Idioma i traducció C3 (alemany)
Codi: 101394 Crèdits: 9| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500249 Traducció i Interpretació | OB | 3 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Simona Skrabec
- Correu electrònic:
- Simona.Skrabec@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- alemany (ger)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Altres indicacions sobre les llengües
Tota la docència a la part d’idioma serà en llengua alemanya, a la part de traducció les llengües vehiculars seran el català i el castellàPrerequisits
Nivell requerit: A2 Waystage CEFRL, 2a Plataforma, 2n Nivell bàsic MECR
En iniciar l’assignatura l’estudiant haurà de ser capaç de:
- Comprendre textos escrits sobre temes quotidians. (MCRE-FTI A2.2.)
- Produir textos escrits sobre temes quotidians. (MCRE-FTI A2.2.)
- Comprendre informació de textos orals curts i senzills sobre temes relatius a l’entorn concret i immediat. (MCRE-FTI A1.2.)
- Produir textos orals molt curts i senzills sobre temes relatius a l’entorn concret i immediat. (MCRE-FTI A1.2.)
Objectius
La funció d’aquesta assignatura és dominar els aspectes contrastius fonamentals de la combinació lingüística i desenvolupar la capacitat de resolució de problemes de traducció de textos no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus (narratius, descriptius, expositius, argumentatius, instructius).
Es dedicaran 4,5 crèdits a traducció i 4,5 crèdits a idioma.
En acabar l’assignatura l’estudiant haurà de ser capaç en l’àmbit de la llengua alemanya del següent:
- Comprendre textos escrits amb certa complexitat sobre temes personals i temes generals d’àmbits coneguts (MECR-FTI B1.2)
- Produir textos escrits sobre temes personals i temes generals d’àmbits coneguts (MECR-FTI B1.1).
- Comprendre textos orals clars sobre temes personals i temes generals d’àmbits coneguts (MECR-FTI B1.1).
- Produir textos orals sobre temes personals i temes generals d’àmbits coneguts (MECR-FTI B1.1).
- Demostrar que posseeix i comprèn coneixements sobre els aspectes contrastius fonamentals de la combinació lingüística i els principis metodològics de la traducció.
- Aplicar aquests coneixements per resoldre problemes de traducció de textos no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus (narratius, descriptius; expositius; argumentatius i instructius bàsics).
Competències
- Comprendre textos escrits en un idioma estranger per poder traduir.
- Dominar els principis metodològics que regeixen la traducció.
- Produir textos escrits en llengua A per poder traduir.
- Produir textos escrits en un idioma estranger per poder traduir.
- Resoldre problemes de traducció de textos no especialitzats.
- Treballar en equip.
- Utilitzar els recursos de documentació per poder traduir.
- Utilitzar els recursos tecnològics per poder traduir.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements gràfics lèxics, morfosintàctics i textuals.
- Aplicar coneixements lèxics, morfosintàctics, textuals, retòrics i de variació lingüística: Aplicar coneixements gràfics, lèxics, morfosintàctics i textuals.
- Aplicar els recursos de documentació per resoldre problemes de traducció: Aplicar els recursos de documentació per poder traduir textos escrits sobre temes personals i temes generals d?àmbits coneguts.
- Aplicar estratègies per comprendre textos escrits de diversos àmbits: Aplicar estratègies per comprendre textos escrits sobre temes personals i temes generals d?àmbits coneguts.
- Aplicar estratègies per produir textos escrits de diversos àmbits i amb finalitats comunicatives específiques: Aplicar estratègies per produir textos escrits sobre temes personals i temes generals d?àmbits coneguts.
- Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits de diversos àmbits: Comprendre la intenció comunicativa i el sentit de textos escrits amb una certa complexitat sobre temes personals i temes generals d?àmbits coneguts.
- Demostrar que es coneixen els recursos tecnològics per poder traduir: Demostrar que es coneixen els recursos tecnològics bàsics per poder editar textos escrits sobre temes personals i temes generals d?àmbits coneguts.
- Formular adequadament les necessitats informatives per poder traduir: Formular adequadament les necessitats informatives per poder traduir textos escrits sobre temes personals i temes generals d?àmbits coneguts.
- Identificar el caràcter textual i dinàmic de l'equivalència traductora: Identificar el caràcter textual i dinàmic de l?equivalència traductora.
- Identificar els problemes de traducció propis de textos no especialitzats: Identificar els problemes de traducció bàsics de textos escrits sobre temes personals i temes generals d?àmbits coneguts.
- Identificar la traducció com un acte de comunicació adreçat a un destinatari: Identificar la traducció com un acte de comunicació adreçat a un destinatari.
