Logo UAB
2020/2021

Patrimonio Artístico: Vías de Estudio y Técnicas de Análisis

Código: 43006 Créditos ECTS: 12
Titulación Tipo Curso Semestre
4313768 Análisis y Gestión del Patrimonio Artístico OB 0 1
La metodología docente y la evaluación propuestas en la guía pueden experimentar alguna modificación en función de las restricciones a la presencialidad que impongan las autoridades sanitarias.

Contacto

Nombre:
Rafael Cornudella Carré
Correo electrónico:
Rafael.Cornudella@uab.cat

Uso de idiomas

Lengua vehicular mayoritaria:
catalán (cat)

Otras observaciones sobre los idiomas

Los trabajos de este módulo se pueden presentar en catalán, castellano, italiano, francés e inglés. En clase se hablará en catalán y castellano.

Equipo docente

Mariano Carbonell Buades
Rafael Cornudella Carré
Ricard Bru Turull

Prerequisitos

Ninguno.

Objetivos y contextualización

El programa del Módulo 1 tiene un caracter investigador y constituye el primer pilar del curso por lo que a la iniciación en la investigación se refiere. El módulo se articula alrededor de 3 seminarios centrados en un tema de estudio. El objectivo de los seminarios consiste en acercar al estudiante al proceso de “fabricación” de la investigación en materia artística; se examinan sus fases, metodologias, fuentes y técnicas, así como la diversidad de puntos de vista que entran en juego o que se deben tener en cuenta en un proceso de investigación.

Competencias

  • Conocer y comprender los sistemas de análisis propios y ajenos de la investigación del patrimonio artístico, la teoría y la historia del arte.
  • Definir, proyectar, planificar y elaborar un trabajo de investigación del ámbito de la historia del arte y del patrimonio artístico, crítico, con aportaciones originales y siguiendo los parámetros científicos actuales.
  • Discriminar entre investigación relevante y divulgación cultural.
  • Evaluar realista y honestamente el grado de rigor en el propio trabajo.
  • Organizar el tiempo y los propios recursos en el desarrollo de proyectos de investigación: establecer objetivos, temporalización y compromisos de actuación.
  • Poseer y comprender conocimientos que aporten una base u oportunidad de ser originales en el desarrollo y/o aplicación de ideas, a menudo en un contexto de investigación.
  • Que los estudiantes sean capaces de integrar conocimientos y enfrentarse a la complejidad de formular juicios a partir de una información que, siendo incompleta o limitada, incluya reflexiones sobre las responsabilidades sociales y éticas vinculadas a la aplicación de sus conocimientos y juicios.
  • Que los estudiantes sepan aplicar los conocimientos adquiridos y su capacidad de resolución de problemas en entornos nuevos o poco conocidos dentro de contextos más amplios (o multidisciplinares) relacionados con su área de estudio.
  • Reconstruir y analizar críticamente las posiciones de los principales investigadores actuales del patrimonio artístico, utilizando sus categorías y léxico característicos.
  • Sintetizar e integrar de manera sistemática los principales elementos de información significativa para la actividad investigadora y profesional.

Resultados de aprendizaje

  1. Conocer las disciplinas, así como los métodos y técnicas de análisis para la interpretación del patrimonio artístico, como son la paleografía, la epigrafía, la arqueometría o los diferentes análisis usados por el restaurador.
  2. Conocer los tipos de argumentación y los modos de presentar los resultados de otros investigadores de manera que sean útiles para el enfoque y desarrollo de la propia investigación
  3. Discriminar entre investigación relevante y divulgación cultural.
  4. Distinguir los métodos de análisis practicados por el historiador del arte para el estudio e interpretación del patrimonio artístico, como son el formal, el estilístico, el iconográfico o el comparativo.
  5. Evaluar realista y honestamente el grado de rigor en el propio trabajo.
  6. Identificar las principales metodologías propias y ajenas necesarias para desarrollar un trabajo de investigación.
  7. Interpretar las obras de arte de un modo integral.
  8. Organizar el tiempo y los propios recursos en el desarrollo de proyectos de investigación: establecer objetivos, temporalización y compromisos de actuación.
  9. Poseer y comprender conocimientos que aporten una base u oportunidad de ser originales en el desarrollo y/o aplicación de ideas, a menudo en un contexto de investigación.
  10. Que los estudiantes sean capaces de integrar conocimientos y enfrentarse a la complejidad de formular juicios a partir de una información que, siendo incompleta o limitada, incluya reflexiones sobre las responsabilidades sociales y éticas vinculadas a la aplicación de sus conocimientos y juicios.
  11. Que los estudiantes sepan aplicar los conocimientos adquiridos y su capacidad de resolución de problemas en entornos nuevos o poco conocidos dentro de contextos más amplios (o multidisciplinares) relacionados con su área de estudio.
  12. Realizar un proyecto del trabajo de investigación de modo bien argumentado y planificado.
  13. Sintetizar e integrar de manera sistemática los principales elementos de información significativa para la actividad investigadora y profesional.

