Relacions internacionals de l'Àsia Oriental
Codi: 101526 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500244 Estudis d'Àsia Oriental | OB | 3 | 1 |
| 2503778 Relacions Internacionals | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Just Castillo Iglesias
- Correu electrònic:
- Just.Castillo@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- anglès (eng)
- Grup íntegre en anglès:
- Sí
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Altres indicacions sobre les llengües
Cal que l’alumnat tingui un domini acceptable de la llengua anglesa (aprox. nivell B2 del MCER), que li permeti seguir adequadament les classes i la comprensió de documents escrits i audiovisuals en aquesta llengua.Equip docent
- Just Castillo Iglesias
Prerequisits
Per seguir adequadament l’assignatura, és aconsellable que l’alumnat conegui els conceptes bàsics de la disciplina de les Relacions Internacionals.
Objectius
L'objectiu principal d’aquesta assignatura és que els estudiants puguin interpretar i entendre l’evolució des de l’inici de la Guerra Freda de tots els elements que han configurat la realitat actual de l’Àsia Oriental.
Els estudiants que completin l’assignatura amb èxit seran capaços de:
- Demostrar el seu coneixement dels paradigmes principals de la disciplina de les Relacions Internacionals.
- Comprendre el paper que han tingut les principals potències de la regió en la seva configuració actual.
- Comprendre la naturalesa de les relacions internacionals de la regió, especialment entre la Xina, el Japó, els estats de la península de Corea, i l'actor extern per excel·lència, els Estats Units.
- Distingir els elements de continuació i de ruptura que existeixen a la regió d'Àsia Oriental durant la Guerra Freda i la postguerra freda.
- Aplicar aquest coneixement a l’anàlisi dels conflictes entre els països de la regió i de les seves dinàmiques de cooperació.
- Presentar un treball escrit centrat en algun aspecte concret de les relacions internacionals a l’Àsia Oriental.
Competències
- Estudis d'Àsia Oriental
- Actuar seguint un codi deontològic propi de la pràctica professional.
- Comparar i valorar críticament els diferents entorns socials en l'àmbit de l'Àsia oriental.
- Conèixer i comprendre la política i les relacions internacionals d'Àsia Oriental.
- Conèixer i utilitzar els recursos de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per recopilar, elaborar, analitzar i presentar informació en relació amb els estudis de l'Àsia oriental.
- Conèixer la història, els valors, les creences i les ideologies de l'Àsia oriental per comprendre i valorar críticament temes socials, fenòmens i processos relacionats amb la regió.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Resoldre situacions de conflicte.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
- Vetllar per la qualitat del propi treball.
- Relacions Internacionals
- Analitzar la societat internacional i la seva estructura, així com entendre’n la rellevància en els problemes de la vida real i la pràctica professional.
- Analitzar l’estructura i el funcionament de les institucions i organitzacions internacionals (polítiques, econòmiques, de seguretat i militars, mediambientals, de desenvolupament i ajuda d’emergència), tant a l’àmbit universal com al regional, amb particular èmfasi en la Unió Europea, a partir de casos reals i/o simulats.
- Aprehendre i analitzar els impactes del procés de globalització als sistemes polítics domèstics, i al comportament dels actors polítics i els ciutadans.
- Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar les diferents eines d’anàlisi del sistema internacional contemporani, i dels seus subsistemes funcionals i regionals o geogràfics.
Resultats d'aprenentatge
- Actuar seguint un codi deontològic propi de la pràctica professional.
- Analitzar el funcionament dels subsistemes internacionals regionals i funcionals, la seva estructura i dinàmica i les tendències evolutives presumibles.
- Analitzar els rols, en clau històrica i comparada, dels diferents actors de les grans àrees regionals.
- Analitzar les polítiques i les respostes als impactes de la globalització, establint-ne les diferències i les semblances, en cadascun dels estats dels subsistemes regionals estudiats.
- Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
- Avaluar els resultats obtinguts en el procés de cerca de la informació per documentar-se i actualitzar els coneixements de ciències polítiques, economia i sociologia.
- Comparar críticament entre si les evolucions de les grans àrees regionals que s'aborden en la matèria.
- Comparar i valorar críticament els diferents entorns socials en l'àmbit de l'Àsia oriental.
