Anàlisi musical
Codi: 100662 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500240 Musicologia | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Santos Martinez Trabal
- Correu electrònic:
- Santos.Martinez@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
S’ha d’haver cursat prèviament les assignatures “Llenguatge musical I” i “Llenguatge musical II”.
És recomanable un bon nivell d'anglès.
És recomanable disposar d'ordinador portàtil.
Objectius
Existeixen un gran nombre d’estratègies analítiques que a primera vista poden semblar molt diferents les unes de les altres. Els mètodes analítics s’han anat transformant al llarg del temps, sempre en funció de les preocupacions culturals i estètiques que han predominat en un moment històric concret.
L’objectiu principal d’aquesta assignatura és dotar l’alumne d’eines bàsiques que li permetin descompondre les peces musicals, dividint-les en parts més o menys independents, així com buscar relacions entre les diferents parts i reflexionar sobre fins a quin punt aquestes deriven el seu efecte del context en què es troben.
Competències
- Analitzar críticament les obres musicals des de qualsevol punt de vista de la disciplina musicològica.
- Demostrar un nivell suficient de coneixement del llenguatge i la teoria musicals històrics i actuals, incloent-hi els rudiments de l'harmonia i el contrapunt, per abordar amb propietat l'estudi de les composicions.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Assimilar els rudiments del llenguatge musical (lectura, harmonia, contrapunt, formes musicals) en la perspectiva actual.
- Comprendre la utilització propedèutica de l'anàlisi musical, en especial de l'aproximació semiològica.
- Comunicar per escrit, amb correcció, precisió i claredat argumentals i terminològiques, els coneixements adquirits, tant en l'àmbit de l'especialització com de la divulgació musicals.
- Discernir l'objectiu de l'anàlisi musical.
- Establir vincles entre l'anàlisi musical i altres disciplines musicològiques, amb la finalitat de comprendre el caràcter complementari d'aquesta disciplina auxiliar.
- Extreure conclusions de tipus hermenèutic a partir de l'anàlisi de les partitures, aplicant diferents mètodes analítics.
- Extreure conclusions per a la interpretació musical a partir de l'aplicació dels diferents mètodes analítics.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Identificar les metodologies més pertinents d’utilitzar segons els objectius que es plategi demostrar, o trobar, a través d'una anàlisi.
- Integrar els coneixements adquirits en l'elaboració de textos sintètics i expositius adequats a l'àmbit comunicatiu acadèmic i d'especialització.
- Preparar exposicions orals correctes sobre una matèria analítica i adequar-les al nivell i les expectatives de l'audiència o grup.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Reconèixer els principals models analítics i saber-los aplicar a les obres musicals
- Relacionar els diferents mètodes analítics amb els substrats científics i filosòfics originaris o subjacents.
- Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
- Utilitzar correctament els mètodes d'anàlisi musical.
- Utilitzar correctament la terminologia pròpia de cada sistema analític
- Utilitzar el vocabulari i les eines bàsiques que permetin descriure i transmetre els coneixements adquirits mitjançant presentacions orals de contingut musicològic efectives i adaptades a l'audiència.
Continguts
1. Significats, usos i funcions de la música.
2. Aproximació històrica a les principals estratègies analítiques.
3. Anàlisi d’obres concretes a partir de l’aplicació de metodologies diverses.
4. Anàlisi de les relacions entre música i narrativa, especialment en l'àmbit dels mitjans audiovisuals.
5. Anàlisi de tècniques de producció musical.
6. Aplicació de noves tecnologies a l’anàlisi musical.
Metodologia
Es combinaran classes teòriques amb diverses activitats pràctiques que podran ser individuals o col·lectives.
S'analitzaran diverses obres musicals a classe i es duran a terme comentaris de text relacionats amb els continguts de l'assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe de prova de coneixements | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Classe magistral | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 7 | 0,28 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Cerca d'informació | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Estudi i lectura d'articles | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Realització de treballs | 41 | 1,64 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Avaluació
Es realitzaran dues proves escrites, una a la meitat i l’altra al final del semestre, el resultat de cadascuna de les quals representarà el 30% de la nota global.
