Titulación | Tipo | Curso | Semestre |
---|---|---|---|
4313382 Estudios Avanzados de Lengua y Literatura Catalanas | OT | 0 | 0 |
Ninguno.
Este módulo tiene como objetivo proporcionar una formación específica en la variación social y funcional de la lengua catalana, así como en el contexto sociolinguístico en el que se dan. Los estudiantes se familiarizarán con los principales enfoques teóricos que analizan esta variación y las principales metodologías correspondientes. Así, el alumno estará preparado para comprender la complejidad de la variación social y funcional y, por lo tanto, podrá tomar decisiones prácticas que afecten al uso social de la lengua catalana, en la administración, en los medios de comunicación y en la creación de obras literarias, entre otras.
Clases magistrales, aprendizaje basado en problemas, realización de actividades prácticas y trabajos, presentación oral de trabajos, debates, participación en actividades complementarias.
Título | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|
Tipo: Dirigidas | |||
Presentaciones de temas, prácticas de aula y ejercicios de refuerzo por grupo | 50 | 2 | 2, 1, 4, 3, 7 |
Tipo: Supervisadas | |||
Tareas supervisadas | 70 | 2,8 | 2, 1, 4, 3, 7 |
Tipo: Autónomas | |||
Estudio - Lectura critica de textos - Análisis de datos - Redacción de trabajos | 120 | 4,8 | 2, 1, 4, 3, 5, 6, 7 |
La evaluación se basará en la realización y superación de los trabajos, ejercicios o presentaciones asignados en cada bloque. Se evaluará el conocimiento de la materia y la capacidad de aplicar los métodos y los conceptos. La nota final será la suma ponderada de las puntuaciones obtenidas en cada bloque, según el baremo que se explicará al inicio del curso. Se obtendrá un “no presentado” cuando no se haya completado uno de los cuatro bloques.
Título | Peso | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|---|
Resolución de ejercicios - Entrega de trabajos - Presentaciones orales | 100% | 10 | 0,4 | 2, 1, 4, 3, 5, 6, 7 |
Bloque 1:
Alturo, Núria; Bladas, Òscar; Payà, Marta; Payrató, Lluís (ed.) (2004): Corpus oral de registres. Materials de treball. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.
Alturo, Núria; Keizer, Evelien; Payrató, Lluís (ed.) (2014): The interaction between context and grammar in Functional Discourse Grammar. Pragmatics, 24 (Monogràfic). Disponible a <https://ipra.uantwerpen.be/main.aspx?c=*HOME&n=1480>
Bibliografia de pragmàtica i anàlisi del discurs (BiPAD-cat). Recurs en línia. Disponible a <http://www.ub.edu/grepad/bd/bipad-cat/>
Castellà Lidon, Josep Maria (2001): La complexitat lingüística en el discurs oral i escrit: densitat lèxica, composició oracional i connexió textual. Barcelona: Universitat de Barcelona. Tesi doctoral. Disponible a <http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/7486/tjcl1de2.pdf?sequence=1>
Cuenca, Maria Josep (2014): “The use of demonstratives and context activation in Catalan parliamentary debate”. Discourse Studies, 16: 729–752.
Curell, Hortènsia (2013): “Politeness and cultural styles of speaking in Catalan”. Payrató, Lluís; Cots, Josep Maria (ed.): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 273-308.
Grup d'Estudis de Pragmàtica i Anàlisi del Discurs (GrEPAD) (2017): Bibliografia de pragmàtica i anàlisi del discurs (BiPAD-cat). Barcelona: Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. Disponible a <http://hdl.handle.net/2445/112146>
Payrató, Lluís (ed.) (1998): Oralment. Estudis de variació funcional. Barcelona: Universitat de Barcelona - Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Payrató, Lluís (2012): “L’anàlisi del discurs al segle XXI: reflexions crítiques a l’entorn del context comunicatiu i la multimodalitat”. Dins Vicent Salvador (ed.), L’ull despert. Anàlisi crítica dels discursos d’avui. València: Edicions Tres i Quatre. 105-149.
Payrató, Lluís (2016): “Multimodalitat i llengua oral. Ensenyant les fronteres del llenguatge”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 70: 43-49. (Versió espanyola: “Multimodalidad y lengua oral. Enseñando las fronteras del lenguaje”. Textos. Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 73: 43-49.)
Payrató, Lluís; Alturo, Núria (ed.) (2002): Corpus oral de conversa col·loquial. Materials de treball. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.
Payrató, Lluís; Cots, Josep Maria (ed.) (2013): The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton.
Payrató, Lluís; Fitó, Jaume (ed.) (2008): Corpus audiovisual plurilingüe. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.
Payrató, Lluís, Nogué, Neus (eds.) (2013): Estil i estils. Teoria i aplicacions de l’estilística. Universitat de Barcelona – PPU. Disponible en obert a Publicacions de la Universitat de Barcelona <http://www.publicacions.ub.edu/refs/grup-estudi-variacio/ficha.aspx?cod=08385>
Salvador, Vicent (2013): “Metaphor and style in Catalan”. The Pragmatics of Catalan. Berlín/Boston: De Gruyter Mouton. 309-330.