- Identificar les fonts d'informació existents (digitals i analògiques) per poder traduir: Identificar les fonts d?informació existents (digitals i analògiques) per poder traduir textos escrits sobre temes personals i temes generals d?àmbits coneguts.
- Produir textos escrits adequats al context i amb correcció lingüística: Produir textos escrits sobre temes personals i temes generals d?àmbits coneguts adequats al context i amb correcció lingüística.
- Recórrer adequadament les diferents fases per a l'elaboració d'una traducció i dur a termes les tasques corresponents: Recórrer adequadament les diferents fases per a la traducció de textos sobre temes personals i temes generals d?àmbits coneguts.
- Resoldre interferències entre les llengües de treball: Resoldre interferències entre les llengües de treball.
- Treballar en equip: Treballar en equip.
- Trobar la solució traductora que convingui en cada cas: Trobar la solució traductora que convingui en cada cas.
- Utilitzar les estratègies i tècniques apropiades per resoldre problemes de traducció: Utilitzar les estratègies i tècniques fonamentals per resoldre problemes bàsics de traducció de textos escrits sobre temes personals i temes generals d?àmbits coneguts.
Continguts
El curs ofereix a l’estudiant les eines necessàries per al reconeixement i l’ús actiu de les estructures lèxiques, morfosintàctiques i textuals bàsiques i complexes de la llengua alemanya.
El desenvolupament d’aquestes competències serà possible gràcies a un treball pràctic de la llengua des del punt de vista comunicatiu, gramatical, lexical i intercultural.
L’objectiu formatiu de l'assignatura és
- Comprendre i produir textos escrits de caire general.
- Comprendre i produir textos orals de caire general i específic, així com desenvolupar la capacitat de participar en debats sobre temes generals amb un nivell de dificultat mig. .
- Analitzar textos no especialitzats
- Produir textos no especialitzats
- Comprendre una informació de dificultat mitjana
- Donar els propis punts de vista
- Expressar un desig, una necessitat
- Expressar una finalitat, un objectiu
- Discrepar, justificar les diferències, les contradiccions
- Argumentar
- Expressar una causa, una conseqüència
- Justificar-se, donar explicacions
- Demanar una opinió, un desig, un consell, suggerir
- Descriure, avaluar i comparar
- Presentar fets i opinions en un ordre estructurat
- Fer síntesis i resums
- Reproduir un text
- Assolir principis metodològics bàsics que regeixen la pràctica de la traducció.
- Resoldre problemes, tècniques i estratègies fonamentals de la traducció de textos en llengua estàndard.
- Resoldre dificultats contrastives: diferències de convencions de l’escriptura, lèxiques, morfosintàctiques i textuals.
- Conèixer els aspectes bàsics del mercat laboral i de l’exercici de la professió de traductor: àmbits d’ocupabilitat; drets i deures del traductor.
- Utilitzar les eines tecnològiques i de documentació bàsiques per a la traducció de textos no especialitzats en llengua estàndard.
Metodologia
El caràcter de l'assignatura és teòric-pràctic. Es tractaran les bases de l'anàlisi textual (lingüístic i traductològic), de la recepció i producció textual en alemany.
Els continguts de l’assignatura es treballaran a classe de manera pràctica. Els alumnes prepararan els exercicis i les traduccions a casa i es posaran en comú a classe.
Tots els coneixements, les competències, les estratègies i activitats de l'assignatura es desenvoluparan a través i per mitjà del treball amb i sobre textos (models estàndards i exemplars actuals).
Les tasques basades en el tractament de textos autèntics i actuals poden ser modificades durant el curs, bé en funció de l'actualitat dels textos o bé per necessitats didàctiques específiques dels alumnes, detectades mitjançant l'avaluació formativa continuada o l’avaluació diagnòstica. La definició progressiva i la quantitat de les tasques concrets dependrà per tant de les necessitats didàctics concrets dels alumnes, sense sobrepassar el total de les hores estipulades.
