Logo UAB
2021/2022

Anàlisi i resolució de conflictes

Codi: 101096 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500259 Ciència Política i Gestió Pública OT 3 2
2500259 Ciència Política i Gestió Pública OT 4 0
2503778 Relacions Internacionals OB 3 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Rafael Grasa Hernández
Correu electrònic:
Rafael.Grasa@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:

Altres indicacions sobre les llengües

es pot fer servir, com l'anglès

Equip docent

Alessandro Demurtas

Prerequisits

No hi ha prerequisits acadèmics.

Cal estar en condicions de llegir regularment anglès i d'assistir a classe de forma continuada.

La llengua vehicular normalment serà el castellà, però a classe, tant oralment com en els exercicis escrits, es podrà emprar el català i l'angles.

Imprescindible estar en condicions de llegir unes 1.000 planes. També, bona comprensió passiva de texts en anglès

Cal disposar de l'habilitat i del costum de llegir, veure, escolatar i consultar diversos mitjans de comunicació d'infomració general, així com seguir particularment les notícies relacionades amb l'agenda internacional, sobretoto el conflictes i els processos de pau.

**********************

No hay prerrequisitos académicos.

Hay que estar en condiciones de leer regularmente textos académicos en inglés y asistir de forma continuada a clase (imprescindible)

La lengua vehicular normal será el castellano, pero, tanto oralmente como en los ejercicios escritos, se podrá utilizar el inglés y el catalán.

Imprescindible: estar dispuesto, y en condiciones, de leer unas 1000 páginas. Y capacidad de comprensión pasiva de textos en inglés

Conviene disponer de la habilidad y del hábito de leer, ver, escuchar y consultar diversos medios de comunicación de información general, así como seguir particularmente las noticias relacionadas cl  con la agenda internacional, sobre todo las vinculadas con conflictos y procesos de paz.

 
What do you want to do ?
New mail
 
What do you want to do ?
New mail

Objectius

ESTA  GUIA SERÁ PROBABLEMENTE MODIFICADA DURANTE EL MES DE DICIEMBRE O ENERO, EN FUNCION DE EVOLUCION DE PANDEMIA Y DE DIRECTRICES DE LAS AUTORIDADES GUBERNAMENTALES Y ACADÉMICAS

 

La asignatura, optativa, tiene como principal objetivo familiarizar a los alumnos con la evolución, conceptos, instrumental teórico y aplicación práctica de varias subáreas de las Relaciones Internacionales, en un sentido amplio, así como con sus principales sesgos o enfoques específicos para analizar e intervenir en los conflictos con ánimo de gestionarlos, resolverlos o transformarlos.  Para hacerlo se partirá de un a priori: no existen en la actualidad, ceteris paribus, diferencias significativas entre la aproximación de análisis de conflictos propias de las ciencias sociales en general y de las Relaciones Internacionales en particular.

Respecto de las subáreas o áreas de estudio que han tenido desarrollos crecientemente convergentes en las últimas décadas, que estarán presente en la asignatura, destacaremos:

1) la investigación para la paz y el análisis y resolución/transformación de conflictos, en particular violentos;

2) los estudios sobre seguridad;

3) el análisis interdisciplinar de las causas de las guerras y de los diferentes modos de intervenir en ellas actualmente existentes

4) la interrelación entre investigación para la paz y estudios sobre el desarrollo en ámbitos como seguridad humana, procesos de paz y reconstrucción y rehabilitación de sociedades tras un conflicto armado.

Objetivos concretos

1. Situar el estudio de los conflictos internacionales y de la forma de intervenir en ellos en el marco general de las ciencias sociales, y, también en perspectiva histórica y evolutiva.

2.  Estudiar la noción de conflicto, sus tipos y su lógica y dinámica en la política internacional.

3. Disponer de marcos conceptuales y analíticos para enmarcar los conflictos sociales e internacionales, así como su naturaleza, recurrencia y ubicación, en particular con lógicas regionales y subregionales. Concretamente, aprehender una pauta de análisis aplicable a diferentes conflictos internacionales, en particular a conflictos armados, o susceptibles de convertirse con facilidad en conflictos de ese tipo.

