lliurament i/o realització.
El plagi es considera una infracció important, si es detecta un plagi en un treball aquest quedarà suspès. Per a una definició de plagi podeu consultar: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html
Es valorarà que l'alumnat participi a les activitats i dinàmiques de l'aula, així com que tingui cura de la seva competència comunicativa general, tan oralment com per escrit.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova escrita | 40% | 0 | 0 | 3, 5, 6, 7, 8, 9, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21 |
| Pràctiques i Treball individual sobre lectures | 20% | 0 | 0 | 5, 8, 9, 14, 21 |
| Treball grupal | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21 |
Bibliografia
Baca, N., Román R. P. y Fuentes, L. M. (2016). Desigualdades de género en mujeres migrantes que realizan trabajo doméstico remunerado. Más allá de las cadenas globales de cuidados: 21ºEncuentro Nacional sobre Desarrollo Regional en México. Recuperat de: http://ru.iiec.unam.mx/3409/1/288-Baca-Roman-Fuentes.pdf
Bauböck, R., & Faist, T. (2010). Diaspora and transnationalism: Concepts, theories and methods (p. 360). Amsterdam University Press
Brubaker, R. (2015). Linguistic and religious pluralism: between difference and inequality. Journal of Ethnic and Migration Studies, 41(1), 3-32.
Carrasco, S., Pàmies, J., i Ponferrada, M. (2011). Fronteras visibles y barreras ocultas: la experiencia escolar del alumnado marroquí en Cataluña y mexicano en California. Revista Migraciones, 29, 31-60.
CIDE (2005). La atención al alumnado inmigrante en el sistema educativo en España. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.
Casa Iberoamericana de la Mujer (2015). La participació de dones llatinoamericanes en processos migratoris a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona CARRASCO, C. (2001) Tiempos, trabajos y género, Ediciones ub: Barcelona
Crenshaw, K. W (1989) Demarginalizing the Intersection of Race and Sex: A Black Feminist Critique of Antidiscrimination Doctrine, Feminist eory and Antiracist Politics. University of Chicago Legal Forum: Vol. 1989: Iss. 1, Article 8. Disponible a: http://chicagounbound.uchicago.edu/uclf/vol1989/iss1/8
Crenshaw, K. W. (1991). Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence against Women of Color. Stanford Law Review, 43 (6), pp. 1.241-1.299. Traduït per: Raquel Platero y Javier Sáez. Disponible a: http://www.uncuyo.edu.ar/transparencia/upload/crenshaw-kimberle-cartografiando-losmargenes- 1.pdf
Erel U, Ryan L. Migrant Capitals: Proposing a Multi-Level Spatio-Temporal Analytical Framework. Sociology. 2019;53(2):246-263. doi:10.1177/0038038518785298
Essomba, M. A., Frutos, A. E.,& Pastor, B. A. (2019). El rendimiento académico de alumnos de la ESO en un contexto vulnerable y multicultural. Educar, 55(1), 79-99.
Essomba, M. À. (2017). The right to education of children and youngsters from refugee families in Europe. Intercultural Education, 28(2), 206-218.
Generalitat de Catalunya (2018). El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’Aprenentatge i l’Ús de les Llengües en un Context Educatiu Multilingüe i Multicultural. Departament d’Ensenyament (downloaded on7 January 2019fromensenyament. gencat. cat)
Glick Schiller, N.; Salazar, N. (2013), “Regimes of mobility across the globe”, Journal of Ethnic and Migration Studies, 39 (2): 183-200.
Gregorio, C. (2017) ¿Por qué hablar de cuidados cuando hablamos de migraciones transnacionales?. Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, [en línia].Núm. 22 (2), p. 49-64. . Disponible a: https://www.raco.cat/index.php/QuadernseICA/article/view/333113
Levitt, P; Glick-Schiller, N. (2004): “Perspectivas internacionales sobre migración”. Migración y Desarrollo, nº 3, pp. 60-91. Disponible en: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=66000305
Lipnickienė, K., Siarova, H., Van der Graaf, L. (2018). SIRIUS WATCH. Role of non-formal educationin migrant children inclusion: links with schools. Brussels : Migration Policy Group.
