Logo UAB
2021/2022

Biologia cel·lular i histologia animal

Codi: 100990 Crèdits: 9
Titulació Tipus Curs Semestre
2500502 Microbiologia FB 1 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Laura Tusell Padrós
Correu electrònic:
Laura.Tusell@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Joaquim Martí Clúa
Laura Tusell Padrós
Mireia Sole Canal

Prerequisits

Dominar els continguts del programa de Biologia de batxillerat.

Objectius

Es tracta d’una assignatura de primer curs, de caràcter obligatori, que introdueix als estudiants en els fonaments de la biologia cel·lular i de l’organització tissular dels vertebrats. Per facilitar el procés d’aprenentatge s’ha dividit l’assignatura en dos mòduls temàtics que comprenen respectivament l’estudi de la cèl·lula eucariota i com aquestes s’organitzen per formar els diferents teixits animals.

L'objecte central d'estudi de la Biologia Cel·lular és la cèl·lula eucariota, el coneixement de les molècules intracel·lulars i les interaccions entre cèl·lules les quals permeten construir els organismes pluricel·lulars. Per altra banda, l'objecte actual de la Histologia Animal és l'estudi de les agrupacions cel·lulars que constitueixen els teixits animals i la seva correlació amb la funció integradora tissular.

Els objectius específics d’aquesta assignatura són:

  1. Conèixer l’estructura general, l’organització i el funcionament dels diferents orgànuls cel·lulars.
  2. Adquirir el concepte integrat de cèl·lula gràcies a la capacitat d’interrelacionar els diferents orgànuls des d’una perspectiva morfo-funcional.
  3. Dominar la terminologia bàsica i ser capaç d’expressar els conceptes amb propietat i descriure correctament les estructures cel·lulars.
  4. Conèixer la diversitat de les cèl·lules animals.
  5. Saber distingir les característiques citofisiològiques que defineixen als diferents teixits animals.

Competències

  • Desenvolupar el raonament crític en l'àmbit d'estudi i en relació amb l'entorn social.
  • Identificar i resoldre problemes.
  • Obtenir, seleccionar i gestionar la informació.
  • Reconèixer els diferents nivells d'organització dels éssers vius, especialment d'animals i plantes, la seva diversitat i les bases de la regulació de les seves funcions vitals, i identificar mecanismes d'adaptació a l'entorn.
  • Saber comunicar oralment i per escrit.
  • Saber treballar individualment, en grup, en equips de caràcter multidisciplinari i en un context internacional.
  • Utilitzar bibliografia o eines d'Internet, específiques de microbiologia i d'altres ciències afins, tant en llengua anglesa com en la llengua pròpia.

Resultats d'aprenentatge

  1. Desenvolupar el raonament crític en l'àmbit d'estudi i en relació amb l'entorn social.
  2. Diagnosticar els tipus cel·lulars que, conservant la seva diferenciació, coexisteixen en un mateix ambient tissular.
  3. Identificar els teixits animals i vegetals atenent la morfologia, l'estructura microscòpica i ultramicroscòpica i la citofisiologia dels seus components.
  4. Identificar i resoldre problemes.
  5. Obtenir, seleccionar i gestionar la informació.
  6. Relacionar l'estructura de les diferents parts d'una cèl·lula amb el seu funcionament i integrar les funcions dels diferents orgànuls i estructures cel·lulars amb el funcionament global de la cèl·lula.
  7. Relacionar les metodologies utilitzades en biologia cel·lular amb els coneixements que se n'obtenen.
  8. Saber comunicar oralment i per escrit.
  9. Saber treballar individualment, en grup, en equips de caràcter multidisciplinari i en un context internacional.
  10. Utilitzar bibliografia o eines d'Internet, específiques de microbiologia i d'altres ciències afins, tant en llengua anglesa com en la llengua pròpia.

Continguts

El contingut d’aquesta assignatura consta de dues parts ben diferenciades: Biologia Cel·lular i Histologia Animal.  L'estudi de la cèl·lula constitueix la base per a l'estudi dels teixits, els quals són l'enllaç amb el nivell superior d'organització, els òrgans. Durant les primeres setmanes del quadrimestre s’imparteixen únicament continguts de Biologia Cel·lular per tal d’adquirir coneixements bàsics sobre l’estructura de la cèl·lula abans d’iniciar-se en l’estudi dels diferents teixits presents en els organismes animals. A mitjans de quadrimestre i fins el final, les classes de Biologia Cel·lular s’encavalcaran amb les classes d’Histologia Animal.

