Logo UAB
2020/2021

Gèneres Literaris i Societat Contemporània

Codi: 105836 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2503998 Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística FB 1 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Francesc Foguet Boreu
Correu electrònic:
Francesc.Foguet@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Gemma Bartolí Masons

Prerequisits

Sapere aude.

Objectius

L'assignatura, de caràcter propedèutic es proposa descriure i analitzar des d’un punt de vista formal i social els diversos gèneres literaris en la literatura catalana a partir del segle XX.

Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i respecte pels drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Aplicar conceptes, recursos i mètodes de l'anàlisi literària a la literatura catalana tenint en compte les seves fonts, la periodització de la història literària occidental i el context social.
  • Demostrar domini de la normativa de la llengua catalana, dels seus fonaments lingüístics i de totes les seves aplicacions en l'àmbit acadèmic i professional.
  • Demostrar habilitats que facilitin el treball en equip.
  • Elaborar estudis de caràcter històric sobre les tendències, els gèneres i els autors de la tradició literària catalana.
  • Fer lectures i interpretacions crítiques de textos.
  • Fer treballs escrits o presentacions orals efectius i adaptats al registre adequat.
  • Identificar les principals tendències, els autors més significatius i les obres més representatives de la literatura catalana.
  • Interpretar els textos literaris des de bases filològiques i comparatives.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Utilitzar la informació d'acord amb l'ètica científica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar adequadament els coneixements adquirits per a l'obtenció de dades i el maneig de fonts documentals d'aplicació a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes.
  2. Aplicar les eines informàtiques i saber consultar les fonts documentals específiques.
  3. Comentar textos literaris, aplicant-hi els instruments adquirits i d’acord amb el context històric i sociocultural.
  4. Descriure el context històric de la literatura catalana contemporània i relacionar obres amb el seu context històric i cultural.
  5. Distingir el factor sexe/gènere en la configuració del cànon literari.
  6. Dominar l'expressió oral i escrita en llengua catalana.
  7. Elaborar textos crítics sobre les tendències principals, els autors i les obres més representatives de la literatura catalana contemporània.
  8. Elaborar treballs d'acord amb l'ètica científica.
  9. Exposar i argumentar visions de conjunt sobre fenòmens de la literatura catalana contemporània.
  10. Fer treballs escrits i presentacions orals efectives i adaptades al registre adequat.
  11. Identificar els elements clau de la tradició cultural occidental a partir del segle XIX fins a l'actualitat.
  12. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  13. Identificar les relacions de la literatura amb la història, l'art o altres moviments culturals.
  14. Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la seva relació amb les àrees humanes, artístiques i socials.
  15. Interpretar la tradició cultural occidental a partir del segle XIX i fins a l'actualitat, i reconèixer amb detall en un text contemporani els trets de la tradició occidental.
  16. Mantenir una actitud de respecte envers les opinions, valors, comportaments i pràctiques dels altres.
  17. Planificar, organitzar i fer treballs en equip.
  18. Potenciar la capacitat de lectura, interpretació i anàlisi crítica de textos literaris i lingüístics.
  19. Produir textos escrits i orals amb correcció normativa.
  20. Reconèixer textos literaris des de bases filològiques i comparatistes, aplicar-les als textos de la literatura catalana contemporània i redactar anàlisis de la llengua literària de textos catalans contemporanis.
  21. Redactar assajos històrics i interpretatius sobre la tradició literària contemporània.
  22. Redactar assajos originals, amb domini de la bibliografia pertinent, sobre autors i obres del període contemporani.
  23. Redactar comentaris de text amb sentit crític.
  24. Utilitzar recursos tecnològics (digitals i audiovisuals) per a l'adquisició del coneixement i les seves aplicacions en llengua i literatura.

Continguts

Primera part (professora Gemma Bartolí)

1, Les poètiques literàries a partir del simbolisme i la classificació dels gèneres literaris       

1.1. Teoria dels gèneres literaris

1.2. Crisi i represa de la novel·la: de la demanda a la consecució

2. El lloc de la poesia

2.1. La poètica postsimbolista: el cas Josep Carner

2.2. Apunts sobre l’evolució de la poesia catalana contemporània

3. Plataformes i desenvolupament del conte i de la novel·la

3.1. Formes i motius en la narrativa: la novel·la com a crònica

3.2. Gèneres breus: la irrupció del conte

Seminari 1 (poesia): La paraula en el vent, de Josep Carner

Seminari 2 (novel·la): Entre dos silencis, de Aurora Bertrana

Seminari 3 (narrativa breu): Uf, va dir ell, de Quim Monzó

14 classes (febrer-març aprox.)

