Evolució de les Cures i el Pensament en Infermeria
Codi: 106106 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500891 Infermeria | OB | 1 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Olga Mestres Soler
- Correu electrònic:
- Olga.Mestres@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Jorge Casino Antón
- Daniel Gomez Garcia
- Caterina Checa Jiménez
Equip docent extern a la UAB
- Esperanza Zuriguel
Prerequisits
No hi ha prerequisits específics per cursar aquesta assignatura tot i que es recomana que l' estudiant tingui coneixements teòrics en Ciències de la Salut.
Objectius
L'assignatura Evolució de les cures i Pensament Infermer està considerada com a obligatòria dins les directrius generals de Bases de la Infermeria del pla d'estudis, de la Universitat Autònoma de Barcelona, per a l'obtenció del títol de Grau en Infermeria. Les cures infermeres ajuden a la persona, família o comunitat a assumir les seves responsabilitats en matèria de salut i a mobilitzar els recursos per a mantenir-la o millorar-la en l'entorn en que es desenvolupa, així com a fomentar l'autocura.
Aquesta matèria pretén introduir l'estudiant en les Ciències de la Infermeria, perquè pugui comprendre la funció primordial i diferenciada de la professió infermera i pugui integrar, en cursos successius, els fonaments teòrics i metodològics.
Els objectius principals d'aquesta assignatura són:
1) Explicar les maneres d'emmalaltir i d'estar sa en els éssers humans al llarg del temps.
2) Identificar les persones que han influït en el progrés de les cures infermeres.
3) Comprendre els diversos esdeveniments socials i culturals que han influït en el progrés de les cures infermeres.
4) Descriure quines cures realitzaven les infermeres en els diferents períodes història
5) Analitzar l' evolució cap a l' equitat de gènere en la professió infermera
6) Comprendre l'evolució de la formació infermera.
7) Explicar els models conceptuals de la infermeria.
Competències
- Aplicar els fonaments i els principis teòrics i metodològics de la infermeria.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua
- Generar propostes innovadores i competitives en la investigació i en l'activitat professional.
- Oferir una atenció sanitària tècnica i professional adequada a les necessitats de salut de les persones ateses, d'acord amb l'estat de desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s'estableixen a les normes legals i deontològiques aplicables.
- Promoure i respectar el dret de participació, informació, autonomia i el consentiment informat, en la presa de decisions de les persones ateses, d'acord amb la manera com viuen el seu procés de salut-malaltia.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Adquirir i utilitzar els instruments necessaris per desenvolupar una actitud crítica i reflexiva.
- Analitzar críticament els principis i valors que regeixen l'exercici de la professió infermera.
- Analitzar les dificultats, els prejudicis i les discriminacions, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
- Descriure, des d'una perspectiva ontològica i epistemològica, l'evolució dels conceptes centrals que configuren la disciplina d'infermeria i els models teòrics més rellevants.
- Identificar el concepte de salut i les cures, des d'una perspectiva històrica, per comprendre l'evolució de la cura d'infermeria.
- Identificar els diferents models de la conducta humana.
- Identificar els elements històrics, conceptuals i metodològics rellevants que defineixen el conjunt de la disciplina infermera.
- Identificar la intersecció entre la desigualtat de gènere amb altres eixos de desigualtat (edat, classe, origen, racialització, ètnia, sexualitat i identitat/expressió de gènere, diversitat funcional, etc.
- Identificar les característiques d'una pràctica professional humanista.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Relacionar els tres elements bàsics de tot sistema de control per retroalimentació
Continguts
- UNITAT1:Prehistòria i les cures de la supervivència. Sabers relacionats amb el guariment i la cura. Cultures primitives i les cures per la supervivència. Les primeres cuidadores
- UNITAT 2: Cultures antigues. Mesopotàmia, Egipte, India, Palestina, Xina
- UNITAT 3: Cultures clàssiques. Grècia i Roma
- UNITAT 4: Edat Mitjana. infermeria medieval. Alta i baixa edat mitjana .Feudalisme Monaquisme. Islamisme. . Les Croades. Ordes militars. Ordes mendicants. Ordes seglars. Malalties: epidèmies i lepra
- UNITAT 5: Edat Moderna. Renaixement i Il·lustració. Desenvolupament del saber. Dicotomia de la : infermeria:reforma i contrareforma. Precursors de la infermeria moderna: Sant Joan de Déu i Sant Vicenç de Paül. Situació malalts mentals.
