Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500260 Educació Social | FB | 1 | A |
2500261 Pedagogia | FB | 1 | A |
2500797 Educació Infantil | FB | 1 | A |
2500798 Educació Primària | FB | 1 | A |
És aconsellable acostumar-se a llegir i analitzar articles educatius, així com les notícies relacionades amb l'àmbit educatiu que apareixen a la premsa nacional i internacional.
L'assignatura aborda el fenomen educatiu dins la societat actual i com aquest pot contribuir a generar una societat més justa. Des dels contexts sociologic, politic i institucional de l'educació, mostra la rellevància d'aquesta en el desenvolupament individual i col·lectiu de les persones i grups, tot identificant, a grans trets, algunes de les limitacions més rellevants inherents al món de l'educació avui des de la perspectiva de la justicia social y els drets humans.
Considera els marcs socials, polítics i institucionals com a referents generals on s'emmarca l'actuació dels agents que intervenen en un territori, aula o altre espai educatiu.
L'assignatura també contribueix a l'orientació educativa de l'alumnat de primer any a la facultat de Ciències de l'Educació, en presentar els possibles àmbits d'intervenció dels diferents professionals de l'educació i els contextos en què la seva actuació es desenvolupa. En aquest sentit, també té una clara funció propedèutica per cursos posteriors.
Alguns dels objectius formatius són:
Comprendre l'educació com un fenòmen en el que incideixen múltiples contextos (social, polític i institucional);
Desenvolupar pensament crític sobre els fenòmens educatius així com el desenvolupament de la perspectiva de gènere en l'educació;
Relacionar realitats educatives concretes amb decisions i opcions socioeducatives;
Identificar les dimensions socials i polítiques que emmarquen l'activitat pedagògica.
A) PERSPECTIVA MACRO DE LA SOCIETAT
1. La societat i el canvi social
1.1 Individu i societat
1.2 Canvi social i canvis en les formes de socialització
2. Grups socials, exclusió i integració socials
2.1 Estratificació social, mobilitat i pobresa
2.2 L'ètnia i el gènere com a eixos de desigualtat social
3. Família
3.1 Evolució i transformació de la composició i funcionament familiars
3.2 Canvis en els estils de socialització familiars
4. Grup d'iguals
4.1 Dinàmiques de pertinença i identitat dins del grup d'iguals
4.2 Grup d'iguals com a mediador dels altres agents de socialització
5. Televisió i altres pantalles
5.1 Ús que adolescents i infants fan de les diverses pantalles, xarxes socials i internet
5.2 Anàlisi del missatge i del seu impacte sobre valors i comportaments
6. Espais de socialització en el temps lliure
6.1 Evolució del concepte, quantitat i usos del temps lliure
6.2 Canvis culturals en la societat de l'oci i el consum de masses
B) PERSPECTIVA MACRO DE L'EDUCACIÓ: TEORIA I POLÍTIQUES EDUCATIVES
1. Drets humans i dret a l'educació.
1.1. Dret a l'educació i els seus indicadors. Referents internacionals i la societat actual.
1.2. Els drets de les persones subalternes.
1.3. Els drets dels infants.
2. Polítiques educatives i legislació actual.
2.1 Marc de la política i legislació educativa actual
2.2 Ideologia i polítiques educatives. Models actuals en context internacional
2.3. Polítiques d'igualtat de gènere i d'inclusió
3. Desigualtats educatives
3.1 Diversitat en el sistema educatiu.
3.3 Desigualtats educatives i socials amb perspectiva intersecional (gènere, ètnia, classe social, diversitat funcional, etc.)