Tuson, Amparo (1995): Anàlisi de la conversa. Barcelona: Empúries.
Viana, Amadeu (2006): “Humor i argumentació en la conversa ordinària: una aproximació”. Alturo, Núria; Josep Besa; Òscar Bladas i Neus Nogué (ed.): L’argumentació. Barcelona: Universitat de Barcelona i Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). Disponible en obert a Publicacions de la Universitat de Barcelona <http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08382>
Bloque 2:
Boix, Emili (1998) “La variació social”. Caplletra. Revista Internacional de Filologia 25, 135-132.
Boix, Emili (1999) “Papà, papa, pare nostre. Un exercici de dialectologia social”. Revista de Llengua i Literatura, 18, 445-473.
Boix, Emili (2007) “Els Pigmalions de Joan Oliver i Xavier Bru de Sala: dues adaptacions separades per quaranta anys”. Els Marges 78, 55-80.
Boix, E.(1999) “L’entrevista semidirigida en sociolingüística. Alguns suggeriments artesanals”, a E. Boix,Núria Alturo (et al.) El contacte i la variació lingüístics: Descripció i metodologia. Barcelona: PPU, 239-283.
Boix, E. (2001) "Varietats socials ". A: F. Vallverdú i J.Bañeres (eds.) Enciclopèdia de la Llengua Catalana. Barcelona: Eds. 62.
Boix, Emili (2007) Corpus de Varietats socials. Materials de treball. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
Boix-Fuster, Emili (2009) Català o castellà amb els fills?La transmissió de la lelngua en famílies bilingües a Barcelona. Sant Cugat del Vallès: Rourich.
Boix-Fuster, Emili; i Torrens, Rosa M. (eds.) (2011) Les llengües al sofà. El plurilingüisme familiar als països de llengua catalana. Lleida: Pagès editors.
Bourdieu, Pierre (1982) Ce que parler veut dire. Paris: Fayard.
Briguglia, Caterina (2013) Dialecte i traducció literària. El cas català. Vic: Eumo.
Montoya, Brauli i Mas, Antoni (2012) La transmissió familiar del valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Pomares, Joaquim (1997) Diccionari del català popular i d’argot. Barcelona: Eds. 62.
Sabater, Antònia (2012) Els senyors de Palma. Història oral. Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear.
Schieffelin, Bambi B. et al. (2012, or. anglès 1998) Ideologías lingüísticas. Madrid: Catarata.
Subirats, Marina (2012) Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Les classes socials al tombant del segle XXI. Barcelona: L’Avenç.
Bloque 3:
Casals, D. (2001): «Contribució dels media orals en la construcció d’un estàndard de masses plural: presència del dialecte nord-occidental en el llibre d’estil de les emissores radiofòniques de la CCRTV». Zeitschrift für Katalanistik, 14, p. 150-161.
Casals, D. (2007): Ràdio en català. Contribució de Catalunya Ràdio a la creació d'un llenguatge radiofònic per als informatius. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Casals, D.; Faura, N. (2010): El català als mitjans de comunicació. Barcelona: EdiUOC.
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2006). ésAdir [en línia]. Barcelona: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. http://esadir.cat.
Fabra, P. (1913): Normes ortogràfiques. Barcelona: IEC.
Fabra, P. (1917): Diccionari ortogràfic. Barcelona: IEC.
Fabra, P. (1918, 19337 [2000f]): Gramàtica catalana. Barcelona: IEC.
Fabra, P. (1932 [198113]): Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Edhasa.
Fabra, P. (1956): Gramàtica catalana. Barcelona: Teide.
Haugen, E. (1983): «The implementation of Corpus Planning: Theory and Practice». A: J. Cobarrubias i J. A. Fishman (ed.), Progress in Language Planning. International Perspectives. Berlín / Nova York / Amsterdam: Mouton, p. 269-289.
Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1990a [19993]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana [= Proposta]. I. Fonètica. Barcelona: IEC.
Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1990b). «La llengua en els mitjans de comunicació de massa i especialment en la televisió». A: Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1990), Documents de la Secció Filològica, i, Barcelona: IEC.
Institut d’Estudis Catalans; Secció Filològica (1992 [19993]). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana [= Proposta]. II. Morfologia. Barcelona: IEC.
Kabatek, J. i C. D. Pusch (ed.) (2009): Variació, poliglòssia i estàndard. Processos de convergència i divergència lingüístiques en català, occità i basc. Aachen: Shaker.
Lamuela, X. (1994): Estandardització iestabliment de les llengües. Barcelona: Edicions 62.
Martí i Castell, J. (ed.) (1991): Processos de normalització lingüística: l’extensió d’ús social i la normativització. Barcelona: Columna.