Els continguts programats d'aquesta assignatura són els següents llevat que les restriccions imposades per les autoritats sanitàries obliguin a una priorització o reducció d'aquests.

MÒDUL I. Biologia Cel·lular

I. VISIÓ GLOBAL DE LA CÈL·LULA

Tema 1. La cèl·lula. L’origen de la cèl·lula. Dels procariotes als eucariotes. Organització de la cèl·lula procariota i eucariota.

Tema 2. Visualització de les cèl·lules i els seus components. Microscòpia. Detecció de molècules en cèl·lules mortes i vives.

II. SUPERFÍCIE CEL·LULAR

Tema 3. Estructura i composició de la membrana plasmàtica. Funcions, estructura i composició de la membrana plasmàtica. Característiques dela membrana: fluïdesa i asimetria. Unions hermètiques (Tight junctions).

Tema 4. Transport de molècules a través de la membrana. Difusió simple. Transport d’ions i de petites molècules: Transport passiu i Transport actiu. Unions comunicants: Gap i plasmodesms.

III. COMPARTIMENTACIÓ DE LA CÈL·LULA EUCARIOTA

Tema 5. Introducció als compartiments intracel·lulars i el citosol. Compartimentació cel·lular. Tràfic intracel·lular de proteïnes. Composició i organització estructural del citosol. Plegament de les proteïnes, modificació postraduccional i processat de proteïnes; degradació de proteïnes.

Tema 6. Reticle endoplasmàtic. Introducció al sistema endomembranós. Estructura i composició del reticle endoplasmàtic. Funcions del reticle endoplasmàtic llis: síntesi de lípids. Funcions del reticle endoplasmàtic rugós: síntesi de proteïnes, modificacions de  les proteïnes i control de qualitat. Transport vesicular entre el reticle i l’aparell de Golgi i recuperació de proteïnes residents al reticle endoplasmàtic

Tema 7. Bases del transport vesicular. Tipus de vesícules, formació de les vesícules i fusió de les vesícules amb la membrana diana.

Tema 8. Aparell de Golgi i rutes de secreció. Estructura i composició de l’aparell de Golgi. Glucosilació i modificacions d’oligosacàrids de les proteïnes. Distribució de proteïnes a la xarxa trans-Golgi: transport de proteïnes lisosomals, secreció constitutiva i secreció regulada; retenció de proteïnes residents a l’aparell de Golgi.

Tema 9. Rutes d’endocitosi. Compartiment endosòmic: estructura, composició i classificació. Endocitosi (pinocitosi i fagocitosi). Lisosomes: estructura i composició; obtenció del material de digestió (autofàgia i heterofàgia); defectes genètics en les hidrolases àcides. 

Tema 10. Mitocondris. Estructura i composició. Biogènesi: genoma mitocondrial i síntesi de proteïnes; importació de lípids i de proteïnes. Funcions del mitocondri: oxidacions mitocondrials; transport d’electrons; síntesi d’ATP; transport a través de la membrana mitocondrial interna; producció de calor.

Tema 11. Cloroplasts. Estructura i composició. Biogènesi: genoma del cloroplast; importació de proteïnes. Funcions del cloroplast: Fotosíntesi. Reaccions fotodependents: absorció de la llum, transport d’electrons i producció de NADPH i ATP. Reaccions fosques: cicle de Calvin i fotorrespiració.

Tema 12. Peroxisomes. Estructura i composició. Biogènesi: importació de lípids i de proteïnes; malalties genètiques relacionades amb la importació de proteïnes. Funcions generals dels peroxisomes: reaccions oxidatives i oxidació d’àcids grassos. Funcions específiques en cèl·lules animals: reaccions de detoxificació i síntesi de plasmalògens i, en cèl·lules vegetals:fotorespiració i cicle del glioxilat.

Tema 13. Nucli. Embolcall nuclear, làmina nuclear i complex del porus: estructura; transport bidireccional nucli-citoplasma. Nuclèol: estructura; síntesi de RNA ribosòmic. Cromatina: composició i estructura; heterogeneïtat del DNA; organització de la cromatina en el nucli interfàsic: eucromatina i heterocromatina; organització i estructura del cromosoma.