3.4. Inclusió educativa i la pedagogia de bell hooks.
4. Agents educatius: entorn
4.1. Cultura adulto-cèntrica i patriarcal i educació.
4.2. Territori, xarxes i educació
4.3. Família i institució educativa.
5. Agents educatius: els professionals de l'educació.
5.1 Les persones professionals de l'educació: rol, funcions i competències
5.2 Funció de la persona educadora: reproduir o crear?
5.3 Perspectiva de gènere en la formació de les persones educadores.
6. La formació al llarg de la vida
6.1 La formació al llarg de la vida en la societat actual.
6.2 La formació al llarg de la vida en perspectiva internacional
6.3 Models de formació al llarg de la vida
C) PERSPECTIVA MESO I MICRO DE L'EDUCACIÓ: EL CONTEXT INSTITUCIONAL
1. Lesorganitzacions educatives
1.1 Les organitzacions com a estructures de i per la societat.
1.2 Naturalesa de les organitzacions
1.3 Components de les organitzacions
2. Tipologia de les organitzacions educatives
2.1 Criteris de classificació i tipus d'organitzacions
2.2 Característiques de les organitzacions d'educació formal
2.3 Característiques de les organitzacions d'educació no formal
3. Autonomia institucional i les seves implicacions a nivell institucional
3.1 Descentralització, desconcentració i autonomia institucional
3.2 Formats i tipus d'autonomia institucional
3.3 Implicacions de l'autonomia institucional
4. Institucions educatives i l'entorn
4.1 Institucions educatives i el context mediat
4.2 Les institucions educatives i l'entorn
4.3 L'implicació i participació de les institucions educatives en l'entorn
5. Les institucions educatives com comunitats formatives
5.1 Les comunitats educatives com comunitats socials
5.2 Les comunitats d'aprenentatge
5.3 El centre educatiu com a comunitat formativa
6. Les institucions educatives com espai d'intervenció
6.1 L'espai d'intervenció pedagògica: components
6.2 Organització de l'espai d'intervenció
6.3 La relació pedagògica en el camp d'intervenció
El protagonista en el procés d'ensenyament aprenentatge és l'estudiant i sota aquesta premissa s'ha planificat la metodologia de l'assignatura tal com es mostra en el quadre.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Projecte ABI (Aprenentatge Basat en la Indagació) . Treball en grup realitzat al llarg de tota l'assignatura. Presentació d'article i Presentació Oral de resultats. | 2 | 0,08 | 16, 18, 21, 22, 23, 46 |
Projecte ABI (Aprenentatge Basat en la Indagació)- treball en grup construït al llarg del desenvolupament de l'assignatura, des d'una perspectiva transdisciplinar. | 8 | 0,32 | 15, 16, 18 |
Seminari de treball relacionat amb el projecte ABI | 2 | 0,08 | 16 |
Seminaris vinculats al GG- Espais de treball grup reduïts (1/3 part gran grup) supervisat pel professorat on mitjançant anàlisi de documents, resolució de casos o activitats diverses s'aprofundeix en les temàtiques treballades en el gran grup. | 18 | 0,72 | 15, 16 |
Sessions de GG - Exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Es realitza amb tot el grup classe a través d'una participació oberta i activa per part dels estudiants. | 45 | 1,8 | 15, 22 |
Tres sortides de camp en grups reduïts (1/3 part del gran grup) a institucions relacionades amb diferents àmbits educatius | 15 | 0,6 | 15, 46 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories i seguiment de les activitats proposades | 50 | 2 | 23, 46 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura dels textos recomenats, activitats de cada bloc, preparació sortides de camp, seminaris transversals | 150 | 6 | 15, 16, 18, 21, 22, 23, 46 |
ASSISTÈNCIA
L'assistència és obligatòria, tant a les classes magistrals com als seminaris. En cas contrari les activitats desenvolupades durant els seminaris es consideraran no presentades.
Els justificants només serviran per explicar l'absència però en cap cas eximeixen de la presencialitat.
En situacions de causa major (no inclou motius laborals) que impedeixin l'assistència a classe durant un període prolongat, el professorat analitzarà la possibilitat de realitzar un seguiment no presencial durant aquell període de temps, sempre que l'estudiant n'informi pertinentment abans d'iniciar-se les absències.
