Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500149 Matemàtiques | OB | 2 | 1 |
Àlgebra Lineal i Fonaments de les Matemàtiques de primer curs del Grau de Matemàtiques.
La matemàtica discreta és l'àrea de les matemàtiques dedicada a l'estudi d'objectes finits. Alguns dels temes dels que s'ocupa són la combinatòria, els grafs, la criptografia, els codis correctors d'errors, els dissenys combinatoris, la teoria de jocs, la lògica, l'optimització i el disseny i anàlisi d'algorismes per resoldre problemes d'aquests àmbits. La major part té un desenvolupament relativament recent motivat per problemes relacionats sobretot amb la informàtica i amb l'optimització. Són temes força independents entre sí i, en un curs introductori, tenen com a únics prerequisits l'àlgebra lineal, l'aritmètica modular, la combinatòria bàsica i, sobretot, el llenguatge i el raonament matemàtics.
El curs comença amb funcions generadores i successions recurrents. Es tracta d'una continuació natural de la combinatòria que s'ha fet a l'assignatura de Fonaments de les Matemàtiques de primer curs. En els problemes d'aquest tema es segueix posant en pràctica la capacitat de traduir problemes d'enunciat al llenguatge matemàtic. Els grafs són una eina bàsica per resoldre problemes d'àmbits molt diversos, des de la matemàtica més abstracta fins a la investigació operativa. En alguns casos, gairebé només la traducció al llenguatge dels grafs ja resulta esclaridora i molt eficaç.
El tercer tema del curs és la programació lineal, que s'ocupa d'optimitzar funcions lineals de vàries variables amb restriccions lineals. En un cert sentit, no pertany estrictament a la matemàtica discreta, encara
que és habitual trobar-la dins de cursos d'aquesta matèria. La teoria utilitza només àlgebra lineal, però les tècniques introduïdes s'apliquen després per resoldre problemes de planteig, els més interessants dels quals requereixen valors enters o binaris (discrets) de les variables.
Al llarg del curs, doncs, es presentaran diferents exemples d'aplicacions de les matemàtiques, en què, amb eines relativament senzilles i molt d'enginy, es resolen problemes interessants i difícils. Alhora, els estudiants practicaran amb els exercicis de combinatòria i d'optimització la primera fase de la modelització matemàtica: entendre un problema i traduir-lo a un llenguatge matemàtic adequat per la seva resolució.
La matemàtica discreta és l'àrea de les matemàtiques dedicada a l'estudi d'objectes finits. Alguns dels temesdels que s'ocupa són la combinatòria, els grafs, la criptografia, els codis correctors d'errors, els dissenyscombinatoris, la teoria de jocs, la lògica, l'optimització i el disseny i anàlisi d'algorismes per resoldre problemesd'aquests àmbits. La major part té un desenvolupament relativament recent motivat per problemes relacionatssobretot amb la informàtica i amb l'optimització. Són temes força independents entre sí i, en un cursintroductori, tenen com a únics prerequisits l'àlgebra lineal, l'aritmètica modular, la combinatòria bàsica i,sobretot, el llenguatge i el raonament matemàtics.El curs comença amb funcions generadores i successions recurrents. Es tracta d'una continuació natural de lacombinatòria que s'ha fet a l'assignatura de Fonaments de les Matemàtiques de primer curs. En els problemesd'aquest tema essegueix posant en pràctica la capacitat de traduir problemes d'enunciat al llenguatge matemàtic.Els grafs són una eina bàsica per resoldre problemes d'àmbits molt diversos, des de la matemàtica mésabstracta fins a la investigació operativa. En alguns casos, gairebé només la traducció al llenguatge dels grafsja resulta esclaridora i molt eficaç. Només en farem, però, una brevíssima introducció.El tercer tema del curs és la programació lineal, que s'ocupa d'optimitzar funcions lineals de vàries variablesamb restriccions lineals. En un cert sentit, no pertany estrictament a la matemàtica discreta, encaraque és habitual trobar-la dins de cursos d'aquesta matèria. La teoria utilitza només àlgebra lineal, però lestècniques introduïdes s'apliquen després per resoldre problemes de planteig, els més interessants dels qualsrequereixen valors enters o binaris (discrets) de les variables. Les sessions pràctiques d'aquest tema es faranamb ordinador.La resta de l'assignatura consistirà en que, en grups petits, els estudiants aprofundeixin en un tema, i en facinuna presentació escrita complerta i una presentació oral breu a tot el grup. Amb aquestes exposicions espretén també proporcionar a tot el grup d'estudiants una visió general de diferents problemes i aplicacions dela matemàtica discreta.Al llarg del curs, doncs, es presentaran diferents exemples d'aplicacions de les matemàtiques, en què, ambeines relativament senzilles i molt d'enginy, es resolen problemes interessants i difícils. Alhora, els estudiantspracticaran amb els exercicis de combinatòria i d'optimització la primera fase de la modelització matemàtica:entendre un problema i traduir-lo a un llenguatge matemàtic adequat per la seva resolució.
1. Funcions generadores i successions recurrents.
- Definició de funció generadora. Tècniques de càlcul. Resolució de problemes combinatoris amb
funcions generadores.
