Logo UAB
2020/2021

Conceptes Interdisciplinaris sobre Sostenibilitat Ambiental, Econòmica i Social

Codi: 43068 Crèdits: 15
Titulació Tipus Curs Semestre
4313784 Estudis Interdisciplinaris en Sostenibilitat Ambiental, Econòmica i Social OB 0 A
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
María Antonia Casellas Puigdemasa
Correu electrònic:
Antonia.Casellas@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
anglès (eng)

Equip docent

Jordina Belmonte Soler
María Antonia Casellas Puigdemasa
Laura Talens Peiró
Carles Barriocanal Lozano
Eduard Ariza Sole
Sergio Villamayor Tomás
Carlos Martínez Gasol
Claudio Cattaneo

Prerequisits

No es demanen prerequisits

Objectius

Aquest mòdul té per objectiu garantir la interdisciplinarietat dels estudis ambientals. Qualsevol problema mediambiental cal que sigui abordat, considerant aspectes naturals, econòmics i socials que garanteixin una solució sostenible per les generacions futures. D'aquesta manera es revisen els conceptes essencials dels tres àmbits que consta el Màster. També s’introdueixen els aspectes més nous, relacionats amb la investigació portada a terme a l’ICTA i als departaments col·laboradors. Finalment s’estudien els temes relacionats amb la comunicació i la divulgació científica.  

Es un mòdul dividit entre el primer i el segon semestre. Encara que la major càrrega docent, al ser un mòdul introductori, es situa en el primer semestre.

En el primer semestre es revisen els conceptes essencials de les tres especialitats que consta el màster i hi participen professors de les tres especialitats. On també s’inclou una sortida de camp de tres dies a Alinyà. Pel que, es un mòdul amb una participació docent considerable. Les classes del segon semestre es dediquen a temes relacionats amb la comunicació i la divulgació científica en relació al Treball Final de Máster (TFM). El format del TFM és el d’un article científic. Pel que es prepara als alumnes, com un exercici de la comunicació i la divulgació científica, en aquesta tasca.   

Competències

  • Analitzar el funcionament del planeta a escala global per comprendre i interpretar els canvis ambientals a escala global i local.
  • Analitzar, sintetitzar, organitzar i planificar projectes relacionats amb la millora ambiental de productes, processos i serveis.
  • Aplicar els coneixements d'economia ambiental i ecològica a l'anàlisi i a la interpretació de problemàtiques ambientals.
  • Aplicar els coneixements d'enginyeria ambiental a la depuració i al tractaments de la contaminació de diferents ambients.
  • Aplicar els coneixements i les metodologies apresos sobre sostenibilitat ambiental, econòmica i social a la planificació i el control de polítiques i projectes de gestió ambiental.
  • Buscar informació en la literatura científica fent servir els canals apropiats i integrar aquesta informació per plantejar i contextualitzar projectes de recerca en ciències ambientals.
  • Comunicar oralment i per escrit en anglès.
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar una anàlisi multicriteri a un sistema.
  2. Buscar informació en la literatura científica fent servir els canals apropiats i integrar aquesta informació per plantejar i contextualitzar projectes de recerca en ciències ambientals.
  3. Comparar i seleccionar amb objectivitat les diferents alternatives tècniques d'un procés industrial amb paràmetres de sostenibilitat ambiental.
  4. Comunicar oralment i per escrit en anglès.
  5. Conèixer els principals sistemes de depuració d'aigües i gasos.
  6. Conèixer els processos de prevenció, reutilització, reciclatge i valorització de residus.
  7. Conèixer les alternatives de tractament de residus.
  8. Conèixer les dues eines fonamentals per al problema d'avaluació: l'anàlisi cost-benefici i l'anàlisi multicriteri.
  9. Conèixer les eines de l'economia que puguin tenir una aplicació en problemes de política ambiental.
  10. Distingir els subsistemes del planeta i conèixer-ne les interaccions.
  11. Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.

