Logo UAB
2021/2022

Gènere i criminologia

Codi: 100453 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500257 Criminologia OT 4 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Lorena Garrido Jimenez
Correu electrònic:
Lorena.Garrido@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
Sí

Prerequisits

Es molt recomanable haver cursat alguna assignatura amb continguts en temes de gènere

Objectius

a) Objectius generals d'aprenentatge de coneixements:
L'objectiu d'aquesta assignatura és el d'analitzar els processos a través dels quals es construeixen les relacions de gènere en l'àmbit del sistema de justícia penal. Els objectius són variats: es tracta, en primer lloc, d'assenyalar com el coneixement criminològic reprodueix i genera estructures de subalternitat cap a les dones, a través de l'estudi de les escoles tradicionals de pensament criminològic i de les noves teories de criminologia i gènere; en segon lloc, comprendre els mecanisme d'exclusió de gènere que utilitza el sistema penal, que augmenten la selectivitat que li és pròpia i generen una nova exclusió (així en el cas de les presons de dones). En tercer lloc, la perspectiva de gènere aborda com es planteja la resolució de determinats problemes socials que afecten especialment a les dones.
 
b) Objectius relacionats amb el desenvolupament d'habilitats:
Amb aquesta assignatura es pretén dotar a les i els estudiants d'una nova perspectiva crítica, la perspectiva de gènere, per a l'estudi del sistema penal i de les seves instàncies d'aplicació. Un cop descoberta i apresa l'epistemologia de gènere, aquesta serveix com un nou prisma des d'on mirar els objectes d'estudi, les Teories i pràctiques desenvolupades.
 
c) Objectius centrats en l'aprenentatge de valors:
Aquesta assignatura contribuirà a l'aprenentatge de valors no sexistes i de respecte a la diversitat degènere. Tot això aprofundirà en el desenvolupament de la cultura dels drets humans.

Competències

  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los, de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Fer la intervenció criminològica sobre la base dels valors de la pacificació, la integració social i la prevenció de nous conflictes.
  • Redactar un treball acadèmic.
  • Reflexionar sobre els fonaments de la criminologia (teòrics, empírics i eticopolítics) i plantejar aquesta dimensió en les anàlisis i les propostes.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  • Transmetre oralment les idees a una audiència.
  • Treballar de manera autònoma.
  • Treballar en equip i en xarxa.
  • Utilitzar les tècniques d'avaluació del risc i les necessitats criminògenes d'una persona per determinar la proposta d'intervenció.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar intervencions criminològiques centrades en els criteris de pau, integració i prevenció social.
  2. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los, de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  3. Fer propostes d'intervenció criminològica basades en una avaluació i un estudi de necessitats eficaços.
  4. Redactar un treball acadèmic.
  5. Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  6. Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  7. Transmetre oralment les idees a una audiència.
  8. Treballar de manera autònoma.
  9. Treballar en equip i en xarxa.
  10. Utilitzar el coneixement científic en l'anàlisi i la resolució de situacions de criminalitat.

Continguts

Programa de l'assignatura "Gènere i criminologia"