IV. EL CITOESQUELET I EL MOVIMENT CEL·LULAR

Tema 14. Microfilaments. Estructura i composició. Polimerització de l'actina. Proteïnes d’unió a l'actina. Organització dels microfilaments en cèl·lules musculars i en cèl·lules no musculars. Moviment cel·lular. Unions adherents: Bandes d’adhesió i Contactes focals.

Tema 15. Microtúbuls. Estructura i composició. Polimerització de la tubulina. Proteïnes associades als microtúbuls. Microtúbuls làbils. Microtúbuls estables: centríols, cilis i flagels; estructura, biogènesi i funcions.

Tema 16. Filaments intermedis. Estructura i composició. Polimerització. Proteïnes associades als filaments intermedis. Funcions associades. Unions adherents: Desmosomes i Hemidesmosomes.

V. EL CICLE VITAL DE LA CÈL·LULA EUCARIOTA

Tema 17. Cicle cel·lular i Mitosi. Fases del cicle cel·lular. Control del cicle cel·lular: components del sistema i punts de control. Fases de la mitosi i organització del fus mitòtic. Citocinesi.

Tema 18. Meiosi. Fases de la meiosi. Complex sinaptinemal i sinapsi dels cromosomes. Recombinació gènica.

 

MÒDUL II. Histologia Animal

Tema 1. Concepte de teixit animal. Components cel·lulars i extracel·lulars. Relacions intercel·lulars: comunicació i coordinació. Manteniment de l’integritat tissular. Classificació dels teixits animals.

Tema 2. Teixit  epitelial. Diferenciacions de la superfície de la cèl·lula epitelial. Polaritat cel·lular i  unions intercel·lulars. Làmina basal. Epitelis de revestiment: característiques estructurals i fisiològiques. Tipus d’epiteli de revestiment. Epitelis glandulars: tipus de cèl·lules secretores. Classificació i propietats generals de les glàndules exocrines. Funcions integratives de les glàndules endocrines.

Tema 3. Teixit conjuntiu. Matriu extracel·lular: fibres i substància fonamental. Cèl·lules fixes i lliures  del teixit conjuntiu. Fibroblast i fibrogènesi. Mastòcits. Plasmòcits. Macròfags i sistema fagocític mononuclear. Varietats del teixit conjuntiu. Relacions epiteli-conjuntives.

Tema 3. Teixit adipós. L’adipòcit. Teixit adipós unilocular i multilocular: estructura, funció i distribució. Regulació nerviosa i endocrina.

Tema 4. Teixit cartilaginós. Matriu cartilaginosa. Condròcit. Varietats del teixit cartilaginós: hialí, elàstic i fibrós.  Histofisiologia iprocessos involutius.

Tema 5. Teixit ossi. Organització arquitectònica de l’os. Matriu òssia. Osteoblasts-osteòcits: estructura i funció. Osteoclast i resorció òssia. Histofisiologia. Varietats del teixit ossi: laminar i no laminar. Osteones, sistemes intersticials i circumferencials. Osteogènesi:

Tema 6. Sang. Plasma sanguini i elements formes. Eritròcit: estructura i funció. Trombòcits i plaquetes: coagulació sanguínia. Leucòcits. Granulòcitos: neutròfils, eosinòfils i basòfils. Agranulòcits: monòcits i limfòcits. Esquema general de la hematopoiesi.

Tema 7. Teixit muscular. Varietats del teixit muscular. Fibra muscular estriada. Aparell contràctil. Miofibril·les i sarcòmers.  Citofisiologia de la contracció muscular. Fibra muscular cardíaca. Discs intercalars. Fibra muscular llisa: mecanisme de contracció.

Tema 8. Teixit nerviós. Neurona: regionalització morfofuncional. Fluxe axònic. Bases estructurals de la generació i propagació de l’impuls nerviós. Sinapsis interneuronal. Neuròglia.

