Logo UAB
2021/2022

Política comparada II

Codi: 101080 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500259 Ciència Política i Gestió Pública OB 3 2
2503778 Relacions Internacionals OB 3 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Francesc Xavier Ballart Hernández
Correu electrònic:
Xavier.Ballart@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
anglès (eng)
Grup íntegre en anglès:
Sí
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
Sí

Altres indicacions sobre les llengües

Hi ha lectures en anglès

Equip docent

Eva Ostergaard-Nielsen

Equip docent extern a la UAB

Joan Coma Roure

Prerequisits

Política Comparada I.

Objectius

El principal objectiu d’aquesta assignatura és aprofundir en l’estudi de la Política Comparada I sobre la base del tema de la democratització i ampliant l’objecte d’estudi als països no europeus d’Amèrica Llatina i Carib, Àfrica i Àsia.

Des del punt de vista dels estudiants, l’objectiu principal és aplicar els coneixements a l’anàlisi d’un país que superi la mera descripció, sobre la base de l’aplicació dels temes presentats durant el curs i la recerca bibliogràfica en revistes indexades de qualitat.  

Els principals temes tenen que veure amb democratització en el món, tendències en els arranjaments institucionals a favor i en contra de la democràcia: presidencialismes, populismes, corrupció, democràcia electoral però no real, federalisme i regionalisme, sortides consensuals o d’altre tipus per a societats complexes o estats fallits. 

 

 

Competències

    Ciència Política i Gestió Pública
  • Aplicar el coneixement de l'estructura i funcionament de les institucions polítiques a problemes i/o casos práctics, reals o simulats
  • Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  • Demostrar que coneix l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques
  • Demostrar que es comprèn l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics en l'esfera interna i internacional, tant en l'esfera analítica com en l'elaboració de propostes d'intervenció o de polítiques públiques
  • Demostrar que es coneix l'estructura i el funcionament de la Unió Europea i de les seves institucions principals, i que s'és capaç d'identificar els principals actors polítics i reconèixer els principals mecanismes d'integració.
  • Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  • Emprar les principals formulacions teòriques sobre les institucions polítiques i relacionar-les amb l'estructura global del sistema polític, tant en l'esfera interna com en la internacional
  • Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  • Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
  • Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  • Relacionar els diferents components que conformen l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics i l'entorn en què interactuen
  • Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  • Treballar autònomament.
  • Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
    Relacions Internacionals
  • Analitzar casos i fenòmens de l’esfera internacional i interpretar textos polítics diversos fent servir les teories polítiques contemporànies.
  • Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  • Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar el processos electorals, incloent campanyes, estratègies electorals dels partits, escenaris polítics i l'anàlisi i interpretació dels resultats electorals
  2. Analitzar polítiques públiques de diferents països i sistemes polítics.
  3. Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  4. Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  5. Demostrar que es comprèn l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics en l'esfera interna i internacional, tant en l'esfera analítica com en l'elaboració de propostes d'intervenció o de polítiques públiques
  6. Demostrar que es coneix l'estructura i el funcionament de la Unió Europea i de les seves institucions principals, i que s'és capaç d'identificar els principals actors polítics i reconèixer els principals mecanismes d'integració.
  7. Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
  8. Elaborar anàlisis comparatives de diferents sistemes polítics, identificant de manera argumentada diferències i semblances.
  9. Explicar les actituds i els comportaments polítics, individuals i col·lectius, així com el procés de formació i expressió de les preferències polítiques
  10. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  11. Identificar els principals actors, l'estructura i el funcionament de diferents sistemes polítics.
  12. Identificar els principals actors, l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics en l'esfera interna i internacional des d'una perspectiva comparada.
  13. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  14. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
  15. Identificar i diferenciar el funcionament dels sistemes electorals
  16. Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  17. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  18. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  19. Relacionar els diferents components que conformen l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics i l'entorn en què interactuen
  20. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  21. Treballar autònomament.
  22. Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.