4. Aplicar la pauta a diversos conflictos de los últimos cincuenta años

5. Conocer de forma sucinta los diversos instrumentos para la prevención, gestión, resolución y transformación de conflictos.

 
What do you want to do ?
New mail

Competències

    Ciència Política i Gestió Pública
  • Aplicar el coneixement teòric i analític de les relacions internacionals a casos pràctics i professionals, en particular en l'esfera del conflicte i la cooperació entre actors.
  • Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  • Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
  • Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  • Diferenciar les principals teories de la disciplina i els diferents camps; les elaboracions conceptuals, els marcs i els enfocaments teòrics que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents àmbits i subàrees, així com el seu valor per a la pràctica professional mitjançant casos concrets.
  • Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
  • Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  • Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  • Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  • Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  • Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  • Treballar autònomament.
  • Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  • Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
  • Valorar aspectes distintius i instrumental conceptual i metodològic específic de les diverses tendències i aproximacions analítiques de les relacions internacionals.
    Relacions Internacionals
  • Analitzar casos i fenòmens de l’esfera internacional i interpretar textos polítics diversos fent servir les teories polítiques contemporànies.
  • Analitzar el comportament dels actors internacionals, tant estatals com no estatals.
  • Analitzar els desafiaments a la seguretat internacional, incloent les condicions que propicien la pau i generen conflictes i l’evolució de l’arquitectura de seguretat internacional.
  • Analitzar l’estructura i el funcionament de les institucions i organitzacions internacionals (polítiques, econòmiques, de seguretat i militars, mediambientals, de desenvolupament i ajuda d’emergència), tant a l’àmbit universal com al regional, amb particular èmfasi en la Unió Europea, a partir de casos reals i/o simulats.
  • Aplicar tècniques d’anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  • Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  • Diferenciar les principals teories de les relacions internacionals i els seus diversos camps (teoria internacional, conflictes i seguretat, organitzacions internacionals, economia política internacional, etc.) per aplicar-los a la pràctica professional.
  • Elaborar i preparar la presentació d’informes i/o propostes d’intervenció.
  • Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar el comportament d'actors diversos en els principals temes i problemes relacionats amb la seguretat internacional, els conflictes internacionals i la promoció de la pau.
  2. Aplicar el coneixement teòric i analític de les relacions internacionals a casos pràctics i professionals, en particular en l'esfera del conflicte i la cooperació entre actors.
  3. Aplicar les diferents teories i enfocaments a l'anàlisi dels principals problemes relacionats amb la seguretat, les polítiques exteriors i els conflictes armats i la promoció de la pau.
  4. Aplicar raonadament diferents teories polítiques contemporànies a fenòmens relacionats amb la seguretat internacional, els conflictes internacionals, les polítiques exteriors dels principals estats i la promoció de la pau.
  5. Aplicar tècniques d’anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  6. Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  7. Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  8. Conèixer i avaluar respostes als reptes i a les amenaces de l'agenda de seguretat internacional, identificant actors clau, tant estatals com no estatals, i tant governamentals com no governamentals.
  9. Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
  10. Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  11. Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
  12. Elaborar i preparar la presentació d’informes i/o propostes d’intervenció.
  13. Explicar l'evolució de la seguretat internacional.
  14. Exposar les grans aproximacions a les relacions internacionals (realisme, transnacionalisme, estructuralisme).
  15. Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  16. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  17. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  18. Identificar i analitzar alguns dels reptes clau de la seguretat internacional i dels conflictes internacionals des d'una perspectiva multidimensional.
  19. Identificar les principals institucions amb competències i treball en matèria de seguretat internacional, conflictes internacionals i promoció de la pau i analitzar-ne el comportament concret.
  20. Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  21. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  22. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  23. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  24. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  25. Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  26. Treballar autònomament.
  27. Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  28. Utilitzar adequadament la teoria i els conceptes de les relacions internacionals (tradicions de pensament hobbesiana, grociana i kantiana).
  29. Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
  30. Valorar aspectes distintius i instrumental conceptual i metodològic específic de les diverses tendències i aproximacions analítiques de les relacions internacionals.
  31. Valorar críticament els impactes de la globalització en diferents àmbits: seguretat, medi ambient, drets humans, migracions i pau.
  32. Valorar les condicions que propicien la pau internacional i les que la dificulten.