Metodologia

L’assignatura s’impartirà seguint les directrius imposades pel procés de Convergència cap a la creació d’un Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), avalat per la Declaració de Bolonya (1999). Bàsicament això implica una participació més activa dels alumnes en el seu propi procés d’aprenentatge, que es tradueix en una major participació dels alumnes a classe, una major interacció entre els alumnes i, d’aquests amb el professor. A més, l’assignatura implica el treball no presencial de l’alumne durant el període lectiu que es tradueix en un pes important de la nota final de l’assignatura. A continuació es descriu l’organització i la metodologia docent que se seguirà:

Metodologia docent a Biologia Cel·lular

Sessions Magistrals

El contingut del programa de teoria l’impartirà principalment el professor en forma de classes magistrals. Les classes teòriques es complementaran amb la visualització d’animacions i vídeos relacionats amb els temes tractats a classe. Les presentacions del professor estaran disponibles en format *pdf al Moodle de l’assignatura. És recomanable que els alumnes portin aquest material a classe, per utilitzar-lo com a suport a l’hora de prendre apunts. Tot i que no és imprescindible ampliar els continguts de les classes impartides pel professor, a no ser que aquest ho demani de forma expressa, s’aconsella que els alumnes consultin de forma regular els llibres recomanats a l’apartat de Bibliografia per tal de consolidar i clarificar, si és necessari, els continguts explicats a classe.

A més de l’assistència a les classes, el seguiment de l’assignatura també implica un paper actiu dels alumnes a través de la preparació d’algun dels temes del programa teòric. A l’inici del curs, es proporcionarà a l’alumne un llistat dels apartats que hauran de preparar així com un guió detallat dels aspectes i continguts que han de desenvolupar-se per a cadascun d’ells. El material que han de preparar els alumnes es trobarà recollit en forma d’una Guia del Treball d’Autoaprenentatge, disponible al Moodle i en format *pdf. La guia inclou una descripció detallada dels temes que cal preparar i els seus continguts, així com unes recomanacions generals. La preparació d’aquests temes per part dels alumnes servirà per a que aquests assoleixin destreses en el treball individual o en grup. Es pretén que l’alumne adquireixi la capacitat de buscar informació de diferents fonts i de sintetitzar tota la informació recopilada. Finalment, i no menys important, es busca que l’estudiant es faci responsable i tingui independència en l’estudi de la matèria.

Sessions de problemes

La resolució de problemes científics permet realitzar un exercici de deducció i d’integració molt interessant per a la formació científica dels alumnes. Per això, els coneixements teòrics es complementen amb la resolució de 20 problemes relacionats amb els temes tractats a les classes de teoria. Així doncs, les classes de problemes serveixen per orientar a l’alumne respecte al seu nivell d’aprenentatge de l’assignatura, suposen una integració de conceptes i coneixements i finalment són una forma d’apropar a l’alumne al mètode científic.

El recull dels problemes, la plantilla de respostes així com les directrius de l’entrega es trobarà també al Moodle en format *pdf. La realització dels problemes per part dels alumnes té caràcter no presencial i, per tant, els alumnes han de dedicar part del seu temps no lectiu a la seva realització. En aquest sentit, els alumnes hauran de formar grups de quatre persones, els quals es reuniran conjuntament per resoldre els diferents problemes proposats.

El dia de classe de problemes, cada grup d’alumnes haurà entregat el plec de respostes corresponents als problemes assignats pel professor per aquella sessió via l'eina de tramesa del Moodle. Els problemes es discutiran i corregiran durant les sessions presencials, requerint la participació activa dels alumnes. Es demanarà a un alumne a l’atzar que presenti la resolució d’un problema i l’expliqui a la resta dels companys. Aquesta exposició serà avaluada pel professor i pels alumnes mitjançant un qüestionari online. La rúbrica avaluativa estarà disponible al Moodle en format *pdf.

Finalment, cada alumne haurà de respondre a dos qüestionaris sobre el treball en equip (un a mitjans i l'altre al final de les sessions de problemes). La informació recollida als qüestionaris es podrà considerar per verificar i modular, si cal, la nota del treball en grup de cada alumne.

L'assistència a classe de problemes serà de caire obligatori (es passarà llista a classe). En cas de faltar a classe de problemes de forma no justificada -causa mèdica- hi haurà una penalització en la nota final del mòdul.

Tutories

Les tutories es realitzaran de forma personalitzada en el despatx dels professors (porta C2/036 -Dra Mireia Solé- o C2/050 -Dra Laura Tusell-, i horari a convenir). Les tutories han d’utilitzar-se per clarificar conceptes, assentar els coneixements adquirits i facilitar l’estudi per part dels alumnes. També poden aprofitar-se per resoldre dubtes que els alumnes tinguin sobre la preparació del treball d’autoaprenentatge.

 

Metodologia docent a Histologia Animal

Els continguts d’Histologia comprenen classes teòriques magistrals i seminaris.

