Titulación | Tipo | Curso | Semestre |
---|---|---|---|
2500798 Educación Primaria | OT | 4 | 0 |
Las personas que quieran matricularse de esta asignatura deberán acreditar un nivel de estudios musicales correspondientes a la entrada al Grado Profesional. En su defecto, se les realizará una prueba.
Se recomienda tener superada Didáctica de la Música I.
1.Las programaciones didácticas
1.1 Fundamentación de la didáctica
1.2 Marco curricular y componentes de la programación
1.3 Modelos de programación
2. Planificación de la música en la escuela
2.1 La música y la diversidad de proyectos educativos
2.2 Bases didácticas y estrategias de integración: del diálogo entre disciplinas a la música como eje
2.3 Referentes y recursos básicos
3. Prácticas musicales innovadoras
3.1 Música escolar en un entorno digital
3.2 Impartiendo música en una escuela inclusiva
3.3 La educación musical desde la perspectiva de género
Las clases son presenciales y requieren de la participación activa del alumnado en los debates que se generen, en la elaboración de reflexiones acerca de temáticas diversas, y en la realización de actividades prácticas y de simulaciones de situaciones de enseñanza-aprendizaje de la música.
Las intervenciones del profesor/a consistirán en alguna exposiciones pero mayoritariamente en conducir la reflexión del alumnado desde el análisis de cuestiones prácticas hacia el establecimiento de criterios y bases pedagógicas fundamentales en educación musical.
A lo largo de la asignatura se fomentará la relación entre lo que se habla dentro del aula de la Facultad y lo que pasa a las aulas de las escuelas, mediante la voz de los/las especialistas o de visitas y/o intervenciones en determinados centros.
Algunos trabajos en grupo se iniciaran o se desarrollaran durnate las sesiones de clase, bajo supervisión del profesor/a.
Título | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|
Tipo: Dirigidas | |||
Presenciales con todo el grupo | 45 | 1,8 | 1, 3, 13, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 8, 11, 14, 16, 17, 15, 18 |
Tipo: Supervisadas | |||
Actividades tutorizadas | 30 | 1,2 | 2, 13, 5, 6, 7, 10, 8, 12, 16, 15, 18 |
Tipo: Autónomas | |||
Actividades autónomas | 75 | 3 | 1, 2, 3, 13, 4, 5, 6, 10, 8, 12, 14, 16, 17, 15, 18 |
La asistencia a clase es obligatoria: el estudiante debe asistir a un mínimo del 80% de las clases, de lo contrario se considerará no presentado. También se tendrán en cuenta otros aspectos ligados a la responsabilidad y la implicación (puntualidad, grado de formalidad, participación).
Para poder superar la asignatura se deberá tener aprobado cada uno de los apartados.
Fechas de entrega y re-evaluación de las principales tareas y exámenes:
1. Trabajo sobre lecturas o conferencias. Entrega: la 3ª semana de curso. Re-evaluación: Después del intensivo de prácticas.
2. Diseño y presentación de un diseño sobre contexto real. Entrega: la semana antes del intensivo de Prácticum V. Re-evaluación: no es posible.
3. Entrega de un portafolio. Fecha: el miércoles siguiente a terminar las clases. Re-evaluación: primera semana de julio.
Sólo se podrán re-evaluar aquellas tareas que se hayan suspendido y sólo pueden aspirar a quedar aprobadas con un 5 (si no se especifica lo contrario).
En los debates se valorará el grado de participación y el nivel de reflexión de las aportaciones. La actitud y participación activa durante el proceso de enseñanza y aprendizaje son fundamentales.
Para aprobar esta asignatura, es necesario que el estudiante muestre, en las actividades que se le propongan, una buena competencia comunicativa general, tanto oralmente como por escrito, y un buen dominio de la lengua o las lenguas vehiculares que constan en la guía docente.
