Història de les Matemàtiques
Codi: 106082 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500149 Matemàtiques | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Xavier Roqué Rodríguez
- Correu electrònic:
- Xavier.Roque@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
L'assignatura no requereix haver cursat o estar cursant assignatures específiques del grau.
Objectius
L’assignatura analitza l'evolució de les Matemátiques amb quatre objectius:
1. La disciplina. Descriure els canvis més significatius en l'estructura, els mètodes i els conceptes fonamentals de les Matemátiques.
2. Els matemàtics. Saber qui ha practicat les matemátiques i qui l'ha promogut, tenint en compte la perspectiva de gènere.
3. Les relacions socioculturals. Analitzar les relacions entre matemàtiques, cultura i societat.
4. Les fonts. Reconèixer les fonts de la història de les Matemátiques i els reptes d'interpretació que plantegen.
El curs té també com a objectiu general millorar la capacitat expressiva de l'alumne, tant oral com escrita.
Competències
- Actuar en l’àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Assimilar la definició d'objectes matemàtics nous, de relacionar-los amb altres coneguts i de deduir les seves propietats
- Demostrar de forma activa una elevada preocupació per la qualitat en el moment d'argumentar o exposar les conclusions dels seus treballs
- Distingir, davant d'un problema o situació, el que és substancial del qual és purament ocasional o circumstancial.
- Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre información idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Utilitzar eficaçment bibliografia i recursos electrònics per obtenir informació
Resultats d'aprenentatge
- Demostrar de forma activa una elevada preocupació per la qualitat en el moment d'argumentar o exposar les conclusions dels seus treballs
- Explicar i analitzar els codis deontològics de la professió.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre información idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Reconèixer les relacions entre matemàtiques, filosofia i cultura al llarg de la història.
- Seguir críticament els arguments exposats per altres.
- Situar cronològicament i temàticament els principals conceptes i les pràctiques que van portar a la crisi dels fonaments a principis del segle XX.
- Utilitzar eficaçment bibliografia i recursos electrònics per obtenir informació.
- Visibilització de les aportacions de les dones a les matemàtiques a través de l'estudi de casos històrics o actuals.
Continguts
El temari està dividit en dues parts. La 1a cobreix el desenvolupament de la matemàtica des dels seus orígens fins a la Il·lustració; la 2a tracta de l’evolució de la disciplina en el període contemporani:
Part 1
1 Introducció: matemàtiques i història
2 Els orígens de la matemàtica com a pràctica
3 El naixement de la matemàtica com a ciència
4 El periple cultural de la matemàtica antiga
5 Del càlcul a la culminació d’una ciència clàssica
Part 2
6 La matemàtica com a professió
7 Els fonaments de les matemàtiques
8 Temes de la matemàtica contemporània
9 Matemàtiques, gènere i societat al segle XX
10 Les matemàtiques a Espanya i a Catalunya
Metodologia
Classes teòriques: Presentació del tema (objectius, continguts, relació amb els textos del tema). Disponible a l'Aula Moodle.
Pràctiques d'aula: Anàlisi i discussió de textos breus, disponibles a l'Aula Moodle. La discussió és prèvia al lliurament del text breu corresponent al tema, i permet a l'alumnat contrastar les seves idees.
Treball autònom: Lectura dels textos proposats, estudi i elaboració dels assaigs i la ressenya de la 2a part.
La metodologia de l'assignatura és fàcilment adaptable a la docència no presencial o híbrida, en el cas que sigui necessari.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 30 | 1,2 | 2, 6, 7, 8, 10 |
| Pràctiques d'aula | 14 | 0,56 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 |
| Seminaris | 5 | 0,2 | 1, 3, 4, 5, 7, 9 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració dels lliuraments i la ressenya | 46,5 | 1,86 | 3, 4, 5, 7, 9 |
| Treball personal | 52 | 2,08 | 1, 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10 |
Avaluació
Examen part 1. L’examen es basarà en les qüestions que es proposen en el Campus virtual i farà referència als textos i les imatges que haurem discutit. Consistirà en identificar i explicar la significació històrica d’alguns d’aquests textos o imatges.
Lliuraments. N'hi haurà un per tema i faran referència a les lectures proposades a l’Aula Moodle. L'alumnat haurà de redactar un text d’una extensió màxima de 350 paraules sobre alguna de les qüestions plantejades. El text podrà ser discutit a l’aula abans del lliurament, que es farà a través de l’Aula Moodle, dins el termini indicat.