Continguts

PRIMER SEMESTRE

PRIMERA PART: Eines i mètodes dins de l’ecologia industrial
Prof. Carles Martínez Gassol (carles@ineditinnova.com) i Laura Talens Peiró (Laura.talens@uab.cat)

Bloc 1. Introducció a l'economia circular, i les principals eines d'Ecologia Industrial

. Introducció a l'Economia Circular:

· Introducció a les diferents escoles de pensament, amb especial èmfasi a l'ecologia industrial.

· Descripció dels diversos plans d'acció en Economia Circular a la UE.

· Vinculació dels plans en Economia circular amb altres estratègies de la UE com les regulacions en ecodisseny i els materials crítics.

· Comprendre el procés d'implementació d'Ecodisseny de la UE.

· Cas d'estudi.

Introducció a l'Ecodisseny

·Introducció a l'ecodisseny

. Int· Estratègies de disseny ecològic.

· Revisió de la legislació vigent en ecodisseny

. Desenvolupament de l'anàlisi de cicle de vida (ACV)

· Introducció a l'ACV com a eina d'avaluació de productes, serveis i projectes.

· Eines ambientals

. Casos estudi

Introducció a la petjada de carboni aplicada a la gestió de residus.

· Introducció del concepte de petjada de carboni.

· Ús de l'eina CO2ZW.

Metodologia:

 Bloc 1 (2 ECT). Introducció a l'economia circular, i a les principals eines d'ecologia industrial

· 12 hores de classe que inclouen teoria i exercicis pràctics. · 6 hores d'Economia Circular, Ecodisseny i teoria aplicada a estudis de casos · 6 hores de teoria d'ACV i teoria aplicada a estudis de casos · 25 hores de lectures (documents i casos d'estudi) i estudis fora de l'aula (individual i en grups)

Hores de classe: les classes de teoria proporcionaran als estudiants el coneixement necessari per comprendre l'aplicació de les eines d'ACV i Ecodisseny en l'anàlisi i disseny de productes RAEE, així com conceptualitzar una proposta de projecte en economia circular.

Treball fora de l'aula: El projecte es durà a terme fora de l'aula per garantir que els alumnes hagin comprès les classes teòriques i per aprendre a posar en pràctica els conceptes.

Projectes en grup: Es realitzarà la conceptualització i disseny d'una proposta de projecte basades en temes d'economia circular com ara: · Subministrament circular: ús de materials reciclats i reutilitzables, en lloc de nous materials. · Recuperació de recursos a través de processos innovadors que permeten un impacte positiu en la cadena de valor. · Extensió de la vida útil d’un producte a través de la recuperació, revenda o innovació i disseny ecològic. · Productes com serveis: oferint serveis de pagament per a un producte mentre es manté la propietat de la mateixa per a la recuperació posterior de recursos. · Innovació en processos a través de la producció en cicle tancat, per maximitzar l'ús dels recursos i minimitzar l'impacte ambiental.

La proposta de projecte serà presentat de la manera següent: · Un vídeo curt que descriu el projecte (màx. 7 min). El vídeo ha de explicar clarament l'objectiu principal, els beneficis potencials en termes ambientals, socials i econòmics i l'enfocament metodològic temptatiu per avaluar-lo. L'avaluació del vídeo es realitzarà en base als següents criteris: o Discurs i comunicació: claredat de l’objectiu, la metodologia i els resultats, i l’ús correcte del vocabulari o Temps: ús del temps ajustat a aspectes importants o Format i dades: fàcil d'entendre i seguir el discurs (bona audició i lectura de la informació presentada) o Projecte: aplicabilitat real i replicabilitat de la proposta, originalitat i caràcter innovador de la idea. beneficis potencials en aspectes mediambientals, socials i econòmics. Existència d'objectius i indicadors clars i mesurables de traça.