Sessions Magistrals

El contingut del programa de teoria s’impartirà en 18 classes magistrales. Es realitzaran utilitzant material audiovisual preparat pelprofessor, material que els alumnes tindran a la seva disposició al Moodle en format *pdf. També es recomana que els alumnes imprimeixin aquest material i el portin a classe, per utilitzar-lo com a suport a l’hora de prendre apunts.

Seminaris

Els 4 seminaris programats estan dissenyats per a que els alumnes treballin en grups reduïts, i adquireixin habilitats de treball en grup i de raonament crític. Els alumnes es dividiran en grups de 4 a 6 per treballar un tema concret del programa proposat per el professor per la posterior presentació oral i discussió col·lectiva. Així donçs, el seguiment delsseminaris implicarà un paper actiu dels alumnes enels temes exposats.

L’organització dels grups de treball i el repartiment dels temes a tractar es realitzarà durant el primer seminari. En els seminaris restants alguns grups d’alumnes, escollits a l’atzar, havent preparat el tema proposat l’entregaran per escrit al professor. Els mateixos grups d’alumnes, exposaran oralment el tema a la resta de la classe, ambels mitjans disponibles a l’aula. La bibliografia que han d’utilitzar els alumnes així com els treballs científics relacionats amb els temes es trobaran recollits al Campus Virtual i a la biliografia recomenada.

L’assistència als seminaris és obligatòria. En cas de faltar a classe per causa no justificada hi haurà una penalització en la nota dels seminaris.

Tutories

Les tutories es realitzaran de forma personalitzada en el despatx del professor (horari a convenir amb el professor). Les tutories han d’utilitzar-se per clarificar conceptes, assentar els coneixements adquirits i facilitar l’estudi per part dels alumnes.  També poden aprofitar-se per resoldre dubtes que els alumnes tinguinsobre la preparació dels seminaris.

La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

 

 

 

 

 

 

 

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes de Teoria 58 2,32 2, 3, 5, 6, 7, 10
Problemes 6 0,24 1, 4, 5, 7, 8, 9, 10
Seminaris 4 0,16 2, 3, 5, 8, 10
Tipus: Supervisades      
Preparació de materials 0,5 0,02 2, 3, 5, 6, 10
Tipus: Autònomes      
Estudi 98 3,92 1, 2, 3, 5, 6, 7, 10
Lectura de textos 10 0,4 1
Preparació de presentació pública 13 0,52 2, 3, 5, 8, 10
Recerca Bibliogràfica 7 0,28 5, 10
Resolució de problemes 21 0,84 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Avaluació

L’avaluació de l’aprofitament acadèmic per part dels estudiants no és senzilla i ha de tenir en consideració si s’ha adquirit un nivell de coneixements, habilitats i destreses i maduresa crítica, d’acord amb els objectius prèviament establerts a l’elaborar el programa de l’assignatura. Aquest procés d’avaluació implica valorar les capacitats de l’alumne envers la informació assimilada, la seva comprensió i capacitat de relació i integració amb altres coneixements, determinar si l’estudiant és capaç d’entendre i saber aplicar les metodologies i tècniques explicades, i finalment determinar si té la capacitat de resoldre problemes experimentals.

Tal i com s’ha explicat abans, el contingut d’aquesta assignatura està dividida en dos mòduls temàtics ben diferenciats: Biologia Cel·lular i Histologia Animal els quals tenen un pes del 67% i 33%, respectivament, en la nota final de l’assignatura. Únicament es procedirà a la ponderació dels 2 mòduls quan cadascuna de les notes finals de cada mòdul, superi els 5 punts sobre 10.

Avaluació Mòdul I: Biologia Cel·lular

Les competències d'aquesta matèria seran avaluades de forma continua durant el curs mitjançant diferents exàmens, treballs escrits, resolució de problemes científics i exposició oral. El sistema d'avaluació s'organitza en 2 apartats, cadascun dels quals tindrà assignat un pes específic en la qualificació final del mòdul:

Proves escrites – teoria (75% de la nota global):

En aquest apartat s’avaluen els coneixements científics assolits per part de cada alumne així com la seva capacitat d’anàlisi i de síntesi, i de raonament científic. L’avaluació individual i continuada dels conceptes teòrics estudiats es realitzarà mitjançant dues proves escrites de tipus test al llarg del curs (veure programació de l’assignatura). El pes de la segona avaluació escrita serà lleugerament superior al de la primera (38% vs 37%,respectivament).