Ressenya part 2. Comentari crític d’un text sobre la història de les matemàtiques contemporànies. A la ressenya, d’una extensió màxima de 1200 paraules, s'exposaran els arguments del text escollit i la seva significació. A l'Aula Moodle es proposen els textos que poden ser objecte de la ressenya.
Hi haurà una prova de recuperació dels dos exàmens de l'assignatura, amb un pes total màxim del 60%. Per participar a la recuperació, haureu d'haver estat avaluats en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. Es considerarà que l'alumne és NO AVALUABLE si no ha participat a totes les activitats d'avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’unamateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen de reavaluació | 60 | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10 |
| Examen part 1 | 30 | 2,5 | 0,1 | 2, 5, 6, 8, 10 |
| Lliuraments | 40 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Ressenya part 2 | 30 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10 |
Bibliografia
Boyer, Carl B. (1968). Historia de la matemática. Madrid: Alianza, 1986.
Burton, David M. (1991). The History of Mathematics: An Introduction. Dubuque, IA: William C. Brown.
Calinger, Ronald ed. (1982). Classics of Mathematics. Oak Park, IL: Moore, 2a ed. 1995.
Cooke, Roger (2005). The History of Mathematics: A Brief Course. 2nd ed. Hoboken, NJ: Wiley (online).
Dorce, Carles (2015). Història de la matemàtica. Des de Mesopotàmia fins al Renaixement. Barcelona: Edicions UB.
Eves, Howard (1976). An Introduction to the History of Mathematics. Philadelphia: Saunders College, 5a ed. 1983.
Fauvel, John (1987). Topics in the History of Mathematics. Unitats 1–15. Milton Keynes: The Open University.
Fauvel, John; Gray, Jeremy eds. (1987). The History of Mathematics: A Reader. Londres: MacMillan.
Ferreirós, José. Laberynth of Thought. A History of Set Theory and Its Role in Modern Mathematics. Basel: Birkhäuser (online).
Grattan-Guinness, Ivor ed. (1994). Companion Encyclopedia of the History and Philosophy of the Mathematical Sciences. Londres: Routledge.
Grattan-Guinness, Ivor (1997). The Fontana History of the Mathematical Sciences. Londres: Fontana.
Gray, Jeremy. Worlds Out of Nothing. A Course in the History of Geometry in the 19th Century. Springer. Llibre en línia UAB Biblioteques
Iliffe, Rob; Smith, George E. eds. (2016). The Cambridge Companion to Newton. 2nd ed. Cambridge: Cambridge University Press (online).
Katz, Victor J. (1993). A History of Mathematics. An Introduction. Nova York: Harper Collins, 2a ed. 1998.
Kline, Morris (1972). El pensamiento matemático de la Antigüedad a nuestros días. 3 vol. Madrid: Alianza, 1992.
MacTutor History of Mathematics Archive. University of St. Andrews (online).
Mankiewicz, Richard (2000). Historia de las matemáticas. Del cálculo al caos. Barcelona: Paidós.
Nye, Mary Jo, ed. (2003). The Modern Physical and Mathematical Sciences. Cambridge: Cambridge University Press.
Pla, Josep (2016). Història de la matemàtica. Egipte i Mesopotàmia: resultats, textos i contextos. Barcelona: IEC.
Pla, Josep (2016). Història de la matemàtica. Grècia I (de Tales i Pitàgores a Plató i Aristòtil): resultats, textos i contextos. Barcelona: IEC.
Pla, Josep (2018). Història de la matemàtica. Grècia II (els Elements d’Euclides: llibres I, II, III, IV, V i VI). Resultats, textos i contextos. Barcelona: IEC.
Struik, Dirk J. (1967). A Concise History of Mathematics. New York: Dover, 1987.
Stewart, Ian (2008). Historia de las matemáticas. Barcelona: Crítica.
Struik, Dirk J. (1969). A Source Book in Mathematics, 1200–1800. Princeton: Princeton University Press, 1986.
Stillwell, John (2010). Mathematics and Its History. 3r. ed. Berlin: Springer (online).
Smorynski, Craig (2008). History of Mathematics: A Supplement. Berlin: Springer (online).