Titulación | Tipo | Curso | Semestre |
---|---|---|---|
2500240 Musicología | OB | 3 | 0 |
Conicimiento de teoriía y práctica musicales equivalente al nivel del Grado Medio de Conservatorio.
Las asignatura tiene como objetivo prioritario dar a conocer la herramientas básicas para la descripción de fondos musicales, así como su aplicación en el tratamiento de las fuentes manuscritas e impresas que se conservan en los fondos catalanes. La asignatura tiene la virtud de poner al alcance de los estudiantes el repertorio musical que aún permanece ignorado en archivos y bibliotecas de nuestro país. Mediante el contacto directo con las fuentes, a través de las prácticas de grupo, el estudiante toma conciencia de la inmensa labor pendiente para conocer el desarrollo de la historia de la música catalana de los siglos XVII, XVIII, XIX i XX.
1.- Conocer las herramientas metodológicas necesarias para usar los criterios de descripción de documentos musicales.
2.- Aprendizaje de los criterios de clasificación y ordenación del repertorio tratado.
3.- Acceso a las fuentes del repertorio musical catalán: localización, estado y programaciones de actuación.
4.- Promover trabajos sobre fuentes musicales inéditas (autores y repertorios)
5.- Particpar en la confección de inventarios de fondos musicales.
5.- Fomentar la participación en la elaboración de trabajos de soporte al conocimiento y difusión del patrimonio musical catalán.
I. Temario
1. Patrimonio musical: concepto y consideraciones previas
2. Las ciencias de la Documentación
3. La Archivística musical y sus principios fundamentales
II. El patrimonio musical en Catalunya y el proceso de su recuperación
1. El paso de los s. XIX-XX: Felip Pedrell y el despertar de la conciencia del
patrimonio musical
2. Las primeras instituciones: Junta de Museus, Institut d’Estudis Catalans y
Biblioteca de Catalunya
3. La posguerra: creación del Instituto Español de Musicología del CSIC y del
Museu de la Música de Barcelona
4. La época autonómica: de la creación del CDM de la Generalitat de Catalunya a las
primeras iniciativas universitarias
III. El proyecto IFMuC (Inventari dels Fons Musicals de Catalunya) de la UAB
1. Motivaciones, proceso, objectivos y beneficios
2. Censo Fontes Musicæ Cataloniæ
3. Fondos catalogados
4. Presentación de la web http://ifmuc.uab.cat
IV. Los fondos musicales y su tipología
1. Procedencia y titularidad
2. Dinámica de los procesos de intervención
V. Criterios catalográficos e instrumentos de descripción
1. Árbol de classificación
2. Criterios, sistemas y niveles de descripción
3. Trataminto descriptivo de los documentos musicales
II. Prácticas integradas
1.– Trebajo de campo. Prácticas de catalogación
2.- Prácticas de conversión de íncipits musicales digitalitzados a Plaine & Easy Code
b) Individual, o en equipo, supervisado.
Nota: se reservarán 15 minutos de una clase dentro del calendario establecido por el centro o por la titulación para que el alumnado rellene las encuestas de evaluación de la actuación del profesorado y de evaluación de la asignatura o módulo.
Título | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|
Tipo: Dirigidas | |||
Exposició de los temas del programa | 15 | 0,6 | 2, 4, 7, 13 |
Prácticas de catalogación y confección de íncipits musicales | 30 | 1,2 | 1, 8, 2, 4, 13 |
Tipo: Supervisadas | |||
Trabajo Wikiproyecto IFMuC | 15 | 0,6 | 1, 8, 3, 10, 11, 12 |
Trabajo individual tutorizado | 15 | 0,6 | 9, 3, 5, 6, 10, 11 |
Se trata de una asignatura con un marcado perfil práctico. El resultado final de su evaluación se obtiene de la suma de tres componentes:
1.– Asistencia (presencial/virtual).
Para cursar esta asignatura es imprescindible la completa asistencia presencial/virtual del estudiante en los dos tramos que la configuran:
a) Clases teóricas: 15 horas
b) Clases prácticas: 45 horas.
Los estudiantes que alcancen acreditar su asistència presencial al 50% de les clases serán considerados "No Evaluables".
Valor en la evaluación: 50%
2.– Trabajo autónomo.
