Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500260 Educació Social | OB | 2 | A |
2500261 Pedagogia | OB | 2 | A |
No hi ha prerequisits.
Aquesta assignatura té com a finalitat donar una visió bàsica i aplicada dels enfocaments, processos de recerca en educació, obtenció i tractament de la d'informació, i la seva anàlisi i interpretació mitjançant eines informàtiques específiques.
La necessitat i importància de la investigació ha anat augmentant en els darrers anys dins l'àmbit de les Ciències de l'Educació i de les Ciències Socials. Així doncs, aquesta assignatura és de cabdal importància per configurar el perfil professional del pedagog/a i l'educador/a social, en tant que una de les seves funcions específiques fa referència a la capacitat d'investigar, avaluar, i innovar. I, precisament, la posada en pràctica de la tasca investigadora és pròpia de qui ha rebut una formació científica.
D'altra banda, aquesta assignatura fomenta la capacitat d'anàlisi, el treball en equip, l'ús de programari especialitzat i la interpretació de la informació provinent de les dades produïdes en el sí dels fenòmens socioeducatius. A més, proporciona coneixements que s'utilitzaran en moltes assignatures del currículum on s'analitzen o es desenvolupen recerques pròpies dels seus àmbits específics.
Els objectius que cal assolir es concreten en:
BLOC A (4 ECTS)
La construcció i el desenvolupament del coneixement científic en educació. Epistemologia i metodologia de la recerca:
BLOC B (8 ECTS)
Tècniques i instruments d'obtenció i registre d'informació qualitatives i quantitatives:
Anàlisi quantitativa de variables socioeducatives:
Anàlisi qualitativa de variables socioeducatives:
Docència en gran grup: Es realitza per a tot el grup classe i permet l'exposició dels principals continguts a través d'una participació oberta i activa per part dels i les estudiants en diferents fòrums de debat.
Seminaris i Pràctiques de laboratori: Espais de treball en grup reduïts (1/2 part del gran grup) supervisat pel professorat on mitjançant anàlisi de dades, anàlisi de documents, resolució de casos o activitats diverses s'aprofundeix en els continguts i temàtiques treballades en el gran grup.
Activitat d'avaluació: Activitats destinades a la verificació i qualificació dels assoliments a partir de treballs i proves escrites.
Activitat autònoma: Treball propi per adquirir les competències de manera autoregulada.
Activitat supervisada: Treball no presencial dirigit a partir de pautes proporcionades pel professorat.
Es vetllarà per seguir les recomanacions sobre perspectiva de gènere i inclusió.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Gran grup | 60 | 2,4 | 3, 4, 5, 6, 9 |
Seminaris i Pràctiques de laboratori | 30 | 1,2 | 1, 3, 4, 8 |
Tipus: Supervisades | |||
Activitats supervisades | 60 | 2,4 | 1, 3, 4, 7 |
Tipus: Autònomes | |||
Activitat autònoma | 150 | 6 | 3, 4, 5, 7 |
Per aprovar l'assignatura, la nota final ha de ser mínim de 5. Es farà la mitjana a partir d’una puntuació mínima de 5 en cada activitat d’avaluació de cada bloc. La nota final es calcularà d'acord a les mitjanes ponderades de les notes de les parts teòriques i pràctiques (del bloc A i bloc B).
Al final de cada bloc es durà a terme una prova avaluativa, excepte en el bloc B i únicament en la part quantitativa que es realitzaran dues proves.
El lliurament correcte de les tasques encarregades pel professor/a és requisit imprescindible per poder ser avaluat/da. Els i les estudiants que durant el curs hagin fet un seguiment adequat de l’assignatura i, tot i així, els quedi algun aspecte no assolit del Bloc A i del Bloc B se’ls donarà l’oportunitat de superar la matèria refent l’activitat o activitats no superades. La data de recuperació de les activitats no superades s'acordarà segons el calendari previst per la Facultat.
Quan acabi el curs, aquells estudiants que tenen una part no aprovada poden optar a la revaluació. La puntuació que podran obtenir en la part suspesa serà com a màxim de 6. El requisitper participar-hi és que han d'haver estat prèviament avaluats en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul. Igualment, el professor/a responsable de l’assignatura o mòdul pot exigir haver obtingut una qualificació mínima de 3,5.