Continguts

BLOQUE I. EL MARCO SISTÉMICO Y CONCEPTUAL

Lección 1.Guerra y poder en el siglo XX y XXI: la evolución de la guerra y la evolución del sistema internacional

a)  Relaciones Internacionales versus política interna

b) Evolución del sistema internacional y de la conflictividad armada

c) Cambios en la concepción, regulación y práctica de la guerra y los conflictos armados y los conflictos letales

d) La situación actual: posguerra fría, “nuevas guerras”, nuevos rostros de la violencia.

Lección 2. Las ciencias sociales, los conflictos internacionales y la violencia

a)      Las RRII y las explicaciones de la guerra y la violencia: grandes enfoques

b)      Las explicaciones de la sociología histórica

c)      Marcos explicativos de las ciencias sociales: individuales, sociales y estructurales

d)      Otros enfoques: investigación para la paz y peace studies; resolución de conflictos

Lección 3. Entender la naturaleza y evolución de los conflictos armados, la guerra, la seguridad y la paz.

a) Aclaraciones terminológicas y conceptuales: conflicto (y tipos), violencias, guerra, paz, seguridad, gestión/resolución/transformación.

b) La evolución del dilema de seguridad y de la securitización: La concepción dela seguridad  como proceso multidimensional.

c) Paz y seguridad, conceptos interrelacionados y nuevas concepciones en la posguerra fría

d) Análisis de las causas de las guerras: a) tipologías causales; b) causas estructurales, aceleradores y detonantes; c) explicaciones recientes (estados débiles y fallidos; “greed” and “grievance”; estrucuras de oportunidad y lucha por los recursos)

Lección 4 La evolución de la guerra y de la violencia organizada

  1. a.       El marco explicativo.  revolución en los asuntos militares + evolución de los conflictos armados
  2. b.       El mapa cambiante de los conflictos armados: de los conflictos clásicos al debate sobre “las nuevas guerras” y la seguridad humana

BLOQUE II. ANÁLISIS DE LOS CONFLICTOS

Lección 5. Cómo abordar el estudio de los conflictos

  1. a.       Los elementos del conflicto: triángulos y icebergs
  2. b.       Peleas, juegos y debates (Rapoport)
  3. c.       La dinámica de los conflictos: fases y ciclos de volencia
  4. d.       Los actores de los conflictos
  5. e.       Los motivos de disputa y antagonismo
  6. f.        Los conflictos sociales prologados y/o los conflictos socio-internacionales
  7. g.       A vueltas con las taxonomías
  8. h.       Causalidades polémicas: los factores ambientales y los conflictos violetos; los conflictos etnopolíticos
  9. i.         Una pauta de análisis para cartografiar procesos conflictivos

 

 Lección 6. Ejemplos prácticos de análisis

  1. a.       Tipos de conflictos, armados y o armados, conflictos no violentos..
  2. b.       Conflictos “intratables”
  3. c.       Conflictos de naturaleza política y/o territorial
  4. d.       La tipología de Upsala
  5. e.       Otros ejemplos

Lección 7.  La investigación para la paz como síndrome

a. Definición y contexto de surgimiento;

b. Rasgos definitorios; fases y etapas de desarrollo; balance de resultados;

c. Los retos actuales: peace studies, resolución de conflictos, seguridad humana.

Lección 8. Los estudios y práctica de análisis, resolución y transformación de conflictos:

  1. a.       Fundamentos y contexto de surgimiento; fases y etapas de desarrollo;
  2. b.       Los enfoques comprehensivos e interactivos: instrumentos prácticos
  3. c.       Conflict Resolution versus Conflict Transformation

BLOQUE III. LA ACCIÓN DE LA SOCIEDAD INTERNACIONAL: LA CONTENCIÓN DE LOS CONFLICTOS VIOLENTOS Y EL ESTABLECIMIENTO DE LA PAZ

Lección 9. Instrumentos internacionales: Naciones Unidas y la  seguridad internacional

a. Las provisiones de la Carta y del derecho internacional sobre seguridad colectiva y uso/amenaza de la fuerza

b. La dimensión regional de los conflictos armados y las organizaciones regionales de seguridad

c. La posguerra fría: un Programa para la paz (1992) y su suplemento; desarrollos posteriores

d. Nociones cambiantes: “guerra justa”, emergencias complejas, “responsabilidad de proteger”.

