Logo UAB
2020/2021

Anàlisi i Presentació de Resultats

Codi: 42589 Crèdits: 9
Titulació Tipus Curs Semestre
4313402 Recerca i Intervenció Psicosocial OT 0 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Luz María Martínez Martínez
Correu electrònic:
LuzMaria.Martinez@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)

Equip docent

Juan Manuel Muñoz Justicia
Joan Pujol Tarrés
Joel Feliu Samuel Lajeunesse
Isabel Pellicer Cardona
Beatriz San Román Sobrino
Francisco Javier Tirado Serrano

Prerequisits

S'aconsella haver cursat els moduls previs de l'itinerari (M1, M2a, M3 i M5a).

Objectius

Els objectius globals del mòdul són els següents:

.- Desenvolupar una anàlisi psicosocial, teòricament orientat, sobre la base dels resultats obtinguts en la investigació pròpia.
.- Elaborar conclusions i recomanacions producte de la investigació realitzada.
.- Valorar les implicacions ètiques i polítiques de la difusió del coneixement generat.

 

Competències

  • Defensar arguments i justificar una idea amb claredat i precisió, d’una manera apropiada al context, valorant les aportacions d'altres persones
  • Orientar teòricament la definició dels objectius, el disseny i l'anàlisi en la comprensió dels fenòmens psicosocials
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Seleccionar, dissenyar, adaptar i aplicar instruments de descripció i diagnòstic de fenòmens i problemàtiques psicosocials que contribueixin al desenvolupament i a l'avaluació de plans i programes d'intervenció psicosocial.
  • Utilitzar amb eficàcia les tecnologies de la informació i de la comunicació en la recollida, l'elaboració i la transmissió de coneixement

Resultats d'aprenentatge

  1. Defensar arguments i justificar una idea amb claredat i precisió, d’una manera apropiada al context, valorant les aportacions d'altres persones
  2. Presentar i justificar els instruments usats en la investigació psicosocial pròpia
  3. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis
  4. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  5. Realitzar una anàlisi, teòricament orientada, dels resultats d'una investigació psicosocial
  6. Utilitzar amb eficàcia les tecnologies de la informació i de la comunicació en la recollida, l'elaboració i la transmissió de coneixement

Continguts

Orientació temàtica del mòdul:

.- Anàlisi i discussió de resultats d'investigació a partir de diferents metodologies qualitatives: anàlisi del discurs i narratiu, anàlisi de dades etnogràfiques i anàlisis de processos d'investigació-acció.

.- Identificació de problemes associats al procés d'anàlisi de dades qualitatives, d'acord als projectes propis dels i les estudiants.

.- Definició dels processos de síntesis i elaboració de conclusions a partir del material qualitatiu recaptat en els projectes propis.

.- Procediments per a la sistematització de recomanacions per a la pràctica professional que es derivin dels treballs de recerca realitzats.

.- Implicacions de la publicació de dades qualitatives 'sensibles' per raons ètiques o polítiques.

 

Metodologia

Les metodologies docents podran combinar les següents formes de treball: seminaris, tutories individuals i col·lectives, elaboració i desenvolupament de treballs, anàlisis de materials empírics, lectura d'articles i/o informes d'interès i estudi personal.

 

Nota: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitária.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals i discussions grupals 30 1,2 1, 2, 3, 4, 5, 6
Exposicions orals 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6
Tipus: Supervisades      
Anàlisi de material empíric 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6
Lectura i comprensió d'articles i informes 10 0,4 1, 2, 3, 5
Preparació de sessions 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6
Tipus: Autònomes      
Elaboració i desenvolupament de treballs 60 2,4 1, 2, 3, 4, 5, 6
Estudi i treball personal i grupal 40 1,6 1, 2, 3, 4, 5, 6

Avaluació

EV1. Activitat a l'aula: exercici grupal dut a terme a l'aula i vinculat a una metodologia d'anàlisi específica i/o a la pròpia recerca de les i els estudiants. El/la professor/a de la sessió indicarà al seu moment quin ha de ser el treball a realitzar, i aquest se elaborará prèviament a la sessió assignada i serà presentat en classe el dia corresponent.

