Logo UAB
2020/2021

La Lengua Catalana en su Contexto. Uso y Realidad Social

Código: 42495 Créditos ECTS: 10
Titulación Tipo Curso Semestre
4313382 Estudios Avanzados de Lengua y Literatura Catalanas OT 0 0
La metodología docente y la evaluación propuestas en la guía pueden experimentar alguna modificación en función de las restricciones a la presencialidad que impongan las autoridades sanitarias.

Contacto

Nombre:
Mar Massanell Messalles
Correo electrónico:
Mar.Massanell@uab.cat

Uso de idiomas

Lengua vehicular mayoritaria:
catalán (cat)

Equipo docente

Daniel Casals Martorell

Equipo docente externo a la UAB

Emili Boix Fuster (UB)
Núria Alturo Monné (UB)

Prerequisitos

Ninguno.

Objetivos y contextualización

Este módulo tiene como objetivo proporcionar una formación específica en la variación social y funcional de la lengua catalana, así como en el contexto sociolinguístico en el que se dan. Los estudiantes se familiarizarán con los principales enfoques teóricos que analizan esta variación y las principales metodologías correspondientes. Así, el alumno estará preparado para comprender la complejidad de la variación social y funcional y, por lo tanto, podrá tomar decisiones prácticas que afecten al uso social de la lengua catalana, en la administración, en los medios de comunicación y en la creación de obras literarias, entre otras.

Competencias

  • Aplicar los métodos de investigación propios de los ámbitos lingüístico y literario.
  • Producir informes sobre actividades u obras lingüísticas o literarias.
  • Que los estudiantes sean capaces de integrar conocimientos y enfrentarse a la complejidad de formular juicios a partir de una información que, siendo incompleta o limitada, incluya reflexiones sobre las responsabilidades sociales y éticas vinculadas a la aplicación de sus conocimientos y juicios.
  • Que los estudiantes sepan aplicar los conocimientos adquiridos y su capacidad de resolución de problemas en entornos nuevos o poco conocidos dentro de contextos más amplios (o multidisciplinares) relacionados con su área de estudio.
  • Que los estudiantes sepan comunicar sus conclusiones y los conocimientos y razones últimas que las sustentan a públicos especializados y no especializados de un modo claro y sin ambigüedades.

Resultados de aprendizaje

  1. Aplicar las normativas lingüísticas que afectan las distintas variedades y la legislación que determina el uso de la lengua.
  2. Aplicar los nuevos métodos de trabajo en investigación social y funcional de la lengua.
  3. Producir informes sobre el uso de las diversas variedades sociales y funcionales en la sociedad catalana actual.
  4. Producir informes sobre la problemática de uso del catalán en una sociedad multilingüe.
  5. Que los estudiantes sean capaces de integrar conocimientos y enfrentarse a la complejidad de formular juicios a partir de una información que, siendo incompleta o limitada, incluya reflexiones sobre las responsabilidades sociales y éticas vinculadas a la aplicación de sus conocimientos y juicios.
  6. Que los estudiantes sepan aplicar los conocimientos adquiridos y su capacidad de resolución de problemas en entornos nuevos o poco conocidos dentro de contextos más amplios (o multidisciplinares) relacionados con su área de estudio.
  7. Que los estudiantes sepan comunicar sus conclusiones y los conocimientos y razones últimas que las sustentan a públicos especializados y no especializados de un modo claro y sin ambigüedades.

Contenido

BLOQUE 1

Profesora: Núria Alturo (UB)

1. Conceptos básicos: contexto, discurso, multimodalidad, género, tipo de texto, estilo, registro, variación funcional

2. Perspectivas funcionales sobre el lenguaje. Aproximación a cuatro modelos teóricos y metodológicos que adoptan una perspectiva funcional para el estudio de la lengua: la Etnografía de la Comunicación, el Análisis Crítico del Discurso, la Lingüística Sistémica Funcional y la Gramática Funcional Discursiva.

3. Recursos para el estudio de la lengua oral: corpus para el estudio de la lengua catalana oral; fundamentos y métodos de la transcripción discursiva.

 

BLOQUE 2

Profesor: Emili Boix-Fuster (UB)

1. La sociolingüística de la sociedad y la sociolingüística de la lengua. La sociolingüística del poder (la metáfora del mercado) de Pierre Bourdieu: capitales, campos y habitus. Las 6 Ds. Las historias de vida lingüísticas (Calsamiglia 2010, 419-436; Todó 2017, 9-16).