Continguts

 

1. Emergència dels Estats i emergència de la democràcia en el món

-   Colomer, J.M. (2006) Grandes imperios, pequeñas naciones. Barcelona. Anagrama.

-   Huntington, S (1994) La tercera ola: la democratización a finales del siglo XX. Barcelona, Paidós.


2. Teories sobre el desenvolupament democràtic

-   Diamond. L.(2003) ¿Puede el mundo entero ser democrático?” Revista Española de Ciencia Política, núm. 9 págs. 9-38.

-   Diamond, L. (2011) “Why democracies survive” Journal of Democracy 22 (1):17-30.

-   Diamond, L., D. Horowitz, F. Fukuyama, M. Platnner (2014) “Reconsidering the Transition Paradigm”, Journal of Democracy 25 (1)

-   Engerman y Sokolof (varias obras, ver en campus virtual) 

-   Inglehart, R. (2003) “How Solid is Mass Support for Democracy and How Can We  Measure it?” PS Online January

 

3. La mesura de la democracia i la qualitat de la democràcia

-   Geisel, B. et al. (2016), “Measuring the quality of democracy”, International Political Science Review, 37 (5): 571-579            

-   Levine, D.H. y Molina, J.E. (2007) “La calidad de la democracia en América Latina”, América Latina Hoy, 45:17-46

-   Rothstein, B. y Teorell, J. (2008) “What is Quality of Government? A Theory of Impartial Govenrment Institutions” Governance, 21 (2):165-190

+   Freedom House, VDEM, Polity IV, Economist Inteligence Unit 

 

4. Presidencialisme a Llatino-Amèrica, Àfrica i Àsia, ¿és el problema?  

-  Linz, J. (1990) “The Perils of presidentialism” Jornal of democracy, Vol 1, N.1.

-  Fukuyama, F. et al. (2005) “Facing the Perils of Presidentialism?” ,” Journal of Democracy, 16 (2):102-116

-  Pérez-Liñán, Aníbal S. (2003) “Pugna de poderes y crisis de gobernabilidad: ¿Hacia un nuevo presidencialismo?”, Latin American Research Review, Vol. 38, No. 3, pp. 149-164.

-  Valenzuela, A (2004) “LatinAmerican Presidents Interrupted,” Journal of Democracy, 15 (4): 5--9

 

5. Federalisme, democràcia i secessionisme

-   Bermeo, Nancy (2002) “A New Look at Federalism: The Import of Institutions”, Journal of Democracy, Volume 13, Number 2, April, pp. 96-110.

-   Elazar, D. (2011) Anàlisi del federalisme i altres textos. Institut d’Estudis Autonòmics, Generalitat de Catalunya. 

-   Horowitz, Donald L. (2014) “Ethnic Power Sharing: Three Big Problems”, Journal of Democracy, Volume 24, Number 2, April, pp. 5-20.

-   Mathew, G. (2009) “L’Índia: unitat en la diversitat a través d’un federalisme en evolució”. A M. Caminal i F. Requejo, Clàssics del Fedealisme, Generalitat de Catalunya. Institut D’Estudis Autonòmics (online)     

-   Stepan, A. (1999) “Federalism and Democracy. Beyond the US Model ” Journal of Democracy 10 (4): 519-34

 

6. Política social i sanitària en el món no occidental

-   Díaz.Cayeros A., B.Magaloni (2010) “La ayuda para los pobres de América Latina”  Journal of Democracy en español 2: 185-200 

-   Cotlear D, Nagpal S, Smith O, Tandon A, Cortez R. (2015). Going universal: How 24 developing countries are implementing universal health coverage reforms from the bottom up. Washington, DC: The World Bank.

-   Filgueira F. (2013). Los regímenes de bienestar en el ocaso de la modernización conservadora: posibilidades y límites de la ciudadanía social en América Latina. Revista Uruguaya de Ciencia Política. 22(SPE):10–27.