Para los aspectos genéricos, la evaluación se regirá de acuerdo con los documentos que constan en:
https://www.uab.cat/web/estudiar/guia-del-pdi-1345732500524.html
De acuerdo a la normativa UAB, el plagio o copia de algún trabajo se penalizará con un 0 como nota de este trabajo perdiendo la posibilidad de recuperarlo, tanto si es un trabajo individual como en grupo (en este caso, todos los miembros del grupo tendrán un 0). Si durante la realización de un trabajo individual en clase, el profesor considera que un alumno está intentando copiar o se le descubre algún tipo de documento o dispositivo no autorizado por el profesorado, se calificará el mismo con un 0, sin opción de recuperación.
Título | Peso | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|---|
Diseño y presentación práctica de clases | 30 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 13, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 8, 11, 14, 16, 18 |
Participación y actividades individuales en clase | 20 | 0 | 0 | 1, 3, 13, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 8, 11, 14, 16, 18 |
Portafolio individual | 40 | 0 | 0 | 2, 3, 13, 4, 5, 6, 12, 14, 17, 15 |
Trabajo sobre lecturas o conferencias | 10 | 0 | 0 | 2, 3, 13, 4, 14, 17, 15 |
Alcázar, A. (2008). Pedagogía de la creación musical: fundamentos, aportaciones. A Ministerio de Educación, Política Social y Deporte (ed.) La competencia artística: creatividad y apreciación crítica (pp. 25-42), Madrid: MEPSyD.
Anderson, W. M., i Campbell, P. S. (Eds.) (2011). Multicultural perspectives in music education (Vol. 3). Plymouth: Rowman & Littlefield Education / MENC.
Andreu, M., i Godall, P. (2012). La importancia de la educación artística en la enseñanza obligatoria: la adquisición de las competencias básicas de Primaria en un centro integrado de música. Revista de Educación, 357, 179-202.
Aróstegui, J.L. (2020). La educación musical escolar y las demandas del sistema escolar: del arte por amor al arte a la sociedad y la economía del conocimiento. Barcelona, Octaedro.
Baker, D., i Green, L. (2016). Perceptions of schooling, pedagogy and notation in the lives of visually-impaired musicians. Research Studies in Music Education, 38(2), 193-219.
Barrett, M. S. (2011). A cultural psychology of music education. New York: Oxford University Press
Berbel, N., i Díaz, M. (2014). Educación formal y no formal. Un punto de encuentro en educación musical. Aula Abierta, 42(1), 47-52.
Berkley, R. (2004). Teaching composing as creative problem solving: conceptualising composing pedagogy. British Journal of Music Education, 21 (3), 239-263.
Blacking, J. (1994). Fins a quin punt l’home és músic? Vic: Eumo. (Obra original publicada el 1973).
Bonal, E. (2019). Per què la música i arts en el temps són facilitadors de processos d’inclusió? Disponible (23/09/2019) a: http://xarxanet.org/opinio/que-la-musica-i-arts-en-el-temps-son-facilitadors-de-processos-dinclusio
Bordons, G. i Casals, A. (2012). Poesia, música i escola: un triangle sonor. Temps d’Educació, 42, 11-30.
Bresler, L. (1995). The subservient, co-equal, affective, and social integration styles and their implications for the arts. Arts education policy review, 96(5), 31-37.
Burnard, P. (2016). Rethinking ‘musical creativity’and the notion of multiple creativities in music. A O. Òdena (ed.), Musical creativity: Insights from music education research (pp. 27-50). Abingdon, UK: Routledge.
Campbell, P.S. (2016). World music pedagogy: Where music meets culture in classroom practice. A C.R. Abril i B.M. Gault (eds), Teaching general music: Approaches, issues and viewpoints (pp.89-111). New York: Oxford University Press.
Carrillo, C. i Vilar, M. (2014). El perfil professional del profesorado de música: una propuesta de las competencias deseables en Ed. Primaria y Ed. Secundaria. Revista electrónica de LEEME (Lista Electrónica Europea de Música en la Educación), 33, 1-26. Disponible (02/09/2019) a: http://musica.rediris.es/leeme/
Casals, A. (2009). La cançó amb text improvisat: Disseny i experimentació d'una proposta interdisciplinària per a Primària. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible (02/09/2019) a: https://www.tdx.cat/handle/10803/4659
Casals, A. (2017). La música como práctica social y vivencia cultural. A: C. Gluschankof i J. Pérez-Moreno (eds.), La música en Educación Infantil. Investigación y práctica(pp. 17-30). Madrid: Dairea.
