Logo UAB
2021/2022

Terminologia aplicada a la traducció i la interpretació

Codi: 101488 Crèdits: 4
Titulació Tipus Curs Semestre
2500249 Traducció i Interpretació OB 3 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Ana de Aguilar Amat Castillo
Correu electrònic:
Anna.Aguilar-Amat@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
Sí
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
Sí

Altres indicacions sobre les llengües

es fa servir a Teoria

Equip docent

Clara Núñez Marsal
Gokhan Dogru

Prerequisits

L'alumne ha de dominar l’ús dels recursos tecnològics generals aplicats a la traducció i a la interpretació. En concret, ha de ser capaç de: (1) demostrar que coneix els recursos tecnològics generals per a la gestió d'arxius i de dades en traducció i interpretació; (2) saber aplicar aquests coneixements en l’edició de textos en diversos formats i realitzar la correcció lingüística a diferents nivells; i (3) saber aplicar aquests coneixements en l’automatització bàsica d'accions i d’objectes en traducció i interpretació.

  • L’alumne ha de tenir coneixements bàsics relatius a l’ús dels ordinadors i el programari per tal d’aprendre l’ús de programes específics aplicats a la terminografia.

D'igual manera, l'alumne ha de conèixer els recursos de documentació necessaris per a la traducció i la interpretació. En concret, ha de ser capaç de: (1) demostrar que coneix els recursos d’informació i documentació més adequats per a la resolució dels problemes de traducció i d’interpretació; i (2) aplicar aquests coneixements per a utilitzar amb eficiència els recursos d’informació i documentació més adequats per a la resolució dels problemes de traducció i d’interpretació.

  • L’alumne ha de posseir suficient coneixement del món per entendre el sistema de classificació del coneixement, així com utilitzar els coneixements que ja té per a l'obtenció de nous mitjançant la documentació.

L'alumne ha de posseir coneixements lingüístics suficients per a ésser capaç d'identificar les unitats terminològiques en un text en diferents suports (paper, audio, audiovisual). En concret ha de saber identificar unitats de significat més enllà dels límits de la paraula. Alhora, l'alumne ha de ser capaç de demostrar que coneix la morfologia i sintaxi per comprendre la composició, la derivació i l’especificació.

Complementàriament, l'alumne ha de conèixer d’altres idiomes fins al nivell d’especificitat requerit pels llenguatges d’especialitat.

Objectius

La funció de l’assignatura és proporcionar a l’estudiant el coneixement dels recursos terminològics, terminogràfics i de tractament de corpus necessaris per a la traducció i la interpretació.

En acabar l’assignatura l’estudiant haurà de ser capaç de:

  • Demostrar que posseeix coneixements bàsics en la terminografia i la terminologia multilingüe.
  • Aplicar aquests coneixements en l'ús de recursos per a l’extracció i recuperació d’informació terminològica en diverses llengües.
  • Aplicar aquests coneixements en l’ús d’eines de gestió de corpus per a l’obtenció de coocurrències i concordances.
  • Gestionar la terminologia en el context d'empreses de traducció mitjançant eines TAO.

Competències

  • Treballar en equip.
  • Utilitzar els recursos terminològics per poder interpretar.
  • Utilitzar els recursos terminològics per poder traduir.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar els recursos terminològics per resoldre problemes d'interpretació: Aplicar els recursos terminològics per resoldre problemes d'interpretació.
  2. Identificar i aplicar les normes metodològiques i formals del treball terminològic per poder traduir: Comprendre les unitats terminològiques en relació amb un sistema conceptual i la classificació del coneixement.
  3. Identificar i aplicar les normes metodològiques i formals del treball terminològic per poder traduir: Demostrar que posseeix coneixements bàsics en la terminografia i la terminologia multilingüe com a disciplines aplicades.
  4. Identificar i aplicar les normes metodològiques i formals del treball terminològic per poder traduir: Reconèixer els termes simples, les col·locacions terminològiques i la fraseologia.
  5. Identificar i aplicar les normes metodològiques i formals del treball terminològic per poder traduir: Resoldre els problemes d?equivalència i de contrastivitat conceptual entre els sistemes.
  6. Treballar en equip: Contribuir a la cohesió del grup.
  7. Treballar en equip: Tenir en compte els punts de vista dels altres i retroalimentar de forma constructiva.
  8. Usar les eines genèriques (cercadors, eines de gestió documental) i específiques (gestors de terminologia) del treball terminològic per poder traduir: Comparar unitats terminològiques de diferents idiomes de treball.
  9. Usar les eines genèriques (cercadors, eines de gestió documental) i específiques (gestors de terminologia) del treball terminològic per poder traduir: Extraure, recuperar i emmagatzemar informació terminològica.
  10. Usar les eines genèriques (cercadors, eines de gestió documental) i específiques (gestors de terminologia) del treball terminològic per poder traduir: Realitzar tasques amb diferents programes informàtics de suport a la tasca terminològica i terminogràfica.