1. L'androcentrisme en la criminologia i en anàlisi de la delinqüència femenina

1.1. Sexisme i dret penal.

1.2. Sexisme en el pensament al voltant de la qüestió criminal.

1.3. Anàlisi i estereotips sobre la delinqüència femenina.

2. La criminalització de les dones: dones a la presó

2.1 Perspectiva històrica de les presons de dones

2.2. Característiques dels empresonaments femenins.

3. Problemes contemporanis dels empresonaments femenins.

3.1. Dones migrants / estrangeres preses

3.2. Maternitats i presó

3.3. La reinserció de les dones preses.

4. Treball sexual, prostitució i tracta.

4.1. Els debats feministes sobre prostitució i treball sexual. Propostes abolicionistes i pro-drets.

4.2. La regulació jurídica de la prostitució. Models prohibicionistes, abolicionistes i reglamentistes.

4.3. Les polítiques públiques sobre tràfic de dones (TEH) i els mecanismes de protecció.

5. El control sobre el cos de les dones: el delicte d'avortament

5.1. Reivindicacions feministes de l'avortament. Diferents visions del paper de l'Estat

5.2. Possibles sistemes legals: el sistema d'indicacions. Debat bioètic

5.3. El control simbòlic de la reproducció

6. L'assetjament sexual i la violència sexual contra les dones.

6.1. Definició d'assetjament sexual i violència sexual.

6.2. Estratègies jurídiques i socials d’intervencions en casos d'assetjament sexual.

6.3. Violència sexualitat en els conflictes armats

7. La prevenció i la seguretat en clau de gènere.

7.1. Sexisme en la conceptualització de la seguretat.

7.2. Guies i planificació de seguretat amb perspectiva de gènere

8. Processos específics de criminalització femenina.

8.1. Dones menors i delicte

8.2. Dones i drogues.

9. Eines per al desenvolupament dels drets de les dones enfront dels sistemes penals.

9.1. Els moviments de dones: epistemologies.

9.2. Els drets humans en clau de gènere i el paper de la justícia penal

Metodologia

Metdologia
 
El curs es desenvoluparà a partir del comentari de lectures i de les exposicions de les recerques de l'alumnat.
Cada setmana es comentarà una lectura obligatòria i hi haurà una exposició d'un grup sobre un tema del programa.
Durant el curs es desenvoluparà el treball individual de l'alumne dividit en un treball de recerca i un comentari sobre les lectures obligatòries.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classe teòrica 19,5 0,78 1, 2, 3, 10
Seminari 19,5 0,78 2, 5, 6, 7, 9
Tipus: Supervisades      
Actiivtats d'avaluació 5 0,2 1, 4, 6, 8, 10
Tipus: Autònomes      
Treball en grup 53 2,12 1, 5, 6, 7, 9
Treballs individuals 53 2,12 3, 4, 8

Avaluació

 El model d’avaluació és continuada. El professorat valorarà la participació i els treballs grupals i individuals, tornarà corregits els materials amb propostes de millora.  En el seminari s’avaluaran la participació i els treballs grupals.

1. Condicions per a ser avaluat

Assistència d'un 80% a les classes i participar activament en les classes, així com confeccionar els treballs individuals. L’assistència tant a les classes de teoria com a les de seminari és obligatòria.  Les absències només poden justificar-se per raons de malaltia o altres de força major i per raons acadèmiques prèviament autoritzades pel professorat.

2. Requisits per a superar l’assignatura

Cal tenir un nota mínima de 5 en cadascuna de les tipologies d’activitats que conformen l’avaluació.

3. Recuperacions

Si un/a alumne no supera alguna de les activitats tindrà una possibilitat de recuperar. La recuperació del treball de grup i la participació es farà durant les setmanes lectives. El treball indivudual durant les setmanes de recuperació

4. Conductes fraudulentes

Copiar als examens i plagar els treballs compirta un0 en l'asignatura i la perdua del dret a la re-avaluació

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Comentaris i participació en l'aula 10% 0 0 1, 2, 5, 10
Treball en grup 40% 0 0 3, 5, 7, 9, 10
Treballs individuals 50% 0 0 1, 3, 4, 6, 8

Bibliografia

Lectures Obligatòries

1. Maqueda, María Luisa (2013). El peso del género y otras identidades culturales en la criminalización de las mujeres. A P. Laurenzo (ed), Diversidad Cultural, género y derecho (pp. 571-604). Tirant lo Blanch.

2. Hein, Daniela (2019). Feminismos y derecho penal: de las alianzas estratégicas al desarrollo de derechos. Departamento Ciencias Sociales, Laboratorio de Estudios Sociales y Culturales sobre Violencias Urbanas. Universidad Nacional de Quilmes. Cuestiones Criminales; 2; 167-177 https://docs.wixstatic.com/ugd/f455e4_971aef430dd54196b34abe35d1eba337.pdf

3. Almeda, Elisabet (2005). Pasado y presente de las cárceles femeninas. Sociológica, 6, 75-106.

4. Roig, Aura(2013). L'estigmatització de les dones consumidores d'heroïna. Revista Crítica Penal y Poder, 24, 103-131.

5. Heim, Daniela (2012). Más allá del disenso, los derechos humanos de las mujeres en contextos de prostitución. Derechos y Libertades, 26, 297-327.

6. Carlen, Pat (2012). Women's Imprisoment. Revista Critica penal y poder, 3, 148-157.

7. Juliano, Dolores (2009). Delito y pecado: la transgresión en femenino. Política y sociedad, 46(1-2),79-95.

8. Navarro, Carmen (2018). El encarcelamiento femenino (pp. 69-103). Ed. Atelier.

Altres lectures

Almeda, Elisabet (2003). Mujeres encarceladas. Ed. Ariel.

Almeda, Elisabet (2005). Pasado y presente de las cárceles femeninas. Sociológica, 6, 75-106

Almeda, Elisabet i Bodelón, Encarrna (2007). Mujeres y Castigo: un enfoque socio-jurídico y de género. Ed. Dykinson.

Arella, Celeste; Fernández-Bessa, Cristina; Nicolás, Gemma,  i Vartabedian, Julieta, (2007). Los pasos(in)visibles dela prostitución. Estigma, persecución y vulneración de derechos de las trabajadoras sexuales en Barcelona. Ed. Virus.

Barcons, Maria (2016). Legislación y políticas públicas sobre matrimonios forzados en el Estado espanyol,  en La Barbera, Maria Caterina y Cruells, Marta (coords.): Igualdad de género y no discriminación en España: evolución, problemas y perspectivas (pp. 435-451). Centro de Estudios Políticos y Constitucionales. Ministerio de la Presidencia.

Barrère, Mª Ángeles (Maggy); Bodelón, Encarna; Gala, Carolina; Gil, Juana María; Morondo, Dolores i  Rubio, Ana (2013). Assetjament sexual i assetjamentper raó de sexe: actuació de les administracions públiques i de les empreses. Consejo General del Poder Judicial (C.G.P.J.).