El lliurament final del treball serà després de la finalització del temari, si bé hi haurà lliuraments parcials en finalitzar cada bloc. El treball final no es pot recuperar. El professorat establirà els sistemes de dinamització, seguiment i avaluació del treball en grup adequats en cada moment.
La resta de pràctiques, casos i problemes estaran distribuïts al llarg de tota l’assignatura, temporitzades en la data d’inici de la pràctica i de lliurament; aquestes dates constaran en el programa de l'assignatura que es farà accessible el primer dia de classe.
L'equip de professorat considera indispensable l'assistència a les classes i farà seguiment de la mateixa.
Els i les alumnes que repeteixen l’assignatura poden sol·licitar, al començament de curs, realitzar només una avaluació de síntesi final.
La devolució i el seguiment de les activitats que formen part de la qualificació serà inferior a un mes. El o la estudiant que vulgui revisar la nota haurà de fer-ho en els 15 dies posteriors a la seva publicació en l’horari de tutories que el professorat té establert per aquesta assignatura i que es consigna en el programa de la mateixa.
La còpia o plagi de material, tant en el cas de treballs, pràctiques o exàmens, implica una qualificació final de suspès de l’assignatura. Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d'un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part del treball d'un/a altre/a company/a.
Cal mostrar una actitud compatible amb la professió docent com a requisit per aprovar l'assignatura. Algunes competències clau són: escolta activa, respecte, participació, cooperació, empatia, puntualitat, no jutjar, argumentar, ús del mòbil adequat, etc.
És necessari també que l’estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits. A més, abans d’entregar una evidència d’aprenentatge, l’estudiant haurà de comprovar que ha escrit correctament les fonts, notes, citacions textuals i referències bibliogràfiques seguint la normativa APA.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Evidència 1. TEORIA. Control del temari del Bloc A (Individual) | 10% | 0 | 0 | 3, 5, 6, 9 |
Evidència 1. TEORIA. Control del temari del Bloc B (individual) | 30% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 7, 8, 9 |
Evidència 2. PRÀCTIQUES. Recull de les pràctiques realitzades en el Bloc A (individual i grupal) | 5% | 0 | 0 | 3, 4, 5, 6 |
Evidència 2. PRÀCTIQUES. Recull de pràctiques realitzades al Bloc B (individual i grupal) | 15% | 0 | 0 | 1, 3, 4 |
Evidència 3. Treball grupal que es va elaborant al llarg del curs acadèmic referit als Blocs A i B | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 8 |
Metodologia
Albert, M. J. (2007). La investigación educativa. McGraw-Hill.
Alvira, F. (2011). La encuesta: una perspectiva general metodológica. CIS.
American Psychological Association (APA) (2019). Concise guide to APA style (7a ed.). APA.
Arnal, J., del Rincón, D., & Latorre, A. (1992). Investigación educativa: fundamentos y metodología. Labor.
Arnau, L., & Sala, J. (2020). La revisión de la literatura científica: pautas, procedimientos y criterios de calidad. DDD. Disponible a: https://ddd.uab.cat/record/222109
Ballestín, B., & Fàbregues, B. (2018). La práctica de la investigación cualitativa en ciencias sociales y de la educación. UOC.
Bisquerra, R. (Coord.) (2004). Metodología de la investigación educativa. La Muralla.
Bryman, A. (2016). Social research methods (6a ed.). OUP.
Celigueta, G., & Solé, J. (2014). Etnografía para educadores. UOC.
Corbetta, P. (2007). Metodología y técnicas de investigación social. McGraw-Hill.
Del Rincón, D., Arnal, J., Latorre, A., & Sans, A. (1995). Técnicas de investigación en ciencias sociales. Dykinson.
Fàbregues, S., Meneses, J., Rodríguez-Gómez, D., & Paré, M. H. (2016). Técnicas de investigación social y educativa. UOC.
García Ferrando, M., & Escobar, M. (2017). Socioestadística. Introducción a la estadística en sociología (2a ed.). Alianza.