EV2. Exercici individual: presentació de l'anàlisi del material recollit en la recerca en un treball redactat (inclou mètode, procediment, anàlisi i resultats preliminars).

EV3. Informe d'aprenentatge del mòdul pel TFM. Informe sobre l'aplicació del mòdul al procés del TFM, corregit pel tutor/a de l'estudiant seguint les directrius de qui coordina el mòdul.

 

Qualificacions:  

Mòdul superat: El mòdul es considerarà superat si l'estudiant obté una nota mitjana superior a 5 en el conjunt de les proves d'avaluació.

Avaluable: Es considerarà Avaluable l’estudiant que hagi presentat evidències d'aprenentatge amb un pes igual o superior 40% del total del mòdul.

No avaluable: Es considerarà No avaluable el fet que encara que l’estudiant hagi presentat vàries proves el pes total en relació amb el conjunt del mòdul sigui inferior al 40%.

Reavaluació: No hi ha reavaluació

Pautes d'avaluació de la Facultat de Psicologia: http://www.uab.cat/doc/DOC_avaluaciotitulacions1819

 

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
EV1. Preparació i presentació d'exposicions orals 30% 8 0,32 1, 2, 3, 4, 5, 6
EV2. Desenvolupament i presentació escrita del treball d'anàlisi 50% 27 1,08 2, 3, 4, 5
EV3. Informe d'aprenentatge del mòdul pel TFM 20% 0 0 2, 3, 4, 5

Bibliografia

Antaki.C, (Ed.) (1988): Analysing Ordinary Explanation: A casebook of methods. London: Sage.

Barabási, A.-L. (2002). Linked : the new science of networks. Cambridge  Mass.: Perseus Pub.

Barthes, R.; Duisit, L. (1975) An Introduction to the Structural Analysis of Narrative. New Literary History, Vol. 6, No. 2, On Narrative and Narratives, 237-272. Baltimore: The Johns Hopkins University Press

Bassi, J. (2008): El buen camino. Una historia de vida que ilustra los efectos de la (in)disciplina en la producción de conocimiento.

Braun, V., & Clarke, V. (2006). Using thematic analysis in psychology. Qualitative Research in Psychology, 3(2), 77–101. doi:10.1191/1478088706qp063oa

Billig, M.(1987): Arguing and Thinking: A Rhetorical approach to social psychology. Cambridge: CUP.

Billig,M. et al.(1988): Ideological Dilemmas: A social psychology of everyday thinking, London: Sage,

Billig,M,(1991): Ideo/ogy and Opinions. London: Saqe.

Burman,E,-Parker,I.(Eds,)(1993): Discourse analytic research. Repertoires and readings of texts in action. London: Routledge,

Geertz, C. (1992). La interpretación de las culturas (Vol. 1). Barcelona: Gedisa.
 
Crowle, A.J. (1976): The deceptive language of the laboratory. En H. Harré (ed.): Life Sentences. Chichester: Wiley.

Fairclough,N,(1989): Language and Power. London: Longman.

Fairclough,N,(1992): Discourse and Social Change, Cambridge: Polity Press.

Fernández Christlieb, P. (2012) Vehículos. URBS. Revista de Estudios Urbanos y Ciencias Sociales, 2(1), 9-17. Disponible en: http://nevada.ual.es:81/urbs/index.php/urbs/article/view/fernandez_christlieb

Frank, A. W. (2012). Practicing dialogical narrative analysis. Varieties of narrative analysis, 33-52.

Gilbert,G,N,-Mulkay,M,(1984):Opening Pandora's Box: A socio/ogical analysis of scientists' discourse. Cambridge: Cambridge University Press,

Grice, H,P.(1975): logic and conversation. En P,Cole and J, Morgan (Eds.): Syntax and Semantics, vol 3: Speech Acts. NY: Academic Press.