Lección 10. La contención de conflictos violentos, el mantenimiento y estabelcimiento de la paz

  1.  El uso de la Carta .Operaciones de mantenimiento de la paz, cap. VI y medio.
  2.   Operaciones de paz de segunda y tercera generación
  3.   El debate sobre la intervención. Práctica sobre Libia
  4.   Formas de finalizar conflictos violentos y preparar la paz: negociación, facilitación, mediación, arbitraje
  5. El consenso liberal sobre la construcción de la paz

BLOQUE IV. RESOLUCIÓN Y TRANSFORMACIÓN DE CONFLICTOS: CONSTRUCCIÓN DE LA PAZ

Lección 11. La preparación para la paz: procesos y acuerdos de paz

            a. Significados amplios y restringidos

            b. Fases y ciclos de los procesos de paz y diplomacias multinivel

            d.  Debate actual sobre: escollos, madurez, saboteadores…

            3. Las tres “Rs”: reconstrucción, resolución y reconciliación

            e. Estudios de caso y ejemplos

 Lección 12. La reconstrucción posbélica

  1. a.       Operaciones de intervención, reconstrucción y retirada
  2. b.       Desarme, Desmovilización y Reinserción (DDR)
  3. c.       Reforma del sector de seguridad
  4. d.       Estudios de caso

Lección 13. La construcción de la paz

  1. a.       Significados de la expresión.
  2. b.       Construcción de la paz desde abajo y transformación de conflictos
  3. c.       Estudios de caso y balance de operaciones de construcción de paz
  4. d.       Las críticas al “liberal peacebuilding consensus”

Lección 14. La reconciliación y la resolución de las causas profundas

  1. a.       Significados de reconciliación
  2. b.       Políticas de memoria y de pasado: justicia en períodos de transición, comisiones de la verdad, reparaciones…
  3. c.       La resolución de lascausas profundas: paz y desarrollo
 
What do you want to do ?
New mail
 
What do you want to do ?
New mail

Metodologia

Aquest apartat es divideix en dos subapartats: a) metodologia docent general, en particular a les activitats formatives i al seu repartiment en hores; b) instruccions específiques sobre el material que es repartirà a classe i sobre com s’organitza l’espai virtual, el campus virtual, imprescindible per seguir l’assignatura.

Este apartado se divide en dos subapartados:a) metodología docente general, en particular referida a las actividades formativas y su reparto en horas; b) instrucciones especificas sobre el material que se repartirá en clase y sobre cómo se organiza el espacio virtual, el campus virtual, imprescindible para seguir la asignatura.

1. Metodologia docent i activitat formatives

La dedicació de l’estudiant a l’assignatura es divideix en diversos tipus d’activitats, que, en coherència, es materialitzen en diverses exigències i metodologies diferenciades. Es tracta d’una assignatura de 6 ECTS, per tant a 150 hores.

La dedicación del estudiante a la asignatura se divide en diferentes tipos de actividades, que, en coherencia, se concretan en diversas exigencias y metodología diferenciadas. Se trata de una asignatura de 6 ECTS, por tanto equivalente a 150 horas

Aquestes 150 hores es reparteixen en activitats articulades de la forma següent:

Estas 150 horas se reparten en actividades articuladas así:

a)     Presencials o dirigides/presenciales o dirigidas s (50 hores, 33,3 %)

  • Sessions magistrals amb ús de les TIC i debats : 20 sessions (40 hrs)
  • Seminaris a l’aula: 2 sessions (6 hrs)
  • Practiques a l’aula avaluables: 2 sessions  (4 hrs) 

b)    Activitats supervisades/actividades supervisadas: controls de lectura, comentaris de text, 3 pràctiques, tutories pels treballs, comentaris dels exàmens i dels treballs: 25  hrs (16,7%)

c)     Avaluació/Evaluación: Bloc examen, treball final avaluació, i avaluació de recuperació: 7,5 hrs (5%)

d)    Treball autònom de l'alumne (estudi i treball a casa i/o biblioteca): 67,5  hrs (45%)

2. Instruccions pràctiques per al material del campus virtual i l’activitat a l’aula/Instrucciones prácticas para el material del campus virtual y actividad en el aula

Cada lección teórica contará con: a) un esquema específico para guiar las sesiones presenciales/dirigidas y las otras actividades relacionadas; b) una o dos lecturas obligatorias; y c) algunas lecturas o referencia adicionales.