El curs es centrarà especialment en:
- Comprendre textos escrits i de documents orals i audiovisuals
- Practicar les tècniques d’expressió oral i escrita
- Tractar temes de gramàtica de nivell mig- alt
Es proposarà a l’estudiant un seguit d’activitats i de tasques:
- Treballs individuals (exercicis gramaticals, produccions escrites: resum, dissertació.., fitxa de lectura)
- Treballs en grup (simulacions, activitats de comprensió, d’escriptura, exposicions orals)
- Intercanvis a classe (debats, presentació de textos)
- Controls de gramàtica, d’expressió oral/escrita i de comprensió oral/escrita
- Treballs autònoms (exercicis, preparació de les proves, lectures, lectura de textos litearis, redaccions, recerca d’informació a Internet)
- Pràctiques de traducció establertes
- Presentació d’un informe sobre la lectura obligatòria
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Realització d'exercicis i activitats de traducció o reformulació i resolució de problemes | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Preparació de traduccions i textos avaluables | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Preparació de textos, traduccions, exercicis i recerca d'informació | 100 | 4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18 |
Avaluació
L'avaluació és continuada. L’alumnat ha de demostrar el seu progrés realitzant quatre activitats d’avaluació. El calendari d’aquestes activitats, així com els detalls sobre cada una d’ells i el pes que tenen en l’avaluació final es proporcionarà a l’inici de les classes.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova 1 traducció | 20% | 1,5 | 0,06 | 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Prova 2 traducció | 30% | 2,5 | 0,1 | 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Prova 3 llengua | 20% | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 4, 5, 6, 13, 15, 16 |
| Prova 4 llengua | 30% | 3,5 | 0,14 | 1, 2, 4, 6, 15, 16 |
Bibliografia
Manuals
Braucek, Brigitte & Castell, A. (2002) Verbos alemanes. Diccionario de
Castell, A. & Braucek, B. (2000) Ejercicios. Gramática de la lengua alemana. Ed. Idiomas : Madrid.
Castell, Andreu (1997) Gramática de la lengua alemana. Ed. Idiomas : Madrid.
conjugación y de complementación. Ed. Idiomas : Madrid.
Doerr, Emmanuel. (2005). Grammatik Deutsch. Schemata, Hilfslisten für das Schreiben. Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.
Doerr, Emmanuel. (2005). Textgrammatik Deutsch. Textwissen Oberstufe DaF für Übersetzer und Dolmetscher. Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.
Dreyer, H & Schmitt, R. (1993) Lehr- und Übungsbuch der deutschen
Fandrych,Ch & Tallowitz,U.(2009) Klipp und Klar.Klett Verlag: Stuttgart.Grammatik. Hueber Verlag : München.
Hoberg, R & U. (2004) Der kleine Duden. Gramática del alemán. Ed. Idiomas – Max Hueber Verlag: Madrid.
Luscher, R. (1998) DaF. Übungsgrammatik für Anfänger. Verlag für Deutsch : München.
Seca, Jorge. (2004) Usos gramaticales básicos de la lengua alemana. http://es.scribd.com/doc/14746592/Gramatica-Alemana-Curso-Completo
Vater, H. (2001). Einführung in die Textlinguistik. 3ª ed. rev. München: Fink
Diccionaris de llengua
Bilingües
Beinhauer, W. (1978). Stilistisch-phraseologisches Wörterbuch Deutsch-Spanisch. München: Max Hueber.
Pons Großwörterbuch für Experten und Universität. Spanisch-Deutsch. Deutsch-Spanisch. (2001). Stuttgart, Düsseldorf, Leipzig: Klett.
Seca, Jorge; Wimmer, Stefanie (2014), Das kannst du laut sagen. Barcelona, Pons.
Slaby, R.; Grossmann, R. (1994). Wörterbuch der spanischen und deutschen Sprache. 4ª ed. revisada. Barcelona: Herder.
Monolingües
Agricola, E. (ed.) (1988). Wörter und Wendungen: Wörterbuch zum deutschen Sprachgebrauch. Leipzig: Enzyklopädie.
Beinhauer, W. (1978). Stilistisch-phraseologisches Wörterbuch Spanisch-Deutsch. München: Max Hueber.
Bulitta, E.; Bulitta, H. (1983). Wörterbuch der Synonyme und Antonyme. Frankfurt: Athäneum.
Carstensen, B. (1986). Beim Wort genommen. Bemerkenswertes in der deutschen Gegenwartssprache. Tübingen: Gunter Narr.
Dückert, J.; Kempcke, G. (1989). Wörterbuch der Sprachschwierigkeiten. Leipzig: Bibliographisches Institut.
Duden. (1972). Der große Duden in 10 Bänden. Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
Duden. (1976-1981). Das große Wörterbuch der deutschen Sprache in sechs Bänden. Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
Duden. (1989). Deutsches Universalwörterbuch. Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
Hermann, U. (1978). Knaurs Fremdwörter-Lexikon. München: Droemer Knaur.
Küpper, H. (1990). Pons-Wörterbuch der deutschen Umgangssprache. Stuttgart: Klett.
Röhrich, L. (1979). Lexikon der sprichwörtlichen Redensarten. Freiburg i. B.: Herder.