Un breu informe amb el següent contingut: • Secció 1, enfocament general de el projecte:o Descripció de l'objectiu del projecte d'economia circular. o Enfocament metodològic o Possibles beneficis del projecte. • Secció 2, avaluació de l’impacte potencial del projecte: o Definició de la Unitat Funcional per l’anàlisi del producte/sistema o Descripció del producte/sistema o Avaluació ambiental provisional del projecte utilitzant eines que se centren en un enfocament sistemàtic i perspectiva del cicle de vida. o Discussió sobre els resultats esperats de l'avaluació utilitzant l'eina ambiental seleccionada

L'avaluació de les propostes de projectes inclou: o Discurs i comunicació: claredat de l'objectiu, la metodologia i els resultats, i l'ús correcte de vocabulari i terminologia. o Temps: ús del temps ajustat a aspectes importants i rellevants del projecte. o Format idades: facilitat per entendre i seguir el discurs (bonaescolta i lectura de la informació presentada). o Projecte: aplicabilitat real i replicabilitat de la proposta, originalitat i naturalesa innovadora de la idea. Beneficis potencials en aspectes ambientals, socials i econòmics. o Existència d'objectius i indicadors clars i mesurables

SEGONA PART: Introducció a les ciències socioambientals: canvis de paradigma, recerca frontera, mètodes i debat

Bloc: Sergio Villamayor-Tomas (sergio.villamayor@uab.cat)

29 Sept.: Introduction to Ecological Economics and the Barcelona School

The goal of this session is twofold: 1) introduce the basic history and tenets of Ecological Economics and the particular take of scholars working at ICTA (recently referred to as the Barcelona School of Ecological Economics and Political Ecology); and 2) to have a firsthand introduction to the work on environmental justice carried by one of the Ecological Economics research groups atICTA.

Mandatory reading:

Martinez-Alier, J., & Muradian, R. (2015). “Taking stock: the keystones of ecological economics”, in J. Martinez-Alier & R. Muradian (eds.), Handbook of ecological economics, Edward Elgar Publishing (pp. 1-26).

30 Sept.: Frontiers and paradigm changes in science: the case of Ecological Economics?

The goal of this session is twofold: 1) to become familiar with the process through which scientific standards and programs evolve, using the example of ecological economics; and 2) to have a firsthand introduction to the work on behavioral economics and environmental psychology carried by one of the Ecological Economics research groups at ICTA.

Mandatory readings:

Walker, T. C. (2010). The perils of paradigm mentalities: Revisiting Kuhn, Lakatos, and Popper. Perspectives on Politics, 433-451.

Optionalreading:

Drews, S., & Van den Bergh, J. C. (2016). What explains public support for climate policies? A review of empirical and experimental studies. Climate Policy, 16(7), 855-876.

6 Oct.: Scientific uncertainty: a problem?

The goal of this session is twofold: 1) Become familiar with the challenges and opportunities of doing research on complex environmental problems; and 2) to have a firsthand introduction to the work on rural and urban commons carried by one of the Ecological Economics research groups at ICTA.

Mandatory reading:

Wilson, James. (2002). Scientific uncertainty, complex systems, and the design of common-pool institutions. The drama of the commons. 327-360.

Optional Readings:

Villamayor-Tomas, S., García-López, G., and Scholtens, J. (2020). Do Commons Management and Movements Reinforce Each Other? Comparative Insights from Mexico and Sri Lanka. Ecological Economics 173 (July): 106627.

7 Oct.: Transdisciplinary research and activism: what’s your take?

The goal of this session istwofold: 1) to critically evaluate the concept of transdisciplinary research and related paradigms and confront students with their epistemological and normative positions as current/future researchers/professionals of sustainable development; and 2) to have a firsthand introduction to the work on urban environmental affairs carried by one of the Ecological Economics research groups at ICTA.

Mandatory reading:

Otero, I., Niewöhner, J., Krueger, T., Dogmus, Ö. C., Himmelreich, J., Sichau, C., & Hostert, P. (2017). The position of scientists in transformations of human-environment systems. An inquiry into IRI THESys research practices.

Optional Readings:

Anguelovski, I., Brand, A. L., Connolly, J. J., Corbera, E., Kotsila, P., Steil, J., ... & Langemeyer, J. (2020). Expanding the Boundaries of Justice in Urban Greening Scholarship: Toward anEmancipatory, Antisubordination, Intersectional, and Relational Approach. Annals of the American Association of Geographers, 1-27.