Preparación de materiales bio-bibliográficos sobre 10 compositores inéditos para incorporar nuevos artículos de referencia en la Viquipedia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:IFMuC)
El trabajo autónomo cuenta un 25% en el resultado de la evaluación final.
Fecha de entrega: 18/12/21.
3.– Trabajo individual, o en equipo, tutoritzado.
El trabajo individual, o en equipo (2 estudiantes), sobre patrimonio musical cuenta un 25% en el resultado final de la evaulación.
Fecha de presentación: 8 y 15/01/21.
En caso de que el estudiante lleve a cabo cualquier tipo de irregularidad que pueda conducir a una variación significativa de la calificación de un determinado acto de evaluación, este será calificado con 0, independientemente del proceso disciplinario que pueda derivarse de ello. En caso de que se verifiquen varias irregularidades en los actos de evaluación de una misma asignatura, la calificación final de esta asignatura será 0.
En caso de que las pruebas no se puedan hacer presencialmente,se adaptará su formato(sin alterar su ponderación) a las posibilidades que ofrecen las herramientasvirtuales de la UAB. Los deberes, actividades y participación en clase se realizarán a través de foros, wikis y / o discusiones de ejercicios a través de Teams, etc. El profesor o profesora velará para asegurarse el acceso del estudiantado a tales recursos o le ofrecerá otros alternativos que estén a su alcance.
En caso de reavaluación será necesario completar los trabajos pendientes (autónomo e individual) en los plazos que fije el profesor.
Título | Peso | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|---|
Asistencia presencial (clases teóricas, técnicas de descripción de manuscritos) | Asistencia a las clases teóricas, participación en los trabajos de descripción y confección de íncipits musicales | 45 | 1,8 | 1, 8, 2, 4, 7, 13 |
Trabajo autónomo supervisado | Participación en el Vikiproyecto IFMuC de la UAB | 15 | 0,6 | 1, 8, 3, 5, 6, 10, 12 |
Trabajo individual o en equipo tutorizado | Elaboration of an individual or tearn work on the Catalan musical heritage (authors and repertoire) | 15 | 0,6 | 9, 3, 5, 10, 11, 12 |
ALBERCH I FUGUERAS, Ramón; BELLO I URGELLÈS, Carme; et al. Manual d’Arxivístiva i gestió documental, Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya, 2009.
ANGLADA, A. M.; BADAL, C.; FERNÁNDEZ, N; GREGORI, J. M. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 11: Fons de Sant Feliu de Girona, Santuari de Santa Maria dels Arcs, Casa Carles, Santa Maria de la Bisbal i Narcís Figueras de l'Arxiu Diocesà de Girona. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona – Institut d'Estudis Catalans, 2020.
ANGLÈS, H. – SUBIRÀ, J. Catálogo musical de la Biblioteca Nacional de Madrid. Barcelona: CSIC, 1946, 3 vols.
AUGÉ, BADIA, J. BADIA, M., CABRÉ, B., NAVÀS, J., GREGORI, JM. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 12: Fons de la catedral de Solsona i de les esglésies parroquials de Santa Eulàlia de Berga i Santa Maria de Cornudella de Monsant. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona – Institut d'Estudis Catalans, 2021.
BAGÜÉS, J. Catálogo del antiguo Archivo Musical del santuario de Aranzazu. Caja de Ahorros Provincial de Guipúzcoa, 1979.
BALLÚS I CASÒLIVA, Glòria. La música a la col·legiata basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa: 1714-1808. [Tesi Doctoral]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2004.
BERNAL, Àngels; MAGRINYÀ, Anna; PLANES, Ramon (eds.). Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) 2007. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007.
BERTRAN XIRAU, Lluís. Musique en lieu: une topographie de l'expérience musicale à Barcelone et sur son territoire (1760-1808). [Tesi Doctoral]. Poitiers, 2017. Acceso abierto (on-line).
BONASTRE I BERTRAN, Francesc. «La Capella Musical de la Seu de Tarragona a mitjan segle XVIII», Boletín Arqueológico, època IV, fasc. 133-140, anys 1976-1977, pàgs. 259-270.
BONASTRE, F. - CORTÈS, F. (coord.). Història Crítica de la Música Catalana. Barcelona:Universitat Autònoma de Barcelona, 2009.
