Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4316493 Periodisme i Innovació en Continguts Digitals | OB | 0 | 2 |
Sense prerequisists
La ràpida evolució de les tecnologies digitals en el segle XXI planteja continus reptes als continguts dels mitjans de comunicació. No obstant això, les narratives de l'era del storytelling incloen els elements essencials (temes, motius, estereotips, etc.) dels relats ancestrals, que es recombinen incessantment amb la finalitat d'adaptar-se als nous formats dels diferents mitjans.
L'objectiu general d'aquest mòdul és dotar els estudiants de les eines i conceptes necessaris per poder crear i analitzar, d'una manera eficaç, interactiva, crítica i responsable, diferents tipus de relats en distintes plataformes.
A la primera part de l'assignatura es reflexiona sobre la relació entre la tecnologia i els continguts i s'analitzen les estructures narratives dels relats. A la segona part es defineixen les característiques dels diferents gèneres i formats, així com la seva evolució en relació amb les narratives transmèdia. A la tercera part s'examina el paper del lector/espectador/usuari en la construcció i interpretació dels textos, amb la finalitat d'estudiar els models de desenvolupament de la cooperació narrativa en les creacions col·lectives
Perspectiva de gènere
Les característiques d’aquesta assignatura la converteixen en un vehicle ideal per analitzar les representacions dels productes digitals de les indústries culturals des d’una perspectiva crítica de gènere. Es dedicarà especial atenció a les representacions de les dones.
Narratives i narrativitat
- La relació entre la tecnologia i la narrativa
- Estructura dels relats
- Elements per a construir històries
Gèneres i formats de les narratives digitals
- Evolució dels gèneres i formats audiovisuals
- transtextualidad / transmedialitat
La cooperació narrativa
- Interpretació i interacció
- L'autor i les creacions col·lectives
Classes magistrals
Clases de resolució de problemes/casos/ejercicis
Presentació oral de treballs
Tutories
Elaboració de treballs/informes
Estudi personal
Lectura d'articles/informes d'interés
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitas formatives supervisades | 30 | 1,2 | 2, 4, 5, 6, 11, 16 |
Activitats formatives autònomes | 75 | 3 | 4, 5, 7, 10, 16 |
Classes magistrales | 45 | 1,8 | 2, 4, 7, 9 |
L'avaluació és el resultat de la mitjana proporcional de les diferents activitats realitzades.
L'assistència i participació activa en les classes impartides representa 20% de la nota final de curs. Els treballs lliurats el 50%, i la seva presentació escrita (estil, contingut, estructura, etc.) i exposició oral el 10%. El 20% correspon a les proves de continguts realitzades al llarg del semestre. Les absències es penalitzaran amb un detriment de la nota d'un 10% final per cada sessió de 3 hores o fracció (excepte justificacions documentades). No s'acceptaran lliuraments de treballs fora de les dates previstes.
Els lliuraments de resultats dels treballs realitzats i de les proves de continguts inclourà dia i hora de la corresponent revisió, a la qual es podrà acollir l'alumnat sempre que les persones interessades ho comuniquin a professor en un termini màxim de dos dies a partir del lliurament de les notes. No s'acceptaran sol·licituds de revisió posteriors.
La metodologia docent i l'avaluació propostes poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura. L'alumnat trobarà al campus virtual la descripció detallada dels exercicis i pràctiques; materials docents; i qualsevol informació necessària per a l'adequat seguiment de l'assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, l'alumnat serà informat dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.
Recuperació
L'alumnat tindrà dret a la recuperació si ha estat avaluat del conjunt d'activitats, el pes de les quals ha de ser de com a mínim 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
Tot i així, l'alumnat podrà recuperar el treball de curs, així com les proves de continguts, sempre que la qualificació obtinguda no sigui inferior a 3,5 en cada cas (els exàmens i treballs no lliurats puntuen 0).
Les activitats derivades de l'assistència i participació a classe no es poden recuperar, així com la presentació oral de treballs. Cada prova no realitzada es puntua amb un 0.