- Conèixer i comprendre la política i les relacions internacionals d'Àsia Oriental.
- Conèixer la història, els valors, les creences i les ideologies de l'Àsia oriental per comprendre i valorar críticament temes socials, fenòmens i processos relacionats amb la regió.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Explicar les característiques de cadascun dels subsistemes regionals estudiats, les traces de canvi i de continuïtat en clau històrica i comparada, així com el paper que juguen els diversos actors estatals i no estatals en cada subsistema.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
- Identificar les institucions i les organitzacions internacionals rellevants en cada subsistema regional (Orient Mitjà, Àsia oriental, Amèrica Llatina) i analitzar-ne els rols i l’actuació, en funció de l'assignatura.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Resoldre situacions de conflicte.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Treballar en equip en un context internacional multilingüe i multicultural.
- Utilitzar eines diferents per a fins específics en el camp de les ciències polítiques, l'economia i la sociologia.
- Utilitzar la terminologia específica de ciències polítiques, economia i sociologia.
- Valorar críticament els impactes de la globalització en diferents àmbits: seguretat, medi ambient, drets humans, migracions i pau.
- Vetllar per la qualitat del propi treball.
Continguts
Tema 1. Introducció a l'estudi de les Relacions Internacionals a l'Àsia Oriental
La disciplina de les Relacions Internacionals i la política internacional.
La configuració del món actual.
El paper de la teoria. Paradigmes principals de la disciplina de les Relacions Internacionals.
Els nivells d’anàlisi en la disciplina.
Tema 2. La creació de l'ordre bipolar a l'Àsia Oriental
L'ordre regional asiàtic en acabar la Segona Guerra Mundial.
La fundació de la República Popular de la Xina i el seu impacte en l'ordre regional.
L'ocupació del Japó i l’emergència d'un nou actor del sistema regional.
La divisió de la Península de Corea.
Tema 3. L'evolució de la Guerra Freda
El sud-est asiàtic.
La diplomàcia triangular.
La Doctrina Nixon i el seu impacte en l'ordre regional.
El Japó i la inserció en el sistema regional asiàtic: el sistema de vol de les oques i la Doctrina Fukuda.
La URSS i les principals potències regionals.
Les relacions internacionals de la República Popular de la Xina.
La fi de la guerra freda i la configuració d'un nou ordre internacional.
Tema 4. L’Àsia Oriental avui: conflicte, cooperació i perspectives de futur
El ressorgiment de la Xina.
La "normalització" del Japó com a actor del sistema internacional.
La presència dels Estats Units: la fi de la Pax Americana?
La Península coreana i la diplomàcia nuclear de Corea del Nord.
L’arquitectura de seguretat de l’Àsia Oriental. Cooperacióregional.
Mirades teòriques sobre el futur de la regió.
Metodologia
Per tal d'assolir els objectius establerts, aquesta assignatura se centra classes teòriques i pràctiques. És important seguir l'ordre de lectures i d'activitats proposades pel professorat perquè aquest material proposa un desenvolupament ordenat i coordinat del temari de l'assignatura, amb l'objectiu de facilitar l'assimilació i la comprensió dels continguts.
- Lectures
- Classes
- Elaboració d'un treball escrit
- Participació en discussions / debats / activitats
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes | 50 | 2 | 1, 9, 11, 12, 19, 20, 21, 22, 23, 25 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Treballs | 34 | 1,36 | 1, 8, 9, 11, 12, 20, 21, 22, 23, 25 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura i estudi | 45 | 1,8 | 1, 9, 10, 11, 12, 20, 21, 22, 23, 25 |
Avaluació
L'avaluació és continuada. L’alumnat ha de demostrar el seu progrés realitzant quatre activitats d’avaluació. El calendari d’aquestes activitats, així com els detalls sobre cada una d’ells i el pes que tenen en l’avaluació final es proporcionarà a l’inici de les classes.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de laqualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Més informació: https://www.uab.cat/web/estudiar/grau/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345662177201.html
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Presentació en grups (Tema 1) | 20% | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24 |
| Prova 1 (Tema 2 i 3) | 25% | 2 | 0,08 | 3, 6, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 22, 23 |
| Prova 2 (Tema 4) | 20% | 2 | 0,08 | 1, 3, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 22, 23, 25 |
| Treball escrit | 35% | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 24, 25 |
Bibliografia
Bibliografia de consulta recomanada
- Baylis, John, Steve Smith, and Patricia Owens, (eds.). The Globalization of World Politics: An Introduction to International Relations. 7th ed. New York: Oxford University Press, 2017.