- UNITAT 6: Edat contemporània. :Revolució industrial Progrés de la medecina i la higiene. Diaconesses de . Kaiserswerth. Naixement de la Creu Roja Internacional. Progrés de les ciències de la salut i professionalització de la infermeria: Florence Nightingale
- UNITAT 7: Consolidació infermera. Infermeria en els conflictes bèl·lics. Construcció nous hospitals. Primeres escoles infermeria. Associacions infermeres. Infermeria en l' actualitat: de la Diplomatura al Grau.
- UNITAT 8: Concepte paradigma infermer. Model i teoria. Model conceptual. Metaparadigmes.Escoles de pensament infermeria
- UNITAT 9: Pensament critic
- UNITAT 10:Escola de necessitats Virginia Henderson i Dorothea Orem.
- UNITAT 11:Escola cures humanitzades (Caring): Madeleine Leininger i Jean Watson
Metodologia
ACTIVITATS DIRIGIDES
1. Teoria: té la finalitat de treballar els continguts sobre l' evolució de les cures i el pensament en infermeria.
Si l'estudiant no es presenta al 70% de les classes en aula gran perdrà 1 punt de la nota final de l'assignatura. Per avaluar-ho el professor podrà passar llista i/o fer activitats formatives, no avaluatives.
2.Seminaris: tenen la finalitat de treballar continguts de l'assignatura mitjançant la metodologia ABP (Aprenentatge Basat en Problemes) que es duu a terme amb sessions grupals tutoritzades, per analitzar una situació que condueix l'aprenentatge i l'estudiant adquireix habilitats, per afrontar problemes, prioritzar i cercar informació, prendre decisions i avaluar la seva activitat.
En l'ABP, el rol de l'estudiant és actiu perquè és el responsable del procés del seu aprenentatge. El rol del professor/a és el de facilitador i guia de l'estudiant en aquest procés.
Al llarg del curs es faran 6 seminaris (de grups de 22-24 estudiants) de 3 hores de durada cadascun i repartits segons el calendari acadèmic del curs 2020-2021 del primer curs del Grau en Infermeria. La dinàmica dels seminaris serà explicada als estudiants el dia de la presentació de l'assignatura i es recordarà el primer dia de classe de seminaris. Es presentaran dos situacions cada una de les quals es desenvoluparà en tres seminaris.
Nota: l'assistència als seminaris és obligatòria. La falta d'assistència a un seminaris restarà un 0,25 en la nota final de l'assignatura. L' estudiant amb dos o més faltes d' assistència no podrà ser avaluat del seminari.
3.Elaboració d' un pòster: la finalitat es consolidar els coneixements apresos al llarg de l'assignatura. L'assistència a aquesta activitat és obligatòria. La realització serà grupal i els estudiants faran una presentació a l'aula gran. Per promoure la corresponsabilitat caldrà que tots els estudiants tinguin coneixement del material a presentar i els seus continguts. El professor escollirà de manera aleatòria un o dos membres del grup per fer l'exposició pública. Aquesta exposició serà avaluada amb un instrument d'avaluació prèviament dissenyat i entregat als estudiants en el moment en que s'iniciï aquesta activitat. Posteriorment es realitzarà una exposició itinerant, amb l' inici al vestibul de la Universitat.
4. Conferència: sobre un tema relacionat amb l' assignatura. Al final es realitzarà un exercici avaluatiu. Assistència obligatòria.
5. Visita al Monestir de Pedralbes: per conèixer el Monaquisme dins la ciutat de Barcelona, l'ambient medieval, les condicions de vida i contemplar la infermeria del segle XVI, per entendre com cuidaven als malalts: estris per fer remeis, farmaciola , ceràmica... Activitat docent recomanada.