3 Seminaris de lectures: poesia, conte i novel·la

Primer parcial

Segona part (professor Francesc Foguet)

4. Els corrents teatrals contemporanis

4.1. El segle XX: del teatre modernista al drama relatiu

4.2. El segle XXI: l’eclosió de dramaturgs i dramatúrgies

5. Gèneres literaris i públic: la literatura de consum

5.1. Públic i literatura: un binomi complex i conflictiu

5.2. Gèneres de consum: el cas Manuel de Pedrolo

6. Laliteratura del jo: dietaris, memòries, autobiografies, llibres de viatges

6.1. Aproximació a la literatura del jo

6.2. Una mostra d’autors i textos

7. Literatura i periodisme

7.1. Panoràmica de la tradició periodística catalana

7.2. Dos grans escriptors/periodistes: Gaziel i Josep Pla

Seminari 4 (teatre): Blut und Boden (Sang i Pàtria), de Manuel Molins

Seminari 5 (assaig): Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster

Seminari 6 (novel·la negra): Joc brut, de Manuel de Pedrolo

Seminari 7 (periodisme): Un pensament de sal, un pessic de pebre, de Montserrat Roig

14 classes (abril - maig aprox.)

4 Seminaris de lectures: teatre, assaig, novel·la negra i periodisme

Segon parcial

Lectures

1. La paraula en el vent, de Josep Carner

2. Entre dos silencis, de Aurora Bertrana

3. Uf, va dir ell, de Quim Monzó

4. Blut und Boden (Sang i Pàtria), de Manuel Molins

5. Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster

6. Joc brut, de Manuel de Pedrolo

7. Un pensament de sal, un pessic de pebre, de Montserrat Roig

Metodologia

L'assignatura combina les classes teòriques amb els seminaris de lectures, les tutories i l'elaboració i presentació de treballs individuals i en equip.

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques i seminaris de discussió de textos 28 1,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24
Tipus: Supervisades      
Comentari, oral o escrit, de lectures a l'aula 28 1,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24
Tipus: Autònomes      
Documentació, lectura, redacció i estudi 28 1,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24

Avaluació

1. L’assistència i la participació activa a classe valoren especialment la implicació de l’estudiant en la matèria. Es tindrà molt en compte la intervenció en els debats dels seminaris de cadascuna de les lectures.

2. El treball en grup (de 4 persones) consisteix a fer una entrevista en vídeo a un escriptor actual que tracti sobre la seva obra literària i la relació que estableix amb la societat contemporània. Caldrà editar-la i publicar-la en una plataforma virtual per poder-la recuperar, per internet, a classe. Durada de l’entrevista: 10 minuts. El visionat de totes les entrevistes el farem al final del curs. Els treballs en grup seran avaluats pels dos professors de l’assignatura.

3. L’exercici individual es basa en la redacció de dues ressenyes de dos dels llibres de lectura obligatòria. Extensió: 2.100 caràcters amb espais. La primera ressenya s’haurà de lliurar a començament de març. La segona, a començament de maig.

4. Les dues proves escrites formularan dues preguntes obertes sobre algun dels continguts que s’hagin treballat a classe. L’extensió de les respostes no pot superar una cara d’un full de paper. La primera prova tindrà lloc a final de març. La segona, a final de maig.

Per superar l'assignatura, cal haver fet totes les activitats d'avaluació. Si l’estudiant no ha fet el 50 % de les activitats, la qualificació serà "no avaluable".

En el moment de la realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat del procediment i data de revisió de qualificacions.

L'estudiant tindrà dret a acollir-se al procés de recuperació si obté entre un 3,5 i un 4,9 de qualificació mitjana final. Tanmateix, no es poden recuperar les activitats basades en la participació o en el treball en grup (fins a un 50 %). La nota màxima global de la recuperació és un 5.

Notes addicionals:

1. En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikisi/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.

2. En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui  instruir.Si es produeixen diverses irregularitats en els actes, la qualificació final d’aquest assignatura serà "zero".

