Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500248 Llengua i Literatura Espanyoles | OB | 3 | 1 |
2501801 Estudis de Català i Espanyol | OT | 3 | 0 |
2501801 Estudis de Català i Espanyol | OT | 4 | 0 |
2501910 Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 3 | 0 |
2501910 Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 4 | 0 |
2504012 Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura | OT | 4 | 0 |
Com que l'estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i a les obligatòries, que ha adquirit les competències bàsiques, haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquest motiu, les errades ortogràfiques i d'expressió que pugui cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final.
Les activitats pràctiques i els treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà, en cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L'eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen comportarà, automàticament, la qualificació de suspens (0).
Així mateix, es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. Tot i això, el professor de l'assignatura pot donar normes específiques, en el cas que ho consideri necessari.
L'assignatura s'integra en el conjunt de la matèria Llengua espanyola: sincronia, que forma part dels 108 crèdits de formació obligatòria del Grau de Llengua i Literatura Espanyoles, i que l'estudiant cursa juntament amb altres assignatures de llengua i literatura. Es tracta d'un curs de sintaxi que complementa i aprofondeix l'assignatura Sintaxi de l'espanyol: l'oració simple. Es parteix d'un enfocament descriptiu dels fenòmens que afecten l'oració composta i s'hi aporten les eines teòriques fonamentals per a la seva anàlisi i comprensió.
1. De l'oració simple a l'oració composta
L'arquitectura de l'oració. El sintagma verbal (SV) i la predicació. La flexió verbal: les marques de temps i de concordança. El sintagma complementador (SC): les marques de la subordinació. La modalitat.
2. L'oració composta: caracterizació general
Coordinació i subordinació. La classificació de les oracions subordinades: subordinades completivas, relatives y adverbials. Els nexes i la temporalitat. Tipus de nexes subordinants.
3. La subordinació completiva (o substantiva)
La subordinació completiva: caracterització general i tipologia. Els predicats que seleccionen subordinades completives. Els nexes de la subordinació completiva. La temporalitat: l'alternança entre formes verbals finites i no finites. Les formes verbals finites: indicatiu vs. subjuntiu. Modalitat i subordinació sustantiva: interrogatives i exclamatives indirectes. Les clàusules quantificades.
4. La subordinació relativa (o adjectiva)
La subordinació relativa: caracterització general i tipologia. Les marques de la subordinació relativa: l'estatut dels pronoms i adverbis relatius. Les relatives lliures o “substantivades”. Relacions entre les oracions interrogatives, exclamatives i relatives.
5. La subordinació adverbial
La subordinació adverbial: l'enfocament funcional tradicional. Les marques de la subordinació adverbial. Classes de nexessubordinants. Les construccions absolutes. Subordinades adverbials pròpies i impròpies. L'anàlisi formal de la subordinació adverbial.
Una finalitat bàsica de l'ensenyament de la gramàtica és capacitar els alumnes per l'exercici de l'analìsi sintàctica. Conseqüentment, teoria i pràctica són dos aspectes relacionats íntimament en el desenvolupament de l'assignatura. En el desenvolupament de l'assignatura es combinaran ambdós aspectes: 1) l'exposició teòrica dels continguts del programa i 2) la il·lustració pràctica amb la finalitat de potenciar la capacitat de reflexió sintàctica dels estudiants. L'aula constituirà un espai obert per a la discusió de problemes, l'argumentació sintàctica, el comentari de la bibliografia rellevant i la resolució d'exercicis (prèviament preparats pels estduiants).
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i a qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals, sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professor | 50,5 | 2,02 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 22 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories programades | 15,5 | 0,62 | 5, 9, 10, 13, 18, 20 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball autònom | 75 | 3 | 5, 9, 10, 13, 17, 18, 19, 20, 21 |
Hi ha tres components en l'avaluació del curs: un exercici escrit individual no presencial (30%), entregat a finals de desembre; una prova parcial de continguts (30%), a mig curs, i una prova final (40%), que es farà a final de curs. Les tres activitats són obligatòries. Es considerà 'No presentat' tot estudiant que no presenti aquestes tres evidències d'avaluació. Per aprovar el curs cal haver obtingut, com a mínim, 5 punts sobre 10 en la mitjana de les tres activitats (un cop aplicada la corresponent ponderació) i 4 punts sobre 10 en la mitjana de les proves escrites. En el cas que no s'aconsegueixi aquesta nota mínima (5 sobre 10), l'estudiant podrà presentar-se a l'examen de reavaluació.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB; això inclou la possibilitat de fer exàmens individuals en línia en horaris acordats amb el professor. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exercici no presencial | 30% | 5 | 0,2 | 3, 5, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 18, 19, 20, 21 |
Prova final | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 22 |
Prova parcial | 30% | 2 | 0,08 | 3, 5, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 20 |
Bibliografia bàsica
Bosque, I. (1989), (2015): Las categorías gramaticales. Relaciones y diferencias. Madrid, Síntesis.
Bosque, I. (1994): Repaso de sintaxis tradicional. Ejercicios de autocomprobación. Madrid, Arco Libros.
Bosque, I & V. Demonte, eds. (1999): Gramática descriptiva de la lengua española, 3 vols. Madrid, Espasa Calpe.
Bosque, I. & J. Gutiérrez-Rexach (2009): Fundamentos de Sintaxis Formal. Madrid, Akal.
Brucart. J.M. & Á.J. Gallego (2009). "L’estudi formal de la subordinació i l’estatus de les subordinades adverbials". Llengua i Literatura, 20, 139-191.
Brucart, J.M. & M.L. Hernanz (2016): “Las posiciones sintácticas”. En Á.J. Gallego, ed., Perspectivas de sintaxis formal, Madrid, Akal: 33-109.
Gutiérrez-Raxach, J. (2016): Enciclopedia de lingüística hispánica, 2 volms., London, Routledge
Hernanz, M.L. & J.M. Brucart (1987): La sintaxis, I. Principios teóricos. La oración simple. Barcelona, Crítica.
Hualde, J.I., A. Olarrea & E. O’Rourke, eds. (2012): The Handbook of Hispanic Linguistics. Oxford, Wiley-Blackwell.
Moreno Cabrera, J.C. (1991): Curso universitario de lingüística general, 1. Teoría de la gramática y sintaxis general. Madrid, Síntesis.
Pavón Lucero, María Victoria (ed.) (2016): Las relaciones interoracionales enespañol, Berlin, De Gruyter.
RAE (2010): Nueva gramática de la lengua española. Manual. Madrid, Espasa.
Rodríguez Ramalle, T.M. (2005): Manual de Sintaxis del Español. Madrid, Castalia.
Rodríguez Ramalle, T.M. (2015): Las relaciones sintácticas. Madrid, Síntesis.
Bases de dades
Corpus de Referencia del Español Actual [CREA]: http://www.rae.es
Corpus del español del siglo XXI [CORPES XXI]: http://www.rae.es/recursos/banco-de-datos/corpes-xxi
Corpus del Español de M. Davies[CE]: http://www.corpusdelespanol.org/
DRAE: http://buscon.rae.es/drael/
Diccionario panhispánico de dudas: http://buscon.rae.es/dpdl/
No s'aplica.