2. Las ideologías lingüísticas (Boix-Fuster 2012, Boix-Fuster y Woolard (en preparación)). El purismo como ejemplo.

3. La transmisión lingüística intergeneracional (TLI), como prioridad para Fishman (Boix-Fuster 2009; Boix-Fuster y Paraíso 2015). La vitalidad etnolingüística subjectiva. La TLI: los cuestionarios de las entrevistas semidirigidas de final abierto. La TLI: primeros resultados cualitativos y cuantitativos en los países de lengua catalana

4. Las marcas transcódicas (Boix 1993): elección de lengua, alternancias de código e interferencias

5. Variación y cambio: indicadores marcadores y estereotipos. La variación sociolectal en la literatura y los medios de comunicación: Pigmalión, papá / papa y las obras de Ramon Solsona como ejemplos (Boix 1999, 2007; Boix y Riba 2017). El Corpus de Variedades Sociales de la UB.

6. Elaboración de ideologías lingüísticas propias. Puesta en común del ejercicio central del curso elegido por cada alumno.
 
 
BLOQUE 3

Profesor: Daniel Casals (UAB)

1. El concepto de estándar y el proceso de estandarización de lenguas minorizadas.

2. El uso del catalán en los medios de comunicación: cronología y etapas.

3. El restablecimiento y el acceso del catalán en los medios audiovisuales.

4. Los servicios de asesoramiento lingüístico de los medios de comunicación.

5. Los modelos lingüísticos de los medios de comunicación en catalán.

6. La extensión social de la normativa en los medios de comunicación.

7. La aplicación del modelo a los informativos, el entretenimiento y la publicidad.

8. La ficción como instrumento de educación y de cohesión social.

 

BLOQUE 4

Profesora: Mar Massanell i Messalles (UAB)
 
1. Las aproximaciones dicotómicas a la lengua como objeto de estudio (lingüística vs. sociolingüística, sincronía vs. diacronía, historia interna vs. historia externa, planificación del corpus vs. planificación del estatus) frente al enfoque holístico de la compléxica.
 
2. Un ámbito propicio para la confluencia de perspectivas diversas de análisis de la lengua: el estudio de los cambios lingüísticos en curso.
 
3. La tríada formas lingüísticas, usos lingüísticos y percepciones de los hablantes: nexos e interacciones.
 
4. La consciencia lingüística de los hablantes a través del análisis cualitativo de los discursos que generan.
 
5. El cambio lingüístico provocado por la presión niveladora del estándar: el cambio por adopción y el cambio por adaptación; la divergencia de formas y la divergencia de parámetros; la interacción entre procesos de cambio; la hibridación formal.
 
6. La confluencia entre la descripción de la variación lingüística y el relato interpretativo de la evolución de la lengua como fuente de proyecciones de futuro.
 

Metodología

Clases magistrales, aprendizaje basado en problemas, realización de actividades prácticas y trabajos, presentación oral de trabajos, debates, participación en actividades complementarias.

Actividades

Título Horas ECTS Resultados de aprendizaje
Tipo: Dirigidas      
Presentaciones de temas, prácticas de aula y ejercicios de refuerzo por grupo 50 2 2, 1, 4, 3, 7
Tipo: Supervisadas      
Tareas supervisadas 70 2,8 2, 1, 4, 3, 7
Tipo: Autónomas      
Estudio - Lectura critica de textos - Análisis de datos - Redacción de trabajos 120 4,8 2, 1, 4, 3, 5, 6, 7

Evaluación

La evaluación se basará en la realización y superación de los trabajos, ejercicios o presentaciones asignados en cada bloque. Se evaluará el conocimiento de la materia y la capacidad de aplicar los métodos y los conceptos. La nota final será la suma ponderada de las puntuaciones obtenidas en cada bloque, según el baremo que se explicará al inicio del curso. Se obtendrá un “no presentado” cuando no se haya completado uno de los cuatro bloques.

En el bloque 2 (Prof. Emili Boix, UB), a parte de los ejercicios regulares del curso, es necesario que el alumno elija uno de los ejercicios siguientes: (1) dos historias de vida lingüísticas; (2) una entrevista a una pareja lingüística mixta; o (3) una pequeña investigación sobre sociolectos (a partir de los medios de comunicación o fuentes lexicográficas).