Continguts

  • La Terminologia en relació amb la Lingüística, la Lexicologia, la Traducció i la Planificació terminològica.
  • Els fonaments de la Terminologia: el terme, el concepte, la denominació i la definició. Identificació de unitats terminològiques.
  • Els llenguatges d'especialitat i la seva terminologia (llenguatges científic, tècnic, jurídic i humanístic).
  • Creació de recursos propis i compartits, com ara bases de dades, glossaris o corpus segons els criteris de cerca d'informació multilingüe, elaboració de sistemes conceptuals, buidatge, descripció dels termes, les seves equivalències i els seus camps semàntics i xarxes de conceptes.
  • Identificació d'unitats de traducció lèxiques (verbs suport, col·locacions, fraseologia, termes simples i compostos) en textos paral·lels i en les llengües de treball de l'estudiant mitjançant sistemes de gestió de corpus.
  • Gestió de la terminologia per a emmagatzematge i recuperació.

Metodologia

L'assignatura s'imparteix en dues sessions setmanals que es distribueixen en classes teòriques d'una hora i 20 minuts i classes pràctiques d'una h al llarg de 14 setmanes dins del semestre:

En total, l'alumne ha de rebre 18,6 h. de teoria i 14 h. de pràctiques. A les classes de teoria, el grup d'aprenentatge rep classes magistrals i també participa impartint-les (Aprenentatge Basat en Problemes); a les classes de pràctiques, el grup d'aprenentatge es divideix en grups de 3 alumnes per fer treball pràctic.

Les activitats formatives que es realitzaran al llarg del curs seran, entre d'altres, del tipus següent:

  • Buidatge d'unitats terminològiques de textos en paper i audiovisual.
  • Tasques relacionades amb la solució de problemes segons la teoria impartida a l'assignatura.
  • Posada en comú i crítica de les traduccions proposades per anteriors traductors.
  • Simulació de situacions professionals amb la finalitat de realitzar una conceptualització de l’experiència i una cerca de solucions eficaces.
  • Jocs de competició sobre Terminologia mèdica.
  • Presentació de treball en grup amb la descripció d’un tema en concret.
  • Descripció de conjunts de termes i de termes individualitzats.

Aquesta assignatura es gestiona per mitjà del Campus Virtual, en el qual l’alumne trobarà tots els arxius amb informació complementària a aquesta guia docent.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Continguts i principis teòrics 7 0,28 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Estudi documental i crític d'opcions terminològiques 7 0,28 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9
Gestió de la terminologia (programari) 7 0,28 5, 8, 9, 10
Resolució de problemes (terminologia puntual) 6 0,24 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10
Revisió d'un treball terminològic existent 4 0,16 1, 3, 5, 10
Tipus: Supervisades      
Dinàmica del treball en grup 3 0,12 6, 7
Exposició oral 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10
Gestió de la terminologia (programari) en grup 4 0,16 1, 8, 10
Tipus: Autònomes      
Buidatge terminològic de corpora paral·lels 8 0,32 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Construcció d'un sistema conceptual 8 0,32 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Elaboració de xarxes de conceptes 8 0,32 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Exercicis sobre llistes de problemes 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Introducció de les dades amb un programa de gestió 11 0,44 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Lectures i conferències 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Avaluació

L'avaluació és continuada. Els estudiants han de demostrar el seu progrés realitzant diverses activitats d’avaluació.

Els resultats de l'aprenentatge dels alumnes són avaluats d'acord amb les competències detallades en aquesta guia docent i a partir de diferents activitats formatives. Així doncs, l'alumne haurà de realitzar treballs individuals i en grup, que seran avaluats tant a classe (per mitjà d'exposicions o posades en comú) o amb lliuraments en dates concretes que s'especificaran en iniciar-se el curs. La informació sobre l'avaluació, el tipus d'activitats d'avaluació i el seu pes sobre l'assignatura és a títol orientatiu; aquesta informació es concretarà a començament de curs pel professor responsable de l'assignatura.