BONASTRE, F. - GREGORI, J. M. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volums 2/1 – 2/2: Fons de la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2009. – Arxius i documents. Eines de recerca 5/1 – 5/2. Acceso abierto (DDD de la UAB).
BONASTRE, F. - GREGORI, J. M. - CANELA, M. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 8: Fons de la catedral de Tarragona. Barcelona: UAB, 2015.
BRUGUÉS I AGUSTÍ, Lluís. La Música a Girona. Història del Conservatori Isaac Albéniz. Girona: Diputació de Girona, 2008.
BRUGUÉS I AGUSTÍí, Lluís – Garcia i Balda, Josep M. Joan Carreras i Dagas. Girona: Ajuntament de Girona, 2014.
CALLE GONZÁLEZ, Benjamín. Catálogo de música y documentos musicales del Archivo Catedral de Lerida. Lleida: Dilagro, 1984.
CATALÀ VIÚDEZ, Manel. Metodologia de recerca etnològica. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2010.
CIVIL CASTELLVÍ, Francesc. El fet musical a les comarques gironines en el lapse de temps 1800-1936. Girona: Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, 1970.
CLIMENT, José. Fondos musicales de la Región Valenciana. I. Catedral Metropolitana de Valencia. València: Instituto de Musicologia, Institución Alfonso el Magnánimo, 1979.
CLIMENT, José. Fondos musicales de la Región Valenciana. II. Real Colegio de Corpus Christi Patriarca. València: Instituto de Musicologia, Institución Alfonso el Magnánimo, 1984.
CLIMENT, José. Fondos musicales de la Región Valenciana. III. Catedral de Segorbe. València: Instituto de Musicologia, Institución Alfonso el Magnánimo, 1984.
CLIMENT, José. Fondos musicales de la Región Valenciana. IV. Catedral de Orihuela. València: Instituto deMusicologia, Institución Alfonso el Magnánimo, 1986.
CODE INTERNATIONAL DE CATALOGAGE DE LA MUSIQUE, Rules for Cataloging Music Manuscripts / Règles de catalogage des manuscrits Musicaux / Regeln für die Katalogisierung von Musikhandschriften. Frankfurt: Peters, 1975.
CUSCÓ I CLARASÓ, Joan. «Mestres de capella i organistes a Vilafranca del Penedès durant els segles XVII i XVIII», Butlletí de la Societat Catalana de Musicologia, 4 (1997), p. 205-212.
Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana (E. Casares, coord.). Madrid: SGAE, 1999-2002, 10 vols.
ESTEVE, Josep-Joaquim; MENZEL, Cristina. La música a Mallorca. Una aproximació històrica. Palma de Mallorca: Ajuntament de Palma, 2007.
GALDÓN ARRUÉ, Monti. «Els mestres de capella de la catedral de Girona durant la primera meitat del segle xix», Recerca Musicològica, XIII (1998), p. 213-222.
GALDÓN ARRUÉ, Monti. La música a la catedral de Girona durant la primera meitat del segle XIX. [Tesi doctoral]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona 2003. Accés obert (on-line).
GARCIA MARCELLAN, J. Catálogo del archivo de música de la Real Capilla de Palacio. Madrid:Patrimonio Nacional, [s. a.]
GRASSOT I RADRESA, Marta, «Una aproximació a la descripció dels fons musicals a través d ela NODAC. Una proposta de descripció a partir de l'experiència en el tractament dels fons musicals del Museu de la Mediterrània de Torroella deMontgrí», Lligall. Revista Catalaan d'Arxivística, 28 (2008), 61-93.
GRASSOT i RADRESA, M. Inventaris dels fons musicals de Catalunya.Volum 3: Fons V. Bou, J. Pi i P. Rigau i del Centre Cultural i de la Mediterrània Can Quintana de Torruella de Montgrí. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitatde Catalunya, 2009. –Arxius idocuments. Eines de recerca, 6. Accé sobert (DDD de la UAB).
GREGORI i CIFRÉ, J. M. - RIFÉ I SANTALÓ, J. «Els fons musicals de Catalunya: estat de la qüestió», Recerca Musicològica, 16 (2006), p. 219-239. Accés obert (on-line).