Actividades de evaluación

Título Peso Horas ECTS Resultados de aprendizaje
Resolución de ejercicios - Entrega de trabajos - Presentaciones orales 100% 10 0,4 2, 1, 4, 3, 5, 6, 7

Bibliografía

Bloque 1:

Alturo, Núria; Bladas, Òscar; Payà, Marta; Payrató, Lluís (ed.) (2004): Corpus oral de registres. Materials de treball. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.

Alturo, Núria; Keizer, Evelien; Payrató, Lluís (ed.) (2014): The interaction between context and grammar in Functional Discourse Grammar. Pragmatics, 24 (Monogràfic). Disponible a <https://ipra.uantwerpen.be/main.aspx?c=*HOME&n=1480>

Bibliografia de pragmàtica i anàlisi del discurs (BiPAD-cat). Recurs en línia. Disponible a <http://www.ub.edu/grepad/bd/bipad-cat/>

Castellà Lidon, Josep Maria (2001): La complexitat lingüística en el discurs oral i escrit: densitat lèxica, composició oracional i connexió textual. Barcelona: Universitat de Barcelona. Tesi doctoral. Disponible a <http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/7486/tjcl1de2.pdf?sequence=1>

Cuenca, Maria Josep (2014): “The use of demonstratives and context activation in Catalan parliamentary debate”. Discourse Studies, 16: 729–752.

Curell, Hortènsia (2013): “Politeness and cultural styles of speaking in Catalan”. Payrató, Lluís; Cots, Josep Maria (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 273-308.

Grup d'Estudis de Pragmàtica i Anàlisi del Discurs (GrEPAD) (2017): Bibliografia de pragmàtica i anàlisi del discurs (BiPAD-cat). Barcelona: Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. Disponible a <http://hdl.handle.net/2445/112146>

Payrató, Lluís (ed.) (1998): Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Universitat de Barcelona - Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Payrató, Lluís (2012): “L’anàlisi del discurs al segle XXI: reflexions crítiques a l’entorn del context comunicatiu i la multimodalitat”. Dins Vicent Salvador (ed.), L’ull despert. Anàlisi crítica dels discursos d’avui. València: Edicions Tres i Quatre. 105-149.

Payrató, Lluís (2016): “Multimodalitat i llengua oral. Ensenyant les fronteres del llenguatge”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 70: 43-49. (Versió espanyola: “Multimodalidad y lengua oral. Enseñando las fronteras del lenguaje”. Textos. Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 73: 43-49.)

Payrató, Lluís; Alturo, Núria (ed.) (2002): Corpus oral de conversa col·loquial. Materials de treball. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.

Payrató, Lluís; Cots, Josep Maria (ed.) (2013): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton.

Payrató, Lluís; Fitó, Jaume (ed.) (2008): Corpus audiovisual plurilingüe. Barcelona: Publicacions de la  Universitat de Barcelona.

Payrató, Lluís, Nogué, Neus (eds.) (2013): Estil i estils. Teoria i aplicacions de l’estilística. Universitat de Barcelona – PPU. Disponible en obert a Publicacions de la Universitat de Barcelona <http://www.publicacions.ub.edu/refs/grup-estudi-variacio/ficha.aspx?cod=08385>

Salvador, Vicent (2013): “Metaphor and style in Catalan”. The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 309-330.

Tuson, Amparo (1995): Anàlisi de la conversa. Barcelona: Empúries.

Viana, Amadeu (2006): “Humor i argumentació en la conversa ordinària: una aproximació”. Alturo, Núria; Josep Besa; Òscar Bladas i Neus Nogué (ed.): L’argumentació. Barcelona: Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). Disponible en obert a Publicacions de la Universitat de Barcelona  <http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08382>

 

Bloque 2:

Boix, Emili (1998) “La variació social”. Caplletra. Revista Internacional de Filologia 25, 135-132.

Boix, Emili (1999) “Papà, papa, pare nostre. Un exercici de dialectologia social”. Revista de Llengua i Literatura, 18, 445-473.

Boix, Emili (2007) “Els Pigmalions de Joan Oliver i Xavier Bru de Sala: dues adaptacions separades per quaranta anys”. Els Marges 78, 55-80.