Tutories individualitzades: Es podran concretar tutories específiques contactant prèviament per e-mail amb el professor/a.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Seminaris especialitzats SESP) | 18 | 0,72 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Teoria (TE) | 27,5 | 1,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Visites externes (VEXT) | 4 | 0,16 | 1, 5, 6, 7, 9, 10, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració de treballs / Estudi personal / Lectura d' articles | 97,5 | 3,9 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Avaluació
1. Avaluació escrita: 50% de la nota final. Examen unic amb preguntes tipus test amb 4 opcions de resposta. Cada tres preguntes incorrectes anul·laran una correcta.
2. Seminaris: suposa el 25% de la nota final.
3. Defensa oral dels treballs :15% de la nota final.
4. Conferència : 10% de la nota final. Inclou avaluació escrita.
La qualificació final de l'assignatura és el sumatori ponderat de les notes de les activitats d'avaluació proposades . El requisit per fer aquest sumatori és haver obtingut una puntuació mínima de 4.5 punts sobre 10 en cadascuna de les diferents parts avaluatives. La no superació d'alguna o de totes aquestes parts implica la no superació de l'assignatura. Si l'estudiant no supera l'assignatura amb aquest mínim, haurà de presentar-se a la prova final d erecuperació , on a partir d' una puntuació de 5 es barema amb la puntuació de la resta de proves avaluativers superades.
S'entendrà per no avaluable aquell estudiant que no s'hagi presentat a alguna o a cap de les activitats d'avaluació esmentades anteriorment.
Els estudiants que no hagin superat l'assignatura per mitjà de l'avaluació continuada podran presentar-se a una prova final de recuperació que inclourà tot el temari i contingutsde l'assignatura.
Segons l'acord 4.4 del Consell de Govern 17/11/2010 de la normativa d'avaluació, les qualificacions seran:
Del 0 a 4,9 = Suspens
Del 5,0 al 6,9= Aprovat
Del 9,0 al 10= Excel·lent
Matrícula de Honor > 9
Quan l'estudiant no es presenti a alguna o a capdeles activitats d'avaluació planificades= No Avaluable
Revisió de proves:
La nota de les proves podrà ser revisada per l'estudiant en el període determinat pel professor responsable de l'assignatura. En el cas de la nota corresponent als seminaris, caldrà determinar-ho amb el professor responsable del seminari. El professor/a informarà, a tots els estudiants de la data establerta per la revisió a través del Moodle de l'assignatura. No s'acceptaran sol·licituds de revisió en dates fora del límit establert.
El tractament eventual de casos particulars: per a casos particulars, un comitè expert es reunirà, s'avaluarà la
El tractament eventual de casos particulars: per a casos particulars, un comitè expert es reunirà i avaluarà la situació particular de l'estudiant i es prendrà la decisió més adient.
No es realitzaran proves en dates fora del límit establert en el calendari d'exàmens del curs acadèmic 2020-2021 del Grau en Infermeria de la UAB.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i participació activa en classes i seminaris | 25% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Avaluació escrita amb proves objectives | 50% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Conferència pensament critic. Assistència i avaluació escrita amb proves objectives | 10% | 0,5 | 0,02 | 1, 2, 3, 6, 8, 9, 11 |
| Defensa oral de treballs | 15% | 0,5 | 0,02 | 1, 2, 4, 5, 7, 9, 10, 11 |
Bibliografia
Bibliografia recomanada per les classes expositives:
Evolució de les cures infermeres:
- Valls R.Història de la Professió d'Infermeria. Barcelona: Universitat de Barcelona; 2007.
- García Martín.Caro C, Martínez Martín M.L. Historia de la Enfermería. Evolución histórica del Cuidado Enfermero. Madrid: Harcourt Brace; 2001.
- Henández J. Historia de la Enfermería. Madrid: Interamericana; 1995.
- Domínguez C. Los Cuidados y la Profesión Enfermera en España. Madrid: Pirámide; 1986
Hernández Conesa J. Historia de la enfermería. Un análisis histórico de los cuidados de enfermería. Madrid:McGraw-Hill/Interamericana de España; 1995.
- Collière MF. Promover la vida: de la práctica de las mujeres cuidadoras a los cuidados de enfermería. Madrid: Interamericana McGraw-Hill; 1993
- Dominguez-Alcon,C. . Ediciones San Juan de Dios, 2017. Evolución del cuidado y profesión enfermera
- Domínguez Alcón C. La infermeria a Catalunya Barcelona: Rol; 1981. .