Block: Claudio Cattaneo (claudio.cattaneo@uab.cat)

Les sessions es basen en les dues primeres sessions introductòries (de Sergio Vilamayor) i assenyalen els temes més rellevants en economia ecològica que poden oferir informació útil sobre l’ecologia industrial i el canvi global. El marc general dels límits biofísics del creixement s’explora amb un enfocament específic sobre el canvi climàtic (energia) i l’extractivisme i els conflictes ambientals (materials)

Sessió 1: Claudio Cattaneo. Entropia, mediambient, economia. Les arrels biofísiques del procés econòmic, la (im)possibilitat de l’economia circular i les seves implicacions per al creixement i la justícia social.

Sessió 2: Giorgos Kallis, amb Claudio Cattaneo. Introducció al decreixement.

Sessió 3: Aljosa Slamersack amb Claudio Cattaneo. Escenaris climàtics i decreixement.

Sessió 4: Marta Conde amb Claudio Cattaneo. Fronteres i conflictes de productes bàsics

SEGON SEMESTRE 

TERCERA PART: visita al Campus Alinya -NOTA IMPORTANT - Aquest bloc es pot modificar per raons sanitaries
Prof. Jordina Belmonte & Carles Barriocanal (jordina.belmonte@uab.cat; carles.barriocanal@uab.cat)

El campus d'Alinyà és un espai natural que la Fundació Catalunya-La Pedrera (FCLP) posseeix i dedica a activitats docents i de recerca. Per obtenir més informació, visiteu:
http://fundaciocatalunya-lapedrera.com/ca/content/muntanya-daliny%C3%A0-la-rectoria.

La UAB i la FCLP van signar un conveni l’any 2012 per facilitar el desenvolupament d'activitats als membres de la UAB a Alinyà. Aquestcampus ens oferirà l'oportunitat d'aprendre ciències naturals i aspectes socioecològics i podrem assistir a explicacions sobre projectes que s'estan desenvolupant a la zona, alhora que tots els participants es coneixen millor i comencen a col·laborar i treballar junts.

Una agenda detallada sobre el viatge a Alinyà (quees farà en autocar i organitzat per l'ICTA) i les activitats que es faran s’informaran a l'inici del Màster. Es demanarà als estudiants que contribueixin a les despeses del viatge i estada. L'import requerit serà definitivament més endavant i no superarà els 75 € / persona.

Activitats d'aula: xerrades i debats relacionats amb el coneixement i l'ús sostenible de l'entorn local. Principals ponents: Jordina Belmonte (ICTA i Dept. Biologia Animal, Biologia vegetal i Ecologia), David Molina (Dept. Geografia), Josep Germain (col·laborador de l'ICTA i enllaç amb FC-LP), Sílvia Garrigós (FCLP), Xavier Escuté (FCLP) i tots els estudiants durant el debat.

  • Introducció a Alinyà: geomorfologia, biodiversitat, biogeografia.
  • Ramaderia a la vall d'Alinyà i gestió de pastures.
  • Ús sostenible de l'entorn local i interpretació pràctica del paisatge des d'una perspectiva socioecològica. Conferència-debat.

Activitats de camp:

  • Visita a la "Rectoria" i la "Agrobotiga" (Productes d'alimentació orgànica) a Alinyà (Llobera). Conferència-debat sobre la dinamització de l'economia de la vall d'Alinyà. Principals ponents:Jordina Belmonte (ICTA i Dept. Biologia Animal, Biologia vegetal i Ecologia), David Molina (Dept. Geografia), Josep Germain (col·laborador de l'ICTA i enllaç amb FC-LP), Sílvia Garrigós (FCLP), i tots els estudiants durant el debat.
  • Visita al lloc del Projecte Life EU per a la fixació de CO2 a través d'una plantació de pomeres combinada amb altres espècies per augmentar la fixació. Comentaris sobre altres projectes experimentals de FCLP. Personal: Xavier Escuté (FCLP).
  • Visita al punt d'alimentació complementària i presentació del Projecte sobre la reintroducció del voltor negre. Excursió a peu des d'Alinyà fins a la "Ermita de Sant Ponç". Personal: FCLP amb acompanyament Jordina Belmonte, David Molina, Josep Germain. 