AVALUACIÓ: ASPECTES IMPORTANTS
Al final de cada bloc de contingut, es realitzarà un examen escrit individual que inclourà aspectes treballats durant les sessions presencials, els seminaris, les sortides i les lectures obligatòries. Així mateix, durant el curs hi haurà diferents lliuraments d'evidències avaluatives individuals o grupals. La data de cada lliurament es comunicarà al principi de cada bloc de contingut i estarà disponible al campus virtual.
- L'avaluació de l'assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant els exàmens i les activitats individuals i grupals que es mostren a la graella.
- Per poder aprovar l'assignatura és necessari aprovar els tres exàmens amb una nota mínima de 5 sobre 10.
- L'alumnat que no assoleixi 5 en alguna de les activitats d'avaluació tindrà dret a accedir a la recuperació.
- L'examen de recuperació es farà al final de curs, segons el cronograma de l'assignatura.
- Per recuperar les altres activitats d'avaluació (a excepció de l'examen) que no arribin a 5, s'haurà de realitzar el nou lliurament en el termini de 20 dies hàbils des del coneixement de la nota.
- A excepció de l'exàmen, la nota de les activitats d'avaluació (projecte individual i en grup) sol farà mitjana amb la resta de notes a partir del 3,5 sobre 10.
QUALIFICACIONS
Les qualificacions de cadascuna de les evidències avaluatives es faran públiques al campus virtual en els 20 dies hàbils següents al seu lliurament.
L'estudiant que vulgui revisar la nota haurà de fer-ho en els 20 dies hàbils posteriors a la seva publicació notificant la voluntat de revisió al professorat.
ALUMNAT QUE MATRICULA L'ASSIGNATURA PER SEGONA O TERCERA VEGADA:
L'alumnat en segona convocatòria o posterior tenen les següents opcions:
OPCIÓ 1: Realitzar per cada bloc l'examen final de bloc i un treball individual per bloc a determinar pel professorat, sense obligatorietat d'assistència.
OPCIÓ 2: Realitzar l'assignatura amb normalitat, amb obligatorietat d'assistència.
Els estudiants en segona convocatòria o posterior han de realitzar una tutoria amb el professorat dels tres blocs al començament de curs per pactar l'opció a la qual s'acull.
El Calendari d'exàmens escrits individuals i de recuperació està indicat en el cronograma de l'assignatura.
En cap cas es contempla la possibilitat de canviar la data d'examen.
ALTRES INFORMACIONS
Totes les activitats avaluables estaran sotmeses a criteris formals, entre ells ortografia, redactat i presentació. Independentment de la llengua del grup (català, castellà o anglès) l'alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i de llegir amb un alt grau de comprensió textos extensos i especialitzats.
La còpia i el plagi són robatoris intel·lectuals i, per tant, constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero en totel Bloc on se situï el treball. En el cas de còpia entre dos estudiants, si no es pot saber qui va copiar de qui, s'aplicarà la sanció a tots dos estudiants. Es considera còpia un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un altre. Plagi és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi, sense citar les fonts, sigui publicat en paper o en digital. Veure documentació: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html
ÈTICA
En aquesta assignatura és imprescindible mostrar una actitud compatible amb la professió educativa. Algunes competències són: escolta activa, respecte, participació, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat, no jutjar, argumentar, ús adequat dels dispositius electrònics (mòbil, ordinador, etc.), llenguatge inclusiu, etc.
