Logo UAB
2021/2022

Estructura social

Codi: 100475 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500257 Criminologia FB 1 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Joan Miquel Verd Pericàs
Correu electrònic:
JoanMiquel.Verd@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Altres indicacions sobre les llengües

En cas de desconeixement de la llengua vehicular es realitzaran els aclariments necessaris per garantir el seguiment de l'assignatura. En cas que en el curs es matriculin estudiants internacionals, les classes de teoria i un seminari seran en castellà.

Prerequisits

No hi ha prerequisits.

Objectius

L'assignatura d'Estructura Social ofereix a l'alumnat aquells coneixements que resulten imprescindibles per a comprendre els processos d'estructuració de la desigualtat social en les societats modernes avançades i que li poden brindar elements molt útils i valuosos per analitzar els diversos factors associats amb la gènesi de la criminalitat així com els contextos socials en què apareix.

L'objectiu de l'assignatura és familiaritzar l'alumnat amb els principals conceptes, teories i recerques desenvolupats per la sociologia per tal d'estudiar els processos fonamentals d'estructuració en les societats modernes avançades.

Els continguts del curs se centren en l'anàlisi  de les dimensions bàsiques de la desigualtat (classe, gènere i ètnia), així com dels resultats dels processos d'estructuració sota els condicionants de diverses configuracions institucionals. L'adquisició d'aquests coneixements i competències per part de l'alumnat serà il·lustrat per dades comparatives sobre Catalunya i Espanya en el marc de la Unió Europea mitjançant l'elaboració i ús de diversos indicadors estadístics.

Competències

  • Analitzar el conflicte i la criminalitat utilitzant les teories criminològiques i els seus fonaments psicològics i sociològics.
  • Demostrar que es comprenen els conceptes i els fonaments psicològics, pedagògics i sociològics de la criminologia.
  • Redactar un treball acadèmic.
  • Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  • Transmetre oralment les idees a una audiència.
  • Treballar de manera autònoma.
  • Treballar en equip i en xarxa.

Resultats d'aprenentatge

  1. Explicar les bases sociològiques aplicades a la criminologia.
  2. Redactar un treball acadèmic.
  3. Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  4. Transmetre oralment les idees a una audiència.
  5. Treballar de manera autònoma.
  6. Treballar en equip i en xarxa.
  7. Utilitzar les bases sociològiques per analitzar situacions de criminalitat.

Continguts

1.Introducció: la mirada sociològica en l'anàlisi de l'estructura social. Estructura Social i desigualtats.
2.Conflicte, moviments socials i acció col.lectiva.
3.Classes socials.
4.Gènere i família.
5.Etnicitat i racisme.
6.Estat, règim de benestar i mercat de treball.
7.Pobresa, espai urbà i exclusió social.
8.Migracions
9.Crisi, incertesa, por i seguretat.
10.Societat, mediambient i crisi ecològica.

Abans del començament del semestre hi haurà un cronograma de totes les activitas del curs disponible al campus virtual

Metodologia

El sistema d’avaluació és d’avaluació continua. Les evidències que es tindran en compte són el treball en grup, la participació en els seminaris i un examen final. El treball en grup compta pel 30% de la nota final, l'examen pel 50% i el seminaris pel 20% restant. L'alumnat podrà recuperar tant les activitats d'avaluació continuada com l'examen final. 

Sobre el treball en grup:

Característiques: el treball constarà d'un assaig sobre un dels temes inclosos en el programa de l'assignatura. El tema serà escollit lliurement.
Grup: 4 membres
Extensió: 4000 paraules
Calendari: el calendari de les entregues del treball s'epecificarà a l'inici de curs. Però constarà de la definició del tema; de la recerca de bibliografia i la preparació de l'index; d'una entrega preliminar parcial; i d'una entrega final.
Seguiment: durant el curs es faran sessions de seguiment i de resolució de dubtes del treball. S'indicaran a inici de curs.

Sobre els seminaris:

Els seminaris són seminaris de lectura en els què es discuteixen els textos de la bibliografia obligàtòria. Cada seminari està relacionat amb un dels punts del temari de l'assignatura. A l'inici de curs es proporcionarà un calendari dels seminaris i una indicació de les lectures corresponents.

Assistència

Tant a les classes de teoria com a les de seminari són obligatòries. Un/a alumne/a que no assisteixi a un mínim del 80% de les classes no podrà ser avaluat. Les absències només poden justificar-se per raons de malalta o altres de força major i per raons acadèmiques prèviament autoritzades pel professorat.

Puntualitat

Les classes comencen puntualment. No s'ademet l'entrada a classe una vegada aquesta hagi començat.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classe teòrica 19,5 0,78 1, 3, 7
Seminari. Aprenentatge cooperatiu (treball en petits grups) i metodologia mixta (bidireccional) 19,5 0,78 1, 2, 3, 6, 7
Tipus: Autònomes      
Avaluació. 5 0,2 1, 3, 5, 7
Treball extern de l'alumnat 106 4,24 1, 3, 5, 7

Avaluació

A l'examen s'avaluarà la matèria impartida a classe i les lectures obligatòries (hi haurà preguntes específiques sobre les lectures).