-   Gough I, Wood G, Barrientos A, Bevan P, Davis P, Room G, editors. (2004)  Insecurity and welfare regimes in Asia, Africa and Latin America: Social policy in development contexts. Cambridge: Cambridge U. Press, p. 68–121.

-   Ramesh, M., Whu, X (2009). Health Policy Reform in China. Lessons from Asia. Science and Medicine 68: 2256-2262 

 

7. Populisme, personalisme y globalització

-   Colburn, F., Cruz, A (2012) Personalism and Populism in Nicaragua, Journal of Democracy 23 (2): 104-118 

-   Colomer, J. M. y Ashley L. Beale (2021) Democracia y Globalización, Barcelona. Anagrama. 

-   De la Torre, C. (2001) “Redentores populistas en el neoliberalismo: nuevos y viejos populismos latinoamericanos,” Revista Española de Ciencia Política, 4: 171-196.

-   Mc Donnell, D., Cabrera, L. (2019) The right-wing populism of India’s Bharatiya Janata Party, Democratization, Volume 26 (3) 

 

8. Islamisme i democràcia

-   Diamond, L. 2010 “Why are there no arab democracies?” Journalof Democracy 21 (1): 93.104

-   Roy, O. (2006) Islam en Europa, ¿una religión más o una cultura diferente? Conferencia en UCM

-   Roy, O. 2012 “The Transformation of the Arab World” Journal of Democracy 23 (3): 85-18

-   Stepan, A. 2012 “Tunisia’s Transition and the twin tolerations” Journal of Democracy 23 (2): 89-103

-   Tessler, M, J. Amanal, M. Robbins 2012  “New Findings on arabs and democracy” Journal of Democracy 23 (4): 89-103

 

9. África, democràcies electorals, conflictes ètnics i corrupció

-   Brumberg, D. (2002) “The trap of liberalized autocracy”, Journal of Democracy 13 (4): 56-68, 2002

-   Collier, J. (2002) ” How to reduce corruption”. African Development Review, Vol. 12 (2)

-   Goldstone, J. “Pathways to state failure” Conflict management and peace science 25(4): 285-296

-   Van de Walle, N.  (2004)  “Elecciones sin democracia. La gama de los regímenes de África”, Estudios Políticos (Medellín) 24: 179-195. Originalmente en Journal of Democracy 13 (2) de 2002.

 

10. Democràcia en el sud-est asiàtic. Xina i l’autoritarisme eficient 

-   Bregolat, E. (2007) La segunda revolución china Barcelona: Destino.

-   Chen, J. (2010) Democratization and the Middle Class in China. Political Research Quarterly 64 (3): 705-719 

-   Diamond, L (2012) China and East AsianDemocracy, Journal of Democracy 23, 1 pàgs. 5-13 

-   Hu, P. (2018) Popular Understanding of Democracy in Contemporary China. Democratization 25 (8) 

-   Wu, W.C., Chang, Y.T., Pan, H.H. (2017) Does China's Middle Class Prefer (liberal) democracy? Democratization 24 (2)    

 

11. Índia i els països del seu entorn: ¿democràcia inefectiva?

-   Drèze, J. A. Sen (2014) Una gloria incierta: India y sus contradicciones. Madrid: Taurus

-   Lijphart, A. (1996) “The puzzle of Indian Democracy” The American Political Science Review 90, 2pàgs. 258-268

-   Varshney, Ashutosh (2014) “India’s Democracy at 70: Growth, Inequality, and Nationalism”, Journal of Democracy, Volume 28, Number 3, July, pp. 41-51.

 

 

Metodologia

Activitats dirigides:

- Classes magistrals: exposicions per part del professor/a amb recolzament de TIC i debat en gran grup.

- Seminaris de discussió de lectures i d'exercicis.

- Presentació de treballs: presentacions en grup i ronda de valoracions.

 

Activitats supervisades:

- Tutories de recolzament per a la realització dels treballs i de seguiment del curs.

