Gramàtica històrica catalana
Codi: 100681 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2501801 Estudis de Català i Espanyol | OT | 3 | 0 |
| 2501801 Estudis de Català i Espanyol | OT | 4 | 0 |
| 2501902 Estudis d'Anglès i Català | OT | 3 | 0 |
| 2501902 Estudis d'Anglès i Català | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Mar Massanell Messalles
- Correu electrònic:
- Mar.Massanell@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Cap.
Objectius
Estudiar els principals canvis foneticofonològics i morfosintàctics implicats en la formació i l'evolució de la llengua catalana.
Competències
- Estudis de Català i Espanyol
- Analitzar, amb l'ajuda dels conceptes de la teoria lingüística i les aportacions de la lingüística aplicada quan correspongui, les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua catalana, la seva evolució al llarg de la història i la seva estructura actual.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Interpretar els factors polítics, socials i culturals que condicionen l'ús de la llengua catalana i la seva evolució al llarg de la història i en la societat multicultural actual.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Estudis d'Anglès i Català
- Analitzar, amb l'ajuda dels conceptes de la teoria lingüística i les aportacions de la lingüística aplicada quan correspongui, les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua catalana, la seva evolució al llarg de la història i la seva estructura actual.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Interpretar els factors polítics, socials i culturals que condicionen l'ús de la llengua catalana i la seva evolució al llarg de la història i en la societat multicultural actual.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar adequadament els coneixements adquirits per obtenir dades i utilitzar fonts documentals aplicables a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes.
- Aplicar adequadament i reflexivament els principis prescriptius de la llengua catalana estàndard oral i escrita.
- Construir un text escrit amb correcció gramatical i lèxica.
- Construir un text oral amb correcció gramatical i lèxica.
- Conèixer l'evolució històrica de l'ús de la llengua catalana.
- Conèixer les diferències lingüístiques entre les diverses varietats dialectals de la llengua.
- Dominar l'expressió oral i escrita en llengua catalana.
- Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
- Interpretar textos en profunditat i aportar arguments per fer-ne l’anàlisi crítica.
- Potenciar la capacitat de lectura, interpretació i anàlisi crítica de textos literaris i lingüístics.
- Ser capaç de situar els textos orals i escrits catalans en el temps i en l'espai.
Continguts
- Canvi lingüístic, gramaticalització, lleis fonètiques i canvis esporàdics.
- Estudi dels principals processos foneticofonològics, morfològics i sintàctics del llatí al català.
El pla d’estudis dels graus filològics combinats es troba en procés d’actualització, de manera que aquesta assignatura s’imparteix amb docència alternativa amb l’assignatura 105832-Gramàtica històrica catalana, de la qual podeu consultar la guia docent a la fitxa web del grau en Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística.
Metodologia
Aquesta assignatura de 6 crèdits ECTS demana una dedicació aproximada de 150 hores per part de l’estudiant, 45 de corresponents a activitats dirigides (aula invertida, classes magistrals, seminaris), 30 a activitats supervisades (resolució d’exercicis/problemes/casos, tutories) i 75 a activitats autònomes (elaboració de treballs individuals/en equip, estudi i treball personal).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Aula invertida, classes magistrals, seminaris | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Resolució d'exercicis / problemes / casos, tutories | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Preparació de treballs individuals o en grup, estudi i treball personal | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Avaluació
L’avaluació es basarà en evidències de tres tipus:
- Assistència i participació activa a classe/conferències/activitats complementàries (10%).
- Lliurament d’exercicis i treballs (40%).
- Proves escrites (50%).
A l’inici de cada activitat d’avaluació, la professora informarà els estudiants del procediment i de la data de revisió de les qualificacions. La nota mínima per a aprovar l’assignatura és 5.
Si un estudiant ha estat avaluat de menys de 2/3 de la qualificació total de l’assignatura, rebrà la consideració de “no avaluable”. Per optar a la recuperació cal complir dues condicions: (1) haver estat avaluat almenys de 2/3 de la qualificació total de l’assignatura i (2) tenir una nota d’avaluació continuada compresa entre 3,5 i 4,9. La qualificació màxima de la recuperació és 5. La recuperació consistirà en un prova global sobre els continguts de l’assignatura.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes d’avaluació, la qualificació final d’aquesta assignatura serà zero.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment, s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i participació activa a classe/conferències/activitats complementàries | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Lliurament d'exercicis i treballs | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
| Proves escrites | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Bibliografia
Manuals de gramàtica històrica catalana:
Badia i Margarit, Antoni Maria (1951, trad. 1981 [19943]). Gramàtica històrica catalana. València:Tres i Quatre ("Biblioteca d’Estudis i Investigacions", 4).