Llena, A. y Úcar, X. Acción comunitaria: miradas y diálogos interdisciplinaris. pp. 11-57, a ÚCAR, X.;
Llena, A. (Coords.) (2006): Miradas y diálogos en torno a la acción comunitaria. Barcelona: Graó. Disponible a: https://www.researchgate.net/publication/282122371_Accion_comunitaria_miradas_y_dialogos_interdisciplinares_e_interprofesionales
Narciso Pedro, L., & Carrasco Pons, S. (2017). Mariama on the move. Capital migratorio y segundas generaciones en la emigración juvenil española. Migraciones. Publicación Del Instituto Universitario De Estudios Sobre Migraciones, (43), 147-174. https://doi.org/10.14422/mig.i43.y2017.007
Nusche, D. (2009). What Works in Migrant Education? A Review of Evidence and Policy Options. OECD Education Working Papers, 22. Disponible a: http://www.olis.oecd.org/olis/2009doc.nsf/linkto/edu-wkp%282009%291
OECD (2015). Immigrant Students at School: Easing the Journey towards Integration, OECD Publishing. http://dx.doi.org/10.1787/9789264249509-en
OECD (2017). Helping immigrant students to succeed at school and beyond. OCDE Publishing. Disponible a: https://www.oecd.org/education/Helping-immigrant-students-to-succeed-at-school-and-beyond.pdf
Organización internacional para las migraciones Portal de datos mundiales sobre migración: https://migrationdataportal.org/es?i=stock_abs_&t=2019 ACNUR
Portes, A., & Rivas, A. (2011). The adaptation of migrant children. Future of Children, 21(1), 219-246.
Pàmies, J., Carrasco, S. i Narciso, L. (2012). A propósito de la acogida de alumnado extranjero. Paradojas de la educación inclusiva en Cataluña (España). Revista Latinoamericana de Educación Inclusiva, 6(1), 105-122.
Parella, S. y Rivero, P. (2011). Dones migrades, treball de cura i segregació laboral a Catalunya des d’una perspectiva de gènere. Barcelona: Institut Català de les Dones. Disponible a: https://www.researchgate.net/publication/313429350_Dones_migrades_treball_de_cura_i_segregacio_laboral_a_Catalunya_des_d'una_perspectiva_de_genere/link/589a626ca6fdcc32dbdef688/download
Parlamento Europeo (2009). Resolución del 2 de abril del Parlamento Europeo sobre la educación de los hijos de los migrantes (2008/2328(INI)). Bruselas: Comité de Cultura y Educación. Disponible a: www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do
Pedone, Claudia (2008). “Varones aventureros” vs. “madres que abandonan”: reconstrucción de las relaciones familiares a partir de la migración ecuatoriana. REMHU - Revista Interdisciplinar da Mobilidade Humana, 16(30),45-64. Disponible en: https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=4070/40704200700
Penninx, R. andGarcés-Mascareñas, B. (2016). Chapter 2. The Concept of Integration as an Analytical Tool and as a Policy Concept. In: B. GarcésMascareñas and R. Penninx (eds.). Integration Processes and Policies in Europe. Contexts, Levels and Actors. New York: Springer Open
Ríos-Rojas, A. (2011). Beyond delinquent citizenships: Immigrant youth's (re) visions of citizenship and belonging in a globalized world. Harvard Educational Review, 81(1), 64-95.
Rodríguez-García, Dan (2015): “Multicultural / Multiculturalism”. Dictionary of International Migrations, Observatório das Migrações Internacionais (OBMigra), Brasil.
Tendencias globales de desplazamientos forzados: https://www.acnur.org/es-es/stats/globaltrends/5eeaf5664/tendenciasglobales-de-desplazamiento-forzado-en-2019.html
Triandafyllidou, A. (Ed.). (2015). Routledge handbook of immigration and refugee studies. Routledge.
Tanja Ahlin & Kasturi Sen (2019): Shifting duties: becoming ‘good daughters’ through elder care practices in transnational families from Kerala, India, Gender, Place & Culture, DOI: 10.1080/0966369X.2019.1681368
UNESCO. 2019. Global Education Monitoring Report 2019: Migration, Displacement and Education – Building Bridges, not Walls. París, UNESCO
Vila, I. (2006 [2004]). Lengua, escuela e inmigración. Cultura y educación, 18(2), 127-142.
Yuval-Davis, N. (2006). Belonging and the politics of belonging. Patterns of prejudice, 40(3), 197-214.
Programari
No es requereix de cap programari específic per seguir l'assignatura