Contenido

Seminari 1 : Japonismo. La fascinación por el arte japonés en la Cataluña de los siglos XIX y XX. Professor: Ricard Bru

Les quatre sessions analitzaran amb profunditat el fenomen del japonisme a Catalunya presentant els mètodes de recerca i els resultats d’una investigació d’àmbit tant local com global.

  1. Japonisme a l’Europa. Introducció al fenomen global d’atracció, influència i inspiració de l’art japonès de la segona meitat del segle XIX i inicis del segle XX. Exposaran també casos concrets de recerca com l’impacte de l’art eròtic japonès als artistes europeus de finals del vuit-cents.
  2. Japonisme a Catalunya (1868-1888). Atracció i impacte de l’art japonès a Catalunya fins a l’Exposició Universal de 1888, de Marià Fortuny a Alexandre de Riquer.
  3. Japonisme a Catalunya (1889-1915). Estudi del japonisme en temps del modernisme, de Ramon Casas a Lluís Domènech i Montaner.
  4. Japonisme a Catalunya (1915-1975). Aproximació a la fascinació per l’art i la cultura japonesa del noucentisme fins a les segones avantguardes, de Francesc Galí a Joan Miró.

 

Seminari 2. El monasterio de Pedralbes y su patrimonio artístico mueble: investigación, museografia y difusión entorno a un conjunto patrimonial singular. Professor: Rafael Cornudella

El Monestir de Pedralbes, on hi subsisteix una comunitat de monges de l’orde de santa Clara, i que és gestionat com a “museu-monestir” per l’Ajuntament de Barcelona, no només és un dels monuments més importants de l’arquitectura gòtica catalana, sinó també un conjunt singular per l’abundant patrimoni artístic moble que s’hi conserva, malgrat que al segle XIX i al segle XX encara es van perdre, alienar o destruir alguns objectes. Qualsevol relat sobre la historia de l’art gòtic català passa inevitablement per aquest espai monàstic, que també ofereix objectes interessants d’època moderna i contemporània, tots els quals ens permeten resseguir les successives etapes de l’existència històrica d’aquesta comunitat de monges clarisses. En el seminari es revisaran alguns resultats de les recerques més recents, se subratllaran les múltiples possibilitats de recerca obertes per al futur, i a la vegada s’analitzaran les estratègies de conservació i de difusió d’aquest monument i del seu patrimoni moble.

 

1. La construcció del complex monàstic: certeses i incerteses. El monument funerari de la reina Elisenda de Montcada i l’escultura del segle XIV.
2. Les pintures murals tres-centistes de la capella de sant Miquel: El Mestre italià de Pedralbes i la qüestió Ferrer Bassa. Altres pintures murals trescentistes del monestir.
3. La pintura sobre taula dels segles XIV i XV: noves perspectives sobre un patrimoni entre la dispersió i la desaparició, dels Serra a Martorell.
4. Visita al monestir (1). Recorregut pel monestir.
5. La pintura de finals del segle XV i del segle XVI: el fenomen de la importació i la producción local, aportacions recents.
6. Visita al monestir (2). L’exposició Tresors del Monestir i la posada en valor d’un patrimoni historicoartístic.


Seminari 3.
El Palau de la Generalitat de Catalunya: 600 años de arte y arquitectura. Professor: Marià Carbonell

El Palau de la Generalitat de Catalunya o, com es deia antigament, Casa de la Diputació del General és un cas paradigmàtic de la missió representativa i de la dimensió simbòlica que pot assolir un edifici públic de caràcter civil. En el context europeu, és un dels pocs edificis que durant un període de temps tan prolongat han estat seu d’una mateix institució de govern supramunicipal, confiscacions i supressions per raons polítiques a banda. Però també és un reflex dels canvis arquitectònics i artístics que s’han esdevingut a Catalunya al llarg de sis segles. L’objectiu d’aquest seminari és analitzar-ne tant l’arquitectura com el patrimoni moble i alhora proporcionar eines conceptuals que permetin abordar el debat sobre el present i el futur de l’edifici.