Boix, E.(1999) “L’entrevista semidirigida en sociolingüística. Alguns suggeriments artesanals”, a E. Boix,Núria Alturo (et al.) El contacte i la variació lingüístics: Descripció i metodologia. Barcelona: PPU, 239-283.

Boix, E. (2001) "Varietats socials ". A: F. Vallverdú i J.Bañeres (eds.) Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Eds. 62.

Boix, Emili (2007) Corpus de Varietats socials. Materials de treball. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

Boix-Fuster, Emili (2009) Català o castellà amb els fills?La transmissió de la lelngua en famílies bilingües a Barcelona. Sant Cugat del Vallès: Rourich.

Boix-Fuster, Emili; i Torrens, Rosa M. (eds.) (2011) Les llengües al sofà. El plurilingüisme familiar als països de llengua catalana. Lleida: Pagès editors.

Bourdieu, Pierre (1982) Ce que parler veut dire. Paris: Fayard.

Briguglia, Caterina (2013) Dialecte i traducció literària. El cas català. Vic: Eumo.

Montoya, Brauli i Mas, Antoni (2012) La transmissió familiar del valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Pomares, Joaquim (1997) Diccionari del català popular i d’argot. Barcelona: Eds. 62.

Sabater, Antònia (2012) Els senyors de Palma. Història oral. Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear.

Schieffelin, Bambi B. et al. (2012, or. anglès 1998) Ideologías lingüísticas. Madrid: Catarata.

Subirats, Marina (2012) Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Les classes socials al tombant del segle XXI. Barcelona: L’Avenç.

 

Bloque 3:

Casals, D. (2001): «Contribució dels media orals en la construcció d’un estàndard de masses plural: presència del dialecte nord-occidental en el llibre d’estil de les emissores radiofòniques de la CCRTV». Zeitschrift für Katalanistik, 14, p. 150-161.

Casals, D. (2007): Ràdio en català. Contribució de Catalunya Ràdio a la creació d'un llenguatge radiofònic per als informatius. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Casals, D.; Faura, N. (2010): El català als mitjans de comunicació. Barcelona: EdiUOC.

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2006). ésAdir [en línia]. Barcelona: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. http://esadir.cat.

Fabra, P. (1913): Normes ortogràfiques. Barcelona: IEC.

Fabra, P. (1917): Diccionari ortogràfic. Barcelona: IEC.

Fabra, P. (1918, 19337 [2000f]): Gramàtica catalana. Barcelona: IEC.

Fabra, P. (1932 [198113]): Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Edhasa.

Fabra, P. (1956): Gramàtica catalana. Barcelona: Teide.

Haugen, E. (1983): «The implementation of Corpus Planning: Theory and Practice». A: J. Cobarrubias i J. A. Fishman (ed.), Progress in Language  Planning. International Perspectives. Berlín / Nova York / Amsterdam: Mouton, p. 269-289.

Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1990a [19993]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana [= Proposta]. I. Fonètica. Barcelona: IEC.

Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1990b). «La llengua en els mitjans de comunicació de massa i especialment en la televisió». A: Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1990), Documents de la Secció Filològica, i, Barcelona: IEC.

Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1992 [19993]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana [= Proposta]. II. Morfologia. Barcelona: IEC.

Kabatek, J. i C. D. Pusch (ed.) (2009): Variació, poliglòssia i estàndard. Processos de convergència i divergència lingüístiques en català, occità i basc. Aachen: Shaker.

Lamuela, X. (1994): Estandardització iestabliment de les llengües. Barcelona: Edicions 62.

Martí i Castell, J. (ed.) (1991): Processos de normalització lingüística: l’extensió d’ús social i la normativització. Barcelona: Columna.

Massanell, M. (2011): Permeabilitat del català nord-occidental a l’estàndard mediàtic i educatiu: el cas de l’Alt Urgell. Barcelona: IEC.

Massanell, M. (2012): «Feve temps que no diva tants verbs!» Manteniment i transformació de paradigmes verbals en el català nord-occidental del tombant de segle. Barcelona: PAM.

Pradilla, M. À. (ed.) (2001): Societat, llengua i norma. A l’entorn de la normativització de la llengua catalana. Benicarló: Alambor.

Segarra, M. (1985a). Història de l’ortografia catalana. Barcelona: Empúries.

Segarra, M. (1985b [19872]). Història de la normativa catalana. Barcelona: EC.