Cada lección teórica contará con: a) un esquema específico para guiar las sesiones presenciales/dirigidas y las restantes actividades relacionadas; b) una o dos lecturas obligarotias; y c) algunas lecturas adicionales

Las lecturas, obligatorias y adicionales (fuera de referencias a libros o páginas wewb) estarán disponibles en el campus virtual, agrupadas en pestañas específicas relativas a cada lección.

Existirá material adicional optativo, agrupado en carpetas con títulos ad hoc: libros electrónicos, material sobre transformación de conflictos, estudio de caso….

Concretamente, cada lección contará con diversas subcarpetas, como (a título orientativo): a) esquema de clase; lecturas obligatorias; lecturas adicionales (eventualmente); ppt utilizados o recomendables. Caso de ser preciso se abrirían otras carpetas.

Hay también carpetas generales, con libros en formato electrónico, etcétera

En cada sesión se usarán uno o varios ppt, de los que se podrá obtener copia en pdf, por lección, en el campus virtual. En algún caso, para facilitar el seguimiento de la clase se facilitarán copias escritas.

 
What do you want to do ?
New mail

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Practiques a l'aula avaluables: 2 sessions 4 0,16
Seminaris a l'aula: 2 sessions 6 0,24
Sessions magistrals amb ús de les TIC i debats : 20 sessions 40 1,6
Tipus: Supervisades      
Bloc examen, treball final avaluació, i avaluació de recuperació 7,5 0,3
Controls de lectura, comentaris de text, 3 pràctiques, tutories pels treballs, comentaris dels exàmens i dels treballs 25 1
Tipus: Autònomes      
Treball autònom de l'alumne (estudi i treball a casa i/o biblioteca) 67,5 2,7

Avaluació

 L’avaluació d’aquesta assignatura es composa de les tres parts següents:

 

1. Avaluació continuada durant el semestre (50% de la nota final) dividida en les següents activitats de pràctiques a l’aula:

1.1.    Tres  controls de lectura de documents i lectures, 20%

1.2.   Dos pràctiques i/o estudis de cas - presentació i debat sobre un tema (3o% de la nota final)

2. Un examen final en acabar el primer quadrisemestre (el 50% de la nota final).Es realitzarà la setmana final del curs i cal treure almenys un 5

Les activitats pràctiques i el cas d’estudi tindran lloc segons el calendari anunciat a l’inici del semestre. L’examen serà al final del quadrisemestre, el dia que fixi lel professor abans d’acabar les classes. El dia que fixi la Facultat, en el calendari acadèmic, servirà per eventuals recuperacions. Els estudiants que no superin l’examen final tindran dret a fer l’examen al final del període lectiu del segon quadrisemestre, el dia que fixi la Facultat.

Consideracions importants/Consideraciones importantes:

Per tal de poder superar l’assignatura serà condició necessària, que no suficient, obtenir com a mínim una nota de 5 en l’examen. Un cop assolida aquesta nota mínima de 5 es procedirà a fer mitjana ponderada amb la resta de notes abans explicitades. Quan la nota ponderada final sigui igual o superior a 5 es considerarà l’assignatura com superada.

Para poder superar la materia, es condición necesaria, aunque no suficiente, obtener al menos un nota de 5 (sobre 10) en el examen. Obtener dicha nota permite hacer media ponderada con el resto de notes antesexplicitado. Cuando la nota final sea igual o superior a 5 se considerará la asignatura superada.

Els estudiants que no superin l’examen tindran l’oportunitat d’acollir-se a les activitats de compensació, és a dir, podran tornar a fer-lo, acabat el període lectiu, en les dates proposades per la Facultat. Hauran de lliurar igualment els diversos treballs pràctics, final...abans esmentats.

Los estudiantes que no superen el examen, pese a haberlo hecho, tendrán la oportunidad de acogerse a las actividades de compensación, y volver a hacerlo, al acabar el período lectivo, en las fechas propuestas por la Facultad. Deberán igualmente entregar todos los trabajos, prácticas y trabajo final.

