Art barroc
Codi: 100548 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500239 Història de l'Art | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Gargante Llanes
- Correu electrònic:
- Maria.Gargante@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
No n’hi ha.
Objectius
L’assignatura, de formació bàsica i de 6 ECTS, s’inclou dins la matèria “Història general de l’art modern” (24 ECTS).
L'objectiu fonamental de l'assignatura és el de proporcionar a l'estudiant algunes claus bàsiques per interpretar un cicle de l'art italià i europeu que generalment s'identifica amb la denominació de "Barroc", que emergeix a finals del segle XVI i es prolonga fins al segle XVIII. Al mateix temps, es pretén fomentar l'autonomia intel·lectual de l'alumne i particularment una actitud crítica davant de les fonts bibliogràfiques, que li permeti questionar, quen sigui necessari, els models interpretatius vigents.
Competències
- Analitzar amb esperit crític, a partir dels coneixements adquirits, l'obra d'art en les seves diferents facetes: valors formals, significat iconogràfic, tècniques i procediments artístics, procés d'elaboració i mecanismes de recepció.
- Interpretar l'obra d'art en el context en el qual es va gestar i relacionar-la amb altres formes d'expressió cultural
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Reconèixer l'evolució de la imatge artística des de l'antiguitat fins a la cultura visual contemporània.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar una imatge artística i situar-la en el seu context cultural.
- Aplicar els coneixements iconogràfics a la lectura de la imatge artística
- Definir i explicar amb precisió un objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
- Distingir les tècniques i el procés d'elaboració d'un objecte artístic
- Estimular la creativitat i fomentar idees innovadores.
- Examinar una imatge artística i distingir-ne els valors formals, iconogràfics i simbòlics.
- Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art.
- Reconstruir el panorama artístic d'un determinat context cultural
- Relacionar una imatge artística amb altres fenòmens culturals de la seva època.
- Saber exposar amb eficàcia els coneixements, oralment i per escrit.
- Treballar en equip, respectant les opinions alienes i dissenyant estratègies de col·laboració.
Continguts
1. La complexitat de l'univers barroc. És el barroc l'art de la Contrareforma? La política artística dels papes i les noves ordes religioses.
2. La ideologia de la Roma Triumphans i el paradigma de ciutat capital. Arquitectura barroca italiana. Roma: Maderno, Pietro da Cortona, Bernini i Borromini
3. Bernini escultor.
4. La pintura barroca italiana: Classicisme (Carracci i l'escola bolonyesa) vs. Naturalisme (Caravaggio i “caravaggisti”).
6. El segle d'or de la pintura holandesa: el retrat i les escenes burgeses (Frans Hals). L'escola de Delft: Vermeer i Pieter de Hooch. Rembrandt: pintor d'històries.
7. L'escola flamenca: Rubens o el triomf d'un pintor europeu.
8. L'art hispànic del segle XVII. Arquitectura i urbanismo . Pintura de género y pintua Espanya i Llatinoamèrica. Pintura religiosa (Zurbarán i Murillo) vs. Pintura de cort (Velázquez). L'escultura religiosa hispànica.
9. Versalles: el cant del cigne de l'univers barroc.
Metodologia
Metodologia docent
Classes presencials a l’aula:
Desenvolupament del temari per part del professor
Comentari i discussió de textos; eventuals seminaris (en funció del nombre de matriculats)
Tutories
Orientació metodològica i bibliogràfica; assessorament en la realització dels treballs
Activitats supervisades (resolució de dubtes relacionats amb l’assignatura)
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes Magistrals | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Entrega d'un treball escrit sobre el tema triat | 70 | 2,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Entrega d'un treball escrit sobre el tema triat | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13 |
Avaluació
Evidència 1. Prova escrita a partir del temari impartit: 50% de la qualificació final.
Evidència 2. Treball individual, 30% de la qualificació final.
Evidència 3. Participació i presentació en un seminari, 20% de la qualificació final.
Format de les evidències
Altres detalls sobre el format de les evidències es comunicaran a l'inici del curs amb suficient antelació.
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Recuperació
Es podran recuperar les tres evidències.