En cas de segona matrícula, l'alumnat podrà realitzar una única prova de síntesi que consistirà en un treball de curs. La qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació del treball de curs.
La persona que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat ...), l'acte d'avaluació corresponent es qualificarà amb 0. En cas que es produïssin diverses irregularitats, la qualificació final de l'assignatura seria 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència i participació activa a classe | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 16 |
Entrega de trabajos | 50% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 15 |
Presentació oral de treballs | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 9, 14, 16 |
Prova de continguts | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 7, 8 |
Bibliografia bàsica
Bal, Mieke (2006) Teoría de la narrativa. Una introducción a la narratología. Cátedra (7ª ed.).
Bogost, Ian (2007) Introduction. Persuasive games: the expressive power of videogames (pp. 1-64). The MIT Press.
Bruner, Jerome (1992). The narrative construction of reality. H. Beilin & P. B. Pufall (Eds.), The Jean Piaget symposium series. Piaget's theory: Prospects and possibilities (pp. 229-248). Lawrence Erlbaum Associates.
Eco, Umberto (1993[1079]) El lector modelo. Lector in fabula (pp. 73-95). Lumen.
Evans, Elizabeth J. (2008). Character, audience agency and transmedia storytelling. Media, Culture & Society, 30 (2), pp. 197-213.
Genette, Gerad (1993[1991]). Relato ficcional, relato factual. Ficción y dicción (pp. 54-84). Barcelona: Lumen.
Jenkins, Herny (2008) From Production to Produsage: Interview with Axel Bruns (Part One). Confessions of an Aca-fan, May 9th. Disponible en http://henryjenkins.org/2008/05/interview_with_axel_bruns.html#sthash.91niVbc1.dpuf
Koenitz, Hartmut (2017) Towards a Specific Theory of Interactive Digital Narrative. Koenitz, H.; Ferri, G.; Haahr; M.; Sezen, D. (eds.) Interactive Digital Narrative. History, Theory and Practice (pp. 91-105). Routledge.
Mittell, Jason (2006). Narrative Complexity in Contemporary American Television. The Velvet light trap, Number 58- Disponible en http://juliaeckel.de/seminare/docs/mittell%20narrative%20complexity.pdf
Phillips, Andrea (2012). Introduction to transmedia. A Creator'sGuide toTransmedia Storytelling: How to Captivate and Engage Audiences Across Multiple Platforms. Nueva York: McGraw-Hill.
Ryan, Marie-Laure. (2004) Will new media produce new narratives? M.-L. Ryan (ed.) Narrative across media (pp. 337-359). University of Nebraska Press
Vogler, Christopher (2002[1992]. El trazado del mapa del viaje. El viaje del escritor: Las estructuras míticas para escritores, guionistas, dramaturgos y novelistas (pp. 41-110). Ma Non Troppo.
Bibliografia complementària
Barthes, Roland (1994[1984]). La muerte del autor. El susurro del lenguaje. Más allá de la palabra y la escritura (pp. 65-72). Paidós.
Barthes, Roland (1993[1966]). Introducción al análisis estructural del relato (1966). En La aventura semiológica. Barcelona, Paidós.
Bonilla, Diego (2020) Retos para la Creación (y la Investigación) de Narrativas Complejas. R. Longhi, A. Lovato, A. Gifreu (eds.) Narrativas complejas (pp.11-22). Ria Editorial. Disponible en https://adobeindd.com/view/publications/898a22c8-36db-4db0-8688-75cb107e940e/vj5x/publication-web-resources/pdf/Narrativas_Complexas.pdf
Bucher, John & Casper, Jeremy (2015). The Inside OutStory: Discovering Structure for Short Films. Sideshow Media Group.
Campbell, Jospeh (2017[1949]) La aventura del héroe. El héroe de las mil caras. Psicoanálisis y mito (pp. 65-282). Fondo de Cultura Económica.
Chatman, Seymour (2013[1978]) Historia y sucesos. Historia y discurso (pp. 83-113) Taurus.
Darley, Andrew (2002[2000]) La imagen digital en “La era del significante”. Cultura visual digital. Espectáculo y nuevos géneros en los medios de comunicación (pp. 197-230). Paidós.