Problemes científics (25% de la nota global):

En aquest apartat s’avaluarà la presentació pública de la resolució dels problemes a l’aula per part dels alumnes. La nota de cada grup d'alumnes es calcularà fent la mitjana aritmètica de la suma de les notes obtingudes en les exposicions orals de cadascun dels integrants. Aquesta nota serà compartida per tots els integrants del grup i equivaldrà al 10% de la nota final del mòdul. Alhora, es tindrà en consideració de que cada grup hagi entregat tant la resolució escrita dels problemes -en format adient i termini establert- com els qüestionaris corresponents (3%). Finalment, la nota obtinguda en aquest bloc podrà modular-se de forma individual a la baixa, en funció del qüestionari i l’assistència a les classes. L’assistència a classe de problemes és obligatòria (es passarà llista a classe). En cas de faltar a classe de problemes de forma no justificada -causa mèdica- hi haurà una penalització en la nota final: absència 1 sessió=reducció del 10% de la nota; absència 2 sessions = reducció del 50% de la nota, absència ≥3 sessions = 0.

El 12% restant de la nota global d’aquest apartat provindrà de la resolució individual d’un problema científic, similar als que s’han treballat a classe, el dia de la prova escrita I (6%) i el dia de la prova escrita II (6%).

Aquell alumne que no participi en les activitats formatives mitjançant la resolució de problemes científics de treball en grup, únicament podrà obtenir el 12% de la nota corresponent a la resolució individual de dos problemes científics els dies de les proves escrites I i II.

Activitat avaluació Biologia Cel·lular

Itinerari 1 (%)  

Itinerari 2 (%)  

PROVES ESCRITES

 

 

Prova escrita I

37

 

Prova escrita II

38

 

Prova escrita recuperació

 

75

PROBLEMES CIENTÍFICS

 

 

Exposició oral dels problemes

10

10

Entrega problemes & qüestionaris

3

3

Resolució individual problema científic I

6

6

Resolució individual problema científic II

6

6

TOTAL punts

100

100

Nota Global del mòdul:

Aquells alumnes amb una nota igual o superior a 4.0 (sobre 10) en cadascuna de les proves escrites (I i II) podran ponderar-les. Tanmateix, per poder aprovar el mòdul de Biologia cel·lular serà necessari obtenir una qualificació mínima de 4.5 (sobre 10) en la part corresponent a teoria (75% del mòdul), i que la mitjana ponderada de tots els apartats (proves escrites + problemes científics) sigui igual o superior a 5 punts (sobre 10).

Activitats de Recuperació:

Els alumnes que inicialment no superin l'assignatura mitjançant avaluació continuada poden presentar-se a la recuperació. Tanmateix, per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total del mòdul (67%). Queden exclosos del procés de recuperació totes aquelles activitats corresponents als problemes científics.

En resum, la recuperació consistirà en un examen de tipus test, que avaluarà l’assoliment dels objectius formatius corresponents a les proves escrites-teoria. Els diferents supòsits per presentar-se a la recuperació podran ser:

- que la nota de les proves escrites I i/o II hagi estat inferior a 4.0 (sobre 10).

- que la puntuació aconseguida després de la ponderació de les proves escrites no arribi al 4.5 (sobre 10).

- que la mitjana ponderada de les proves escrites + problemes científics sigui inferior a 5 punts (sobre 10).

Aquells alumnes que -havent aprovat l’assignatura per la via de l’avaluació continuada- vulguin presentar-se a pujar nota, podran fer-ho sempre i quan ho comuniquin amb antelació al professorat. Cal destacar que en aquest context, els alumnes renuncien a la qualificació obtinguda prèviament a les proves parcials corresponents.

Avaluació Mòdul II: Histologia Animal

Les competències d'aquesta matèria seran avaluades mitjançant avaluació continuada, la qual inclourà diferents proves i treballs escrits, així com presentació pública de treballs.

El sistema d'avaluació s'organitza en dos apartats, cadascun dels quals s’avalua de forma independent i tindrà assignat un pes específic en la qualificació final del mòdul:

Prova escrita (80% de la nota global):

En aquest apartat s’avalua individualment els coneixements assolits per part de cada alumne ambun examen de tipus test. Es realitzarà una prova escrita al finalitzar els continguts del programa d’Histologia Animal. Els alumnes que hagin obtingut una nota inferior a 4 (sobre 10) en aquesta prova no podran ponderar-la amb la nota obtinguda en els seminaris i, per tant, hauran de realitzar la prova final de recuperació.

