Logo UAB
2021/2022

Revolució i Contrarevolució a l'Època Contemporània

Codi: 100387 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500501 Història OT 4 0
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OT 3 2
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OT 4 0
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OT 4 1
2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics OT 4 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Josep Puigsech Farràs
Correu electrònic:
Josep.Puigsech@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

No calen prerequisits.

Objectius

L’assignatura <<Revolució i contrarevolució a l’època contemporània>> té com a objectius formar els estudiants en els recursos i instruments per a què adquireixin un coneixement sòlid dels processos i fenòmens revolucionaris i contrarevolucionaris més destacats de la trajectòria mundial contemporània des d’una òptica de debat i reflexió. La cronologia de l'assignatura correspon a l'etapa finals del segle XVIII-inicis del segle XXI, però centra el seu eix d’estudi en l’etapa del segle XX, alhora que s’analitzaran models revolucionaris i contrarevolucionaris americans, asiàtics, europeus i africans, que inclouran també la sensibilitat amb els aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.

Per començar, es farà una primera part introductòria en la qual es tractaran els conceptes Revolució i Contrarevolució aplicats al Món Contemporani. A partir d’aquí, en primer lloc, es debatrà la seva aplicació en els dos casos que han generat una major polèmica en el context de les Revolucions burgeses fora del continent europeu des de finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX, com són el cas americà, amb Estats Units d’Amèrica –revolució nacional o revolta elitista- i els cas asiàtic amb Japó –revolució o restauració-. En segon lloc, es debatrà l’aplicació al cas europeu a través de la Comuna de París -revolució o revolta-.   

A partir d’aquí, el primer gran eix temàtic de l’assignatura correspon a les revolucions obreres de la primera meitat del segle XX en el continent europeu. Concretament, s’analitzarà el cas de Rússia a través de les aportacions historiogràfiques russes i no russes generades pel centenari de la revolució, així com el doble experiment revolucionari de la Maknovshina i Kronstadt. Posteriorment s’analitzaran els casos de Finlàndia i Hongria -establiment de dos efímers però rellevants models de soviets, que no soviètics-. 

El segon gran eix temàtic de l’assignatura correspon als models contrarevolucionaris que es desenvoluparen a la primera meitat del segle XX a l’est d’Europa, lligats a la lògica anticomunista, la construcció de nous models d’estats nacionals i la presència o no d’elements feixistes: Finlàndia, Letònia, Polònia, Hongria, Romania i Albània.

Finalment, el tercer eix temàtic de l’assignatura analitzarà comparativament diferents models revolucionaris africans, americans i asiàtics alternatius durant la segona meitat del segle XX i inicis del segle XXI. En aquest sentit es tractaran la revolució socialista-panarabista a Egipte, la revolució comunista a Angola o la Primavera Àrab, en el cas africà; la revolució sandinista a Nicaragua, en el cas americà; i el referent de la revolució islàmica a Iran i la seva comparativa amb la Primavera Àrab, en el cas asiàtic.

Competències

    Història
  • Aplicar els principals mètodes, tècniques i instruments de l'anàlisi històrica.
  • Avaluar críticament les fonts i els models teòrics per analitzar les diverses etapes històriques.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aprendre de manera autònoma.
  2. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  3. Identificar i utilitzar apropiadament fonts d'informació per a la recerca històrica, especialment sobre règims polítics contemporanis.
  4. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  5. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  6. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  7. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  8. Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
  9. Sintetitzar críticament les diverses explicacions historiogràfiques sobre l'aparició i l'evolució dels règims polítics en l'època contemporània.
  10. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
  11. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.

Continguts

  1. Introducció. La Revolució i la Contrarevolució com a concepte fonamental del Món Contemporani. El debat sobre els casos d’Estats Units d’Amèrica, Japó i la Comuna de París.
  2. Les revolucions obreres europees de les primeres dècades del segle XX: Rússia, Finlàndia i Hongria.
  3. Les contrarevolucions de la primera meitat del segle XX: Finlàndia, Letònia, Polònia, Hongria, Romania i Albània.
  4. Els contrastos revolucionaris mundials de la segona meitat del segle XX i inicis del segle XXI: Egipte, Angola, Primavera Àrab, Nicaragua i Iran.

Metodologia

La metodologia de l'assignatura es centrarà en la reflexió, interpretació i debats a l'aula a partir de les qüestions centrals de cada procés revolucionari i contrarevolucionari que seran plantejades pel docent, amb l'objectiu final de fomentar l'esperit crític i reflexiu de l'estudiant. Es potenciarà especialment la participació activa de l'estudiant a través d'intervencions orals i la comparativa entre els diferents processos que analitzarem, tant en relació a l'eix espai-temps com a l'eix temàtic, per així superar la visió occidental eurocentrista que ha marcat bona part de la historiografia. La metodologia també inclourà l'ús de materials vinculats a les TAC.  