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència i participació activa a classe/conferències/activitats complementàries 20 % 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24
Elaboració d'un exercici individual 20 % 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24
Elaboració d'un treball en grup 20 % 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24
Prova escrita 1 (primera part) 20 % 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24
Prova escrita 2 (segona part) 20 % 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24

Bibliografia

Lectures

1. Carner, Josep, La paraula en el vent, Barcelona, Edicions 62, 1998.

2. Bertrana, Aurora, Entre dos silencis, Barcelona, Club Editor, 2019.

3. Monzó, Quim, Uf, va dir ell, Barcelona, Quaderns Crema, 1994.

4. Molins, Manuel, Blut und Boden (Sang i Pàtria), Valls, Cossetània, 2014.

5. Fuster, Joan, Diccionari per a ociosos, Barcelona, Educaula, 2019.

6. Pedrolo, Manuel, Joc brut, Barcelona, Educaula, 2009.

7. Roig, Montserrat, Un pensament de sal, un pessic de pebre, Barcelona, Edicions 62, 2018.

Bibliografia sobre les lectures

1. Marrugat, Jordi (2015): Josep Carner 1914. La poesia catalana al centre de la modernitat europea, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

2. Bartrina, Francesca (2001): «Gènere, guerra i colonització en l’obra d’Aurora Bertrana», a Aurora Bertrana, una dona del segle XX, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 51-63. 

3. Ollé, Manel (2008): Retrats. Quim Monzó, Barcelona, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

4. Foguet i Boreu, Francesc (2019): «Molins íntegre», a Manuel Molins, València, Institut Alfons el Magnànim, p. 11-79.

5. Martí Monterde, Antoni (2019): Joan Fuster: la paraula assaig, Catarroja / Barcelona, Afers.

6. Bacardí, Montserrat; Foguet, Francesc (2018): Vigència de Manuel de Pedrolo, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

7. Torres, Aina (2016): Montserrat Roig: la memòria viva, Carcaixent, Sembra Llibres.

Bibliografia general

Bou, Enric (1993): Papers privats, Barcelona, Edicions 62.

Bou, Enric (2009) (dir.): Panorama crític de la literatura catalana. De la postguerra a l’actualitat, Barcelona, Vicens Vives (especialment el capítol dedicat als gèneres).

Broch, Àlex (1991): La literatura catalana dels anys vuitanta, Barcelona, Edicions 62.

Broch, Àlex; Cornudella, Joan (2016): Poesia catalana avui 2000-2015, Juneda, Fonoll.

Broch, Àlex; Cornudella, Joan (2017): Novel·la catalana avui 2000-2016, Juneda, Fonoll.

Broch, Àlex; Cornudella, Joan; Foguet, Francesc (2018): Teatre català avui 2000-2017, Juneda, Fonoll.

Camps, Josep; Dasca, Maria (2019): La narrativa catalana al segle XXI, balanç crític, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Societat Catalana de Llengua i Literatura.

Espinós, Joaquim, et al. (ed.) (2011): Autobiografies, memòries, autoficcions, Catarroja-Barcelona, Afers.

García Berrio, Antonio; Huerta Calvo, Javier (1992): Los géneros literarios: sistema e historia, Madrid, Cátedra.

Garrido Gallardo, Miguel A. (ed.) (1988): Teoría de los géneros literarios, Madrid, Arco/Libros.

Gassol, Olívia; Bagur, Òscar (2018): La poesia catalana al segle XXI, balanç crític, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Societat Catalana de Llengua i Literatura.

Gimferrer, Pere (1996): Literatura catalana i periodisme, Barcelona, Centre d’Investigació de la Comunicació.

López-Pampló, Gonçal (2017): D’Ors a Fuster. Per a una història de l’assaig en la literatura contemporània, València, Universitat de València.

Malé, Jordi; Borràs, Laura (eds.) (2008): Poètiques catalanes del segle XX, Barcelona, Editorial UOC.

Marrugat, Jordi (2014). Narrativa catalana dela postmodernitat. Històries, formes i motius. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

Marrugat, Jordi (2015): Josep Carner 1914. La poesia catalana al centre de la modernitat europea, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Panyella, Ramon (ed.) (2010): Concepcions i discursos sobre la modernitat en la literatura catalana dels segles XIX i XX, Lleida, Punctum i GELCC.

Panyella, Ramon; Marrugat, Jordi (eds.) (2006): L'escriptor i la seva imatge. Contribució a la història dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània, Barcelona, Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània / L'Avenç.

Webgrafia

Traces

https://traces.uab.cat/

Lletra (UOC)

https://lletra.uoc.edu/

Espais Escrits

https://www.espaisescrits.cat/

AELC

https://www.escriptors.cat/