Wahrig, G. (1990). Deutsches Wörterbuch. Gütersloh: Bertelsmann.
Wehrle, H.; Eggers, H. (1996). Deutscher Wortschatz. Ein Wegweiser zum treffenden Ausdruck. Stuttgart: Ernst Klett.
Direccions interessants a Internet
Diaris i pàgines de noticies recomanades:
Was gibt’s Neues? www.tagesschau.de / www.dw.de / www.heute.de
Sueddeutsche Zeitung: http://www.sueddeutsche.de
Neue Zürcher Zeitung: http://www.nzz.ch
German News: http://www.germannews.com
Deutsche Welle: http://www.dw-world.de
Info zu Deutschland: www.deutschland.de ; www.tatsaachen-ueber-deutschland.de
Täglicher Überblick über das deutschsprachige Feuilleton und Buchmaschine: www.perlentaucher.de
Information zu Geschichte, Politik, Gesellschaft und Kultur: www.dw.de
Diccionaris monolingües en castellà
Arroyo, G.; Garrido, F.C. (1997). Libro de estilo universitario. Madrid: Acento.
Casares, J. (1979). Diccionario ideológico de la lengua española. 2ª ed. puesta al día. Barcelona:
Gustavo Gili.
Corripio, F. (1961). Incorrecciones, dudas ynormas gramaticales. Barcelona: Larousse-Planeta.
Diccionario de la lengua española. (1992). 21ª ed. 2 vols. Madrid: Real Academia Española.
Diccionario temático de la lengua española. (1975). Barcelona: Biblograf.
Gómez Torrego, L. (1989). Manual del español correcto. 2 vols. Madrid: Arco.
Gran diccionario de sinónimos y antónimos. (1991). Madrid: Espasa-Calpe.
Marsá, F. (1986). Diccionario normativo y guía práctica de la lengua española. Barcelona: Ariel.
Martínez de Sousa, J. (1985). Diccionario de ortografía. Madrid: Anaya.
Martínez de Sousa, J. (2000). Manual de estilo de la lengua española. Gijón: Trea.
Méndez, R. (1997). Del concepto a la palabra. Diccionario temático. Madrid: Temas de Hoy.
Moliner, M. (1998). Diccionario de uso del español. 2ª ed. revisada. Madrid: Gredos.
Seco, M. (1961). Diccionario de dudas de la lengua española. Madrid: Aguilar.
Seco, M.; Andrés, O.; Ramos, G. (1999). Diccionario del español actual. Madrid: Aguilar.
Diccionaris i manuals de la llengua catalana
ABRIL ESPAÑOL, J. (1997). Diccionari pràctic de qüestions gramaticals. Barcelona: Ed.62.
ALCOVER, A. M.; MOLL, F. de B. (1950-1968). Diccionari català-valencià-balear. 2ª.ed. 10 vols. Palma de Mallorca: Moll.
COROMINES, J. (1980-1995). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. 9 vols. Barcelona: Curial.
Diccionari visual Duden (1994). Barcelona: Enciclopèdia catalana.
FABRA, P. (1986). Diccionari general de la llengua catalana. 22ª. ed. Barcelona:Edhasa.
FRANQUESA, M. (1998). Diccionari de sinònims Franquesa. 2ª. ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
GINEBRA, J.; MONTSERRAT, A. (1999).Diccionari d’ús dels verbs catalans. Barcelona: Ed. 62.
Gran diccionari de la llengua catalana (1998). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1995). Diccionari de la llengua catalana. Barcelona; Palma de Mallorca; València: Ed. 3 i 4; Ed. 62; Ed. Moll, etc.
LÓPEZ DEL CASTILLO, L. (1998). Diccionari complementari del català normatiu. Barcelona: Ed. 62.
PALOMA, D.; RICO, A. (1998). Diccionari de dubtes del català. Barcelona: Ed. 62.
PEY, S. (1997). Diccionari de sinònims i antònims. 17a ed. Barcelona: Teide.
RASPALL, J.; MARTÍ, J. (1986). Diccionari de locucions i de frases fetes. 3ª. ed. Barcelona: Ed. 62. [Reimpressió en 2 vols.: Diccionari de locucions (1995) i Diccionari de frases fetes (1996). Ambdós Barcelona: Ed. 62.]
TERMCAT (1997). Diccionari de neologismes. Barcelona: Ed. 62.
Gramàtiques, manuals i altres obres de referència en llengua A
Agencia Efe, Manual del español urgente, Madrid, Cátedra, 1998, 12ª ed. Existe una versión parcial
en línea.
Alarcos Llorach, Emilio, Gramática de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe, 1994.