És necessari que l'alumnat demostri que és responsable i rigorós en el treball autònom, que participa de forma activa a les classes, mostra pensament crític i unes conductes que afavoreixen un entorn amable i positiu, democràtic i on es respecten les diferències. No es toleraran actituds racistes, sexistes o discriminatòries.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen Bloc A | 20% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 27, 28, 30, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 44, 45, 46, 49, 50 |
Examen Bloc B | 20 % | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 7, 9, 13, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 27, 30, 33, 35, 37, 40, 41, 44, 45, 46, 49, 50 |
Examen Bloc C | 20% | 2 | 0,08 | 3, 4, 7, 9, 13, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 27, 29, 30, 35, 37, 38, 40, 41, 45, 46, 47, 50 |
Projecte ABI en grup | 25% | 3 | 0,12 | 3, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 34, 35, 36, 37, 39, 40, 41, 43, 45, 46, 47, 48, 50 |
Treball individual (bloc A 5%, bloc B 5% i bloc C 5%) | 15 % | 1 | 0,04 | 13, 15, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 25, 30, 37, 41, 46 |
AAVV. (2002). Mujer y Educación. Educar para la igualdad, educar desde la diferencia. Grao.
ABAD, J. (Coord.). (2017). Aprendre a conviure, aprendre a transformar. Graó.
ACTION AID (2006). Corregir los errores. Puntos de referencias internacionales sobre la alfabetización de adultos. Action Aid.
ALONSO SAÉZ, I. & ARETXE SÁNCHEZ, K. (Eds.). (2019). Educación en el tiempo libre. La inclusión en el centro. Octaedro.
BELZUNEGUI, À.; BRUNET, I.; PASTOR GOSÁLBEZ, I. & VALLS FONAYET, F. (2008). Mestres, escoles i igualtat entre gèneres. Instituto de la Mujer. Publicaciones
BIDDLE,B. & altres (2000). La profesión de enseñar. Paidós.
BONA, C. (2016). Las escuelas que cambian el mundo. Plaza & Janés.
BOOTH, T., & AINSCOW,M. (2002) Index per a la inclusió. ICE Universitat de Barcelona.
CAMPS, V. (2010). Democracia sin ciudadanos. Trotta.
CANTÓN, I. & PINO, M. (Coord.) (2017) Organización de centros educativos en la sociedad del conocimiento. Alianza Editorial.
CASTELLS, M. (1997). La era de la información: Economía, Sociedad y Cultura. Alianza Editorial
CHOMSKY, N. (2012). La (Des)Educación. Austral.
COBO, R. (2008). Educar en la ciudadanía. Perspectivas feministas. Catarata.
CUADRADO MUÑOZ, F.J. (2019). Evolución y sentido de la autonomía de los centros educativos. Revista de la Asociación de Inspectores de Educación de España, 31, 1-30.
DE LA FUENTE BLANCO, M.G. & MERINO, R. (coord.) (2007). Sociología para la intervención social y educativa. Editorial Complutense.
DELORS,J. (coord.) (1996). La educación encierra un tesoro. Informe a la UNESCO de la Comisión Internacional sobre la educación para el siglo XXI. UNESCO/Santillana.
DECRET 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 5686, de 5 d’agost de 2010. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/d/2010/08/03/102
DECRET 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 5763, de 11 de novembre de 2010. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/d/2010/11/02/155
EUROPEAN COMISSION, EACEA & EURYDICE. (2017). Citizenship Education at School in Europe – 2017. Publications Office of the European Union.
EL HACHMI, N. (2008). L'últim patriarca. Ed. Planeta
FERNÁNDEZ ENGUITA, M. (2017). Más escuela y menos aula. Morata.
FERNÁNDEZ PALOMARES, F. (coord.) (2003): Sociología de la Educación. Pearson Prentice Hall.
FERNÁNDEZ TILVE, Mª. D. & FERNÁNDEZ SUÁREZ, G.F. (2016). La escuela de ayer, hoy y mañana: claves y desafíos. Dykinson, D.L.
GAIRÍN, J. & MUÑOZ, J. L. (2013). La organización escolar como campo de estudio e investigación. Revista Anthropos: Huellas del Conocimiento, 238, 11-27.
GAÍRIN, J. (2013).Autonomy and school management in the Spanish context. Paper presentat a la conferència "Le leadership éducatif dans les pays de l'Europe Latine: autonomies, identités, responsabilités". Roma, Desembre, 5-7
GAIRÍN SALLÁN, J. (2020). Autonomia de centres educatius o l’autonomia institucional. Segona part. Revista Forum, 51, 5-10.