CUARTA PART: Teoria i pràctica de la interdisciplinarietat en les ciències ambientals
Prof. Eduard Ariza (eduard.ariza@uab.cat).

La història I la teoria de la interdisciplinarietat en la recerca en sostenibilitat

· Conceptes filosòfics I evolució recent

· La necessitat de clarificar assumpcions implícites: La aproximació reflexiva

· El caràcter normatiu de la ciència de la sostenibilitat

· La difícil tasca d’emmarcar els “wicked problems”

· El pluralisme epistemològic

Lectura obligatòria: Lélé, S., and R. B. Norgaard. 2005. Practicing interdisciplinarity. Bioscience 55 (11): 967–975

DIA 2, DIMECRES 10 DE FEBRER 2021 (15-18 h)

Eduard Ariza

La pràctica de la interdisciplinarietat: el repte intel·lectual

· Els marcs en conflicte i la cerca de respostes

· Els mètodes i els models explicatiusde les diferents comunitats epistèmiques

· Com funciona un projecte interdisciplinari?

Lectura obligatòria: Farrell, K., Luzzati, T., and S. van den Hove. 2013. What lies beyond reductionism? Taking stock of interdisciplinary research in ecological economics. In: Farrell, K., Luzzati, T. and S. van den Hove (eds). Beyond Reductionism: A passion for interdisiplinarity. Routledge, London.

DIA 3, DIMECRES 17 DE FEBRER 2021 (15-18 h)

Eduard Ariza

Ecoformació transdisciplinària

· De l’Educació Ambiental a la Formació Transdiciplinària

· Teoria de l’aprenentatge transformador

· Pràctica de l’aprenentatge transformador

Lectura obligatòria: Sterling, S.R. 2010. Transformative learning and sustainability: sketching the conceptual ground. Learning and teaching in Higher Education 5: 17-33.

DIA 4, DIMECRES 24 DE FEBRER 2021 (15-18 h)

Eduard Ariza

La pràctica de la interdisciplinarietat: el repte institucional

· L’estructura disciplinària de les institucions de producció de coneixement

· La retòrica de la interdisciplinarietat

· Desincentiu/incentiu i càstig per la recerca interdisciplinària: finançament, criteris d’avaluació i pressió de la comunitat de parells.

CINQUENA PART: Comunicació i difusió acadèmica, també relacionada amb la tesi del màster.
Prof. Antònia Casellas (antonia.casellas@uab.cat)

L'objectiu del curs és introduir als estudiants en els fonaments de l'escriptura i lespresentacions en el context del treball acadèmic. L'objectiu principal del curs és ajudar els alumnes adominar els requisits específics de l’escriptura articles acadèmics, informes i tesis, i presentacions a nivell de postgrau. Amb aquest objectiu, treballarem específicament el disseny de la recerca, el resum crític, la síntesi i les presentacions.

Els temes tractats a classe inclouen discussió sobre Escriptura Crítica /Acadèmica, Estructura delsArticles, Resums, Introduccions / Conclusions, Revisió de la Literatura, Evidències, Estil de Referències, Fonts i Cites, Plagi, Fonts Acadèmiques i Recursos Bibliotecaris. També abordarem estratègies per presentar la informació. El curs ofereix oportunitats per discussions i exercicis.

Contingut

Els requisits deles sessions inclouen:

1) Lectures:farem lectures d'articles acadèmics seleccionats per la professora i els estudiants. Les lectures es discutiran a classe.

2) Escrits curts: Al llarg de les classes, els alumnes completaran diversos exercicis curts d'escriptura a classe. Aquests seran exercicis en l'ús de conceptes apresos a classe /lectura, i s'incorporaran als treballs.