Indicacions més concretes i dates, un cop endegat el curs, al campus virtual.

Se darán indicaciones más concretas, así como fechas, en clase y en el campus virtual una vez se inicie el curso.

 
What do you want to do ?
New mail
 
What do you want to do ?
New mail

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
controls de lectura o comentaris a classe 15% 0 0 2, 6, 9, 14, 15, 16, 20, 24, 26, 27, 31
Dos estudis de cas 35% 0 0 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30
Un examen final en acabar el isemestre, que inclou una part take-home, per fer a casa. Cal treu un mínim de 5 50% 0 0 1, 3, 4, 6, 8, 9, 13, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 24, 26, 28, 30, 31, 32

Bibliografia

8. BIBLIOGRAFIA GENERAL RECOMENADA (INCLOU REVISTES I ADRECES D’INTERNET). BIBLIOGRAFÍA GENERAL RECOMENDADA (INCLUYE REVISTAS Y DIRECCIONES ELECTRÓNICAS)

TODO EL MATERIAL DE LECTURA OBLIGATORIA, LIBROS Y TEXTOS, Y GRAN PARTE DEL OPCIONAL ESTÁ A DISPOSICIÓN EN EL CAMPUS VIRTUAL

 

1. Manuals bàsics/Manuales básicos

Lectura obligatòria/Lectura obligatoria

MIALL; H; Ramsbotham, O:; Woodhouse, T (2005 segunda edición), Contemporary Conflict Resolution.The prevention, management and transformation of deadly conflicts, Londres, Polity Press, 2005. Edició castellana ICIP/Bellatera, octubre de  2011

GRASA, R. (2010). Cincuenta años de evolución de la investigación para la paz. Tendencias para observar, investigar y actuar. Barcelona, Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans (versión en castellano y catalán. PDF de ambas en el campus virtual).

SINGER, Linda R, Resolución de conflictos, Barcelona, Paidós, 1996 (2º edición)

Recomenables per alguns temes/Recomendables para algunos temas

BAYLIS, J/ J. Wart, E.Cohen,. C:S. Gray (2002). Strategy in the Contemporary World. An Introducion to Strategic Studies, Oxford, Oxford UP.

BARASH, D. P. (2000). Approaches to Peace. A Reader in Peace Studies, Oxford, Oxford UP.

BERCOVITCH, J/V. Kremenyuk/ W. Zartmann (2009).The Sage Handbook of Conflict Resolution, Londres, Sage.

DEL CASTILLO, Graciana, Obstacles to Peacebuilding, Londres, Routledge, 2017

FISAS, V. (2002). Cultura de paz y gestión de conflictos, Barcelona, París: Icaria: UNESCO. Introducción general.

GALTUNG, J. (19969). Peace by peaceful means. Peace and Conflict, Development and Civilization, Londres, Sage, 1996 (al menos los apartados I y II y las conclusiones) (existe edición castellana a cargo de editorial Bakeaz).

- Ho-Won Jeong, Conflict Management and Resolution. An Introduction, Londres, Routledge, 2010.

LEATHERMAN, Janie L, Sexual Viiolence and Armed Conflict, Londres, Polity Press, 2011

.WALLENSTEEN, P. (2007). Understanding Conflict Resolution.l System War, Peace and the Global Syste.. Londres: Sage. Excelentre presentación, desde la peace research pero con buen conocimiento de los temas de relaciones internacionales

Destacados en trama amarilla aquéllos que son de lectura obligatoria (primer apartado) o bien los que tienen un carácter más genérico, de visión global.

 2. Bibliografia genral/Bibliografía general

BERDAL, M. y MALONE, D. (eds.) (2000). Greed and Grievance. Economic Agendas in Civil Wars. Boulder: Lynne Rienner.

BROWN, S., The Causes and Prevention of War, Nueva York, St. Martin's Press, 1994.

CENTRO DE INVESTIGACIÓN PARA LA PAZ, Anuario CIP 19-, Madrid, Icaria, 19-.

DUFFIELD, M., Las nuevas guerras en el mundo global. La convergencia entre desarrollo y seguridad. Madrid: La Catarata, 2004 [ed. Orig. 2001].