Eder, Jens; Jannidis, Fotis; Schneider, Ralph (2010). Introduction. Characters in Fictionals worlds. Understanding Imaginary Beings in Literature, Film, and Other Media (pp. 3-66). De Gruyter.
Elleström, Lars (2019). Narrating Through Media Modalities (pp. 45-59). Transmedial Narration Narratives and Stories in Different Media. Palgrave-MacMillan.
Genette, Gerard (1989[1972]) La estructura del relato. Figuras III (pp. 77-321). Lumen.
Jenkins, Herny (2006). Convergence culture: where old and new media collide. New York University.
Jenkins, Henry (31 de julio de 2011). Transmedia 202: Further reflections. Disponible en http://henryjenkins.org/2011/08/defining_transmedia_further_re.html
Mackey-Kallis, Susan (2001). Introduction. The Hero and the Perennial Journey Home in American Film (pp. 1-10). University of Pennsylvania Press.
Lacalle, Charo (2011) La ficción interactiva: televisión y web 2.0. Ámbitos 20, 87-108.
Lacalle, Charo (2013) Jóvenes y ficción televisiva. Construcción de identidad y transmedialidad. UOC Press.
Madden, Matt. (2005). 99 Ways to Tell a Story. New York: Penguin.
Mittell, Jason (2005) A Cultural Approach to Television Genre Theory. G. R. Edgerton & B. G. Rose (eds.) Thinking outside the box. A contemporary television genre reader (pp. 37-64). The University Press of Kentucky.
Molina Ahumada, Ernesto P. (2017) Jugar a la guerra: retórica y política en videojuegos bélicos. Question. Revista especializada en periodismo y comunicación 1(54), 83-98.
Nusz, Aaron (2012). Joseph Campbell and the mythic experience. The Fundational Structures of Star Wars (pp-16-56) . Kentuchy: University of Louisville.
Oren, Tasha & Shahaf, Sharon (2012). Global Television Formats: Understanding Television Across Borders. Routledge. Perceval, J.M., Tejedor, S. (2006). El cuento multimedia interactivo. Revista Comunicar, 26(0), pp. 177-182.
Pratten, Robert (2015) Writing interactive transmedia narratives. Getting Started in Transmedia Storytelling: A Practical Guide for Beginners (pp. 97-136). CreateSpace Independent Publishing Platform. Disponible en https://www.academia.edu/15043050/Getting_Started_in_Transmedia_Storytelling_-_2nd_Edition
Propp, Vladimir (1998[1928]). La morfología del cuento. Akal.
Riedl, Mark O.; Bulitko, Vadim (2013) Interactive Narrative: An Intelligent Systems Approach. AI Magazine, 34(1), 67-77. doi: https://doi.org/10.1609/aimag.v34i1.2449
Ryan, Marie-Laure (2001) Beyond Myth and Metaphor. The Case of Narrative in Digital Media Game
Ryan, Marie-Laure (2016) Narratología transmedial y transmedia storytelling. Artnodes: revista de arte, ciencia y tecnología, 18, 1-10. doi: http://dx.doi.org/10.7238/a.v0i18.3049
Ryan, Marie-Laure (2017) Digital Narrative: Negotiating a Path Between Experimental Writing and Popular Culture. Comparative Critical Studies 13(3), 331-352.
Ryan, Marie-Laure (2018) Narrative mapping as cognitive activity and as active participation in storyworlds. Frontiers in Narrative Studies, 4(2), 1-16. https://doi.org/10.1515/fns-2018-0020
Salmon, Christian (2010[2008]. Storytelling: la máquina de fabricar historias y formatear mentes, Barcelona, Península, 2010.
Tierno, Michael (2002). Aristotle's Poetics for Screenwriters. USA: Hyperion.
Todorov, Tzvetan (2002[1978]. El origen de los géneros. Los géneros del discurso (pp. 57-80). Waldhuter.
Truby, John (2007). The Anatomy of Story. London: Faber & Faber.
Recursos digitals