Logo UAB
2021/2022

Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC)

Codi: 101656 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500260 Educació Social OT 3 2
2500260 Educació Social OT 4 0
2500261 Pedagogia OT 4 0
2500797 Educació Infantil OT 4 0
2500798 Educació Primària OT 4 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
María Alejandra Bosco Paniagua
Correu electrònic:
Alejandra.Bosco@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:

Prerequisits

Cap requeriment específic. 

Objectius

Finalitats generals:
• Oferir un entorn d'aprenentatge que fomenti la participació i la presa de decisions per part de l'alumnat.
• Promoure una utilització dels recursos tecnològics en situacions d'ensenyament i aprenentatge, fundada en decisions educatives.
• Permetre que els estudiants es familiaritzin amb la complexitat dels processos de planificació, desenvolupament, utilització i avaluació dels recursos tecnològics als diferents moments de les accions educatives i formatives. 
• Desenvolupar el criteri professional dels estudiants per facilitar la presa de decisions sobre l'ús, disseny i avaluació de mitjans digitals en diferents contextos d'ensenyament i aprenentatge.

Finalitats específiques:
• Reflexionar al voltant dels conceptes de tecnologia educativa i tecnologies de la informació i la comunicació al servei de l'aprenentatge i el coneixement i el seu impacte social i educatiu.
• Oferir una visió àmplia de les possibilitats d'utilització de les TIC en el context de l'educació formal, no formal i en el treball.
• Analitzar, avaluar i eventualment dissenyar recursos tecnològics per a l'educació.
• Desenvolupar projectes que integrin l'ús de les TIC en diferents contextos educatius.

Competències

    Educació Social
  • Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  • Utilitzar les tecnologies de la informació i comunicació per aprendre, comunicar-se i col·laborar en contextos educatius.
    Pedagogia
  • Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  • Incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació per aprendre, comunicar-se i col·laborar en contextos educatius i formatius.
    Educació Infantil
  • Conèixer experiències internacionals i exemples de pràctiques innovadores en Educació Infantil.
  • Incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació per aprendre, comunicar-se i compartir en contextos educatius i formatius.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l?àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
    Educació Primària
  • Incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació per aprendre, per comunicar-se i col·laborar en els contextos educatius i formatius.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar i incorporar de forma crítica les qüestions més rellevants de la societat actual que afecten a l'educació: impacte social i educatiu dels llenguatges audiovisuals i de les pantalles.
  2. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  3. Conèixer i aplicar experiències innovadores eficaces i eficients, per facilitar els processos d'aprenentatge i la construcció de coneixements dels alumnes
  4. Conèixer i aplicar experiències innovadores eficaces i eficients, per facilitar els processos d'aprenentatge i la construcció de coneixements dels alumnes.
  5. Demostrar un coneixement de l'evolució de les implicacions educatives de les tecnologies de la informació i la comunicació per conèixer-les i aplicar-les a l'aula.
  6. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  7. Proposar noves maneres de mesurar l’èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.

Continguts

1. Les Tecnologies de la Imnormació i la Comunicació com a mitjans d'ensenyament i aprenentatge.  Diferents accepcions segons visions de la Tecnologia Educativa. Visió tecnològica i visió crítica. La competencia digital de docents i discents. Aprenentatge i construcció del coneixement amb les TIC. Implicacions per  l’innovació educativa. 

2. Anàlisi d'experiències innovadores. Polítiques, experiències i projectes educatius sobre el llibre de text digital, Internet, la programació en línia, la fabricació digital i  l'e-learning entre d'altres. 

2.1 Disseny, desenvolupament i avaluació de propostes educatives que integrin a les TIC com a mitjans d'ensenyament i aprenentatge. Anàlisi, evaluació i creació de recursos digitals. 

2.2. Nous reptes i oportunitats per a la millora de l'educació, nous rols de docents i discents, la família i l'entorn social. Aportacions de les TIC. Polítiques i projectes que promoguin la millora i el canvi educatiu mitjançant la integració de les TIC.