Iñiguez, L.; Antaki, Ch. (1994): El análisis del discurso en Psicología Social. Boletín de Psicología, No. 44, 59-66.

Iñiguez, L.; Antaki, Ch. (1998): Análisis del discurso. Anthropos, No. 177, 57-75.

Levinson, S.(1983): Pragmatics. Cambridge: CUP.

Linder, S. H. (2006). Cashing-in on Risk Claims: On the For-profit Inversion of Signifiers for´┐¢ Global Warming. Social Semiotics, 16(1), 103.
 
Maingueneau, D.(1991): L'analyse du Discours. Introduction aux lectures de /'archive. Paris: Hachette.
 
Martínez-Guzmán, A. & Íñiguez-Rueda, L. (2010). La fabricación del Trastorno de Identidad Sexual. Discurso & Sociedad, Vol 4(1) 2010, 30-51.

McNaught, C.; Lam, P. (2010) Using Wordle as a Supplementary Research Tool. The Qualitative Report, Volume 15 Number 3, May 2010, 630-643. Disponible en: http://www.nova.edu/ssss/QR/QR15-3/mcnaught.pdf

Molina, J. L. (2004). La ciencia de las redes. Apuntes de Ciencia Y Tecnología, (11), 36–42.

O'Halloran, K. (Ed.). (2004). Multimodal discourse analysis: Systemic functional perspectives. A&C Black.

Parker, I. (1988): Deconstructing accounts. En C,Antaki (ed.):Analysing Ordinary Explanation: A casebook of methods London: Sage.

Parker,L.(1992): Discourse Analysis. Critical Analysis for Social and Individual Psycho-logy. London: Routledge.

Potter, J.; Wetherell, M, (1987): Discourse and Social Psychology: Beyond attitudes and benevtour.London: Saqe.

Riessman, C. K. (2003) Narrative Analysis. in M.S. Lewis-Beck, A. Bryman and T. Futing Liao, eds(2003), The Sage Encyclopedia of Social Science Research Methods, 3 Vol. boxed set, Sage. Reprinted by permission of Sage Publications.

Riessman, C.K. (2003)“Performing identities in illness narrative: Masculinity and multiple sclerosis”, Qualitative Research, 3(1).

Riessman, C. K. (2007). Narrative Methods for the Human Sciences. SAGE Publications.
 
Saldaña, J. (2009). The coding manual. London: SAGE.
 
Scott, J. (2000). Social network analysis. A handbook. London: Sage.
 
Silva, C. (2011) La teoría delActor-red tal como yo la imagino. Breve ensayo sobre el cosmos semafórico. Athenea Digital - 11(1): 203-215 (marzo 2011).
 
Silva, C.; Iñiguez, L. (2011) Tiempo y relaciones sostenibles en el espacio urbano. Papeles del CEIC, vol. 2011/2, nº 75, CEIC (Centro de Estudios sobre la Identidad Colectiva), Universidad del País Vasco, http://www.identidadcolectiva.es/pdf/75.pdf.
 
Stubbs, M, (1983): Discourse Analysis: The sociolinguistic analysis of natural language, Oxford: Basil Blackweu.

Van Dijk, T. (1999): Análisis crítico deldiscurso. Anthropos, 186, 23-36.

Van Dijk,T. (2002). El análisis crítico del discurso y el pensamiento social. Atenea Digital, 1, 18-24. Disponible en http://blues.uab.es/athenea/num1/vandijk.pdf

Van Dijk,T. (2003). La multidisciplinaridad del análisis crítico del discurso: un alegato en favor de la diversidad. En R.Wodak y M.Meyer Métodos de análisis crítico del discurso, 143-177. Barcelona:Gedisa.

Wetherell, M.; Potter, J.(1992): Mapping the language of racismo. London: Harverster.

Williams, G. (1984) “The genesis of chronic illness: Narrative reconstruction”, Sociology of Health & Illness, 6(2): 175-200.

Wodak, R.; Meyer, M. (comps.) (2003): Métodos de análisis crítico del discurso. Barcelona: Gedisa.