FISAS, V. Procesos de paz y negociación en conflictos armados, Barcelona, Paidós, 2004.

HOLSTI, K. J., The state, war, and the state of war, Cambridge, Cambridge University Press, 1996.

JOB, B. (ed.) (1992). The Insecurity Dilemma: National Security of Third World States. Boulder, CO: Lynne Rienner.

KAGAN, D., Sobre las causas de la guerra y la preservación de la paz. Madrid, México DF: Turner: FCE, 2003 [ed. Orig. 1995].

KALDOR, M. Las nuevas guerras. Barcelona: Tusquets, 2001.

PRUITT y KIM, S.H. (2004). Social Conflict: Escalation, Stalemate and Settlement. Nueva York: McGraw-Hill.

ROMEVA i RUEDA, R., Guerra, posguerra y paz. Pautas para el análisis y la intervención en contextos posbélicos o postacuerdo. Barcelona: Icaria, 2003.

SIPRI, SIPRI Yearbook: World armaments and disarmament, 209 , Oxford, Oxford University Press, 20--

TORTOSA, J. M. El juego global: maldesarrollo y pobreza en el sistema mundial. Barcelona: Icaria, 2000.

WALZER, M. Guerras justas e injustas. Un razonamiento moral con ejemplos históricos, Barcelona: Paidós, 2001.

4. Bibliografia addicional/Bibliografía adicional

BEJARANO, J. A., Una agenda para la paz: Aproximaciones desde la teoría de la resolución de conflictos, Bogotá, Tercer Mundo, 1995.

BROWN, M. E. (ed.), Ethnic Conflict and International Security, Princeton, Princeton University Press, 1993.

BURTON, J.; DUKES, F. (ed.), Conflict: Readings in Management & Resolution, Londres, Macmillan, 1990.

BURTON, J. W., Conflict: Resolution and Prevention, Nova York, St. Martin's Press, 1990.

CAMILLERI, J. A.; FALK, J., The end of sovereignty?: The politics of a shrinkimg and fragmenting world, Aldershot, Edward Elgar, 1992.

ENZENBERGER, Hans Magnus. Perspectivas de guerra civil. Barcelona: Anagrama, 1994.

FISHER, Roger. Más allá de Maquiavelo. Herramientas para afrontar conflictos. Barcelona: Granica, 1996.

FISHER, R. y URY W. Obtenga el sí. El arte de negociar sin ceder. Ed. gestión, 2000.

GALTUNG, J., Paz por medios pacíficos. Paz y conflicto, desarrollo y civilización. Bilbao: Bakeaz/Guernika Gogoratuz, 2003.

___________, Tras la violencia, 3R: reconstrucción, reconciliación, resolución. Bilbao: Bakeaz/Guernika Gogoratuz, 1998.

GOERTZ, G.; DIEHL, P. F., Territorial changes and international conflict: studies in international conflict, London, Routledge, 1992.

GOTTHEIL, J. y SHIFFRIN, A. Mediación: una transformación en la cultura. Barcelona: Paidós mediación, 1996.

GOTTLIEB, G., Nation againststate: new approaches to ethnic conflicts and the decline of sovereignty, Nueva York, Council on Foreign Relations Press, 1993.

GURR, T., Minorities at Risk: A Global View of Ethnopolitical Conflicts, Washington, DC, United States Institute of Peace Press, 1993.

GURR, T.; HARFF, B., Ethnic Conflict and World Politics, Boulder, CO, Westview Press, 1994.

HOLSTI, K. J., Peace and War: Armed Conflicts and International order, 1648 1989, Cambridge, Cambridge University Press, 1991.

IGNATIEFF, M. El honor del guerrero. Guerra étnica y conciencia moderna. Madrid: Taurus, 1999.

JIMÉNEZ, J. J. La socialización del miedo. Madrid. Los libros de la catarata, 1998.

JUDSON, E. Aprendiendo a resolver conflictos. Los libros de la catarata, 2000.

LEDERACH, J. P., El Abecé de la paz y los conflictos educación para la paz, Madrid, La Catarata, 2000.

______________, Construyendo la paz. Reconciliación sostenible en sociedades divididas. Bilbao: Bakeaz/Guernika Gogoratuz, 1998.