Metodologia

Els activitats previstes pel tractament dels continguts comprenen classes expositives i de discussió de la bibliografia, seminaris, laboratoris i tutories aixì com a activitats considerades com a treball autònom (lectures i pràctiques).
En termes generals la secuència prevista pel tractament dels temes és la següent:
1) Discussió de la bibliografia sobre els conceptes centrals, i eventualment, exposició del professorat dels aspectes més crítics del problema en qüestió. 
2) Provisió de recursos, tant els presentats en la classe com a d'altres: vídeo sobre el tema, article recomanat, experiències relatades, software a utilitzar, etc. (seminaris i/o laboratoris)
3) Lectura individual per part de l'estudiant (treball autònom)
4) Pràctica orientada en grup. Activitat dirigida presencial amb orientació en classe (seminaris i laboratoris) i eventualment fora d'ella en tutories (activitat supervisada). En alguns casos se suggereix la seva presentació pública en els seminaris i/o laboratoris.
5) Pràctica auto-reflexiva individual sobre tot el treball realitzat per cada tema (treball autònom).

Aquesta assignatura recomana una assistència a classe del 75% com a mínim. 

La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 5 0,2 1, 4, 5
Laboratoris 20 0,8 1, 4, 5
Seminaris 20 0,8 1, 4, 5
Tipus: Supervisades      
Tutories, Seguiment i Avaluació 30 1,2 1, 4, 5
Tipus: Autònomes      
Preparació del projecte d' innovació 25 1
Preparació examen 25 1 1, 4, 5
Treball en la carpeta d'aprenentatge (recull de pràctiques i treballs) 25 1 1, 4, 5

Avaluació

L'avaluació consta de tres activitats:  

1. Activitat 1: Treball d'avaluació formativa consistent en l' elaboració d'una carpeta d'aprenentatge digital individual, a desenvolupar-se durant el cursat de l'assignatura amb la finalitat d'orientar el procés d'aprenentatge. Requereix un treball continuo des de el començament fins al final de l'assignatura. Hi haurà diferents tipus d' activitats a desenvolupar del tipus 1. Análisi d' un projecte educatiu que integri l'us de tecnologies digitals; 2.comparació entre diferents tipus de software educatiu,  3. produccions amb diferents tipus de software, etc. S'establecerà un mínim d' entre 3 i 5 activitats per la seva avaluació. Primer lliurament: 16/11. Llliurament definitiu: Una setmana abans de l'finalització de l'assignatura. 

2. Activitat 2: Disseny i presentació pública d' un projecte (activitat grupal). LLiurament: 18/1.   

Característiques: realització del disseny d'un projecte que integri en una proposta educativa, alguna aplicació informàtica desenvolupada durant l’assignatura. El projecte ha d' integrar els continguts fundamentals i pertinents treballats a l'assignatura, es presentarà mitjançant un recurs/document multimèdia en línia. La seva defensa pública inclourà una presentació digital. 

3. Activitat 3: Exercici escrit (activitat individual)

Característiques: Exercici escrit d'integració de continguts. Data exercici escrit: 11/1. Recuperació: 25/1. En principi, tindràn dret a la recuperació les persones que no aprovin amb cinc i hagin tret com a mínim un 3,5.

Les tres activitats d'avaluació s'han d'aprovar amb un cinc. 

Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri a més a més una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit (castellà i català). En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits. 

La còpia o plagi es penalitzarà amb un 0 com a nota de l'assignatura perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0). Si durant la realització d'un treball individual a classe, el professor/a considera que un alumne/a està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà el mateix amb un 0, sense opció de recuperació, i per tant, tindrà suspesa l'assignatura. Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part significativa del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital.