  1. Presentació. La institució. Historiografia. De la restauració de Prat de la Riba a l’actualitat. Els precedents, de la Barcino romana al call jueu.
  2. La casa gòtica: Marc Safont i l’arquitectura del gòtic tardà a Catalunya. Escultura aplicada. El tresor de la capella: argenteria, indumentària.
  3. El palau renaixentista, de les hibridacions gòtic-renaixentistes (Pati dels tarongers, Cambra Daurada) al classicisme madur de finals del segle XVI. Antoni Carbonell i el trasllat de la capella. El programa decoratiu del Saló Daurat (rajoles, tapissos, pintures). Les ampliacions dels arquitectes Ferrer.
  4. Una església vestida de palau: el cos d’edifici de Pere Blai, en el context de l’arquitectura de l’Escola del Camp (1620-2020, IV centenari de l’acabament de la façana principal i de la mort de l’arquitecte).
  5. El palau confiscat. Del Decret de Nova Planta a l’actualitat. Les decoracions del Saló de Sant Jordi i el projecte de retirada de les pintures d’època primoriverista. El programa de Torres-Garcia. Perspectives de futur.
  6. Visita programada al Palau de la Generalitat (per qüestions de protocol, l’horari el fixarà la institució).

 

  • Sesiones de seguimiento del proyecto del trabajo de fin de Master.

Professor : Rafael Cornudella.

Metodología

Clases expositivas, conferencias y visitas a conjuntos artísticos. Se valorará la participación de los estudiants en clase.

Actividades

Título Horas ECTS Resultados de aprendizaje
Tipo: Dirigidas      
Conferencias y visitas a conjuntos artísticos 16 0,64 2, 7, 10, 11, 9

Evaluación

Asistencia y participación activa en los seminarios: 30 %

Tutorías de seguimiento del proyecto de Trabajo de fin de máster: 20%

Presentación escrita del proyecto del Trabajo de fin de máster elaborado bajo la supervisión del tutor: 50 %.

El proyecto tiene que contener:

1. Una presentación de los objectivos, las razones de la selección del tema y las preguntas que el alumno se formula de entrada.

2. Un primer guión del trabajo, es decir, un primer esquema razonado del trabajo, un esbozo preliminar donde consten los aspectos que el alumno quiere tratar en su trabajo. Para elaborar este primer guión, el alumno contará con el asesoramiento del tutor del trabajo. Naturalmente, a medida que avance en la investigación, el alumno podrá modificar determinados aspectos del guión inicial.

3. Un primer acopio de las fuentes que el alumno está consultando para realizar su trabajo. En función de la temàtica del trabajo, estas fuentes pueden ser de varios tipos: bibliográficas, videográficas, fotográficas, entrevistas a personas, etc.

4. Finalmente el proyecto tiene que contar también con una planificación, en la que el alumno expondrá como ha organizado progesivamente su trabajo desde el inicio y como piensa desarrollar las diferentes tareas que le quedan por hacer hasta la conclusión del trabajo. Se recomienda que el alumno haga la planiciación tan detallada y precisa como sea posible.

La fecha límite de entrega del proyecto és el 7 de febrero de 2020. Se deben presentar dos copias: una destinada a la coordinadora del Módulo 1, la profesora Montserrat Claveria, via Campus Virtual, y la segunda para el tutor del trabajo en el formato que él/ella indique al alumno.

Actividades de evaluación

Título Peso Horas ECTS Resultados de aprendizaje
Asistencia y participación activa en clase 30% 48 1,92 5, 1, 2, 3, 4, 12, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 9
Presentación escrita del proyecto del trabajo de fin d emáster 50% 176 7,04 1, 2, 3, 4, 12, 6, 7, 8, 10, 11
Tutorías seguimiento del proyecto del trabajo de fin de máster 20% 60 2,4 5, 1, 2, 3, 4, 12, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 9

Bibliografía

Seminario 1 : Japonismo. La fascinación por el arte japonés en la Cataluña de los siglos XIX y XXProfesor: Ricard Bru (UAB)

 Japonisme. Japanese Influence on French Art 1854-1910, The Cleveland Museum of Art, Cleveland, 1975

Le Japonisme, Reunion des musées nationaux, París, 1988

Lionel Lambourne. Japonisme. Cultural Crossings between Japan and the West, Phaidon Press, Londres, 2005

Ricard Bru, Els orígens del Japonisme a Barcelona, Institut d’Estudis Món Juïc, Barcelona, 2011

Japonisme. La fascinació per l’art japonès, Obra Social La Caixa, Barcelona, 2013

 

Seminario 2. Arquitectura monástica. Catalogación y gestión patrimonial del espacio. Profesor: Eduardo Carrero (UAB)

ATIENZA, A., Tiempos de conventos. Una historia social de las fundaciones en la España Moderna, Madrid, Marcial Pons, 2008
 