Plagi
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació en un seminari | 20 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Presentació d'un treball escrit individual | 30 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
| Prova escrita | 50 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13 |
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA GENERAL
Argan, G. C., Renacimiento y Barroco II, Akal, Madrid, 1997
Battisti, E., Renacimiento y barroco, Madrid, Catedra, 1990
Bazin, G., Barroco y Rococó, Barcelona, Destino, 1992
Bottineau-Fuchs, Y., El arte del barroco, Madrid, Akal, 1990
Carrasco Ferrer, M., Ex Roma Lux: la Roma antigua en el Renacimiento y el Barroco, Madrid : Ministerio de Educación y Cultura, Biblioteca Nacional, Electa España, 1997
Castex,J. "El trágico siglo XVll: divergencias de interpretación". p. 219-231." El nuevo orden urbano del campo: El jardin a la francesa", p. 325-333. Renacimiento, Barroco y Clasicismo, 1420-1720. Madrid: Akal, 1994.
Castria Marchetti, F., Zuffi, S., et. al., El Barroco 1600-1700: el arte europeo de Caravaggio a Tiepolo, Barcelona, Electa, 2005
Cortes del barroco: de Bernini y Velázquez a Luca Giordano (proyecto científico de Fernando Checa Cremades), Madrid, Patrimonio Nacional, 2003
Checa Cremades, F., i Morán Turina, J. M., El Barroco, Madrid, Istmo, 1989
Haskell, F., Patronos y pintores: arte y sociedad en la Italia barroca, Madrid, Catedra, 1984
Kostof, S., "Absolutismo y burguesia europea, 1600-1750", p. 908-945. Historia de la arquitectura. Madrid: Alianza, 1985.
Mâle, E., El Barroco: arte religioso del siglo XVII: Italia, Francia, España, Flandes, Madrid, Encuentro, 1985
Martin, J. R., El Barroco, Xarait, Bilbao, 1986
Minor, Vernon H., Baroque & Rococo: art & culture, Londres, Laurence King, 1999
Ors, Eugeni d', Lo Barroco, Madrid, Aguilar, 1936
Tapié, V., Barroco y Clasicismo, Madrid, Cátedra, 1978
Toman, R., El Barroco: Arquitectura, escultura, pintura, Colonia, Könemann, 1997
Valverde, J. M., El Barroco, una visión de conjunto, Barcelona, Montesinos, 1981 (2ª ed.)
Weisbach, W., El Barroco: arte de la contrarreforma, Madrid, Espasa Calpe, 1942
Wölfflin, H., Renacimiento y Barroco, Paidós, Barcelona, 1986 (1888)
PINTURA BARROCA ITALIANA
Annibale Caracci: Venus, Adonis y Cupido (cat.exp.), Museo Nacional del Prado, Madrid, 2005
Caravaggio (cat. exp.), Electa, Museo Nacional del Prado, Madrid, 1999
Caravaggio y la pintura realista europea (cat. exp.), Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, 2005
Berne-Joffroy, A, Dossier Caravaggio, Suffolk, 2005
Longhi, R., Il Caravaggio, Milan, A. Martello, 1952
Pacciarotti, G., La pintura barroca en Italia, Istmo, Madrid, 2000
Hibbard Howard, Caravaggio, Thames and Hudson, Londres, 1983
La Scuola dei Carracci: I seguaci di Annibale e Agostino, Modena, Artioli, 1995
Strinati, C., Caravaggio (cat. exp. Roma, Scuderie del Quirinale), Skira, Roma, 2010
Vodret, R., Caravaggio. Opera completa, Roma, Silvana Editoriale, 2010.
ARQUITECTURA BARROCA ITALIANA
Alonso García, E., San Carlino: la máquina geométrica de Borromini, Valladolid, Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial de la Universidad de Valladolid, 2003
Argan, G. C., La arquitectura barroca en Italia, Argentina, Nueva Visión, 1984
Argan, G.C., Borromini, Xarrait, Madrid, 1980
Blunt, A., Borromini, Alianza, Madrid, 1982
Francesco Borromini: atti del convengo internazionale, Roma 13-15 gennaio 2000, acura di Christoph Luitpold Frommei, Elisabeth Sladek, Milán, Electa, 2000
Portoghesi, P., Franesco Borromini, Milán, Electa, 1977 (2ª. edició).
Portoghesi, P., Roma baroca: storia di una civilità architettonica, Roma, C. Bestetti, 1966.
Rámirez, J.A. "Hacia una iconología de las connotaciones. La cultura de Borromini". p. 187-251. "La política de la puesta en práctica del clasicismo bajo Luis XIV". p. 361-378. Edificios y Sueños. Ensayos sobre arquitectura y utopia. Málaga: Universidad de Málaga. 1983.