La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Carpeta d'aprenentatge 40% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Disseny d' un projecte 30% 0 0 1, 3, 4, 5
Exercici Escrit 30% 0 0 1, 3, 4, 5

Bibliografia

 

Bibliografia Bàsica


AlFarah, M. & Bosco, A (2018) Los Usos de Facebook y WhatsApp en la Reconstrucción de la Educación en Zonas Afectadas por Conflictos Armados: El Caso de Siria. REICE: Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación,16, 4, pp. 45-62. URL: https://revistas.uam.es/index.php/reice/article/view/9956/10063

Aparici, R. & Silva M. (2012) Pedagogía de la interactividad, Comunicar, 38, XIX, pp. 51-58. URL: https://www.revistacomunicar.com/

Domingo .M.; Bosco Paniagua, A. Carrazco, S. & Sánchez, J.A. (2020) Fomentando la competencia digital docente en la universidad: Percepción de estudiantes y docentes, Revista de Investigación Educativa, 38(1), pp.167-782. URL: https://revistas.um.es/rie/article/view/340551

Bustillo-Bayón, J.; Vizcarra-Morales, M. T. & Aristuzabal Llorent, P. (2014) Análisis del proceso formativo de un grupo de reclusos en un taller de Scratch, Revista Latinoamericana de Tecnología Educativa RELATEC, 13, 1, pp.37-49. URL: https://relatec.unex.es/article/view/1279/859

Capell, N.; Tejada, J. & Bosco, A. (2017) Los videojuegos como medio de aprendizaje: un estudio de caso en matemáticas en Educación Primaria. Pixel-Bit, 52, pp. 133-150. URL: https://idus.us.es/handle/11441/62678;jsessionid=97F2E9C95D411975C4917B1A8DEDFAC3

Cepeda Romero, O.; Gallardo Fernández, I.M. & Rodríguez J. (2016) La evaluación de los materiales didácticos digitales, Revista Latinoamericana de Tecnología Educativa RELATEC, 16,2, pp. 79-95.URL: https://relatec.unex.es/article/view/3055

Fariña, E.; González, C.S. & Area, M. (2013). ¿Qué herramientas utiliza el profesorado universitario en el campus virtual? RED, Revista de Educación a Distancia, 35. URL: https://www.um.es/ead/red/35/

Fernández Alex, M. D. (2016) Modelo Educativo emergente en las buenas prácticas TIC, Revista Fuentes, 18,1, pp. 33-47. URL: https://revistascientificas.us.es/index.php/fuentes/article/view/2813

Gisbert Cervera, M.; Gónzález Martínez, J. & Esteve Mon, F. (2016) Competencia digital y competencia digital docente: una panorámica sobre el estado de la cuestión, Revista Interuniversitaria de Investigación en Tecnología Educativa (RIITE), nº 0, pp.74-83. URL: https://revistas.um.es/riite/article/view/257631

Sancho Gil, J.M. (2019) De la tecnología para aplicar a la tecnología para pensar: implicaciones para la docencia y la investigación, Revista Latinoamericana de Tecnología Educativa RELATEC, 18, 1, pp. 9-22. URL: https://relatec.unex.es/article/view/3392

Bibliografia Complementària

Adell Segura, J. y Castañeda Quintero (2010) Los entornos personales de aprendizaje: una nueva manera de entender el aprendizaje. En Roig Vila, R. y Fiorucci, M. (Eds) Claves para la investigación en innovación y calidad educativas. La integración de las Tecnologías de la Información y la Comunicación y la Interculturalidad educativas. Alcoy: Marfil – Roma TRE Universita degli Studi. URL: https://cent.uji.es/pub/sites/cent/files/Adell_Castaneda_2010.pdf


Alonso, C.; Bosco, A.; Corti, F. & Rivera, P. (2014): Prácticas de enseñanza mediadas por entornos 1 x1: Un estudio de casos en la educación obligatoria de Cataluña. Profesorado. Revista de currículum y formación del profesorado, Vol. 18, 3, pp. 99-118. URL: http://www.ugr.es/~recfpro/rev183ART6.pdf

Area, M. & Adell, J. (2009) E-learning: enseñar y aprender en espacios virtuales. En DE PABLOS, J. (Coord.) Tecnología Educativa. La formación del profesorado en la era de Internet. Málaga: Ediciones Aljibe. Pp.391-424.