Casals, A., Carrillo, C., Valls, A., Vilar, M., i Ferrer, R. (2014). La concreción de un enfoque didáctico para la educación musical en Primaria. A E. Pérez i A. Álamo (eds.), Enseñar y aprender música. Modelo tradicional, online y semipresencial (pp. 586-594). Pozuelo de Alarcón: Enclave Creativa.
Casals, A., i Prat, M. (2016). European Music Portfolio: Sounding Ways into Mathematics – dossier de suport per als mestres. Material de suport dels cursos de formació del projecte EMP-M. Cerdanyola del Vallès: UAB. Disponible (02/01/2020) a: http://maths.emportfolio.eu/index.php/project-documents-resources/emp-mdeliverables
Cela, J. i Domènech, J. (2015). Quines competències professionals ha de tenir un mestre avui? Revista Catalana de Pedagogia, 9: 62-72. Disponible (23/08/2019) a: https://www.raco.cat/index.php/RevistaPedagogia/
Cremades, R. (coord.) (2017). Didáctica de la educación musical en primaria. Madrid: Ediciones Paraninfo.
Cslovjecsek, M., i Zulauf, M. (eds.) (2018). Integrated Music Education. Challenges for Teaching and Teacher Training. Bern: Peter Lang.
De Aguilera, M., Adell, J-E., i Borges, E. (2010). Apropiaciones imaginativas de la música en los nuevos escenarios comunicativos. Comunicar, 17(34), 35-44.
Departament d’Ensenyament. Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària. Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, 26 de juny de 2015, núm. 6900.
Departament d’Ensenyament. Decret 150/2017, de 17 d'octubre de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu. Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, 19 d’octubre de 2017, núm. 7477.
Departament d’Ensenyament. Ordre ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària. Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, 23 de juny de 2016, núm. 7148.
Delalande, F. (1995). La música es un juego de niños. Buenos Aires, Ricordi. (Obra original publicada el 1984).
Elliot, D.J. (ed.). (2009). Praxial music education: Reflections and dialogues. New York: Oxford University Press.
Figueres, J. (2016). La dansa a l’escola. El mestratge de Joan Serra. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Gaztambide, R.A. (2014). ‘Musiqueando’ en la Ciudad: Re-Conceptualizando la Educación Musical Urbana como Práctica Cultural. Revista Internacional de Educación Musical, 2, 48-63. (Obra original publicada el 2011).
Giráldez, A. (coord.) (2015). De los ordenadores a los dipositivos móviles: Propuestas de creación musical y audiovisual. Barcelona: Graó.
González-Martín, C. (2013). Músiques del món i projectes de treball. Anàlisi d'una pràctica didàctica innovadora a l'escola. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible (02/09/2019) a: https://www.tdx.cat/handle/10803/129291
Green, L. (1997). Music, gender, education. Cambridge: Cambridge University Press.
Green, L. (2002). How popular musicians learn: A way ahead for music education. Aldershot (UK): Ashgate.
Hargreaves, D.J., Marshall, N.A., i North, A.C. (2003). Music education in the twenty-first century: A psychological perspective. British Journal of Music Education, 20(2), 147-163.
Hodges, D. A., i Gruhn, W. (2018). Implications of neurosciences and brain research for music teaching and learning. A G.E. McPherson i G.F. Welch (eds.), Music and Music Education in People’s Lives: An Oxford Handbook of Music Education, v.1 (pp. 206-225). New York: Oxford University Press.
Llevadot, M., i Pagès, A. (2018). La integració de l’art en educació (Arts Integration): el paper del lideratge creatiu-artístic en els projectes col·laboratius. Temps d'educació, 54, 255-269.
Maideu, J. (1997). Música, societat i educació. Berga: Amalgama.
Malagarriga, T., Gómez, I., i Viladot, L. (2009). Bases de la proposta. A T. Malagarriga, i M. Martínez (eds.), Tot es pot expressar amb música (pp. 15-75). Barcelona: DINSIC.