L'avaluació constarà del còmput entre les notes obtingudes de les següents activitats formatives:

-   Treball en grup

Es desenvolupa al llarg del curs, i es lliura a la fi del semestre. Aquest treball en grup es divideix en les següents parts i s'hi distribueixen les següents puntuacions:

Presentació del preprojecte, 10%

Projecte final escrit 20 + oral 10%

ABP (Aprenentatge Basat en Problemes) 15 %

-   Participació a classe

Lliurament de ressenyes de lectures proposades o altres (ressenya de conferències, exposicions) 5% 

Pràctiques i  fòrums, 5%

Exercicis pràctics, 5%

-   Prova final individual                                                

Examen tipus test sobre els continguts teòrics, 30%

 

Revisió

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el docent i l’estudiant.

Recuperació

Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més. En cap cas es podrà fer una activitat de re-avaluació pel valor del 100% de la nota final. L’estudiant es presentarà exclusivament a les activitats o proves no presentades o suspeses.

La qualificació final màxima que poden obtenir els alumnes en la recuperació és un 5. 

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.

Consideració de “no avaluable”

S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.

Irregularitats en les activitats d’avaluació

En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
ABP - Aprenentatge Basat en Problemes 15 % 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Examen tipus test 30 % 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10
Exercicis diversos 5 % 1 0,04 6, 7
LLiurament del projecte final (arbre de camp dels 15 termes escollits) 20% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
LLiurament del projecte final (escrit) 10 % 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Presentació del projecte final (oral) 10 % 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Pràctiques i i fòrums 5 % 1 0,04 6, 7, 8, 9, 10
Ressenyes de lectures, exposicions, etc. 5 % 1 0,04 1, 8, 9, 10

Bibliografia

Enllaços web

- http://www.fit-ift.org/download/preespagn.pdf

MANUAL DE TERMINOLOGÍA. Silvia Pavel y Diane Nolet. Traducido por Beatriz de Vega con la colaboración de Genny González y Yolande Bernard. DIRECCIÓN DE TERMINOLOGÍA Y NORMALIZACIÓN. OFICINA DE TRADUCCIONES. Canadá.

- http://www.free-ed.net/sweethaven/MedTech/MedTerm/default.asp

Aquest és un curs complet i autònom en la terminologia mèdica moderna. És apte per a tots els estudiants de les professions de la salut que tenen la necessitat de comunicar-se amb els metges, dentistes i altres professionals de la medicina. El material bàsic d'aquest curs és pres del manual de l'Exèrcit dels EUA, terminologia mèdica bàsica, MD0010, Edició 100.

- BACUS (BAse de Coneixement UniverSitari), http://www.fti.uab.es/departament/BACUS/index_es.htm

- Gesterm, http://www.termcat.cat/ca/GesTerm/

-  Translator’s Cafe,  http://www.translatorscafe.com/term/

- Terminology Forum, University of Vaasa,  http://www.uva.fi/en/sites/terminology/

- Herramientas para la terminologia, http://www.aeter.org/?page_id=216 

Manuals 

ANTIA, B.E. (2001): “Metadiscourse in terminology: thesis, antithesis, synthesis”, Terminology Science & Research12 (1-2), p. 65-84.

ANTIA, B.E. (2002): “II termine: contesto definitorio e contesto d’uso”, in MAGRIS, M., M. T. MUSACCHIO, L. REGA e F. SCARPA (eds.): Manuale di terminologia. Aspetti teorici, metodologici e applicativi, Milan, Hoepli, p. 99-114.

ARNTZ, R., H. PICHT und F. MAYER (2002): Einführung in die Terminologiearbeit, Hildesheim, Olms.

AVERBUH, K. JA. (1994): ,,E. K. Drezen, Terminologist and Standardiser”, Terminology Science & Research 5-2, p. 53- 73.

BEAUGRANDE, R. (1987): “Determinacy distributions in complex systems: science, linguistics, language, life”, Zeitschrift für Phonetik, Sprachwissenschaft und Kommunikationsforschung 40, p. 145-188.

BEAUGRANDE, R. (1997): New Foundations for a Science of Text and Discourse: Cognition, Communication and the Freedom of Access to Knowledge and Society, Norwood, Ablex.