Batlle, Mar, Joan Martí i Castell, Josep Moran i Joan Anton Rabella (2016). Gramàtica històrica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat ("Biblioteca Abat Oliba", 299).
Duarte i Montserrat, Carles i Àlex Alsina i Keith (1984). Gramàtica històrica del català, vol. 1 (I. Origen i formació, II. Fonologia). Barcelona: Curial (“Manuals”, 7).
Duarte i Montserrat, Carles i Àlex Alsina i Keith (1986a). Gramàtica històrica del català, vol. 2 (III. Morfologia flexiva). Barcelona: Curial (“Manuals”, 10).
Duarte i Montserrat, Carles i Àlex Alsina i Keith (1986b). Gramàtica històrica del català, vol. 3 (IV. Morfologia lèxica). Barcelona: Curial (“Manuals”, 11).
Fouché, Pierre (1924a). Phonétique historique du roussillonnais. Tolosa: Privat. [Reimpresa a Ginebra el 1980 per Slatkine Reprints].
Fouché, Pierre (1924b). Morphologie historique du roussillonnais. Tolosa: Privat. [Reimpresa a Ginebra el 1980 per Slatkine Reprints].
Griera, Antoni (1931). Gramàtica històrica del català antic. Barcelona: Institució Patxot.
Martí i Castell, Joan (1990). Gramàtica històrica. Problemes i mètodes. València: Universitat de València (“Biblioteca Lingüística Catalana”, 9).
Moll, Francesc de Borja (1952, trad. 1991, ed. corregida i anotada 2006). Gramàtica històrica catalana. València: Universitat de València.
Recasens, Daniel (2017). Fonètica històrica del català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans ("Biblioteca Filològica", LXXX).
Manuals d’història de la llengua catalana:
Ferrando, Antoni i Miquel Nicolás (1993 [19972]). Panorama d’història de la llengua. València: Tàndem.
Nadal, Josep M. i Modest Prats (1982 [19965]). Història de la llengua catalana, vol. I. Dels inicis al segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Nadal, Josep M. i Modest Prats (1996). Història de la llengua catalana, vol. II. El segle XV. Barcelona: Edicions 62.
Manuals de dialectologia catalana:
Colomina i Castanyer, Jordi (1999). Dialectologia catalana. Introducció i guia bibliogràfica. Alacant: Universitat d’Alacant.
Veny, Joan (1978 [199812]). Els parlars catalans (Síntesi de dialectologia). Palma de Mallorca: Moll ("Tomir", 38).
Veny, Joan i Mar Massanell (2015). Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans. Barcelona / Alacant / València: Universitat de Barcelona / Universitat d'Alacant / Universitat de València.
Diccionaris de la llengua catalana històrica i dialectal:
Alcover, Antoni Maria i Francesc de Borja Moll (1926-68, 1975-19772 [1993]). Diccionari català-valencià-balear [= DCVB], 10 vol. Palma de Mallorca: Moll.
Coromines, Joan (1980-2001 [1995-2001]). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana [= DECat], 10 vol. Barcelona: Curial / La Caixa.
Altres obres de consulta:
Coromines, Joan (19894). Lleures i converses d’un filòleg. Barcelona: Club Editor.
Martines, Josep i Manuel Pérez Saldanya (coord.) (2005). “Monogràfic sobre sintaxi històrica”, Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 38 (Primavera, 2005), p. 93-301. Accessible a: https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/issue/view/374
Moran i Ocerinjauregui, Josep i Joan Anton Rabella i Ribas (2001). Primers textos de la llengua catalana. Barcelona: Proa (“Clàssics Catalans”, 1).
Pérez Saldanya, Manuel (1998). Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica. València: Universitat de València.
Rasico, Philip D. (1982). Estudis sobre la fonologia del català preliterari. Barcelona: Curial; Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Programari
Cap d'específic.