Segarra, M. (1998). Pompeu Fabra: una biografia. Barcelona: Empúries.

Segarra, M. (2000): Anàlisi de la normativa catalana. Barcelona: UOC.

Segarra, M. i M. Bassols (2009): El col·loquial dels mitjans de comunicació. Vic: Eumo.

Televisió de Catalunya (1995 [19982]). El català a TV3. Llibre d’estil. Barcelona: Edicions 62.

Veny, J. (2001): Llengua històrica i llengua estàndard. València: UV.

Veny, J. i M. Massanell (2015): Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans. Barcelona / Alacant / València: UB / UA / UV.

 

Bloque 4:

Aracil, Lluís V. (1982). «Conflicte lingüístic i normalització lingüística a l’Europa nova», dins Papers de sociolingüística, Barcelona, la Magrana, pp. 23-38.

Benet, Josep (1995). L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, Barcelona, PAM.

Casals, Daniel & Neus Faura (2010). El català als mitjans de comunicació, Barcelona, UOC.

Fabra, Pompeu (1918). Gramàtica catalana, Barcelona, IEC.

Ferrando, Antoni & Miquel Nicolás (2011). Història de la llengua catalana, Barcelona, UOC.

Haugen, Einar (1983). «The Implementation of Corpus Planning: Theory and Practice», dins Juan Cobarrubias & Joshua A. Fishman (ed.), Progress in Language Planning: International Perspectives, Berlin/New York/Amsterdam, Mouton, pp. 269-289.

Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona, IEC.

Kloss, Heinz (1969). Research Possibilities on Group Bilingualism: a Report, Québec, ICRB.

Labov, William (1972). Sociolinguistic Patterns, Philadelphia, University of Pennsylvania.

Marí, Isidor (1992). Un horitzó per a la llengua. Aspectes de la normalització lingüística, Barcelona, Empúries.

Martí i Castell, Joan (1990). Gramàtica històrica. Problemes i mètodes. València, UV.

Massanell i Messalles, Mar (2011). Permeabilitat del català nord-occidental a l’estàndard mediàtic i educatiu: el cas de l’Alt Urgell, Barcelona, IEC.

Massanell i Messalles, Mar (2012). «Feve temps que no diva tants verbs!» Manteniment i transformació de paradigmes verbals en el català nord-occidental del tombant de segle, Barcelona, PAM.

Massanell i Messalles, Mar (2018). «Les terminacions àtones de primera i segona persona del plural en català: una aproximació diacrònicai geolingüística», Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, 8, pp. 159-258.

Massanell i Messalles, Mar & Gemma Palà (2018). «Que ho faça jo?! Que ho faci ell! Evolució del present de subjuntiu en el nord-occidental actual», Zeitschrift für Katalanistik, 31, pp. 203-246.

Massip, Àngels & Albert Bastardas (ed.) (2014). Complèxica. Cervell, societat i llengua des de la transdisciplinarietat, Barcelona, UB.

Nadal, Josep M. (1992). Llengua escrita i llengua nacional, Barcelona, Quaderns Crema.

Nicolás, Miquel (1998). La història de la llengua catalana: la construcció d’un discurs, València/Barcelona, IIFV/PAM.

Nicolás, Miquel (2019). «La variació lectal del català en l’era de la societat xarxa. Notes per a un debat», dins Francesc Feliu & Olga Fullana (ed.), The Intricacy of Languages, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins, pp. 263-280.

Polanco, Lluís B. (1984). «La normativa al País Valencià. Problemàtica i perspectives», dins Maria Teresa Cabré et al. (ed.), Problemàtica de la llengua normativa. Actes de les Primeres Jornades d’Estudi de la Llengua Normativa, Barcelona, PAM, pp. 107-146.

Pradilla, Miquel Ángel (2011). De política i planificació lingüística. Mirades contemporànies a l’ecosistema comunicatiu català, Benicarló, Onada.

Sistac, Ramon (1998). «L’impacte de la normalització lingüística sobre la variació. Un cas concret: el català nord-occidental», dins Emili Boix et al. (ed.), El contacte i la variació lingüístics: Descripció i metodologia, Barcelona, UB, pp. 161-178.

Turull, Albert (2019). «Les tres fases de l’assumpció nord-occidental de l’estàndard (i viceversa)», Ítaca. Revista de Filologia, 10, pp. 179-207.