GAIRÍN, J. & CASTRO, D. (2021). El contexto organizativo como espacio de intervención. Editorial Síntesis
GARCES, M. (2020). Escola d'aprenents. Galaxia Gutenberg.
HARRIS, J.R. (2003). El mito de la educación. DeBolsillo.
HESSELBEIN, F. et al. (2006). La organización del futuro. Ediciones Deusto.
hooks, b. (1994). Teaching to transgress: education as the practice of freedom. Routledge.
HOLZSCHULER, C. (2016). Cómo organizar Aulas Inclusivas. Propuestas y estrategias para acoger las diferencias. Narcea.
KOROL, CLAUDIA (comp.) Hacia una pedagogía feminista. Géneros y educación popular. El colectivo.
MUÑOZ MORENO, J.L.; RODRÍGUEZ-GÓMEZ, D. & BARRERA-COROMINAS, A. (2013). Herramientas para la mejora de las organizaciones educativas y su relación con el entorno. Perspectiva educacional. 52:1, 97-123. (Disponible a: http://goo.gl/znXl2l)
MUÑOZ, J. L. (2009). La participación de los municipios en la educación. Editorial Popular.
MUÑOZ, J. L. (2012). Ayuntamientos y desarrollo educativo. Editorial Popular.
MUÑOZ, J. L. & COLORADO, S. (2016). Participación, ciudad y educación: los Consejos de Infancia y de Adolescencia. KULTUR Revista Interdisciplinària sobre la Cultura de la Ciutat, Vol. 3, Nº 6, 171-192. http://www.e-revistes.uji.es/index.php/kult-ur/article/view/2001
NAVARRO, V. (2002). Bienestar insuficiente, democracia incompleta.Ed Anagrama.
NEVADO, D. (2007). El desarrollo de las organizaciones del siglo XXI: ética, responsabilidad social, gestión de la diversidad y gestión del cambio. Walters Kluwer
NIEMI, H, TOOM, A. & KALLONIEMI, M. (2012). Miracle of Education. Sense Publishers, University of Helsinki.
NOVELLA CÁMARA, A.M. (2009). La participació dels infants a la ciutat des del Consell d'Infants. Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció social i ciutadania. Secretaria d'infància i adolescència. ONU (1948). Declaració dels drets humans.
LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 5422, de 16 de juliol de 2009. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2009/07/10/12
LLEI ORGÀNICA 2/2006, de 3 de maig, d’Educació. Boletín Oficial del Estado, 106, de 4 de maig de 2006. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es/lo/2006/05/03/2
OECD. (2019). Education at a Glance 2019. OECD Publishing
PATEMAN, C. (1988). The sexual contract. Polity Press.
TABERNER, J. (2002). Sociología y Educación. Tecnos.
STOLL, L. & FINK, D. (1999). Para cambiar nuestras escuelas. Reunir la eficiencia y la mejora. Octaedro
SUÁREZ, C. & MUÑOZ, J. L. (2017). El trabajo en red y la cooperación como elementos para la mejora escolar. Propósitos y Representaciones, 5, 1, 349-402. Disponible en: http://revistas.usil.edu.pe/index.php/pyr/article/view/150
TÉBAR CUESTA, F. (2018). Autonomía de los centros educativos (intervención de la Inspección de Educación). Revista de la Asociación de Inspectores de Educación de España, 29, 1-26.
TOMASEVSKI, K. (2004). El asalto a la educación. Intermón/Oxfam
TONUCCI, F. (2015). La Ciudad de los niños. Graó.
Webs: MEC: http://www.mec.es
En el cas que la docència s'hagi de realitzar en format virtual a conseqüència de mesures sanitàries, es farà servir MICROSOFT TEAMS per les sessions sincròniques i el Campus Virtual UAB (moodle) com principal mitjà de comunicació i d'intercanvi dels materials docents.