GREGORI i CIFRÉ, J. M. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 1: Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2007. – Arxius i documents. Eines de recerca, 2. Accés obert (DDD de la UAB)
GREGORI I CIFRÉ, J. M., «El inventario de los fondos musicales eclesiásticos de Catalunya, un proyecto en marcha desde la Universitat Autónoma de Barcelona», Memoria Ecclesiae, XXXI (2008), 483-497.
GREGORI I CIFRÉ, J. M. – CABOT I SAGRERA, Neus. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 4: Fons del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya - Universitat Autònoma de Barcelona, 2010. Accés obert (DDD de la UAB).
GREGORI I CIFRÉ, J. M. - MONELLS I LAQUÉ, Carme. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. Accés obert (DDD de la UAB).
GREGORI I CIFRÉ, J. M., «Fondos Musicales en Catalunya: el proyecto IFMuC de la Universitat Autònoma de Barcelona para la recuperación del patrimonio musical catalán», en Maria Nagore, Victor Sánchez(eds.) Allegro cum laude. Estudios musicológicos en homenaje a Emilio Casares. Madrid: ICCMU, 2014, p. 581-588.
GREGORI I CIFRÉ, J. M. «Catalonia project report», Early Music, 43 (2015), p. 367-368.
GREGORI I CIFRÉ, J. M.«El nou webIFMuC al servei del patrimoni Musical de Catalunya: http://ifmuc.uab.cat», Revista Catalana de Musicologia, VIII (2015), p.23-35. Acceso abierto (on-line).
GREGORI I CIFRÉ, J. M., «El Cens IFMuC dels fons musicals de Catalunya», Lligall 38 (2015), p. 136-168. Acceso abierto (on-line).
GREGORI I CIFRÉ, J. M. «IFMuC: un proyecto universitario para la recuperación del Patrimonio Musical de Catalunya», Cuadernos de Investigación Musical, I (2016), p. 12-26. Acceso abierto (on-line)
GREGORI I CIFRÉ, J. M. – ROMEU I SOLÀ, Anna. Inventari dels fons musicals de Catalunya. Volum 9: Fons de la basílica de Santa Maria d’Igualada de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. Acceso abierto (DDD de la UAB).
GREGORI I CIFRÉ, J. M. Inventari dels fons musicals de Catalunya. Volum 10: Fons de Catedral de Girona. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona – Institut d’Estudis Catalans, 2019. Accés obert (DDD de la UAB).
GREGORI I CIFRÉ, J. M. – BADAL PÉREZ-ALARCÓN, C. «IFMuC (Inventari dels Fons Musicals de Catalunya): un proyecto de la Universitat Autònoma de Barcelona al servicio del patrimonio musical de Catalunya», en GEMBERO-USTÁRROZ, M. - ROS-FÁBREGAS, E. (eds.) Música, patrimonio y sociedad en la era de las humanidades digitales. Kassel: Reichenberger, 2021.
HERRERA I LLOP, Lluís Marc. Música en silenci. Fons musicals dels arxius de Lleida. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 2012.
Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear (X: Aviñoa, coord.). Barcelona: Edicions 62, 2000-2004, 11 vols.
JORBA, Manuel; FONTANALS, Reis; LOSANTOS, Marga; BONASTRE, Francesc. Conferències en el centenari de la Biblioteca de Catalunya (19707-2007). Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2008.- Mínima, 14.
LOPEZ-CALO, J. Catálogo musical del archivo de la santa iglesia catedral de Santiago. Cuenca: Instituto de Música Religiosa,1972.
LOPEZ-CALO, J. Clasificación y catalogación de los archivos de música españoles. Granada: Centro de Documentación Musical de Andalucía, 1992.
MARQUÈS, Josep M. «Organistes i mestres de capella de la diòcesi de Girona», Anuario Musical, 54 (1999), p. 89-130.
MUJAL ELIAS, Juan. Lérida. Histora de la Música. Lleida: Dilagro, 1975.
NIUBÓ I SALA, Olga. Inventari dels fons musicals de Catalunya. Volum 5: Fons Ramon Florensa de l'Arxiu Comarcal de l'Urgell Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació - Universitat Autònoma de Barcelona, 2010.- Arxius i documents. Eines de recerca, núm. 8. Accés obert (DDD de la UAB).
PEDRELL, F. Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona.Vilanova : Oliva, 1908-1909, 2 vols.
PERSIA, J. de (ed.). En torno al patrimonio musical en Cataluña [Archivos Familiares].Madrid: Biblioteca Nueva, 2001.