Bosque, Ignacio (director), Redes. Diccionario combinatorio del español contemporáneo, Madrid,
SM, 2004.
Corripio, Fernando, Diccionario de ideas afines, Barcelona, Herder, 2000, 7ª ed.
García Yebra, Valentín, Claudicación en el uso de las preposiciones, Madrid, Gredos, 1988.
Gili Gaya, Samuel, Curso superior de sintaxis española, Barcelona, Vox, 1993, 15ª ed.
Lázaro Carreter, Fernando, El dardo en la palabra, Barcelona, Círculo de lectores, 1997.
—, El nuevo dardo en la palabra, Madrid, Aguilar, 2003.
Lorenzo, Emilio,El español de hoy, lengua en ebullición, Madrid, Gredos, 1994, 4ª ed.
—, Anglicismos hispánicos, Madrid, Gredos, 1996.
—,El español en la encrucijada, Madrid, Espasa Calpe, 1999.
Martínez de Sousa, José, Diccionario de usos y dudas del español actual, Barcelona, Biblograf,
1998, 2ª ed.
—, Manual de estilo de la lengua española 3 (MELE 3), Gijón, Trea, 2007, 3ª ed. rev. y amp.
—, Ortografía y ortotipografía del español actual, Gijón, Trea, 2004.
—, Diccionario de uso de las mayúsculas y minúsculas, Gijón, Trea, 2007.
Marsá, Francisco, Diccionario normativo y guía práctica de la lengua española, Barcelona, Ariel, 1994.
País, El, Libro de estilo, Madrid, Aguilar, 2002. Existe una versión electrónica.
Real Academia Española, Nueva gramática de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe, 2009.
Real Academia Española, Ortografía de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe, 1999.
Redes, Diccionario combinatorio del español combinatorio, Madrid, SM, 2004.
Seco, Manuel, Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española, Madrid, Espasa-Calpe,
2000, 10ª ed. 2ª reimpr.
Manuals de traducció
Gamero Pérez, Silvia, Traducción alemán-español. Aprendizaje activo de destrezas básicas.
Castellón, Universidad Jaume I.
García Yebra, Valentín, Teoría y práctica de la traducción, Madrid, Gredos, 1982.
Rossell, Anna, Manual de traducción alemán-castellano. Barcelona, Gedisa, 1996.
Sobre traducció
Ayala, Francisco, «Breve teoría delatraducción» (1946), en La estructura narrativa, Barcelona,
Crítica, 1984.
Borges, Jorge Luis, «Las versiones homéricas» (1932), en Obras completas, Barcelona, Emecé,
1989.
—, «Los traductores de las 1001 noches» (1936), ibíd.
—, «Piere Menard, autor de El Quijote» (1939), ibíd.
—, «La busca de Averroes» (1947), ibíd.
Catelli, Nora, y Marietta Gargatagli, El tabaco que fumaba Plinio, Barcelona, Serbal, 1998.
Coseriu, Eugenio, «Lo erróneo y lo acertado en la teoría de la traducción», en El hombre y su
lenguaje, Madrid, Gredos, 1977.
Eco, Umberto, Decir casi lo mismo, trad. Helena Lozano, Barcelona, Lumen, 2008.
Fernández González, Vicente (comp.), La traducción de la A a la Z, Córdoba, Berenice, 2008.
García Yebra, Valentín, En torno a la traducción. Teoría, crítica, historia, Madrid, Gredos, 1983.
—, Traducción: teoría y práctica, Madrid, Gredos, 1994.
Gentzler, Edwin, Contemporary Translation Theories, Londres/Nueva York, Routledge, 1993.
Larbaud, Valéry, Sous l’invocation de Saint Jérome, París, Gallimard, 1946.
Marías, Javier, «Ausencia y memoria en la traducción poética» (1980), en Literatura y fantasma, Madrid, Siruela, 1993.
—, «La traducción como fingimiento y representación» (1982), ibíd.
Monterroso, Augusto, «Llorar a orillas del río Mapocho» (1983), en La palabra mágica, Barcelona, Anagrama, 1996.
Ortega y Gasset, José, «Miseria y esplendor de la traducción» (1937), en Obras completas, Madrid, Alianza, 1983, t. V.
Palomero, Mari Pepa (compiladora), Antología de El trujamán, Madrid, Instituto Cervantes, 2002.
http://cvc.cervantes.es/trujaman
Paz, Octavio, Traducción: literatura y literalidad, Barcelona, Tusquets, 1971, 1990.
Ruiz Casanova, José Francisco, Aproximación a una historia de la traducción en España, Madrid, Cátedra, 2000.
Programari
No es farà servir cap programari específic.