Tapie, V. "EI viaje de Bernini a Paris". p. 170-196. Barroco y Clasicismo. Madrid: Cátedra, 1981.
Varriano, J., Arquitectura italiana del barroco al rococó, Madrid, Alianza, 1990
Wittkower, R., Arte y arquitectura en Italia 1600-1750, Madrid, Cátedra, 1995
Wittkover, R. "Edificios centralizados de Bernini, Cortona y Borromini". p. 92-97. "Palladio y Bernini. p.17-28. "Francesco Baromini, su vida y su caràcter", p. 170-182. "Guarini, el hombre". p. 207-216. Fundamentos de la arquitectura en la Edad del Humanismo. Madrid: Alianza, 1993.
BERNINI ESCULTOR
Bernini scultore: la nasita del barroco in Casa Borghese (cat. exp. a càrrec de A. Coliva), Galeria Borghese, [S.l.] : De Luca, 1998
Hibbard, H., Bernini, Madrid, Xarait, 1982.
I Marmi vivi: Bernini e la nasita del ritratto barocco (cat. exp. a càrrec de A. Bacchi et al.), Firenze : Firenze Musei : Giunt
Wittkower, R., Gian Lorenzo Bernini: el escultor del barroco romano, Alianza, Madrid, 1990 (1963)
BARROC FLAMENC
Ayala Mallory, N., La pintura flamenca del siglo XVII, Alianza, Madrid, 1995
Brown, J. i Brown, C., Velázquez, Rubens y Van Dyck: pintores cortesanos del siglo XVII, (cat. exp.),Museo Nacional del Prado, Madrid, 1999.
Cabanne P., Rubens, Ediciones Daimon, Madrid, 1967.
Rubens, Van Dyck, Jordaens. Mestres de la pintura flamenca del segle XVII a les col.leccions del museu Ermitage (cat. exp.), Barcelona, 2003.
Vergara, A., Rubens and his spanish patrons, Cambridge i Nova York, 1999.
Vosters S. A., Rubens y España: esudio artístico-literario sobre la estética del barroco, Cátedra, Madrid, 1990.
BARROC HOLANDÈS
The Glory of the Golden Age: Dutch Art of the 17th Century, Rijksmuseum, Amsterdam, 2000
Rembrandt pintor de historias (cat. exp. ), Museo del Prado, Madrid, 2008
Rosenberg J., Slive, S. i Ter Kuile, E. H., Arte y arquitectura en Holanda 1600-1800, Cátedra, Madrid, 1994 (1966)
Slive, S., Frans Hals (3.v), Londres, Phaidon, 1970-1974.
Vermeer y el interior holandés (cat. exp. A. Vergara), Museo del Prado, Madrid, 2003
BARROC ESPANYOL
Brown, J., La edad de oro de la pintura en España, Madrid, Nerea, 1990
Brown, J., Escritos completos sobre Velázquez, Centro de Estudios Europa Hispánica, 2008
Brown, J.,Velázquez: pintor y cortesano, Madrid, Alianza, 1986
Coliva, A., Velázquez a Roma, Milan, Skira, 1999
Gallego, J., Visión y símbolos en la pintura española del Siglo de Oro, Madrid, Catedra, 1984
Harris, E., Velázquez, Vitoria-Gasteiz : Ephialte Instituto Municipal de Estudios Iconográficos, 1991.
El palacio del Rey Planeta: Felipe IV y el Buen Retiro (cat. ex.), Madrid, Museo Nacional del Prado, 2005
Pérez Sánchez, A. E., Pintura barroca en España 1600-1750, Madrid, Catedra, 1992.
Pérez Sánchez, A. E., Gallego, J., et. al., Velázquez (cat. exp.), Madrid, Ministerio de Cultura, 1990.
Portús Pérez, J., Pintura y pensamiento en la España de Lope de Vega, Hondarribia [Guipúzcoa] : Nerea, cop. 1999
Sebastián, S., Contrarreforma y Barroco: lecturas iconográficas e iconológicas, Madrid, Alianza, 1985
Sureda, J., La Gloria de los Siglos de Oro: mecenas, artistas y maravillas en la España imperial, Barcelona, Lunwerg, 2006
Sureda, J., Velázquez pintor y hombre del rey, Barcelona, Lunwerg, 2009
Valdivieso, E., Vanidades y desengaños en la pintura española del Siglo de Oro, [S.l.] : Fundación de Apoyo a la Historia del Arte Hispánico, 2002
Programari
En cas d'utilitzar programari específic, s'indicaria oportunament.