3) Treballs curts: els alumnes escriuran dos treballs breus individuals:
(a) El primer assaig és un assaig resum-crítica: els estudiants trien un llibre acadèmic dels seus camp d'estudi iescriuen un resum -crítica.
(b) El segon assaig és un assaig de síntesi: els alumnes escriuen una introducció sobre un temaen què treballen en els seu camp d'estudi i relacionat amb una pregunta de recerca.

4) Presentació de la classe: els alumnes presentaran la ressenya bibliogràfica sota les instruccions del professor i rebran comentaris de la classe.

Metodologia

1. Classes magistrals, resolució de problemes i casos d'estudi
2. Aprenentage basat en casos reals
3. Presentació i exposició oral dels treballs d’investigació desenvolupats
4. Participació en activitats complementaries
5. Sortides de Camp

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Activitats complementaries 26 1,04 11
Classes 84 3,36 3, 4, 9, 11
Sortides de camp 80 3,2 3, 4, 6, 10, 11
Treball Final 65 2,6 2, 4, 9, 11
Tipus: Supervisades      
Lectura d'articles 40 1,6 2, 11
Lectura de material docent 45 1,8

Avaluació

Per a aprovar el mòdul, l’estudiant ha d’obtenir una qualificació global igual o superior a 5,0. La qualificació global es la suma de les qualificacions de cada part ponderades en funció dels crèdits que cada de una d’elles té. L’avaluació de cada part es realitza de la següent manera:

 

PRIMERA PART: Eines i mètodes dins de l’ecologia industrial

Prof. Carles Martínez Gasol i Laura Talens 

Per aprovar el mòdul, l'estudiant ha de tenir al menys una qualificació de 4.0 en cada bloc, la qualificació combinada ha de ser major a 5. Si l'estudiant falla en un mòdul, haurà de registrar novament per a tot el mòdul.

Bloc 1: l'avaluació serà de l'30% dels tests inicials realitzats a classe, 20% de l'exercici de revisió d'una publicació de LCA realitzat com a tasca a casa, 40% sobre el projecte realitzat com a tasca a casa i 10% basada en la participació i assistència a classe.

El grau de participació es compon de: 1. Exàmens inicials (Individual). Cada classe començarà amb una prova de 10-15 minuts basada en la classe prèvia i les lectures assignades. A més de garantir un esforç continu de part dels estudiants, això també els motivarà a arribar puntualment a classe, i estar preparats per pensar. A "participació" tenen el mateix pes tant les proves com les petites presentacions. 2. Tasques per a casa (Individual). Hi haurà 1 activitat durant el curs basada en la revisió i crítica d'una publicació científica de LCA. 3. Projecte (grup). Els estudiants realitzaran 1 presentació gravada en vídeo del seu projecte durant el curs. També lliuraran un informe sobre la conceptualització, disseny i mètode d'avaluar l'impacte ambiental de projecte.

El projecte final i la seva presentació s'anunciaran durant les classes.

 

 
SEGONA PART:

Prof. Sergio Villamayor-Tomas Blog i Claudio Cattaneo

Proves en classe/assajos curts basats en lectures i/o activitats en classe (50%); assajos basats en lectures i contingut en classe (50%).

 

TERCERA PART: Visita al campus d'Alinyà 

Prof. Jordina Belmonte i David Molina

Els estudiants seran avaluats a partir de les respostes que aportin a preguntes i a exercicis de camp que els professors els hi faran sobre les explicacions  rebudes durant el viatge i estada a Alinyà; podran incloure opinions personals sobre como fer la gestió de l’entorn. Els estudiants disposaran d’un període de temps acordat per a preparar i enviar les seves respostes. Seran avaluats entre 0 i 10 i la nota final serà la mitjana dels dos (o més) exercicis proposats.