Malagarriga, T., i Valls, A. (2003). La audición musical en la Educación Infantil: propuestas didácticas. Barcelona: CEAC.
Masdéu, E. (2017). La revolució digital a les aules de música. Lleida: Pagès editors.
Miralpeix, A. (2018). Calaix de músic 3.0. Centre de recursos virtu@al per a l’educació music@l. Pàgina web disponible (14/11/2019) a: https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/calaix-de-music
Nettl, B. (2010). Music education and ethnomusicology: a (usually) harmonious relationship. Min-Ad: Israel Studies in Musicology Online, 8(1), 1-9.
Palou, M., Casals, A., i Prat, M. (2016), ¡Dancemos la geometría!. UNO-Revista de Didáctica de las Matemáticas, 73, 53-59.
Russell-Bowie, D. (2009). Syntegration or disintegration? Models of integrating the arts acrossthe primary curriculum. International Journal of Education & the Arts, 10(28), 1-23.
Sambola, A.M., i Casals, A. (2020). Qui decideix sobre la música a l’escola? Investigant l’equilibri entre perfils professionals i projectes escolars. Temps d’Educació, 58, 137-158.
Sánchez-Ariño, S., Cañabate, D., Calbó, M., i Viscarro, T. (2014). Música, movimiento y danza: un enfoque integrador para la formación inicial del profesorado. Educatio Siglo XXI, 32, 145-158.
Sanmartí, N. (2019). Avaluar la competencia, avaluar per ser més competent. A Ll. Ballester (dir.), Anuari de l’educació a les Illes Balears 2019 (pp. 16-27). Palma de Mallorca: Fundació Guillem Cifre de Colonya / Universitat de les Illes Balears. Disponible (15/01/2020) a: https://diari.uib.es/digitalAssets/581/581004_anuari-educacio.pdf#page=17
Schafer, R.M. (1976). Creative music education: A handbook for the modern music teacher. New York: Schirmer Books.
Serratosa, S. (2019). Método SSM: la percusión corporal como recurso pedagógico. A I.Nieto i S.Prados (eds), Experiencias para nuevos espacios de aprendizaje en educación musical (pp. 239-244). Procompal Publicaciones.
Small, C. (1989). Música. Sociedad. Educación. Madrid: Alianza Editorial. (Obra original publicada el 1980).
Suesa, S., i Sánchez, S. (2010). La música i la dansa per millorar les competències bàsiques. Comunicació Educativa: revista d’ensenyament de les comarques meridionals de Catalunya, 23, 45-50.
Tobias, E. S., Campbell, M.R., i Greco, P. (2015), Bringing Curriculum to Life: Enacting Project-Based Learningin Music Programs. Music Educators Journal, 102(2), 39–47.
Torrents, J., i Bordons, G. (2016). Música i poesia: cap a un corpus que explori relacions noves. Articles: Revista de didàctica de la llengua i de la literatura, 70, 51-56.
Ufartes, G. (2016). L'IPAD a l'àrea de música disseny, aplicació i anàlisi d'una proposta didàctica a l'educació primària. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible (19/09/2019) a: http://hdl.handle.net/10803/367461
Valls, A., i Calmell, C. (2010). La música contemporània catalana a l’escola. Barcelona: DINSIC.
Viladot, L., i Casals, A. (2018). Ryming the Rhythm and Measuring the Metre: Pooling Music and Language in the Classroom. CLIL. Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 1(1), 37-43.
Viladot, L., i Cslovjecsek, M. (2014). Do you speak... music? Facing the challenges of training teachers on integration. Hellenic Journal of Music, Education and Culture, 5(1).
Vilar, M. (2004). Acerca de la educación musical. Revista electrónica de LEEME, 13, 1-23. Disponible (20/09/19) a: https://ojs.uv.es/index.php/LEEME
Zaragozá (2012). El Tàndem Esmuc-Escola Poblenou. La pràctica d’un projecte educatiu singular i innovador. L’esmucdigital, 11. Disponible a (19/09/2019): http://www.esmuc.cat/esmuc_digital/Esmuc-digital/Revistes