PESSARRODONA, A. - GREGORI, J.M. «Unearthing Catalan Musical Heritage: the IFMuC Project», Fontes Artis Musicæ, 64-4 (oct-des 2017). Acceso abierto (on-line)
PUENTES-BLANCO, Andrea. Música y devoción en Barcelona (ca. 1550-1626): estudio de libros de polifonía, contextos y prácticas musicales [Tesis Doctoral] Barcelona: Universitatde Barcelona, 2018. Accés obert (on-line).
RAMON I VINYES, Salvador. Los Organos de la Catedral de Tarragona. Tarragona: Caja de Ahorros Provincial de Tarragona, 1974.
RAMON I VINYES, Salvador. «Canonges, Comensals i Beneficiats de la Seu de Tarragona», Butlletí Arqueològic, època V, anys 1999-2000, núms. 21-22, p. 241-595.
RISM. Normas internacionales para la catalogación de fuentes musicales históricas.Madrid: Arco, 1996.
SALA, M. E. – VILAR, J. M. «Els fons musicals de Catalunya: un patrimoni a revalorar», Lligall, 5 (1992), p. 123-146.
SALISI I CLOS, Josep Maria. La música de l’arxiu parroquial de Santa Maria de Verdú (segles XVII i XVIII). Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2010.
VILAR, Josep Maria. La música a la seu de Manresa en el segle XVIII. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, 1990.
I Congrés de Música a Catalunya. Llibre d'actes. Barcelona: Consell Català dela Música, 1994.
2n Congrés Internacional de Música a Catalunya. Llibre d'actes.Barcelona: Consell Català de la Música, 2008.
2.- Enlaces web
Portal IAML/PAE: https://www.iaml.info/plaine-easie-code
Portal RISM: http://www.rism.info/home.html
Editor visual de PAE: https://www.verovio.org/pae-editor.xhtml
a) Nacionales
IFMuC (Inventari dels Fons Musicals de Catalunya. UAB)
Pàgina web: https://pagines.uab.cat/ifmuc/ca
Catàlegs: https://pagines.uab.cat/ifmuc/ca/catalegs
Bases de dades: https://ifmuc.uab.cat/
Cens de fons musicals de Catalunya: https://pagines.uab.cat/ifmuc/ca/censfonsmusicals
IcMuC (Iconografia Musical a Catalunya)
Pàgina web i base de dades: https://icmuc.uab.cat/
FMT (Fons de Música Tradicional. IFM.CSIC): https://www.musicatradicional.eu/ca/home
BHP (Booksof Hispanic Poliphony. IFM: CSIC): https://hispanicpolyphony.eu/ca/home
FOMCAT (Fontes Musicæ Cataloniæ. IEC): https://fontes-musicae-cataloniae.iec.cat/
b) Estatales
1. Centro de Documentación de Música y Danza
http://musicadanza.es
2. Centro de Documentació Musical de Andalucía
http://www.juntadeandalucia.es/cultura/centrodocumentacionmusical/opencms/patrimonio.html
3.musikareneuskalartxiboa archivo vasco de la música
b) Internacionales
1. IAML International Association of Music Libraies
http://www.iaml.info/activities/projects/access_to_music_archives
En el seno de esta asociación se localiza elWorking Group on the Access to Music Archives Project.
2. Inglaterra
AIM25 Archives in London and the M25 area
http://www.aim25.ac.uk/index.stm
Collection level descriptions for archives atawiderange of institutions within London and the M25 area. (Uso de la ISAD -G- para la descripción de sus fondos, aplicado tambien a los musicales)
3. Alemania
http://kalliope.staatsbibliothek-berlin.de/
4. Italia
(Massimo Gentili-Tedeschi (Responsabledel Departament de Recerca de Fons Musicals de la Biblioteca Nacional Braidense de Milà)
Lenguaje MARC: aglutina en un catálogo único los fondos musicales con un único sistema de descripción e introduce partituras digitalizadas:
http://opac.sbn.it/opacsbn/opac/iccu/musica.jsp;jsessionid=4B3C9760A3552A048A25E80EEDE07466.ha1
5. Suecia
National Archival Database of Sweden, in English, German and Swedish:
http://www.nad.ra.se
Uso de la normativa internacional de archivística:
Sin aplicación informática específica