MARTÍN BERISTAIN, C. Y PAÉZ, D. Violencia, apoyo a las victimas y reconstrucción social. Fundamentos, 2000.

MATTHEWS, R. O.; RUBINOFF, A. G.; SETEIN, J. G. (eds.), International Conflict and Conflict Management: Readings in World Politics, Ontario, Prentice Hall, 1988.

MITCHELL,C. R., The structure of International Conflict, Nueva York, St. Martin's Press, 1989.

MOORE, Christopher. El proceso de mediación. Bueno Aires: Granica, 1995.

MOREAU DEFARGES, Philippe. Un mundo de injerencias. Editorial Bellaterra, 1999.

MULDOON, B. El corazón del conflicto. Barcelona: Paidós, 1998.

MUÑOZ, F. A. La paz imperfecta. Universidad de Granada, 2001.

NICHOLSON, M., Rationality and the Analysis of International Conflict, Cambridge, Cambridge University Press, 1992.

PRINCEN, T., Intermediaries in International Conflict, Princeton, Princeton University Press, 1992.

RICE, E., Wars of the Third Kind: Conflict in Underveloped Countries, Berkeley, University of California Press, 1988.

ROJAS MARCOS, L. Las semillas de la violencia. Madrid: Espasa Calpe, 1995,

RUBIO, A. (ed.), Presupuesto teóricos y éticos sobre la Paz. Universidad de Granada, 1994.

RYAN, S., Ethnic Conflict and International Relations, Aldershot, Darmouth, 1990.

SANDOLE, D. J. D.; MERWE, H. v. d. (eds.), Conflict Resolution Theory and Practice: Integration and Application, Manchester, Nueva York, Manchester University Press, 1993.

SEGURIDAD HUMANA: CONCEPTOS, EXPERIENCIAS Y PROPUESTAS. Número monogràfic coordinat per Rafael Grasa i Pol Morillas de la revista Afers Internacionals, núm 76 (febrer 2007).

SILVA, K. M. d.; MAY, R. J. (eds.), Internationalization of Ethnic Conflict, Londres, Pinter, 1991.

SINGER, M.; WILDAVSKY, A., The Real World Order: Zones of Peace / Zones of Turmoil, Chatham, N.J., Chatham House, 1993.

SUARES, M. Mediación, conducción de disputas, comunicación y técnicas. Barcelona: Paidós mediación, 1996.

TOURAINE, A. ¿Podremos vivir juntos?Madrid: Editorial PPC, 1997.

URRA, J. Violencia. Memoria amarga. Madrid: Siglo XXI de España, 1997.

VÄYRYNEN, R. (ed.), New Directions in Conflict Theory: Conflict Resolution and Conflict Transformation, Londres, etc., Sage, 1991.

NOTA. EN EL CAMPUS VIRTUAL, PARA ALUMNOS/AS MATRICULADOS SE OFRECERÁN LIBROS EN OBLIGATORIOS Y DE CONSULTA EN FORMATO ELECTRONICO PARA SU CONSULTA Y USO

5. Publicaciones periódicas

Només alguns anuaris i/o revistes especialitzades/sólo algunas revistas y anuarios especializados:

Anuario Internacional Cidob

African Journal in Conflict Resolution   

Arms Control Today

Cooperation and Conflict: Nordic Journal of International Studies.

Foreign affairs

Foreign Affairs Latinoamérica

 International Security .

- Journal of Conflict Resolution: Research on war and peace between and within nations.

- Journal of Peace Research: an interdisciplinary and international quaterly of scholarly work in peace research. 

- Low Intensity Conflict and Law Enforcement. 

- Military Review.

- Negotiation Journal: on the process of dispute settlement.

Online Journal of Arbitration, Mediation, Negotiation and Complementary Dispute Resolution Techniques  

Peace and Conflict Studies  

- Security Dialogue

-Sipri Yearbook

- Working Papers ICIP (Institut Català Internacional per a la Pau).Accesibles en www.icip.cat

 6.PÀGINES ELECTRÒNIQUES RECOMANADES7DIRECCIONES ELECTRÓNICAS RECOMENDADAS

 Organitzacions internacionals/Organizaciones internacionales

 Instituts i centres de recerca especialitzats/Institutos y centros de investigación

 
 

Programari

No n'hi ha d'específic