 

CUARTA PART: Teoria i pràctica de la interdisciplinarietat en les ciències ambientals  

Prof. Eduard Ariza

Projecte interdisciplinari..50%

Examen final................50% 

 

CINQUENA PART: Comunicació i difusió acadèmica, també relacionat amb la tesi del màster  

Prof. Maria Antonia Casellas

Ressenya Bibliogràfica -50%

Assaig Introducció -30%

Presentació ressenya -20%

Nota: els estudiantsamb coneixements d'anglès limitats podran fer els seus treballs en català o castellà

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència a les activitats de treball de camp i complementàries 10 20 0,8 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11
Assistència i participació activa en classe 10 5 0,2 1, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Defensa de treballs del curs 20 10 0,4 4, 11

Bibliografia

Eines i mètodes dins de l’ecologia industrial

Guinée, Jeroen (Ed.). 2002. Handbook on Life Cycle Assessment. Operational Guide to the ISO Standards. Springer. ISBN 978-0-306-48055-3.

· Methodology of supporting decision-making of waste management with material flow analysis (MFA) and consequential life cycle assessment (CLCA): case study of waste paper recycling. Eva Sevigné-Itoiz, Carles M. Gasol, Joan Rieradevall, Xavier Gabarrell. Journal of Cleaner Production, Volume 105, 15 October 2015, Pages 253-262

· Life Cycle Assessment of apple and peach production, distribution and consumption in Mediterranean fruit sector. Elisabet Vinyes, Luis Asin, Simó Alegre, Pere Muñoz, Carles M. GasolJournal of Cleaner Production, Volume 149, 15 April 2017, Pages 313-320

· Life cycle assessment of energy flow and packaging use in food purchasing, Esther Sanyé, Jordi Oliver-Solà, Carles M. Gasol, Ramon Farreny, Xavier Gabarrell Journal of Cleaner Production, Volume 25, April 2012, Pages 51-59

· Introduction to the Eco-Design Methodology and the Role of Product Carbon Footprint Esther Sanyé-Mengual, Raul García Lozano, Ramon Farreny, Jordi Oliver-Solà, Carles M. Gasol & Joan Rieradevall. Assessment of Carbon Footprint in Different Industrial Sectors, Volume 1 pp 1-24- Part of the EcoProduction book series (ECOPROD) Springer Science+Business Media Singapore 2014

· Kirchherr, J. Et al 2017. Conceptualizing the circular economy: An analysis of 114 definitions. Resources, Conservation and Recycling. 2017. https://doi.org/10.1016/j.resconrec.2017.09.005

· EU Action Plan for Circular Economy: http://ec.europa.eu/environment/circular-economy/implementation_report.pdf 

· Ellen MacArthur definition of Circular Economy: https://www.ellenmacarthurfoundation.org/circular-economy/overview/concept

· Chancerel, P.,Rotter, S., 2009. Recycling-oriented characterization of small waste electrical and electronic equipment. Waste Manag. 29, 2336–2352. https://doi.org/10.1016/j.wasman.2009.04.003

· Ecodesign directive: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX:32009L0125

· Gabarell i Durany X, Sanjuan Delmás D, Martinez Gasol C, Feced Mateu M, Talens Peiró L and J Rieradevall Pons. ‘Implementation of the Ecodesign Directive via working plans, based on the analysis of the selected product groups’. ISBN 978-92-846-2225-2. European Union, 2017. Available at: http://www.europarl.europa.eu/RegData/etudes/STUD/2017/611015/EPRS_STU(2017)611015_EN.pdf

· Ueberschaar, M., Otto, S.J., Rotter, V.S., 2017. Challenges for critical raw material recovery from WEEE – The case study of gallium. Waste Manag. 60, 534–545. https://doi.org/10.1016/j.wasman.2016.12.035

· Talens Peiró L., Castro Girón A., Gabarrell i Durany X. Examining the feasibility of the urban mining of hard disk drives. Journal of Cleaner Production. 2019. https://doi.org/10.1016/j.jclepro.2019.119216.

· Talens Peiró L., Polverini D., Ardente F., Mathieux F. 2019. Advances towards circular economy policies in the EU: The new Ecodesign regulation of enterprise servers. Resources, Conservation and Recycling. 2019. https://doi.org/10.1016/j.resconrec.2019.104426.