Barañí, Equipo  (2000).  Mujeres gitanas y Sistema Penal   Informe Barañí. Madrid: Iniciativa DAPHNE de la Comisión Europea.

Bodelón, Encarna  (2009). Las mujeres y las nuevas legislaciones sobre sus derechos: el caso del derecho a la seguridad. Revista Catalana de seguridad pública, 20, 73-85.

Bodelón, Encarna (Ed.) (2012). Violencia de género y los sistemas penales. Ed. Didot.

Bodelón, Encarna i Aedo, Marcela (2015). Las niñas en el sistema de justicia penal. Anales de la Cátedra Francisco Suárez, 49, 219-236.

Bodelón, Encarna i  Gala, Carolina (2014). Teoría y práctica de los protocolos frente al acoso sexual, Nueva revista española de derecho del trabajo, 162, 95-124.

Carlen, Pat (Ed.) (2002), Women and Punishment. The struggle for justice.  Willan Publishing.

Garrido, Lorena; Velocci, Clarisa y Valiño, Vanessa (Coord.) (2011). Análisis socio-jurídico de la trata con fines de explotación forzada, Informe DESC, GENERA, ANTÍGONA. 

Heidennsohn, Frances i Gelsthorpe, Loraine, (2007). Gender and crime. M. Maguire, R., Morgan.,  R. Reiner (Eds.), The Oxford handbook of criminology, 4th ed., (pp. 381-420).  Oxford University Press.

Heim, Daniela (2011). Autonomía de las mujeres y derecho a la salud sexual y reproductiva. Notas sobre la nueva regulación del aborto en España. Revista de Derecho Penal y Procesal Penal, 5, 800-805.

Heim, Daniela (2012). Más allá del disenso, los derechos humanos de las mujeres en contextos de prostitución. Derechos y Libertades, 26, 297-327.

Hester Marianne (2015). Reflections on criminal (in)justice in cases of rape, Papers from the British Criminology Conference, Vol. 15, 26-42

Igareda, Noelia i Bodelón, Encarna (2014). Las violencias sexuales en las universidades: cuando lo que no se denuncia no existe, Revista Española de Investigación Criminológica, 12, 1-27.

Juliano, Dolores (2002). La Prostitución: el espejo oscuro. Ed. Icaria, Institut Català d’Antropologia.

Juliano, Dolores (2012). Presunción de inocencia. Riesgo, delito y pecado en femenino. Ed. Gakoa

Laurenzo, Patricia, Maqueda, Maria Luisa i Rubio, Ana (2008).  Género, violencia y derecho. Ed. Tirantlo Blanch.

Lagarde, Marcela (1990). Los cautiverios de las mujeres. Ed. Horas y horas.

López-Precioso, Magdalena i   Mestre, Ruth (2006). Trabajo sexual. Reconocer derechos. La Burbuja.

Maqueda, María Luisa (2014). Razones y sinrazones para una criminología feminista. Dykinson.

Moreyra, Maria Julia (2007). Conflictos armados y violencia sexual contra las mujeres.  Editores del Puerto.

Maqueda, María Luisa (2009). Prostitución, feminismos y derecho penal.  Comares.

Naffine, Ngaire, (1997). Feminism and criminology. St. Leonards: Allen and Unwin.

Nicolas, Gemma i Bodelón, Encarna (Eds.) (2009). Género y dominación.Críticas feministas delderecho y el poder. Anthrorpos.

Olmo,  Rosa (del) (1998). Criminalidad ycriminalizaciónde la mujer en la región andina. Nueva Sociedad.

Pitch, Tamar (2003). Un derecho para dos. La construcción jurídica de género, sexo y sexualidad. Trotta. 

Ribas, Natalia; Almeda, Elisabet i Bodelón, Encarna, (2005). Rastreando lo invisible. Mujeres extranjeras en las cárceles. Barcelona: Anthropos,

Rodriguez, Ricardo i Bodelón, Encarna (2011). No es no. Las violencias machistas contra las mujeres. Servei de Publicacions UNiversitat Autónoma Barcelona.

Rubio, Ana (2008). La teoría abolicionista de la prostitución desde una perspectiva feminista. Prostitución y política. R. Aponte i M. Femenías (Eds,) Género, violencia y derecho (pp 251-272).  Tirant lo Blanch.

Stanko, Elisabeth  (2009). ¿Se puede reducir el miedo a la delincuencia que tienen las mujeres?. Revista Catalana de seguridad pública, 20, 51-65.

Toledo, Patsili (2014). Feminicidio.  Ediciones Didot.

Toledo, Patsilí; Bodelón, Encarna; Tur, Neus i Martínez, Jimena, (2016). Marc jurídic internacional, estatal i autonòmic de les violències sexuals (matrimonis forçats, mutilacions genitals femenines, tràfic d’essers humans amb finalitat d’explotació sexual, assetjament i agressions sexuals. Barcelona,Institut Català de les dones. (http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/vm_abordatge_violenciessexuals_2.pdf)

Programari

Es trobarà el programa amb les dates de lliurament, el primer dia de classes