Només serà avaluat l'alumnat que realitzi totes les proves i que assisteixi a un mínim del 80% a les classes. L'absència només pot justiifcar-se per raons de malaltia  o similars. Absències per raons acadèmiques han de ser prèviament acceptades pel professorat.

L'alumnat tindrà dret a una recuperació en totes les proves de control de coneixements.

Els treballs en grup que no compleixin els requisits mínims no seran avaluats i per tant s’hauran de refer. En aquest context, cal entendre per requisits mínims: (1) importants carències en l’estructura formal del treball; (2) no fer servir la bibliografia recomanada.

Un alumne que copiï o intenti copiar a un examen tindrà un 0 en l'assignatura i perdrà el dret a la re-avaluació. Un alumne que presenti una pràctica en el que hi hagi indicis de plagi o que no pugui justificar els arguments de la seva pràctica obtindrà un 0 i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, l'alumne suspendrà l'assignatura (0) i perdrà el dret a la recuperació.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen final dels continguts del curs (lectures obligatòries i classes teòriques) 50 % 0 0 1, 3, 4, 5, 7
Participació als seminaris i presentació en grup d'una de les lectures obligatòries 20% 0 0 1, 3, 4, 6, 7
Treball en grup sobre un dels diversos temes oferts a l'alumnat 30 % 0 0 1, 2, 3, 6, 7

Bibliografia

1. LECTURES OBLIGATÒRIES

El dossier amb les següents lectures obligatòries estarà disponible al campus virtual:

Bauman, Zygmunt. (2009). Trabajo, consumismo y nuevos pobres. Gedisa, pp. 43-73

Bauman, Zygmunt (2007). Miedo Líquido. Paidós, pp. 9-35.

D'Angelo, Alessio (2018). Flujos migratorios en el Mediterráneo, Anuario CIDOB de la Inmigración 2018. CIDOB, p.30-46

Della Porta, Donatella i Diani, Mario (2011). Los movimientos sociales. CIS i Editorial Complutense, p.125-151.

Engels, Federico (1984[1845]).La situación de la clase obrera en Inglaterra. Ediciones de cultura popular, p. 54-107.

Espluga, Josep. (2001) Atur juvenil, salut i exclusió social. Revista Catalana de Sociologia, 15, p. 41-67.

Inza, Amaia (2014). La mercantilización del bienestar y el reforzamiento del Estado disciplinario. Revista de Investigaciones Políticas y Sociológicas, 13(1), p.49-69

Wacquant, Loïc (2001). Parias urbanos. Marginalidad en la ciudad comienzos del milenio. Manantial, p. 165-188 i 189-204.

Wacquant, Loïc (2007). La cárcel es una institución fuera de la ley. Conversación acerca de Las Cárceles de la miseria. Urvio. Revista latinoamericana de Seguridad Ciudadana 1, p.153-160

 

2. LECTURES COMPLEMENTÀRIES

Aguilar, Salvador. (2001). Ordre i desordre. Hacer

Berger, Peter. (1986). Invitació a la sociologia. Una perspectiva humanística. Herder.

Bourdieu, Pierre. (2000). La dominació masculina. Edicions 62. 

Bourdieu, Pierre. (2006). La distinción. Taurus. 

Ealham, Chris. (2005). Class, Culture & Conflict in Barcelona 1898-1937. Routledge.  

Mills, Charles Wright. (1985). La imaginació sociològica. Herder.

Neveu, Erik. (2009). Sociología de los movimientos sociales. Hacer.

Sennett, Richard. (2006). La cultura del nuevo capitalismo. Anagrama.

Sennett, Richard. (2005). La corrosión del carácter. Anagrama. 

Subirats, Joan. (2005). Perfils d’exclusió social urbana a Catalunya. UAB-IGOP. 

 

ENLLAÇOS WEB

The Stanford Center for the Study of Poverty and Inequality: http://www.stanford.edu/group/scspi/

<pstyle="text-align: justify;">UNICEF I3.

Luxembourg Income Study: http://www.lisproject.org/

nnocenti Research Centre: http://www.unicef-irc.org/

European Foundation on Improvement of Livingandf WorkingConditions: http://www.eurofound.europa.eu/areas/qualityoflife/eurlife/index.php

Eurostat: http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/eurostat/home/

OECD Family database: http://www.oecd.org/document/4/0,3343,en_2649_34819_37836996_1_1_1_1,00.html

Institut d'Estadística de Catalunya: http://www.idescat.cat/

Instituto Nacional de Estadística: http://www.ine.es

Programari

No s'utilitzarà cap programa específic en l'assignatura