- Successions recurrents. Recurrències lineals de primer i de segon ordre.
- Resolució de relacions de recurrència amb funcions generadores.
2. Grafs.
- Definició. Alguns models matemàtics amb grafs.
- Terminologia bàsica i alguns tipus de grafs.
- Representació de grafs i isomorfismes de grafs.
- Camins i circuits.
- Arbres.
3. Programació lineal.
- Introducció. Exemples.
- El model. Terminologia. Resultats.
- El mètode del símplex.
4. Seminaris d'introducció molt breu a altres temes de Matemàtica Discreta.
- Dissenys combinatoris.
- Criptografia.
- Grafs planars.
- Grafs hamiltonians.
- Grafs aleatoris.
- Teoria de codis.
- Teoria de Ramsey
- Teoria de jocs.
El treball presencial variarà al llarg del curs:
- Per als temes 1 i 2 constarà de teoria i problemes. Els estudiants disposaran de llistes de problemes que hauran de portar treballades a classe per a poder aprofitar la discussió que es farà.
- Per al tema 3 consistirà en teoria, problemes i pràctiques d'ordinador.
- Al cap d'un mes de començar el curs s'iniciaran els projectes, que es realitzaran en grups de quatre estudiants. En una sessió de seminari es proposaran diferents temes. Cada equip escollirà un tema i el treballarà de manera autònoma. A més, prepararà la presentació oral per als companys i elaborarà, per entregar, una guia d'estudi del tema, amb un índex, les definicions i resultats més importants i una bibliografia. Les dues o tres darreres setmanes de classe es dedicaran a les presentacions orals dels temes que els estudiants hauran preparat en equips.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes de pràctiques amb ordinador | 8 | 0,32 | |
Classes de teoria | 28 | 1,12 | |
Sessions de problemes | 16 | 0,64 | 10 |
Tipus: Supervisades | |||
Entrevista sobre la preparació del tema en el seminari | 1 | 0,04 | 7, 8, 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi i preparació en grup del tema que es presentarà al seminari | 14 | 0,56 | 7, 8, 9 |
Estudi personal de teoria | 26 | 1,04 | 7, 8, 10 |
Fer problemes | 36 | 1,44 | 10 |
Pràctica autònoma amb el software de programació lineal | 8 | 0,32 | 10 |
Hi ha quatre activitats avaluables: un examen parcial, un examen de pràctiques, un treball de seminari i un examen final.
L'avaluació de l'assignatura es farà segons la fórmula:
0.15 nota d'examen parcial + 0.2 nota de l'examen de pràctiques + 0.15 nota treball seminari + 0.5 nota de l'examen final
La prova parcial no eliminarà matèria. En cas que un estudiant no la pugui fer per una causa justificada, la realitzarà el dia de l'examen final o un dia pactat.
Avaluació recuperable: es farà una recuperació només de l'examen final (50%). Per a presentar-se a la recuperació s'ha d'haver participat en tres de les quatre activitats avaluables del curs.
La qualificació de no avaluable es posarà quan un estudiant hagi participat en dues o menys activitats avaluables i cap d'elles sigui l'examen final.
Després de l'examen final s'atorgaran les matrícules d'honor que es considerin clares. Aquestes matrícules seran ja definitives. Si el nombre màxim de matrícules permès no s'ha assolit, es reconsiderararà la possibilitat d'atorgar-ne més després de l'examen de recuperació, al qual els estudiants poden anar a millorar la seva nota de curs.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluació de la presentació oral i escrita del treball de seminari | 0.15 | 1 | 0,04 | 1, 3, 7, 8, 9, 10, 11 |
Examen de pràctiques | 0.2 | 2 | 0,08 | 4, 5, 12 |
Examen de recuperació | 0.5 | 4 | 0,16 | 2, 4, 5, 6 |
Examen final | 0.5 | 4 | 0,16 | 2, 4, 5, 6 |
Prova parcial | 0.15 | 2 | 0,08 | 2, 4, 5, 6, 10 |
Bibliografia general (excepte programació lineal):
Basart, J.M, Rifà, J i Villanueva, M. "Fonaments de matemàtica discreta. Elements de combinatòria i d'aritmètica". Col. Materials de la UAB, n. 36. 1997.
Graham, R.L, Knuth, D. E., Patashnik, O. "Concrete mathematics: a foundation for computer science". Addison-Wesley. 1990.
Grimaldi, Ralph P. "Discrete and combinatorial mathematics: an applied introduction". 5th ed. Pearson.Addison-Wesley. 2004.
Rosen, Kenneth H. "Discrete mathematics and its applications", 6th ed. McGraw-Hill. 2007.
Grafs:
Bondy, J.A. i Murty, U.S.R. "Graph Theory". Springer. 2008.
Wilson, R.J. i Watkins, J. "Graphs: an introductory approach: a first course in discrete mathematics". Wiley, cop. New York. 1990.
Programació lineal:
Alabert, A i Camps, R. "Programació Lineal, una introducció a la presa de decisions racional".
Basart, J.M. "Programació lineal". Col. Materials de la UAB, n. 58.. 1998.
Luenberger, D. "Programación lineal y no lineal". Addison-Wesley iberoamericana. 1989.
GLPK, Python, SageMath.