Es durà a terme un treball obligatori en grup sobre un tema que s’haurà de pactar amb el professor. La nota del treball representarà el 40% de la nota global.
Per aprovar l’assignatura caldrà aprovar el treball i cadascuna de les dues proves escrites amb una nota mínima de 5.
Les qualificacions de les proves escrites i del treball es publicaran al Campus Virtual. En el moment en què es publiquin els resultats es publicaran també les dates de revisió.
Per poder optar a la prova de recuperació caldrà haver aprovat el treball obligatori, i haver superat una de les dues proves escrites amb una nota mínima de 5. No serà recuperable aquella prova que no hagi estat realitzada en el termini fixat.
No serà possible optar a la consideració “no avaluable” a partir del moment en què l’alumne es presenti a una de les proves escrites o entregui el treball obligatori.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures,activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova escrita 1 | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Prova escrita 2 | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Treball en grup | 40% | 9 | 0,36 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Bibliografia
Agawu, K. (2004). How we got out of analysis, and how to get back in. Music Analysis, 23, 267–286.
Audissino, E. (2017). Film/Music Analysis. A Film Studies Approach. Southampton: Palgrave Macmillan.
Bent, I. D.; Pople, A. (2001). “Analysis”. The New Grove Dictionary of Music and Musicians. London: Macmillan Publishers.
Cámara, E. (2003). “Metodologías de Análisis”. Etnomusicología. Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales.
Casetti, F., & di Chio, F. (1991). Cómo analizar un film. Barcelona: Paidós.
Chion, M. (1993). La audiovisión: Introducción a un análisis conjunto de la imagen y el sonido. Barcelona: Paidós.
Cook, N. (1994). A Guide to Musical Analysis. Oxford: Oxford University Press.
Cook, N.; Everist, M. (eds.) (2001). Rethinking Music. New York: Oxford University Press.
Daniélou, A. (2010). The Ragas of Northern Indian Music. New Delhi: Munshiram Manoharlal.
Duffin, R. W. (2008). How Equal Temperament Ruined Harmony (and Why You Should Care). New York: W. W. Norton & Company.
Forte, A.; Gilbert, S. E. (2003). Análisis musical. Introducción al anàlisis Schenkeriano. Barcelona: Idea Books.
Grimalt, J. (2014). Música i sentits. Introducció a la significació musical. Barcelona: Dux.
Kalinak, K. (1992). Settling the score: music and the classical Hollywood film. Madison: The University of Wisconsin Press.
Kerman, J. (1980). How We Got into Analysis, and How to Get out. Critical Inquiry, 7, No. 2, 311–331.
Kühn, C. (1998). Tratado de la forma musical. Barcelona: SpanPress Universitaria.
Kühn, C. (2003). Historia de la composición musical. Barcelona: Idea Books.
LaRue, J. (2007). Análisis del estilo musical. Madrid: Mundimúsica.
Lerdahl, F.; Jackendoff, R. (2003). Teoría generativa de la música tonal. Madrid: Akal.
Lester, J. (2005). Enfoques analíticos de la música del siglo XX. Madrid: Akal.
Messiaen, O. (1993). Técnica de mi lenguaje musical. París: Alphonse Leduc.
Meyer, L. B. (2020). La emoción y el significado en la música. Madrid: Alianza Editorial.
Moore, A. F. (Ed.). (2009). Analyzing Popular Music. New York: Cambridge University Press.
Moorefield, V. (2005). The Producer as Composer. Shaping the Sounds of Popular Music. Cambridge, Massachussets: The MIT Press.
Supper, M. (2004). Música electrónica y música con ordenador. Historia, estética, métodos, sistemas. Madrid: Alianza.
Tagg, P. (2013). Music's Meanings. A Modern Musicology for Non-Musos. New York: The Mass Media Music Scholars' Press.
Programari
Es realitzaran activitats pràctiques amb la DAW Reaper (https://www.reaper.fm)