- Connors, M. K., Rémy Davison, and Jörn Dosch. The New Global Politics of the Asia-Pacific. London: Routledge, 2018.
- Li, Xiaobing. The Cold War in East Asia. London: Routledge, 2018.
- Miller, Alice, and Richard Wich. Becoming Asia : Change and Continuity in Asian International Relations since World War II. Stanford: Stanford University Press, 2011.
- Yahuda, Michael. The International Politics of the Asia-Pacific. Taylor & Francis Group, 2019.
Bibliografia addicional
- Acharya, Amitav (2003). «Will Asia's Past Be Its Future?», International Security 28(3): 149-164.
- Barbé, Esther (2007). Relaciones Internacionales. Madrid: Tecnos.
- Beeson, Mark, and Stubbs, Richard (2012). Routledge Handbook of Asian Regionalism. London and New York: Routledge.
- Breslin, S (2010). Handbook of China's international relations. London: Routledge.
- Buzan, Barry (2010). «China in International Society: Is 'Peaceful Rise' Possible?», Chinese Journal of International Politics 3(1): 5-36.
- Buzan, Barry (2003). Security architecture in Asia: the interplay of regional and global levels. The Pacific Review, 16(2), 143-173.
- Feng, Huiyun (2009). «Is China a Revisionist Power?», Chinese Journal of International Politics 2(3): 313-334.
- Friedberg, Aaron (2004). «Will Europe's Past be Asia's Future?», International Security, 28(3): 149-164
- Gaddis, J. L (2006). The Cold War: A New History. London: Penguin.
- Golden, Seán (2012). China en perspectiva. Análisis e interpretaciones, Barcelona: Edicions Bellaterra.
- Hsiung, J. C (2007). China and Japan at Odds: Deciphering the Perpetual Conflict. New York: Palgrave Macmillan.
- Ikenberry, G. John; Mastanduno, Michael [eds.] (2003) International Relations Theory and the Asia-Pacific. New York: Columbia University Press.
- Kang, David (2010). East Asia before the West. Five Centuries of Trade and Tribute. New York: Columbia University Press.
- Kang, David (2007). «Power, Interests, and Identity in East Asian International Relations, 1300 to 1900», China Rising. Peace, power and order in East Asia, New York: Columbia University Press.
- Kang, D. C., & Ma, X (2018). Power Transitions: Thucydides Didn’t Live in East Asia. The Washington Quarterly, 41(1), 137-154. doi:10.1080/0163660X.2018.1445905
- Katzenstein, Peter J (2008). «Japan in the American Imperium: Rethinking Security», The Asia-Pacific Journal: Japan Focus. Volume 6. Issue 10.
- Kissinger, Henry (2001). Diplomacia. Madrid: Fondo de Cultura Económica.
- Kissinger, Henry (2012). China. Barcelona: Debate.
- Lankov, A (2017). Why Nothing Can Really Be Done about North Korea’s Nuclear Program. Asia Policy, 23(1), 104-110.
- López i Vidal, Lluc (2010). Manual de política exterior japonesa. Barcelona: Editorial UOC.
- Mearsheimer,John. J (2001). The Tragedy of Great Power Politics. New York: W.W. Norton.
- Qin, Yaqing (2012). «Cultura y pensamiento global: una teoría china de las relaciones internacionales», Revista CIDOB d'Afers Internacionals, 100: 67-90.
- Ramo, Joshua Cooper (2004). The Beijing Consensus. London: The Foreign Policy Centre.
- Shambaugh, D., & Yahuda, M. B (2008). International relations of Asia. Rowman & Littlefield Publishers.
- Wang Hui (2011). The Politics of Imagining Asia. Cambridge: Harvard University Press.
- Welch, D. A., Soeya, Y., & Tadokoro, M (2011). Japan as a "Normal Country"?: a Nation in Search of its Place in the World. Toronto: University of Toronto Press.
Programari
No es farà ús de cap programari específic.