Area, M. & Pessoa, T. (2012) De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la web 2.0., Comunicar, 38, XIX, pp.13-20. URL: https://www.revistacomunicar.com/

Barroso-Osuna, J.; Cabero-Almenara, J. & Gutiérrez-Castillo, J.J. (2018) La producción de objetos de aprendizaje en realidad augmentada por estudiantes universitarios, Revista Mexicana de Investigación Educativa, Vol. 23, nº79, pp 1261-1283. URL: https://www.tecnologia-ciencia-educacion.com/index.php/TCE/article/view/221

Bosco, A.; Sánchez Valero, J.A. & Sancho Gil, J.M. (2016) Teaching practice and ICT in Catalonia: Consequences of educational policies. KEDI Journal of Educational Policy. 13 (2). p 201-220. URL: https://www.researchgate.net/publication/314464856_Teaching_practice_and_ICT_in_Catalonia_Consequences_of_educational_policies

Cobo Romaní, C. & Pardo Kuklinski, H. (2009) Un esbozo de ideas críticas sobre la Web 2.0. En Planeta web 2.0. Inteliggencia colectiva o medios “fast food”. E-book de acceso gratuito. URL: https://www.ecuaderno.com/2007/09/10/libro-planeta-web-20/

García, J.M. (2015) Robótica Educativa. La programación como parte de un proceso educativo. RED-Revista de Educación a Distancia. Vol 46 (8). URL: https://www.um.es/ead/red/46/garcia.pdf

González Patiño, J.; Esteban Guitart, M. Y San Gregorio, S. (2017) Participación Infantil en la Transformación de sus Espacios de Aprendizaje: Democratizando la Creación mediante un Proyecto de Fabricación Digital en un Fablab. Revista Internacional de Educación para la Justicia Social,6 (1), 137-154.URL: https://revistas.uam.es/riejs/article/view/7658/7947

Gewerc Barujel, A. (2009) Políticas, prácticas e investigación en Tecnología Educativa. Barcelona: Ediciones Octaedro

Gewerc, A., Montero, L. &Lama, M. (2014) Colaboración y redes sociales en la enseñanza universitaria. Comunicar, 42, XXI, pp. 55-63. https://www.revistacomunicar.com/

Marin, V., Negre, F. & Pérez, A. (2014) Entornos y redes personales de aprendizaje (PLE-PLN) para el aprendizaje colaborativo, Comunicar, 42, XXI, pp.35-43. https://www.revistacomunicar.com/

Minelli-De-Oliveira, J.,Camacho-i Martí, m. y Gisbert-Cervera, M. (2014) Explorando la percepción de estudiantes y profesor sobre el libro de texto electrónico en Educación Primaria. Comunicar, 42, 87-95. URL: https://www.revistacomunicar.com/indice/articulo.php?numero=42-2014-08

Sancho, J. M. (2008) De TIC a TAC, el difícil tránsito de un vocal. Investigación en la escuela, 64, pp.19-30. URL: https://revistascientificas.us.es/index.php/IE/article/view/7165

Valverde, J. (2014) MOOCs: una visión crítica desde las Ciencias de la Educación, Profesorado. Revista de Currículum y formación del profesorado, Vol. 18, nº1. (enero-abril), pp. 93-111. URL: http://www.ugr.es/~recfpro/rev181ART6.pdf

Villalustre Martínez, L. y Del Moral Pérez, E. (2015) Gamificación: Estrategia para optimizar el proceso de aprendizaje y la adquisición de competencias en contextos universitarios, Digital Education Review, 27, junio 2015, pp. 13-31.URL: https://revistes.ub.edu/index.php/der/article/viewFile/11591/pdf

 

 

Programari

Blogger

Google drive

Moodle

Scratch

Mblock

Tinkercad

Mentimeter

Gennially

Canva

Exelearning

Google Classroom

CoSpaces Edu

MakeyMakey

Padlet 

Powtoon

Notebookcast