BUDIN, G. (1994): “Do we need an object theory?” in DRASKAU, J. K. and H. PICHT (eds.): Terminology Science & Terminology Planning/Theoretical Issues of Terminology Science, Vienna, TermNet, p. 203-208.

BUDIN, G. (2001): “A Critical Evaluation of the State-of-the-Art of Terminology Theory”, Terminology Science & Research 12 (1-2), p. 7-23.

 CHESTERMAN, A. and E. WAGNER (2002): Can Theory Help Translators? A Dialogue Between the Ivory Tower and the Wordface, Manchester, St. Jerome.

FELBER, H. und G. BUDIN (1989): Terminologie in Theorie und in Praxis, Tübingen, Günter Narr.

GERZYMISCH-ARBOGAST, H. (1996):Termini im Kontext. Verfahren zur Erschließung und Übersetzung von der textspezifischen Bedeutung von fachlichen Ausdrücken, Tübingen, Günter Narr.

HUNTER, K. M. (1991): Doctors’ stories, Princeton, Princeton University Press.

HOLMES, J. (1972): “The name and nature of translation studies”, Unpublished ms reprinted in TOURY, G. (ed.): (1987) Translation Across Cultures, New Delhi, Bahri Publications.

ISO 1087-1 (2000): Terminology work . Vocabulary . Part 1: Theory and application, Geneva, ISO.

ISO 12200 (1999): Computer applications in terminology — Machine-readable terminology interchange format(MARTIF) — Negotiated Interchange, Geneva, ISO.

ISO 12620 (1999): Computer applications in terminology— Data categories, Geneva, ISO.

ISO 16642 (2003): Computer applications in terminology’. Terminological markup framework, Geneva, ISO.

LAURÉN, C., J. MYKING und H. PICHT (1998): Terminologie unter der Lupe. Vom Grenzgebiet zum Wissenschaftszweig, mit Beiträgen von Anita Nuopponen und Nina Pilke, Vienna, TermNet.

LEMKE, J. L. (1990): Talking Science, Connecticut/London, Ablex.

PICHT, H. (1993): “State-of-the-art of Terminology Training in 1991”, Terminology Science & Research 4, p. 2-33.

PICHT, H. (1997): ,,Wirtschaftslinguistik: ein historischer Überblick”, in HOFFMANN, L., H. KALVERKÄMPER und H. E.WIEGAND (eds.): Fachsprachen. Languages for Special Purposes. Ein Internationales Handbuch zurFachsprachenforschung und Terminologiewissenschaft, Berlin, New York, Walter de Gruyter, p. 336-341.

RAT FÜR DEUTSCHSPRACHIGE TERMINOLOGIE (2004):Berufsprofil. Terminologin. Terminologe, Bern.

RIGGS, F. (1987): “Social science vocabulary: the INTERCOCTA project”, TermNet News 18, p. 7-15.

ROGERS, M. (1997): “Synonymy and equivalence in special-language texts. A case study in German and English texts on Genetic Engineering”, in TROSBORG, A. (ed.): Text Typology and Translation, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins, p. 217-45.

ROGERS, M. (2004): “Multidimensionality in Concept Systems: A Bilingual Textual Perspective”, Terminology 10- 2, p. 215-40.

 SCHMITZ, K.-D. (2001): “Criteria for evaluating terminology database management programs”, in WRIGHT, S. E. and G. BUDIN (eds.): Handbook of terminology management II, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins, p. 539- 551.

SCHMITZ, K.-D. (2005): “Terminology and Terminological Databases”, in BROWN, K. (ed.): Encyclopedia of Language and Linguistics, 2nd Edition, Oxford, Elsevier Publishers.

WRIGHT, S. E. (2003): “From the semiotic triangle to the semantic web”, Terminology Science & Research 14, p. 111-135.

WRIGHT, S. E. and G. BUDIN (eds.) (1997): Handbook of terminology management I, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins.

WRIGHT, S. E. and G. BUDIN (eds.) (2001): Handbook of terminology management II, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins.

WÜSTER, E. (1959): ,,Das Worten der Welt, schaubildlich und terminologisch dargestellt”, in PICHT, H. und K.-D. SCHMITZ (eds.): Terminologie und Wissensordnung, Cologne,T

Programari

Memo Q

Sketch Engine