· Blengini G.A.; et al. 2017. EU Methodology for Critical Raw Materials Assessment: Policy Needs and Proposed Solutions for Incremental Improvements. Resources Policy. 53, pp.12-12

Bloc: Introducció a les ciències socioambientals: canvis de paradigma, recerca frontera, mètodes i debats
Sergio Villamayor-Tomas

Lectures dins dels continguts

 Bloc: Claudio Cattaneo

Georgescu-Roegen, N., 1975. Energy and Economic Myths. Southern Economic Journal, 41(3). http://www.uvm.edu/~jfarley/EEseminar/readings/energy%20myths.pdf

Kallis, G., et al., 2018. Research on Degrowth, Annual Review of Environment and Resources,43, 4.1-4.26

Koch, 2015: Climate Change, Capitalism and Degrowth Trajectories to a Global Steady-State Economy. International Critical Thought http://dx.doi.org/10.1080/21598282.2015.1102078

Anderson and Peters, 2016. The trouble with negative emissions Science 354 (6309), 182-183. [doi: 10.1126/science.aah4567]

Patel, R., & Moore, J. W. (2017). Introduction. A History of the World in Seven Cheap Things: A Guide to Capitalism, Nature, and the Future of the Planet. Univ of California Press.
Conde, M. and Walter, M. (2015) Commodity Frontiers (Ch 13)Degrowth. A Vocabulary for a New Era.

Additional readings:
Conde, M. (2017). Resistance to mining. A review. Ecological Economics, 132, 80-90.
Alimonda H., (2015) Mining in Latin America: Coloniality and Degradation, 149-162 In International handbook PE (Bryant (Ed.).

Visita al campus Alinyà

Diversos autors: Els sistemes naturals de la Vall d’Alinyà. Institució Catalana d’Història Natural i Fundació Territori i Paisatge. http://ichn.iec.cat/Alinya_Articles.htm

Teoria i pràctica de la interdisciplinarietat en les ciències ambientals

Farrell, K., Luzzati, T., and S. van den Hove. 2013. What lies beyond reductionism? Taking stock of interdisciplinary research in ecological economics. In: Farrell, K., Luzzati, T. and S.van den Hove (eds). Beyond Reductionism: A passion for interdisiplinarity. Routledge, London.

Lélé, S., and R. B. Norgaard. 2005. Practicing interdisciplinarity. Bioscience 55 (11): 967–975

Lyall, C: and L.R. Meagher. 2012. A Masterclass in interdisciplinarity: research into practice in training the next generation of interdisciplinary researchers, Futures 44: 608–617.

Max-Neef, M. A. 2005. Foundations of transdisciplinarity. Ecological Economics 53: 5–16.

Sterling, S.R. 2010. Transformative learning and sustainability: sketching the conceptual ground. Learning and teaching in Higher Education 5: 17-33.

Comunicació i difusió acadèmica (també relacionat amb la tesi del màster)

Aarabi P (2008). The art of lecturing: a practical guide to successful university lectures and business presentations. Cambridge, UK: Cambridge University Press.

Eco U (2001). Cómo se hace una tesis: técnicas y procedimientos de estudio, investigación y escritura. Barcelona: Gedisa.

Feak C. & Swales J. (2009). Telling a Research Story: Writing a Literature Review. Ann Arbor, MI: University of Michigan Press.

Glasman-Deal, H (2009). Science research writing for non-native speakers of English. London, Hackensack, NJ : Imperial College Press

Holliday A. (2007). Doing and Writing Qualitative Research. London: Sage.

Swales J & Feak C. (2012). Academic Writing for Graduate Students: Essential Tasks and Skill. 3rd edition. University of Michigan Press.

Waller, V., Farquharson, K, & Dempsey D. Eds (2016). Qualitative social research: contemporary methods for the digital age.  Los Angeles, Calif: Sage.

Warren C. A. B. & Karner T.X. (2015). Discovering qualitative methods: ethnography, interviews, documents, and images. New York : Oxford University Press.

Yin, K. R (1994). Case StudyResearch. Design and methods. London: Sage Publications.