Massanell, M. (2011): Permeabilitat del català nord-occidental a l’estàndard mediàtic i educatiu: el cas de l’Alt Urgell. Barcelona: IEC.
Massanell, M. (2012): «Feve temps que no diva tants verbs!» Manteniment i transformació de paradigmes verbals en el català nord-occidental del tombant de segle. Barcelona: PAM.
Pradilla, M. À. (ed.) (2001): Societat, llengua i norma. A l’entorn de la normativització de la llengua catalana. Benicarló: Alambor.
Segarra, M. (1985a). Història de l’ortografia catalana. Barcelona: Empúries.
Segarra, M. (1985b [19872]). Història de la normativa catalana. Barcelona: EC.
Segarra, M. (1998). Pompeu Fabra: una biografia. Barcelona: Empúries.
Segarra, M. (2000): Anàlisi de la normativa catalana. Barcelona: UOC.
Segarra, M. i M. Bassols (2009): El col·loquial dels mitjans de comunicació. Vic: Eumo.
Televisió de Catalunya (1995 [19982]). El català a TV3. Llibre d’estil. Barcelona: Edicions 62.
Veny, J. (2001): Llengua històrica i llengua estàndard. València: UV.
Veny, J. i M. Massanell (2015): Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans. Barcelona / Alacant / València: UB / UA / UV.
Bloque 4:
Aracil, Lluís V. (1982). «Conflicte lingüístic i normalització lingüística a l’Europa nova», dins Papers de sociolingüística, Barcelona, la Magrana, pp. 23-38.
Benet, Josep (1995). L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, Barcelona, PAM.
Casals, Daniel & Neus Faura (2010). El català als mitjans de comunicació, Barcelona, UOC.
Fabra, Pompeu (1918). Gramàtica catalana, Barcelona, IEC.
Ferrando, Antoni & Miquel Nicolás (2011). Història de la llengua catalana, Barcelona, UOC.
Haugen, Einar (1983). «The Implementation of Corpus Planning: Theory and Practice», dins Juan Cobarrubias & Joshua A. Fishman (ed.), Progress in Language Planning: International Perspectives, Berlin/New York/Amsterdam, Mouton, pp. 269-289.
Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona, IEC.
Kloss, Heinz (1969). Research Possibilities on Group Bilingualism: a Report, Québec, ICRB.
Labov, William (1972). Sociolinguistic Patterns, Philadelphia, University of Pennsylvania.
Marí, Isidor (1992). Un horitzó per a la llengua. Aspectes de la normalització lingüística, Barcelona, Empúries.
Martí i Castell, Joan (1990). Gramàtica històrica. Problemes i mètodes. València, UV.
Massanell i Messalles, Mar (2011). Permeabilitat del català nord-occidental a l’estàndard mediàtic i educatiu: el cas de l’Alt Urgell, Barcelona, IEC.
Massanell i Messalles, Mar (2012). «Feve temps que no diva tants verbs!» Manteniment i transformació de paradigmes verbals en el català nord-occidental del tombant de segle, Barcelona, PAM.
Massanell i Messalles, Mar (2018). «Les terminacions àtones de primera i segona persona del plural en català: una aproximació diacrònicai geolingüística», Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, 8, pp. 159-258.
Massanell i Messalles, Mar & Gemma Palà (2018). «Que ho faça jo?! Que ho faci ell! Evolució del present de subjuntiu en el nord-occidental actual», Zeitschrift für Katalanistik, 31, pp. 203-246.
Massip, Àngels & Albert Bastardas (ed.) (2014). Complèxica. Cervell, societat i llengua des de la transdisciplinarietat, Barcelona, UB.
Nadal, Josep M. (1992). Llengua escrita i llengua nacional, Barcelona, Quaderns Crema.
Nicolás, Miquel (1998). La història de la llengua catalana: la construcció d’un discurs, València/Barcelona, IIFV/PAM.
Nicolás, Miquel (2019). «La variació lectal del català en l’era de la societat xarxa. Notes per a un debat», dins Francesc Feliu & Olga Fullana (ed.), The Intricacy of Languages, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins, pp. 263-280.
Polanco, Lluís B. (1984). «La normativa al País Valencià. Problemàtica i perspectives», dins Maria Teresa Cabré et al. (ed.), Problemàtica de la llengua normativa. Actes de les Primeres Jornades d’Estudi de la Llengua Normativa, Barcelona, PAM, pp. 107-146.
Pradilla, Miquel Ángel (2011). De política i planificació lingüística. Mirades contemporànies a l’ecosistema comunicatiu català, Benicarló, Onada.
Sistac, Ramon (1998). «L’impacte de la normalització lingüística sobre la variació. Un cas concret: el català nord-occidental», dins Emili Boix et al. (ed.), El contacte i la variació lingüístics: Descripció i metodologia, Barcelona, UB, pp. 161-178.
Turull, Albert (2019). «Les tres fases de l’assumpció nord-occidental de l’estàndard (i viceversa)», Ítaca. Revista de Filologia, 10, pp. 179-207.