 

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Reflexió i interpretació a partir de documentació primària 9 0,36 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Reflexió i interpretació a partir de material àudiovisual i TAC 9 0,36 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Sessions teòriques i debat amb contingut reflexiu i interpretatiu 37 1,48 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11
Tipus: Supervisades      
Tutories 15 0,6 1, 2, 5, 7, 8, 9, 10, 11
Tipus: Autònomes      
Estudi 45 1,8 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11
Lectura autònoma amb supervisió del docent 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11

Avaluació

La matèria s’avaluarà aplicant els següents procediments, que s’explicaran detalladament el primer dia de curs:

-       35% prova escrita a partir d’un material audiovisual o un comentari de text.

-       15% prova escrita a partir de capítols de dues lectures del curs.

-       50% prova escrita en format examen.

L'avaluació consistirà en una primera prova en forma d’anàlisi/comentari d'un text o un material audiovisual sobre els Temes 1 i 2. Es realitzarà amb els apunts de l’aula i la bibliografia consultada per l'estudiant, però sense ordinador portàtil, tàblet o qualsevol altre aparell electrònic i/o amb connexió amb internet. En aquesta prova es valorarà la capacitat de reflexió i interpretació de l'estudiant, així com el seguiment dels debats realitzats a l’aula.

La segona prova (reflexió sobre alguns capítols de dues lectures del curs -que s’especificaran el primer dia de les sessions a l’aula-) es realitzarà sense cap material de suport i es valorarà la capacitat de reflexió i anàlisi de l’estudiant.

La tercera prova (examen) es realitzarà a partir de les explicacions i debats a l’aula, no es podrà utilitzar cap tipus de material i es valorarà el coneixement factual de l'estudiant. La prova es farà dels Temes 3 i 4.

La previsió aproximada per a les activitats avaluatives, que seran concretades durant el primer dia del curs, és la següent: 

- Prova escrita a partir d’un text o un material audiovisual, aproximadament cap a inicis/meitats d’abril de 2022.

- Prova de les lectures, aproximadament cap a inicis de maig de 2022.

- Prova escrita en format examen, a finals de maig/inicis de juny de 2022.

En el cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

De cara a l'avaluació es tindrà també present la participació de l'estudiant a l'aula i, especialment, el seguiment continuat de l'assignatura, ja que l’assignatura té un caràcter presencial. La manca d’assistència a l’aula tindrà un impacte negatiu sobre la mitjana aritmètica del curs, que serà establerta a criteri del docent en funció del caràcter reiterat d’aquesta manca d’assistència. Les activitats escrites tenen en compte les faltes ortogràfiques, sintàctiques o lèxiques i la seva penalització pot ser d'entre 0,1-0,2 punts per cada falta comesa sobre la nota final. Les faltes repetides poden descomptar.

La no assistència a les activitats avaluatives implica una puntuació de 0 sobre l’activitat avaluativa a la qual no s’hagi presentat.

Es considerarà “No Avaluable” l’estudiant que hagi fet menys del 85% del total de l’avaluació i, per tant, no es podrà presentar a recuperació. La recuperació només possibilita aprovar. Per tant, només s’hi poden presentar aquells estudiants que hagin fet com a mínim el 85% de l’avaluació i que després de fer la mitjana del 100% de les activitats avaluatives no hagin superat la mitjana de 5, però també cal que tinguin una mitjana igual o superior a 2.5 punts respecte al 100% de l’assignatura. L’esmentada recuperació inclourà tots els continguts del curs i es farà en un únic examen, ja que no hi ha proves individualitzades de recuperació de cada activitat avaluativa del curs.

Còpia o plagi de fonts escrites (internet, llibres, treballs, etc.): en cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

L'estudiant tindrà dret a revisar els resultats de les proves realitzades. En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluativa, el professorat informarà (Moodle o SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions. 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova escrita a l'aula de reflexió/interpretació a partir d'un material audiovisual o text (amb apunts i bibliografia consultable per part de l'estudiant). Temes 1 i 2. 35% de la nota final 1,6 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Prova escrita a l'aula en format examen. Temes 3 i 4. 50% de la nota final 2,7 0,11 1, 2, 4, 5, 8, 9, 10, 11
Prova escrita a l'aula sobre alguns capítols de dues lectures del curs (sense apunts ni bibliografia consultable per part de l'estudiant) 15% de la nota final 0,7 0,03 1, 2, 3, 4, 5, 8

Bibliografia

 

-ABURISH, S. K., Nasser. The last Arab. A Biography, Thomas Dunne Books-St. Martin's Press, New York, 2004.