Seminaris (20% de la nota global):  

En aquest apartat s’avalua la capacitat d’anàlisi i de síntesi dels alumnes de cada grup, així com les habilitats de treball en grup i de presentació oral. Els seminaris es valoraran de la següent manera:

El professor avalua (sobre 10) les habilitats de  cada grup d’alumnes  en la presentació pública del seu treball

Activitats

Pes global

Observacions

Treball escrit

50%

El professor avalua (sobre 10) els treballsentregats per cada grup d’alumnes (veure lliuraments)

Presentació oral

20%

El professor avalua (sobre 10) les habilitats de  cada grup d’alumnes  en la presentació pública del seu treball 

Qualificació inter-grup

15%

Cada grup d’alumnes avalua (sobre 10) als grups que realitzen l’exposició oral

Qualificació intra-grup

 15%

Dins de cada grup, cada alumne avalua (sobre 10) als seus companys a l’últim seminari 

TOTAL

100%

 

L’assistència als seminaris és obligatòria. En cas de faltar a classe per causa no justificadahi haurà una penalització en la nota dels seminaris:

absència 1 sessió = reducció del 20% de la nota

absència 2 sessions = reducció del 40% de la nota

absència ≥3 sessions = reducció del 80% de la nota.

La prova de recuperació del mòdul d'Histologia Animal consistirà en un examen tipus test de tot el temari de la teoria.

Per superar el mòdul d'Histologia Animal serà imprescindible obtenir una qualificació final, després de la ponderació de tots els apartats (proves escrites+seminaris), igual o superior a 5 punts (sobre 10).

 

Consideracions Globals de l’Assignatura

De forma global, el pes relatiu (en %) de cada prova d’avaluació dins de cada mòdul de l’assignatura es resumeix de la següent forma:

 

Mòdul 1 - BC  

Mòdul 2 - HA  

Activitat avaluació

   

PROVES ESCRITES (%)

   

Prova escrita I

 24,8

Prova escrita II

25,5

 

Prova escrita III

 

26,4

PROBLEMES CIENTÍFICS (%)

   

Exposició oral dels problemes

6,7

 

Entrega problemes & qüestionaris

2,0

 

Resolució individual problema científic I

4,0

 

Resolució individual problema científic II   

4,0

 

SEMINARIS (%)

   

Treball escrit

 

3,3

Presentació oral

 

1,32

Qualificació inter-grup

 

0,99

Qualificació intra-grup

 

0,99

% Total

67

33

Un estudiant obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final de l’assignatura o mòdul.

Els alumnes que no hagin superat un dels dos mòduls (nota inferior a 5 sobre 10) no aprovaran l’assignatura. Tanmateix, en les següents matrícules de l’assignatura els alumnes repetidors tan sols s’hauran d’avaluar del mòdul concret que no hagin superat. A més, sempre que s’hagi obtingut en les classes de problemes del mòdul BC (15% global de la nota del mòdul) i/o de seminaris del mòdul HA (20% global de la nota del mòdul), una qualificació igual o superior a 5 punts sobre 10, l’alumne quedarà exempt de l’assistència a aquestes classes i la notaes guardarà per al següent any acadèmic. Aquesta exempció es mantindrà per un període de dos matrícules addicionals (3 matrícules en total).

L'avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Problemes científics Biologia Cel.lular 16,7% 1,5 0,06 4, 5, 6, 7, 8, 10
Prova escrita I Biologia Cel·lular 24,8% 1,75 0,07 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9
Prova escrita II Biologia Cel·lular 25,5% 1,75 0,07 2, 3, 5, 6
Prova escrita III Histologia Animal 26,4% 2,5 0,1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Seminaris Histologia Animal 6,6% 0 0 1, 2, 3, 5, 8, 9, 10

Bibliografia

MÒDUL I. Biologia Cel·lular

Molecular Biology of the Cell (6th Edition). Alberts B, Johnson A, Lewis J, Morgan D, Raff M, Roberts K, Walter P. Garland Science 2015.

Biología Molecular de la Célula (6ª Ed). Alberts B, Johnson A, Lewis J, Morgan D, Raff M, Roberts K, Walter P. Ediciones Omega S.A. 2016.  

