Logo UAB
2020/2021

Actors i Institucions Polítiques Contemporànies

Codi: 104772 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2503868 Comunicació de les Organitzacions FB 2 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Gabriel Colomé García
Correu electrònic:
Gabriel.Colome@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

No hi ha prerequisits

Objectius

Actors i institucions polítiques contemporànies és una introducció al sistema polític català i espanyol. Anàlisi de les institucions polítiques, els partits polítics i altres actors polítics emergents a Catalunya i Espanya.
Enfocament comparatiu de la diversitat de les cultures polítiques, des del punt de vista de la tipologia de les institucions, a escala mundial.
També introdueix una referència constant a l'experiència comparativa en administració, gestió pública i polítiques públiques, amb estudis de casos en diferents contextos polítics i culturals. El seu objectiu principal és que els estudiants coneguin aquests referents teòrics i empírics i que sàpiguen utilitzar-los per interpretar la dinàmica de funcionament i canvi en les administracions i les polítiques públiques.

 

Competències

  • Demostrar un coneixement adequat del món contemporani en les dimensions social, econòmica, política i cultural.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Treballar d’acord amb la deontologia professional.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar i descriure els pressupòsits bàsics de l'estructura i les funcions de les institucions polítiques contemporànies en el context espanyol.
  2. Diferenciar les característiques dels actors i les institucions polítiques contemporànies, la qual cosa permetrà construir un pensament crític i generar idees originals sobre el context que l'envolta.
  3. Distingir la diversitat de les institucions polítiques contemporànies i el rol que tenen en els diferents sistemes polítics mundials.
  4. Exposar per escrit i oralment la síntesi de les anàlisis realitzades.
  5. Interpretar i discutir documents de les principals teories de la ciència política sobre el sistema d'actors i institucions.
  6. Planificar i executar treballs acadèmics en l'àmbit de la ciència política, especialment sobre l'estructura i les funcions de les institucions públiques contemporànies.
  7. Respectar la idiosincràsia de cada institució i actor polític en l'anàlisi de les seves característiques en el marc de la ciència política.

Continguts

  1. Antecedents històrics al sistema polític espanyol i català actual.
  2. La transició a la democràcia
  3. Característiques i efectes de la Constitució de 1978
  4. Organització territorial: Estat de les Autonomies
  5. Actors: partits i institucions.
  6. Eleccions 1977-2019
  7. Sistema Electoral: funcionament i possibles reformes.
  8. Comportament electoral i cultura política
  9. El procés independentista a Catalunya

 

Metodologia

La dedicació a aquesta assignatura es concreta en diversos tipus d'activitats. El seu valor, 6 crèdits ECTS, implica una dedicació total de 150 hores, que es distribuiran de la següent manera:

a.- Activitats dirigides, amb presència del professor. Inclouran classes magistrals.  Seminaris  amb exposicions orals dels estudiants sobre diferents documents històrics. 

Aquestes activitats representen, aproximadament, el 33% del temps de treball de l'estudiant.

b.- Activitats supervisades, realitzades fora de l'aula, i seguint les indicacions del professor. S'haurà de preparar un treball individual.

Aquesta activitat representa, aproximadament, el 17% del temps de treball de l'estudiant.

c.- Activitats autònomes, que realitza cada estudiant pel seu compte per a la preparació del temari, mitjançant les lectures recomanades pel professor.

Aquestes activitats representen, aproximadament, el 50% del temps de treball de l'estudiant.

El procés d'aprenentatge i adquisició de competències serà supervisat pel professor a través de tutories individuals.

L'aula Moodle serà l'espai que vehicularà la informació relacionada amb l'organització de l'assignatura.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Estudi i lectura de material 75 3 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Tipus: Supervisades      
Classes magistrals i Seminaris participatius 50 2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Tipus: Autònomes      
treball final de curs 25 1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Avaluació

Les activitats d'avaluació son:

A. Seminaris Participatius, 40% sobre la calificació final

B. Treball en grup, 15% sobre la calificació final

C. Treball final de curs, 45% sobre la calificació final

La metodologia docent i l'avaluació proposades pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. 

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura. Es penjarà també al Campus Virutal on l'alumnat podrà trobar la descripció detallada dels excercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l'adequat seguiment de l'assignatura. En el cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l'assignatura i en les metodologies docents.

Per a poder presentar-se a la recuperació de l'assignatura, s'haura hagut d'obtenir una nota inferior a 3,5 en el treball de final de curs que representa el 45% de l'assignatura.

L'estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat...) es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l'assignatura serà 0.

 

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Seminaris participatius 40% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
treball en grup 15% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
treball final de curs 45% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7

Bibliografia

Bibliografía obligatoria:

CROSSMAN, Richard HS (1941), Biografía del Estado moderno, Madrid, FCE.

JUDT, Tony (2008), Postguerra. Una historia de Europa desde 1945, Madrid, Taurus.

SARTORI, Giovanni (2012), Partidos y sistema de partidos, Madrid, Alianza Editorial.

 

Bibliografía complementaria:

 AJA, Eliseo. (2014) Estado autonómico y reforma federal. Alianza.

AJA, Eliseo. i SOLÉ TURA, Jordi. (1977) Constituciones y períodos constituyentes en España (1808-1936). Siglo XXI.

AMAT, Jordi. (2015) El llarg procés. Tusquets.

ANDUIZA, Eva. i BOSCH, Agustí. (2004) Comportamiento político y electoral. Ariel.

BARTOMEUS, O. (2016) El terratrèmol silenciós. Eumo.

BOSCH, Agustí (2004) Guía del sistema electoral. UAB.

COTARELO, Ramon. (ed.) (1992).- Transición polítia y consolidación democrática. CIS.

EQUPIO PIEDRAS DE PAPEL (2015) Aragón es nuestro Ohio. El hombre del tres

Fundación ALTERNATIVAS.- Informes sobre la democracia.

MOTABES, Juan. i MARTÍNEZ, Aantonia. (2019) Gobierno y política en España. Tirant lo Blanch.

PANEBIANCO, A. (2009) Modelos de partido. Alianza.

RENIU, Miquel. (ed.) (2012).- El sistema político español. Huygens.

TOHARIA José Juan (ed.) et al. (2011).- Pulso de España. Un informe sociológico. Fundación Ortega-Marañón. 

TORCAL, Mariano Et al. (2005).- España: sociedad y política en perspectiva comparada. Tirant lo Blanch.