- Donahue P. La historia de la enfermería. Barcelona: Doyma;1993.
- Galiana-Sánchez, M. Historia de la enfermería de salud pública en España y el contexto internacional. European Journal for Nursing History and Ethics 2019
- Martín, M.L.Rebollo E. C. Historia de la enfermería: evolución histórica del cuidado enfermero. Elsevier Health Sciences. 2017
- Siles González J. Historia cultural de enfermería: reflexión epistemológica y metodológica. Av Enferm [Internet]. 2010 [citat 8 juliol 2020];(num. especial):120-8. Disponible a: https://revistas.unal.edu.co/index.php/avenferm/article/view/21456/22426
- Valls R, Ramió A, Torres C, Roldán A, Rodero V, Vives C, Dominguo A, Domínguez-Alcón C. Infermeres catalanes a la Guerra Civil espanyola. Barcelona: Publicacions i edicionsde la Universitat de Barcelona; 2008.
- Bernabeu-Mestre J, Gascón-Perez E. Historia de la enfermeria de salud pública en España (1860-1977) [Internet]. Universidad de Alicante. 1999 [citat 8 juliol 2020]. p. 162. Disponible a: https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/14595/1/Bernabeu_Gascon_Historia_enfermeria.pdf
Teories i models de la infermeria i escoles de pensament:
- Henderson V. Principios básicos de los cuidados de enfermería.Ginebra: CIE; 1971.
- Alligood MR, Marriner Tomey A. Modelos y teorías en enfermería. 8a ed. Barcelona: Elsevier; cop. 2015
- Kérouac S, Pepín J, Ducharme F, Duquette A, Mayor F. El Pensamiento Enfermero. Barcelona: Masson S.A; 1996
- King I. Enfermería como profesión. Filosofía, principios y objetivos. México: Limusna S.A, 1984.
- Leininger M. Transcultural nursing: concepts, theories and practe. New York [etc]: Mc Graw-Hill; 2002.
- Luis Rodrigo MT, Fernández Ferrín C, Navarro Gómez V. De la teoría a la práctica: el pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI. 3a ed. Barcelona: Masson; 2008
- Nigthtingale F. Notas sobre Enfermería. Qué es y qué no es. Barcelona:Masson; 1991.
- Nightingale Florence. Notes on nursing: what it is and what it is not. [llibre en internet]. New York: Edited by D.Appleton and Company; 1989
- Orem D. Conceptos de enfermería en la práctica. Barcelona: Masson-Salvat;1993.
- Peplau H. Relaciones interpersonales enenfermería. Un marco de referencia conceptual para la enfermería psicodinámica. Barcelona:Masson-Salvat;1990.
- Watson J. Le caring: philosophie et science des soins infirmieres. Paris: Seli Arslan; 1998.
- Garzón Alarcón N. Ética profesional y teorías de enfermería. Aquichan vol5 no1 Bogotá Jan/Dec 2005 [Internet]. 2005 [citat 9 juliol 2020];5(1):64-71. Disponible a: http://www.scielo.org.co/scielo.php?pid=S1657-59972005000100007&script=sci_arttext&tlng=pt
- Morales-Valdivia, Estela ; Rubio-Contreras, Ana Ma ; Ramírez-Durán M del V. Metaparadigma y teorización actual e innovadora de las teorías y modelos de enfermería. RECIEN Rev Electrónica Científica Enfermería [Internet]. 2012 [citat 9 juliol 2020];(4):1-17. Disponible a: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5417719
- López-Parra M, Santos-Ruiz S, Varez-Peláez S, Abril-Sabater D, Rocabert-Luque M, Ruiz-Muñoz M, et al. Reflexiones acerca del uso y utilidad de los modelos y teorías de enfermería en la práctica asistencial. Enferm Clin [Internet]. 1 juliol 2006 [citat 9 juliol 2020];16(4):218-21. Disponible a: https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S1130862106712177
- Cantus DS, Contreras LP. Theories and models in clinical nursing practice. An impossible relationship? Enferm Glob [Internet]. 2012 [citat 8 juliol 2020];11(3):292-8. Disponible a: http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1695-61412012000300015&lng=es&nrm=iso&tlng=es