BANGO, I. G., El monasterio medieval, Madrid, Anaya, 1990
 
BRAUNFELS, W., Arquitectura monacal en Occidente, Barcelona, Seix Barral, 1975
 
KRÜGER, K., Ordenes religiosas y monasterios, Madrid, H. F. Ullman, 2008
 
LABOA, J. M. (dir.), Atlas histórico de los monasterios. El monacato oriental y occidental, Madrid, San Pablo, 2004
 

Seminario 3El monasterio de Pedralbes y su patrimonio artístico mueble: investigación, museografía y difusión entorno a un conjunto patrimonial singular. Profesor:Rafael Cornudella (UAB)

Aixalà, Carme; Bernal, M. Carme; CVastellano, Aanna (eds.), Dones silenciades. El llegat de sor Eulàlia Anzizu (1868-1916) al Monestir de Pedralbes, Barcelona, 2018

Anzizu, Eulàlia, Fulles historiques del Real Monestir de Santa María de Pedralbes, Barcelona-Sarrià, 1897

Balasch, Ester; Español, Francesca (eds.), Elisenda de Montcada. Una reina lleidatana i la fundació del Reial Monestir de Pedralbes, Lleida, 1997

Beseran i Ramon, Pere, “Un taller escultòric a la Barcelona del segon quart del segle XIV i una proposta per a Pere de Guines”, Lambard. Estudis d’art medieval (1991-1993), 1994, p. 215-245, 483-488

BeseraniRamon, Pere, “Noves observacions a l’entorn del sepulcre d’Elisenda de Montcada”, a I jornades de recerca histórica de les Corts. Ponències i comunicacions (Barcelona, 14 i 15 de març de 1997), Barcelona, 1998, p. 87-99

97, p. 39-57

Beseran i Ramon, Pere; Cubeles i Bonet, Albert; Julià i Capdevila, Josep M., “El convent de Santa Maria de Pedralbes”, a Josep Bracons i Clapés, Pere Freixas i Camps (eds.), L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura, I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos, Barcelona, 2002, p. 193-200

Castellano i Tresserra, Anna, Pedralbes a l’edat mitjana. Història d’un monestir femení, Barcelona, 1998

Carbonell, Marià; Castellano, Anna;Cornudella, Rafael (eds.), Pedralbes: Els tresors del monestir (catàleg de l’exposició), Museu-Monestir de Pedralbes, Barcelona, 2005

Cornudella, Rafael, “Sainte Claire d’Assise et Christ assis au Calvaire du début du xvie siècle conservées au Monastère de Santa Maria de Pedralbes (Barcelone)”, RevueBelge d’Archéologie et Histoire de l’Art, 83 (2014), p. 67-86

Cornudella, Rafael, “Les pintures italianíssimes de Pedralbes”, El Punt Avui, suplement Cultura (divendres, 27 març 2015), p. 28-29

Cornudella, Rafael, “From Patinir’s Workshop to the Monastery of Pedralbes. A Virgin and Child in a Landscape”, Locus Amoenus, 16 (2018), p. 19-57

Español, Francesca, “Los membra disjecta de un coro gótico catalán en el Museo de Cleveland”, a Mª Luisa Melero Moneo, Francesca Español Bertrán, Anna Orriols i Alsina, Daniel Rico Camps (eds.), Imágenes y promotores en el arte medieval. Miscelánea en homenaje a Joaquín Yarza Luaces, Bellaterra, 2001

Español, Francesca, El Gòtic català, Manresa, 2002

Martens, Didier, “Le triptyque de la Sainte Famille au travail de Pedralbes, une oeuvre flamande ‘hispanisée’”, Oud Holland, 119, n.1 (2006), p. 41-63

Senserrich i Espuñes, Rosa; Font i Pagès, Lídia, “La planificació del treball al fresc en les pintures que decoren la cel·la de sant Miquel del monestir de Pedralbes”, Quaderns tècnics de l’MHCB, 2 (2007), p. 24-43

Trens, Manuel, Ferrer Bassa i les pintures de Pedralbes, Barcelona, 1936

Yarza Luaces, Joaquin, “María de Navarra y la ilustración del Libro de Horas de la Biblioteca Nazionale Marziana”, a S. Marcon, Mª J. Arnall, J. Yarza Luaces, J. M. García de la Mora, Libro de Horas de la reina María de Navarra, Barcelona, 1996, p. 93-256

 

Seminari 3. El Palau de la Generalitat de Catalunya: 600 años de arte y arquitectura. 

Carbonell, Marià (dir.), El Palau de la Generalitat de Catalunya. Art i arquitectura, 2 volums, Barcelona, 2015 [aquesta orbra recull exhaustivament la bibliografia anterior]