Hernández-Sampieri, R., & Mendoza, C. (2018). Metodología de la Investigación. Las rutas cuantitativa, cualitativa y mixta. McGraw-Hill.
Jariot, M., Merino, R., & Sala, J. (Coord.) (2010). Les pràctiques d'educació social. Eines per al seu desenvolupament. Servei de publicacions UAB.
Jhangiani, R. S., Chiang, I. A., Cuttler, C., & Leighton, D. C. (2019). Research Methods in Psychology (4a ed.). KPU Open Education. Disponible a: https://kpu.pressbooks.pub/psychmethods4e/
León, O., & Montero, I. (2015). Métodos de investigación en psicología y educación: las tradiciones cuantitativa y cualitativa (4a ed.). McGraw-Hill.
McMillan, J. H., & Schumacher, S. (2010). Research in education: evidence-based inquiry (7a ed.). Pearson
Mendia Azkue, I., Luxán, M., Legarreta, M., Guzmán, G., Zirion, I., & Azpiazu Carballo, J. (eds.) (2014). Otras formas de (re)conocer. Reflexiones, herramientas y aplicaciones desde la investigación feminista. Hegoa.
Mertens, D. M. (2015). Research and evaluation in education and psychology: integrating diversity with quantitative, qualitative, and mixed methods (5a ed.). SAGE.
Opie, C., & Brown, D. (Eds.) (2019). Getting started in your Educational Research. Sage.
Sala, J., & Arnau, L. (2014). El planteamiento del problema, las preguntas y los objetivos de la investigación: criterios de redacción y check list para formular correctamente. DDD. Disponible a: https://ddd.uab.cat/record/126350
Sandín, M. P. (2013). Investigación cualitativa en educación: fundamentos y tradiciones. McGraw-Hill.
Stevens, S. S. (Ed.) (2018). Stevens’ Handbook of experimental psychology and cognitive neuorscience (4a ed.). Wiley.
Van Manen, M. (2003). Investigación educativa y experiencia vivida: ciencia humana para una pedagogía de la acción y la sensibilidad. Idea Books.
Anàlisi de dades
Botella, J., Suero, M., & Ximénez, C. (2001). Análisis de datos en Psicología I. Pirámide.
Elousa, P. & Etxeberria, J. (2012). R Commander. Gestión y análisis de datos. Cuadernos de estadística 40. La Muralla.
Gibbs, G. (2012). El análisis de datos cualitativos en investigación cualitativa. Morata.
Gil, J., Diego, J. L., García, E., & Rodríguez, G. (1997). Problemas de estadística aplicada a las ciencias de la educación. Kronos.
Jariot, M. (2010). L’anàlisi quantitativa. En Jariot, M., Merino, R., & Sala, J. (Coord.), Les pràctiques d'educació social. Eines per al seu desenvolupament (pp. 143-152). Servei de publicacions UAB.
López-Roldán, P., & Lozares, C. (1999). Anàlisi bivariable de dades estadístiques. Servei de publicacions UAB.
López-Roldán, P., & Lozares, C. (2000). Anàlisi multivariable de dades estadístiques. Servei de publicacions UAB.
Mateo, J. M. (2011). Estadística pràctica pas a pas. Publicacions URV. Disponible a: http://llibres.urv.cat/index.php/purv/catalog/view/22/22/57-1
Pardo, A., & San Martín, R. (2004). Análisis de datos en Psicología II. Pirámide.
Pérez, R., García, J. L., Gil, J. A., & Galán, A. (2009). Estadística aplicada a la educación. Pearson.
Ritchey, F. J. (2008). Estadística para las ciencias sociales. McGraw-Hill.
Rodríguez Parrón, M. (2010). L’anàlisi qualitativa. En Jariot, M., Merino, R., & Sala, J. (Coord.), Les pràctiques d'educació social. Eines per al seu desenvolupament (pp. 153-159). Servei de publicacions UAB.
Al llarg de l’assignatura, s'oferiran altres llibres, articles i documents per ampliar i/o aprofundir en els diferents temes.
En cada bloc el professor/a pot proposar lectures obligatòries
Per al Bloc B es farà ús del següent programari: R i QDA Miner.