Molecular Cell Biology (8th Edition). Lodish H, Berk A, Kaiser CA, Krieger M, Bretscher A, Ploegh H, Amon A, Martin KC. WH Freeman & Co 2016.

Biología Celular y Molecular (7ª Ed). Lodish H, Berk A, Kaiser CA, Krieger M, Bretscher A, Ploegh H, Amon A, Martin KC. Editorial Médica Panamericana 2016. (Enllaç permanent a aquest registre)

Karp's Cell and Molecular Biology (8th Edition). Karp G, Iwasa J, Marshall W. Wiley 2016.

Biología celular y molecular: conceptos y experimentos (7ª Ed). Karp G, Iwasa J, Marshall W. McGrawHill 2019. (Enllaç permanent a aquest registre)

Essential Cell Biology (5th Edition) Alberts B, Hopkin K, Johnson A, Morgan D, Raff M, Roberts K, Walter P. WW Norton & Company 2019.

Introducción a la Biología Celular (3ª Ed). Alberts B, BrayD, Johnson A, Lewis J, Raff M, Roberts K, Walter P. Editorial Médica Panamericana 2011. (Enllaç permanent a aquest registre)

The Cell: a molecular approach (8th Edition). Cooper GM. Oxford University Press 2019.

La Célula (7ª Ed). Cooper GM & Hausman RE. Marbán Libros S.L. 2017.

El contingut d’alguns llibres es pot consultar per internet al NCBI, a la següent adreça: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/entrez?db=Books&itool=toolbar.

 

MÒDUL II. Histologia Animal

Llibres

Fawcett, D.W.: Tratado de Histología (ed. Interamericana-McGraw Hill).

Gartner, L.P. Hiatt, J.L.: Texto Atlas De Histología, (ed. McGraw Hill).

Geneser, F.: Histologia (ed. Panamericana).

Krstic, R.V.: Los tejidos del hombre y de los mamíferos (ed. McGraw Hill).

Krstic, R.V.: Human Microscopic Anatomy (ed. Springer-Verlag).

Ross, M.H. y Pawlina, W: Histología. Texto y atlas color con biología celular y molecular (ed. Panamericana).

Stevens, A. y Lowe, J.: Histología Humana. (ed. Elsevier).

Welsch. U.: Sobotta Welsch Histología. (ed. Panamericana).

  

Atles 

Boya, J.: Atlas de Histología y Organografía microscópica (ed. Panamericana).

Cross, P.C. y Mercer, K.L.: Cell and tissue ultrastructure. A functional perspective (ed. Freeman and Company).

Eroschenko, V.P.: Di Fiore’s atlas of Histology (ed. Lea and Febiger).

Gartner, L.P. y Hiatt, J.L.: Atlas color de Histología (ed. Panamericana).

Kühnel, W.: Atlas color de Citología e Histología (ed. Panamericana).

Stanley, L.E. y Magney, J.E.: Coloratlas Histología (ed. Mosby).

Young, B. y Heath, J.W.:  Histología funcional (Wheater) (ed. Churchill Livingstone).

 

Atles digitals

http://www.histologyguide.com/

http://histologyatlas.wisc.edu/

https://patologi.com/atlas%20cytologi%20histologi.pdf

http://www.histology-world.com/

https://www.anatomyatlases.org/

https://www.ouhsc.edu/histology/

https://histology.medicine.umich.edu/

https://histologylab.ctl.columbia.edu/HistologyLabManual.pdf

 

Llibres digitals

https://onlinelibrary-wiley-com.are.uab.cat/doi/book/10.1002/3527604669

https://onlinelibrary-wiley-com.are.uab.cat/doi/book/10.1002/9781118789568

https://www.visualhistology.com/text-atlas-book/free-online-histology-text-atlas/

https://allmedicalpdfs.com/download-wheaters-functional-histology-pdf-6th-edition-latest/

https://www.kasem.info/links/text-books

https://www.pdfdrive.com/human-histology-books.html

 

Bibliografia més rellevant

Krstic, R.V.: Los tejidos del hombre y de los mamíferos (ed. McGraw Hill).

Krstic, R.V.: Human Microscopic Anatomy (ed. Springer-Verlag).

Ross, M.H. y Pawlina, W: Histología. Texto y atlas color con biología celular y molecular (ed. Panamericana).

https://www.pdfdrive.com/human-histology-books.html

 

Programari

El programari utilitzat a aquesta assignatura , mòdul HA, és: "Microsoft PowerPoint".