 

Activitats autònomes:

- Lectura de textos: exercici individual de lectura de textos.

- Estudi: realització d’esquemes i resums.

- Redacció de treballs: recensions de lectures, anàlisi comparatiu de diversos països a partir d’una guia per a la seva realització.

- Avaluació: Exercici individual de proves escrites.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 30 1,2 14
Tipus: Supervisades      
Tutories 15 0,6 22
Tipus: Autònomes      
Treball autònom 75 3

Avaluació

L’avaluació d’aquesta assignatura es realitzarà a partir dels següents lliuraments per part de l’estudiant:

  • Examen: 40% de la nota. És condició necessària però no suficient aprovar l’examen per aprovar l’assignatura.
  • Controls de lectures i exercicis: 30% de la nota
  • Treball de curs: 30% de la nota (treball en grup de dues o tres persones sobre un dels temes proposats).

 

Consideracions importants

  • NO es pot aprovar SENSE HAVER FET SEMINARIS, TREBALL i EXAMEN. Si un estudiant no ha fet seminaris o treball, no cal que es presenti a l’examen ja que no pot aprovar.
  • Aplicació estricta de la norma de ser present en el seminari per tenir accés al control de lectura. CAP EXCEPCIÓ A AQUESTA REGLA
  • PRESENTACIÓ OBLIGATÓRIA DE LES DIFERENTS PARTS DEL TREBALL DURANT EL CURS en la data que s'indiqui. Els que NO ho facin perdran 1 PUNT SOBRE 10 PER CADA LLIURAMETN QUE NO FACIN.
  • HI HA DUES DATES D'EXAMEN. Els que aprovin en la primera data no es podran presentar a la segona. Només es poden presentar a la segona data els que, havent-se presentat en la primera data hagin suspès.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Controls de lectura 30% 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22
Examen 40% 5 0,2 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22
Presentació de treballs 30% 10 0,4 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22

Bibliografia

Bibliografia 

Veure la secció de contringuts. 

Altres obres:  

- Ashbee, E. i Ashford, N. (1999) US Politics Today. Manchester: Manchester University Press.

- Almond, G.,  B. Powell, K. Strom i R. J. Dalton,(2000) Comparative Politics Today. A world View. Longman: New York.

- Bermeo, N. (2010) “¿Acaso la democracia electoral promueve la igualdad económica?” Journal of Democracy en español 2: 201-217.

- Blofield, M. (2010) “Desigualdad política en América Latina”. Journal of Democracy en español 2: 58-34.

- Elazar, D. (1991) Federal systems of the world, a handbook of federal, confederal and autonomy arrangements, Harlow, Longman.

- López García, B. (2000) El mundo árabo-islámico contemporáneo. Una historia política. Ed. Síntesis. 

- Oltra, J. (1996) America para los no americanos: una introducción al estudio de las instituciones políticas de los EEUU. Barcelona, EUB.

- Putnam, R. (2000)  Per a fer que la democràcia funcioni. Barcelona, Proa.

- Requejo, F. (2003) Federalisme plurinacional i estat de les autonomies. Barcelona, Proa.

- Roitman Rosenmann, M. (2019) Por la razón o la fuerza. Historia y memoria de los golpes de Estado, dictaduras y resistencias en América Latina, Ed. Siglo XXI España. .

- Rothstein, B. (2011) “Anti-corruption: the indirect big-bang approach”, Journal of International Political Economy, 18 (2): 228-250.

- Roy, O. (2002) El islam mundializado. Los musulmanes en la era de la globalización, Ed. Bellaterra.

- Saunders, C. (2003) “Federalism, decentralisation and conflict management in multicultural societies”, en Federalism in a Changing World. Montreal, McGill.

- Schmitter, P. i T. Karl, (1991) “What democracy is ...and is not” Journal of Democracy 2 (3):75-88.

 

Programari

 Freedom House, VDEM, Polity IV, Economist Inteligence Unit