-ANDRADE, J. i HERNÁNDEZ, F. (eds.), La Revolución rusa cien años después, Akal, Madrid, 2017.

-ARMANIAN, N. i ZEIN, M., Irán, la revolución constante. Entre la modernidad y el Islam tradicional, Flor del Viento, Barcelona, 2012.

-BIRMINGHAM, D., A Short History of Modern Angola, Oxford University Press, Oxford, 2015.

-BLEIRE, D. et al., History of Latvia. The 20th Century, Jumava, Riga, 2006.

-BOSCH, A., Historia de los Estados Unidos. 1776-1945, Crítica, Barcelona, 2005.

-BROWNLEE, J. et al., The Arab Spring. Pathways of Repression and Reform, Oxford University Press, Oxford, 2015.

-BURUMA, I., La creación de Japón, 1853-1964, Mondadori, Barcelona, 2003.

-CASANOVA, J., La venganza de los siervos. Rusia 1917, Crítica, Barcelona, 2017.

-CEAMANOS, R., La Comuna de París. 1871, Los Libros de la Catarata, Madrid, 2014.

-COOK, S. A., The Struggle for Egypt. From Nasser to Tahrir Square, Oxford University Press, Oxford, 2011.

-DAVIES, N., God’s Playground. A history of Poland. Volume II. 1795 to the Present, Oxford University Press, Oxford, 2005.

-GIRALDO, P., Gamal Abdel Nasser. El faraón rojo, Panamericana, Madrid, 2013.

-JONES, M. A., Historia de los Estados Unidos 1607-1992, Cátedra, Madrid, 2001.

-KEDDIE, N. R., El Irán Moderno, Belacqua, Barcelona, 2006.

-KONTLER, L., A History of Hungary: Millenniumin in Central Europe, Palgrave Macmillan, London, 2002.

-KOSELLECK, R., Historia de conceptos. Estudio sobre semántica ypragmática del lenguaje político y social, Trotta, Madrid, 2012.

-LINEBAUGH, P. i REDIKER, M., La Hidra de la revolución: marineros esclavos y campesinos en la historia oculta del Atlántico, Crítica, Barcelona, 2005.

-LISSAGARAY, H., La Comuna de París, Txalaparta, Tafalla, 2004.

-MARTIN, J. C. (dir.), La contre-Révolution en Europe, XVIII-XX siècles. Réalités  politiques  et sociales, résonances culturelles et idéologiques, Presses Universitaires de Rennes, Rennes, 2001.

-McMEEKIN, Sh., The Russian Revolution. A New History, Basic Books, New York, 2017.

-MEINANDER, H., A History of Finland, Hurst&Co., London, 2011.

-OLIMAT, M. (ed.), Arab Spring and Arab Women. Challenges and Opportunities, Routledge, London, 2013.

-PASTOR, R., Historia mínima de Centroamérica: Una visión integral del istmo -Guatemala, Honduras, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica y Panamá- desde la antigüedad hasta el siglo XXI, Turner, Madrid, 2013.

-RAMOS, Mª D. i VERA, Mª T. (eds.), Discursos, realidades, utopías. La construcción del sujeto femenino en los siglos XIX-XX, Anthropos, Barcelona, 2002.

-RODRIGO, J. i ALEGRE, D., Comunidades rotas. Una historia global de las guerras civiles, 1917-2017, Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2019. 

-SCHWANDNER-SIEVERS, S. i FISCHER, B. J., Albanian identities: myth and history, Indiana University Press, Bloomington, 2002.

-STATEN, C. L., The History of Nicaragua, Greenwood, Santa Barbara, 2010.

-TAIBO,C., Anarquismo y revolución en Rusia 1917-1921, Catarata, Madrid, 2017.

-TEPORA, T. i ROSELIUS, A. (eds.), The Finnish Civil War 1918: History, Memory, Legacy, Brill, Leiden-Boston, 2014. 

-VEIGA, F., MARTÍN, P. i SÁNCHEZ, J., Entre dos octubres. Revoluciones y contrarrevoluciones en Rusia (1905-1917) y guerra civil en Eurasia, Alianza, Madrid, 2017.

-WEIGERT, S., Angola. A Modern Military History, 1961-2002, Palgrave Macmillan, New York, 2011.

-ZINN, H., La otra historia de los Estados Unidos, Argitaletxe HIRU, Hondarribia, 2005.

 

 

Programari

No hi ha previsions en aquest camp.